10 files changed, 0 insertions, 641 deletions

diff --git a/ca/welcome/about-copyright.xml b/ca/welcome/about-copyright.xml
deleted file mode 100644
index d78e89a92..000000000
--- a/ca/welcome/about-copyright.xml
+++ /dev/null
@@ -1,95 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
- <sect1>
-<title>Sobre el copyright i les llicències del programari
-    </title>
-
-<para>
-
-Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb
-la majoria del programari comercial &mdash; normalment diuen que només
-podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador.  La
-llicència del sistema &debian-gnu; no és del tot així.  Us animem a
-posar una còpia de &debian-gnu; en cada ordinador de la vostra
-escola o lloc de treball.  Deixeu el vostre mitjà d'instal·lació als
-vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors!
-Podeu fer centenars de còpies i <emphasis>vendre-les</emphasis> &mdash;
-encara que amb algunes restriccions.  La vostra llibertat per instal·lar
-i utilitzar el sistema us la dóna directament &debian; al basar-se en
-<emphasis>programari lliure</emphasis>.
-
-</para><para>
-
-Anomenar-se programari <emphasis>lliure</emphasis> no significa que el
-programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest
-programari hagin de ser distribuïts gratuïtament.  Programari lliure,
-en part, significa que les llicències dels programes individuals no
-obliguen a pagar pel privilegi de distribuir o utilitzar-los.
-El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot
-ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el
-resultant dels canvis.
-
-<note><para>
-
-El projecte &debian;, com a concessió pragmàtica cap els
-seus usuaris, permet que alguns paquets disponibles no compleixin
-els nostres criteris per a ser considerats lliures.  Aquests paquets
-no formen part de la distribució oficial, tot i això, estan
-disponibles a les àrees <userinput>contrib</userinput> o
-<userinput>non-free</userinput> de les rèpliques de &debian; o en la tercera
-part dels CD-ROM; per a més informació sobre la disposició i el contingut
-dels arxius, mireu les <ulink url="&url-debian-faq;">Debian PMF</ulink> als
-<quote>Arxius d'FTP de Debian</quote>.
-
-</para></note>
-
-</para><para>
-
-Molts dels programes del sistema estan sota la llicència de
-<emphasis>GNU</emphasis> <emphasis>Llicència Pública General</emphasis>,
-sovint anomenada simplement <quote>la GPL</quote>. La GPL necessita que
-deixeu el <emphasis>codi font</emphasis> dels programes sempre disponible
-quan distribuïu una còpia binària del programa; amb aquesta condició
-de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el
-programari. Arran d'aquesta condició, el codi font<footnote>
-<para>
-
-Per més informació de com trobar, desempaquetar i construir binaris
-des dels paquets font de &debian;, mireu les
-<ulink url="&url-debian-faq;">Debian PMF</ulink>, a <quote>Informació
-bàsica sobre el sistema Debian de gestió de paquets</quote>.
-
-</para>
-</footnote> de tots aquests programes estarà disponible al sistema &debian;.
-
-</para><para>
-
-Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències
-de programari utilitzades en els programes de &debian;.  Podeu trobar
-els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el
-vostre sistema mirant el fitxer
-<filename>/usr/share/doc/<replaceable>nom-paquet</replaceable>/copyright</filename> un
-cop estigui instal·lat.
-
-</para><para>
-
-Per més informació sobre les llicències i com es decideix si
-un programari compleix les característiques per ser inclòs en una
-distribució oficial de &debian;, mireu
-<ulink url="&url-dfsg;">els Principis del programari lliure de Debian</ulink>.
-
-</para><para>
-
-El punt legal més important és que aquest programari <emphasis>no té
-garanties</emphasis>.  Els programadors que han creat aquest programari,
-ho fan per beneficiar a la comunitat.  No és tenen garanties envers
-d'un ús concret del programari.  Tot i això, com que el programari és
-lliure, teniu la possibilitat de modificar-lo
-per adaptar-lo a les vostres necessitats &mdash; i gaudir dels
-beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari
-a la seva manera.
