Catalan translation converted to po format and updated/completed.

Many thanks to Innocent De Marchi!

Catalan re-activated in langlist.

12 files changed, 0 insertions, 902 deletions

diff --git a/ca/partitioning/device-names.xml b/ca/partitioning/device-names.xml
deleted file mode 100644
index 90f6b01ed..000000000
--- a/ca/partitioning/device-names.xml
+++ /dev/null
@@ -1,110 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64772 -->
-
-
- <sect1 arch="linux-any" id="device-names">
- <title>Noms dels dispositius a Linux</title>
-<para>
-
-Els noms dels discs i particions a Linux poden ser diferents que en altres
-sistemes operatius. Necessiteu saber els noms que utilitza Linux quan creeu
-i monteu particions. Aquest és l'esquema bàsic de noms:
-
-</para>
-<itemizedlist arch="not-s390">
-<listitem><para>
-
-La primera disquetera es diu <filename>/dev/fd0</filename>.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-La segona disquetera es diu <filename>/dev/fd1</filename>.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-El primer disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI)
-<filename>/dev/sda</filename>.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-El segon disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI)
-<filename>/dev/sdb</filename>, i així successivament.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-El primer CD-ROM SCSI s'anomena <filename>/dev/scd0</filename>, també
-conegut com a <filename>/dev/sr0</filename>.
-
-</para></listitem>
-</itemizedlist>
-
-<itemizedlist arch="s390">
-<listitem><para>
-
-El primer dispositiu DASD s'anomena
-<filename>/dev/dasda</filename>.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-El segon dispositiu DASD s'anomena
-<filename>/dev/dasdb</filename>, i així.
-
-</para></listitem>
-</itemizedlist>
-
-<para arch="not-s390">
-
-Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al
-nom del disc: <filename>sda1</filename> i <filename>sda2</filename>
-representen la primera i segona partició del primer disc SCSI del vostre
-sistema.
-
-</para><para arch="not-s390">
-
-Ací teniu un exemple real.  Assumim que teniu un sistema amb dos discs
-SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc
-(a l'adreça 2) s'anomena <filename>sda</filename>, i el segon
-<filename>sdb</filename>. Si la unitat<filename>sda</filename> té tres
-particions, aquestes s'anomenaran <filename>sda1</filename>,
-<filename>sda2</filename> i <filename>sda3</filename>. La mateixa lògica
-s'aplica també al disc <filename>sdb</filename> i les seues particions.
-
-</para><para arch="not-s390">
-
-Teniu en compte que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (és a dir,
-controladores), l'ordre de les unitats pot ser confús. La millor solució
-en aquest cas és estar atent als missatges d'arrencada, assumint que sabeu
-els models de les unitats i/o les seues capacitats.
-
-</para><para arch="x86">
-
-Linux representa les particions primàries fent servir el nom del disc,
-més els números 1 al 4. Per exemple, la primera partició primària al
-primer disc IDE és <filename>/dev/hda1</filename>. Les particions lògiques
-s'enumeren començant pel 5, així la primera partició lògica en aquest
-mateix disc és <filename>/dev/hda5</filename>. Recordeu que la partició
-estesa, que és la que integra les particions lògiques, no es pot
-utilitzar. Això és vàlid tant per a discs SCSI com per a discs IDE.
-
-</para><para arch="sparc">
-
-Les particions de disc Sun permeten 8 particions independents (o
-«slices»). La tercera partició és normalment (i s'aconsella que així
-siga) la partició de <quote>disc sencer</quote>. Aquesta partició
-referència tots els sectors del disc, i la utilitza el carregador (SILO,
-o el de Sun).
-
-</para><para arch="s390">
-
-Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al
-nom del disc: <filename>dasda1</filename> i <filename>dasda2</filename>
-representen la primera i segona partició del primer dispositiu DASD del
-vostre sistema.
-
-</para>
- </sect1>
diff --git a/ca/partitioning/partition-programs.xml b/ca/partitioning/partition-programs.xml
deleted file mode 100644
index 6f36fd71b..000000000
--- a/ca/partitioning/partition-programs.xml
+++ /dev/null
@@ -1,140 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
- <sect1 id="partition-programs">
- <title>Programes de &debian; per fer particions</title>
-<para>
-
-Els desenvolupadors de &debian; han adaptat nombroses varietats de programes
-per fer particions a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i
-arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients
-per a la vostra arquitectura.
-
-</para>
-
-<variablelist>
-
-<varlistentry>
-<term><command>partman</command></term>
-<listitem><para>
-
-És l'eina de &debian; recomanada per fer particions. Aquesta navalla suïssa també
-pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers
-<phrase arch="any-x86"> (<quote>formatar</quote> en terminologia de Windows)</phrase>
-i associar-los a punts de muntatge.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="fdisk.txt">
-<term><command>fdisk</command></term>
-<listitem><para>
-
-És el partidor de discs original del Linux, adequat per als experts.
-
-</para><para>
-
-Aneu amb compte si teniu particions de FreeBSD. Els nuclis d'instal·lació
-permeten l'ús d'aquestes particions, però la manera com
-l'<command>fdisk</command> els representa (o no) pot fer que els noms de
-dispositiu diferisquen. Vegeu el
-<ulink url="&url-linux-freebsd;">COM ES FA Linux+FreeBSD</ulink>.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="cfdisk.txt">
-<term><command>cfdisk</command></term>
-<listitem><para>
-
-És un partidor de discs d'ús senzill, apte per a tothom.
