1 files changed, 0 insertions, 102 deletions
diff --git a/ca/welcome/what-is-linux.xml b/ca/welcome/what-is-linux.xml
deleted file mode 100644
index bc5c5a11a..000000000
--- a/ca/welcome/what-is-linux.xml
+++ /dev/null
@@ -1,102 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 61187 -->
-
- <sect1 id="what-is-linux">
- <title>Què és GNU/Linux?</title>
-<para>
-
-Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran
-interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes.
-
-</para><para>
-
-Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals
-necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre
-instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes
-i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari.
-La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema
-GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema
-està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per
-a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema
-operatiu funcional, preferim utilitzar el terme <quote>GNU/Linux</quote>
-per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar
-<quote>Linux</quote>.
-
-</para><para>
-
-Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis
-es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes
-característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes
-operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu
-imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari
-de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que
-no cobren per fer-ho.
-
-</para><para>
-
-El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984,
-quan la <ulink url="&url-fsf;">Free Software Foundation</ulink>
-va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix
-anomenat GNU.
-
-</para><para>
-
-El <ulink url="&url-gnu;">projecte GNU</ulink> ha desenvolupat un ampli
-conjunt d'eines de programari lliure per utilitzar amb sistemes operatius
-Unix&trade; o similars, com Linux. Aquestes eines permeten als usuaris
-realitzar tasques que van des de les més mundanes (com copiar o suprimir
-fitxers del sistema) fins a les més complexes (com escriure i compilar
-programes o fer edicions sofisticades de documents en diferents formats).
-
-</para><para>
-
-Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de
-Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software
-Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades
-en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que
-Linux sigui possible.
-
-</para><para>
-
-El <ulink url="&url-kernel-org;">nucli Linux</ulink> va aparèixer
-per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès
-anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un
-reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet
-<userinput>comp.os.minix</userinput>. Vegeu la
-<ulink url="&url-linux-history;">pàgina d'història de Linux</ulink>,
-de Linux International.
-
-</para><para>
-
-En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de
-desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns mantenidors de subsistemes.
-Hi ha un <ulink url="&url-kernel-org;">lloc web oficial</ulink> per al
-nucli Linux. També podeu
-trobar més informació sobre la llista de correu del
-<userinput>nucli Linux</userinput> a les
-<ulink url="&url-linux-kernel-list-faq;">PMF de la llista de correu del
-nucli Linux.</ulink>.
-
-</para><para>
-
-Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu
-programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una
-dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris
-gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels
-usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a
-pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden
-canviar.
-
-</para><para>
-
-Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema,
-és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és
-més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges,
-Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en
-el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a
-fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis.
-
-</para>
-
- </sect1>
-