-
-</para>
- </sect1>
-
diff --git a/ca/welcome/doc-organization.xml b/ca/welcome/doc-organization.xml
deleted file mode 100644
index 2b95297b8..000000000
--- a/ca/welcome/doc-organization.xml
+++ /dev/null
@@ -1,121 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
- <sect1 id="doc-organization">
- <title>Organització d'aquest document</title>
-
-<para>
-
-Aquest document està pensat per servir de manual per aquells que
-utilitzin &debian; per primer cop. Intenta fer el mínim de suposicions
-possibles pel que fa al nivell dels coneixements. Tot i això,
-se suposen uns certs coneixements generals sobre com
-funciona el maquinari de l'ordinador.
-
-</para><para>
-
-Els usuaris experts també hi poden trobar informació de referència
-interessant, incloent-hi l'espai mínim per a la instal·lació, detalls
-sobre el maquinari suportat pel sistema d'instal·lació de &debian; i
-d'altres coses. Encoratgem als usuaris experts a saltar d'una secció a
-l'altra d'aquest document.
-
-</para><para>
-
-En general, aquest manual s'ha organitzat de forma lineal, portant-vos a
-través del procés d'instal·lació des del principi fins al final. A
-continuació teniu els passos per a instal·lar &debian-gnu;, i les seccions
-d'aquest document que s'hi corresponen:
-
-<orderedlist>
-<listitem><para>
-
-Determineu si el vostre maquinari reuneix els requisits per utilitzar el
-sistema d'instal·lació a <xref linkend="hardware-req"/>.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-Feu una còpia de seguretat del vostre sistema, dueu a terme qualsevol
-planificació i configuració del maquinari previs a la instal·lació
-de &debian; a <xref linkend="preparing"/>. Si esteu preparant un sistema
-d'arrencada múltiple, potser necessitareu crear espai al disc dur per
-fer-hi les particions que utilitzarà &debian;.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-A <xref linkend="install-methods"/>, obtindreu els fitxers d'instal·lació
-necessaris per al vostre mètode d'instal·lació.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-<xref linkend="boot-installer"/> descriu l'arrencada del sistema
-d'instal·lació. Aquest capítol també discuteix els procediments
-de resolució de problemes en cas que tingueu problemes en aquest pas.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-Realitzeu la instal·lació pròpiament dita segons
-<xref linkend="d-i-intro"/>. Implica la tria de l'idioma,
-la configuració del mòduls controladors de dispositius, la configuració
-de la connexió de xarxa, de manera que la resta de fitxers de la
-instal·lació es puguin obtenir directament d'un servidor de &debian; (si no
-esteu instal·lant a partir d'un CD), el mètode de partició de les
-vostres unitats de disc, la instal·lació del sistema base, i la
-selecció i instal·lació de tasques.
-(A <xref linkend="partitioning"/> trobareu alguna informació sobre com
-configurar les particions pel vostre sistema &debian;).
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-Arrenqueu el nou sistema base instal·lat, a <xref linkend="boot-new"/>.
-
-</para>
-</listitem>
-</orderedlist>
-
-</para><para>
-
-Un cop tingueu el vostre sistema instal·lat, podeu llegir
-<xref linkend="post-install"/>. Aquest capítol explica on podeu cercar
-més informació sobre Unix i &debian; i com reemplaçar el vostre nucli.
-
-<!-- XXX FIXME: Si voleu construir el vostre propi sistema d'instal·lació
-a partir dels fonts, assegureu-vos d'haver llegit
-<xref linkend="boot-floppy-techinfo"/>. -->
-
-</para><para>
-
-Finalment, podeu trobar informació sobre aquest document i com
-contribuir-hi a <xref linkend="administrivia"/>.
-
-</para>
-
- </sect1>
-
- <sect1 condition="FIXME">
- <title>La vostra documentació d'ajuda és benvinguda</title>
-
-<para>
-
-S'apreciarà enormement qualsevol ajuda, suggeriment i, especialment,
-pedaços. Es poden trobar versions funcionals d'aquest document a
-<ulink url="&url-d-i-alioth-manual;" />. Aquí trobareu una llista
-de totes les arquitectures i idiomes pels quals està disponible
-el document.
-
-</para><para>
-
-Les fonts també estan disponibles públicament. Per trobar informació
-referent a la contribució feu un cop d'ull a
-<xref linkend="administrivia"/>. Agraïm els suggeriments, comentaris,
-pedaços i informes d'error (pel errors utilitzeu el paquet
-<classname>installation-guide</classname>, comproveu primer que el
-problema no s'hagi notificat prèviament).
-
-</para>
- </sect1>
diff --git a/ca/welcome/getting-newest-doc.xml b/ca/welcome/getting-newest-doc.xml
deleted file mode 100644
index 0d823582e..000000000
--- a/ca/welcome/getting-newest-doc.xml
+++ /dev/null
@@ -1,19 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64829 -->
-
- <sect1 id="getting-newest-doc">
- <title>Obtenció de l'última versió d'aquest document</title>
-
-<para>
-
-Aquest document es revisa constantment. Per trobar la informació
-d'última hora sobre el llançament &release; del sistema &debian-gnu;
-assegureu-vos de comprovar les <ulink url="&url-release-area;">pàgines
-de Debian &release;</ulink>. Les versions actualitzades d'aquest
-manual d'instal·lació estan disponibles a les
-<ulink url="&url-install-manual;">pàgines del manual
-d'instal·lació oficial</ulink>.
-
-</para>
-
- </sect1>
diff --git a/ca/welcome/getting-newest-inst.xml b/ca/welcome/getting-newest-inst.xml
deleted file mode 100644
index 41eaf9d91..000000000
--- a/ca/welcome/getting-newest-inst.xml
+++ /dev/null
@@ -1,25 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
- <sect1 id="getting-newest-inst">
- <title>Obtenció de &debian;</title>
-
-<para>
-
-Per obtenir informació sobre com baixar &debian-gnu; de la Internet o a qui es
-poden comprar els CD oficials de &debian; vegeu la
-<ulink url="&url-debian-distrib;">pàgina web de distribució</ulink>. La
-<ulink url="&url-debian-mirrors;">llista de rèpliques de &debian;</ulink>
-conté un conjunt complet de rèpliques oficials de &debian; perquè
-pugueu trobar-hi fàcilment la més propera.
-
-</para><para>
-
-&debian; es pot actualitzar fàcilment després de la instal·lació.
-El procés d'instal·lació us ajudarà a configurar el sistema de manera
-que pugueu fer aquestes actualitzacions, si són necessàries, un cop
-finalitzada la instal·lació.
-
-</para>
-
- </sect1>
diff --git a/ca/welcome/welcome.xml b/ca/welcome/welcome.xml
deleted file mode 100644
index d11e5889a..000000000
--- a/ca/welcome/welcome.xml
+++ /dev/null
@@ -1,24 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
-<chapter id="welcome"><title>Benvingut a &debian;</title>
-<para>
-
-Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte &debian; i
-&debian-gnu;.  Si ja coneixeu la història del projecte &debian; i de
-la distribució &debian-gnu;, podeu passar tranquil·lament al
-següent capítol.
-
-</para>
-
-&what-is-debian.xml;
-&what-is-linux.xml;
-&what-is-debian-linux.xml;
-&what-is-debian-kfreebsd.xml;
-&what-is-debian-hurd.xml;
-&getting-newest-inst.xml;
-&getting-newest-doc.xml;
-&doc-organization.xml;
-&about-copyright.xml;
-
-</chapter>
diff --git a/ca/welcome/what-is-debian-hurd.xml b/ca/welcome/what-is-debian-hurd.xml
deleted file mode 100644
index bdb3cce0f..000000000
--- a/ca/welcome/what-is-debian-hurd.xml
+++ /dev/null
@@ -1,28 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 28672 -->
-
-<!-- conditionalised because the hurd port is not yet an official debian
-release -->
- <sect1 id="what-is-debian-hurd" condition="unofficial-build">
- <title>Què és &debian; GNU/Hurd?</title>
-
-<para>
-
-&debian; GNU/Hurd és un sistema &debian; GNU que reemplaça el nucli
-monolític del Linux pel GNU Hurd &mdash; un conjunt de servidors que
-s'executen sobre del micronucli GNU Mach. El Hurd encara no és acabat
-i no és adequat per l'ús diari, però continua en desenvolupament.
-Actualment, el Hurd només s'està desenvolupant per l'arquitectura
-i386, tot i que quan el sistema sigui més estable, es faran
-adaptacions a d'altres arquitectures.
-
-</para><para>
-
-Per obtenir més informació vegeu la
-<ulink url="http://www.debian.org/ports/hurd/">pàgina d'adaptacions
-de Debian GNU/Hurd</ulink> i la llista de correu
-<email>debian-hurd@lists.debian.org</email>.
-
-</para>
-
- </sect1>
diff --git a/ca/welcome/what-is-debian-kfreebsd.xml b/ca/welcome/what-is-debian-kfreebsd.xml
deleted file mode 100644
index 82ab120e9..000000000
--- a/ca/welcome/what-is-debian-kfreebsd.xml
+++ /dev/null
@@ -1,26 +0,0 @@
-<!-- original version: 64660 untranslated -->
-
- <sect1 id="what-is-debian-kfreebsd">
- <title>What is &debian; GNU/kFreeBSD?</title>
-
-<para>
-
-&debian; GNU/kFreeBSD is a &debian; GNU system with the kFreeBSD kernel.
-
-This port of &debian; is currently only being developed for the i386 and amd64
-architectures, although ports to other architectures is possible.
-
-Please note that &debian; GNU/kFreeBSD is not a Linux system, and thus some
-information on Linux system may not apply to it.
-
-</para><para>
-
-For more information, see the
-<ulink url="http://www.debian.org/ports/kfreebsd-gnu/">
-Debian GNU/kFreeBSD ports page</ulink>
-and the <email>debian-bsd@lists.debian.org</email>
-mailing list.
-
-</para>
-
- </sect1>
diff --git a/ca/welcome/what-is-debian-linux.xml b/ca/welcome/what-is-debian-linux.xml
deleted file mode 100644
index e7d07b5fd..000000000
--- a/ca/welcome/what-is-debian-linux.xml
+++ /dev/null
@@ -1,91 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 25496 -->
-
- <sect1 id="what-is-debian-linux">
- <title>Què és &debian; GNU/Linux?</title>
-<para>
-
-De la combinació de la filosofia i metodologia &debian; amb les
-utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure, n'esdevé
-una distribució única anomenada &debian; GNU/Linux. Aquesta distribució
-es basa en una quantitat enorme de <emphasis>paquets</emphasis> de
-programari. Cada paquet de la distribució té executables, seqüències,
-documentació, i informació de la configuració, així com un
-<emphasis>mantenidor</emphasis>, que és el principal responsable de
-mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar-ne els errors de
-programació i de comunicar-se amb els desenvolupadors del paquet de
-programari. L'enorme quantitat d'usuaris combinada amb el sistema de
-seguiment d'errors permet que aquests es localitzin i depurin
-ràpidament.
-
-</para><para>
-
-La importància que &debian; dóna als detalls ens permet produir una
-distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal·lacions
-poden ser fàcilment configurades per dur a terme diferents papers, des
-de muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de
-xarxa d'alta qualitat.
-
-</para><para>
-
-&debian; és especialment popular entre els usuaris avançats arran
-de les seves excel·lències tècniques i el compromís amb les
-necessitats i expectatives de la comunitat Linux. &debian; també ha
-introduït moltes característiques al Linux que actualment són
-quotidianes.
-
-</para><para>
-
-Per exemple, &debian; va ser la primera distribució de Linux que
-va incloure un sistema de gestió de paquets per facilitar
-la instal·lació i supressió de programari. També va ser la primera
-distribució de Linux que es podia actualitzar sense necessitar
-la reinstal·lació completa.
-
-</para><para>
-
-&debian; continua sent un projecte líder en el desenvolupament de
-Linux. El seu procés de desenvolupament és un exemple de com pot
-arribar a funcionar un model de desenvolupament de programari lliure
-&mdash; fins i tot per tasques complexes com generar i mantenir un
-sistema operatiu complet.
-
-</para><para>
-
-La característica que més diferencia &debian; de les altres
-distribucions GNU/Linux és el seu sistema de manteniment de paquets.
-Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema &debian; el
-control total sobre els paquets instal·lats en el sistema,
-incloent-hi la possibilitat d'instal·lar un únic paquet o
-d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals
-també es poden actualitzar. En el sistema de manteniment de paquets
-podeu establir quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i
-les dependències que té.
-
-</para><para>
-
-Per protegir el sistema contra <quote>cavalls de Troia</quote> i
-d'altre programari perjudicial, els servidors de &debian; verifiquen
-que els paquets apujats procedeixin dels mantenidors de &debian;
-registrats. Els empaquetadors de &debian; també tenen cura de
-configurar els paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de
-seguretat als paquets en circulació, les actualitzacions normalment
-estan disponibles en poc temps. Amb unes simples opcions d'actualització
-de &debian; les actualitzacions de seguretat es poden descarregar i
-instal·lar automàticament a través d'Internet.
-
-</para><para>
-
-La millor forma d'obtenir ajuda per utilitzar el sistema &debian;
-GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de &debian; és
-a través d'algunes llistes de correu mantingudes pel projecte &debian;
-(en el moment que s'escrivia aquest document n'hi havia més de
-&num-of-debian-maillists;). La manera més fàcil per subscriure's
-a una o més llistes és visitant la pàgina de subscripcions a la
-llista de correu de &debian; <ulink url="&url-debian-lists-subscribe;">
-http://www.debian.org/MailingLists/subscribe</ulink> i emplenar el
-formulari que hi trobareu.
-
-</para>
-
- </sect1>
diff --git a/ca/welcome/what-is-debian.xml b/ca/welcome/what-is-debian.xml
deleted file mode 100644
index 9d3978066..000000000
--- a/ca/welcome/what-is-debian.xml
+++ /dev/null
@@ -1,110 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 45347 -->
-
- <sect1 id="what-is-debian">
- <title>Què és Debian?</title>
-<para>
-
-Debian és una organització formada únicament per voluntaris i dedicada al
-desenvolupament del programari lliure i a la promoció dels ideals de la
-comunitat de Programari Lliure. El projecte Debian va començar l'any 1993,
-quan n'Ian Murdock va difondre una invitació oberta als desenvolupadors de
-programari per contribuir a una distribució de programari completa i
-coherent, basada en el relativament nou nucli del Linux. Aquest petit grup
-d'entusiastes especialitzats, que originalment va ser patrocinat per la
-<ulink url="&url-fsf;">Free Software Foundation</ulink>
-i influenciat per la filosofia <ulink url="&url-gnu-intro;">GNU</ulink>, ha
-crescut amb els anys fins a esdevenir una organització d'aproximadament
-&num-of-debian-developers; <firstterm>desenvolupadors de Debian</firstterm>.
-
-</para><para>
-
-Els desenvolupadors de Debian estan involucrats en diverses activitats que
-inclouen l'administració dels llocs <ulink url="&url-debian-home;">Web</ulink>
-i <ulink url="&url-debian-ftp;">FTP</ulink>, el disseny gràfic, l'anàlisi
-legal de les llicències de programari, la redacció de documentació i,
-evidentment, el manteniment de paquets de programari.
-
-</para><para>
-
-Amb l'objectiu de comunicar la nostra filosofia i atreure els
-desenvolupadors que creuen en els principis que representa Debian,
-hem publicat una colla de documents que estructuren els nostres
-valors i serveixen de guia sobre què significa ser un desenvolupador
-de Debian:
-
-<itemizedlist>
-<listitem><para>
-
-El <ulink url="&url-social-contract;">Contracte Social de Debian</ulink> és
-una declaració dels compromisos de Debian respecte la comunitat del programari
-lliure. Qualsevol persona que accepti acollir-se al Contracte Social pot
-convertir-se en un <ulink url="&url-new-maintainer;">mantenidor</ulink>.
-Qualsevol mantenidor pot introduir nou programari a Debian &mdash; sempre
-que aquest programari es consideri lliure segons els nostres criteris i
-el paquet segueixi els nostres estàndards de qualitat.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-Les
-<ulink url="&url-dfsg;">Directives del Programari Lliure de Debian</ulink>
-(DFSG) són una declaració clara i concisa del criteris de Debian referents
-al programari lliure. Les DFSG són un document amb molta influència dins
-el moviment del programari lliure, i és la base de la
-<ulink url="&url-osd;">definició de codi obert</ulink>.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-El <ulink url="&url-debian-policy;">manual de política de Debian</ulink>
-és una especificació extensa dels estàndards de qualitat del projecte
-Debian.
-
-</para></listitem>
-</itemizedlist>
-</para><para>
-
-Els desenvolupadors de Debian també estan involucrats en d'altres projectes;
-alguns d'ells específics de Debian i d'altres relacionats amb parts o
-amb la totalitat de la comunitat del Linux. Alguns exemples poden ser:
-
-<itemizedlist>
-<listitem><para>
-
-La <ulink url="&url-lsb-org;">Base Estàndard del Linux</ulink> és un
-projecte enfocat a estandarditzar el sistema bàsic GNU/Linux, que
-permetrà als desenvolupadors de programari i maquinari de terceres parts
-dissenyar fàcilment programes i controladors de dispositius per Linux
-en general, en comptes de fer-ho per una distribució específica de
-GNU/Linux.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-L'<ulink url="&url-fhs-home;">estàndard de jerarquia del sistema de
-fitxers</ulink> (FHS) és un esforç per estandarditzar l'esquema del
-sistema de fitxers del Linux. L'FHS permetrà als desenvolupadors de
-programari concentrar els seus esforços a dissenyar els programes, sense
-haver de preocupar-se de com s'instal·larà el paquet en diferents
-distribucions de GNU/Linux.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-El <ulink url="&url-debian-jr;">Debian Jr.</ulink> és un projecte intern
-que vol assegurar-se que Debian té alguna cosa per oferir als usuaris
-més joves.
-
-</para></listitem>
-</itemizedlist>
-
-</para><para>
-
-Per obtenir informació més general sobre Debian vegeu les
-<ulink url="&url-debian-faq;">PMF de Debian</ulink>.
-
-</para>
-
- </sect1>
-
diff --git a/ca/welcome/what-is-linux.xml b/ca/welcome/what-is-linux.xml
deleted file mode 100644
index bc5c5a11a..000000000
--- a/ca/welcome/what-is-linux.xml
+++ /dev/null
@@ -1,102 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 61187 -->
-
- <sect1 id="what-is-linux">
- <title>Què és GNU/Linux?</title>
-<para>
-
-Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran
-interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes.
-
-</para><para>
-
-Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals
-necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre
-instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes
-i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari.
-La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema
-GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema
-està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per
-a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema
-operatiu funcional, preferim utilitzar el terme <quote>GNU/Linux</quote>
-per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar
-<quote>Linux</quote>.
-
-</para><para>
-
-Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis
-es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes
-característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes
-operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu
-imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari
-de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que
-no cobren per fer-ho.
-
-</para><para>
-
-El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984,
-quan la <ulink url="&url-fsf;">Free Software Foundation</ulink>
-va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix
-anomenat GNU.
-
-</para><para>
-
-El <ulink url="&url-gnu;">projecte GNU</ulink> ha desenvolupat un ampli
-conjunt d'eines de programari lliure per utilitzar amb sistemes operatius
-Unix&trade; o similars, com Linux. Aquestes eines permeten als usuaris
-realitzar tasques que van des de les més mundanes (com copiar o suprimir
-fitxers del sistema) fins a les més complexes (com escriure i compilar
-programes o fer edicions sofisticades de documents en diferents formats).
-
-</para><para>
-
-Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de
-Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software
-Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades
-en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que
-Linux sigui possible.
-
-</para><para>
-
-El <ulink url="&url-kernel-org;">nucli Linux</ulink> va aparèixer
-per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès
-anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un
-reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet
-<userinput>comp.os.minix</userinput>. Vegeu la
-<ulink url="&url-linux-history;">pàgina d'història de Linux</ulink>,
-de Linux International.
-
-</para><para>
-
-En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de
-desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns mantenidors de subsistemes.
-Hi ha un <ulink url="&url-kernel-org;">lloc web oficial</ulink> per al
-nucli Linux. També podeu
-trobar més informació sobre la llista de correu del
-<userinput>nucli Linux</userinput> a les
-<ulink url="&url-linux-kernel-list-faq;">PMF de la llista de correu del
-nucli Linux.</ulink>.
-
-</para><para>
-
-Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu
-programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una
-dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris
-gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels
-usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a
-pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden
-canviar.
-
-</para><para>
-
-Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema,
-és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és
-més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges,
-Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en
-el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a
-fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis.
-
-</para>
-
- </sect1>
-