-
-</para><para>
-
-Tingueu en compte que el <command>cfdisk</command> no reconeix particions
-FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="atari-fdisk.txt">
-<term><command>atari-fdisk</command></term>
-<listitem><para>
-
-És la versió de l'<command>fdisk</command> per a l'Atari.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="amiga-fdisk.txt">
-<term><command>amiga-fdisk</command></term>
-<listitem><para>
-
-És la versió de l'<command>fdisk</command> per a l'Amiga.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="mac-fdisk.txt">
-<term><command>mac-fdisk</command></term>
-<listitem><para>
-
-És la versió de l'<command>fdisk</command> per al Mac.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="pmac-fdisk.txt">
-<term><command>pmac-fdisk</command></term>
-<listitem><para>
-
-És la versió de l'<command>fdisk</command> per al PowerMac, emprada també
-pels sistemes BVM i Motorola VMEbus.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry condition="fdasd.txt">
-<term><command>fdasd</command></term>
-<listitem><para>
-
-És la versió de l'<command>fdisk</command> per a &arch-title;; Llegiu el manual
-de l'fdasd o bé el capítol 13è de
-<ulink url="http://oss.software.ibm.com/developerworks/opensource/linux390/docu/l390dd08.pdf">
-Device Drivers and Installation Commands</ulink> per a més detalls.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-</variablelist>
-
-<para>
-
-Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu
-<guimenuitem>Partir un disc dur</guimenuitem> (o paregut). Es podria
-utilitzar una eina de fer particions des de la línia d'ordres al VT2,
-malgrat que no es recomana.
-
-</para><para arch="any-x86">
-
-Recordeu que heu de marcar la partició d'arrencada com a
-<quote>Arrencable</quote>.
-
-</para><para condition="mac-fdisk.txt">
-
-Un aspecte important quan particioneu discs de tipus Mac és que la partició
-d'intercanvi s'identifica pel nom; s'ha d'anomenar <quote>swap</quote>.
-Totes les particions linux del Mac són del mateix tipus, Apple_UNIX_SRV2.
-Llegiu el manual. També podeu llegir el
-<ulink url="&url-mac-fdisk-tutorial;">Tutorial de mac-fdisk</ulink>, el qual
-inclou els passos que heu de fer si voleu compartir el disc amb un MacOS.
-
-</para>
-
-&partition-hppa.xml;
-&partition-x86.xml;
-&partition-ia64.xml;
-&partition-mips.xml;
-&partition-powerpc.xml;
-&partition-sparc.xml;
-
- </sect1>
diff --git a/ca/partitioning/partition/hppa.xml b/ca/partitioning/partition/hppa.xml
deleted file mode 100644
index 1d7d65c97..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/hppa.xml
+++ /dev/null
@@ -1,23 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 35595 -->
-
-
-  <sect2 arch="hppa"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-PALO, el carregador de HPPA, requereix una partició de tipus
-<quote>F0</quote> en algun lloc dins les primeres 2 GiB. Aquí és on es
-guardarà el carregador, un nucli opcional i el disc RAM, per tant feu-l'ho
-suficientment gran almenys per aquest &mdash; 4 Mib (jo prefereixo
-8&ndash;16 MiB). Un requeriment addicional de la firma és que el nucli
-Linux ha d'estar dins dels primers 2 GiB del disc. Això s'aconsegueix
-normalment incloent la partició arrel ext2 sencera dins dels primers
-2 GiB del disc. Alternativament podeu crear una petita partició ext2
-aprop de l'inici del disc i muntar-la a <filename>/boot</filename>,
-aquest és el directori on el(s) nucli(s) Linux es guardaran.
-<filename>/boot</filename> necessita ser suficientment gran com per
-contenir tots els nuclis (i còpies de seguretat) que es vulguin carregar;
-25&ndash;50 MiB és normalment suficient.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/ia64.xml b/ca/partitioning/partition/ia64.xml
deleted file mode 100644
index ef6ef8c0d..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/ia64.xml
+++ /dev/null
@@ -1,123 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 43254 -->
-
-
-  <sect2 arch="ia64"><title>Fer particions per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-El partidor de disc <command>partman</command> és l'eina per fer
-particions per omissió de l'instal·lador. És capaç de gestionar el
-conjunt de particions i els seus punts de muntatge per tal d'assegurar
-que els discs i els sistemes de fitxers estan correctament configurats
-per una correcta instal·lació. Internament fa ús de
-<command>parted</command> per partir el disc.
-
-</para>
-
-   <note>
-   <title>Formats reconeguts per l'EFI</title>
-<para>
-
-El microprogramari de l'EFI de l'IA-64 suporta dos formats de
-taula de particions (o etiqueta de disc), GPT i MS-DOS.  MS-DOS, el
-format usat típicament en PC i386, està desaconsellat pels sistemes
-IA-64. Malgrat que l'instal·lador permet també emprar el programa
-<command>cfdisk</command>, hauríeu d'usar únicament el <ulink
-url="parted.txt"><command>parted</command></ulink> perquè només
-ell pot gestionar correctament tant les taules MS-DOS com les GPT.
-
-</para></note>
-
-<para>
-
-Les receptes per partir automàticament del <command>partman</command>
-creen una partició EFI com a primera partició del disc. També podeu
-crear aquesta partició en l'apartat <guimenuitem>Fer particions de forma
-guiada</guimenuitem> del menú principal de manera similar a crear una
-partició d'<emphasis>intercanvi</emphasis>.
-
-</para><para>
-
-El partidor <command>partman</command> és capaç de
-gestionar la major part de disposicions de discs.
-Per aquells casos rars en què calgui configurar un disc manualment,
-podeu emprar la utilitat <command>parted</command> directament a
-través de la seva interfície de línia d'ordres.
-Assumint que voleu esborrar completament el vostre disc i crear
-una taula GPT i algunes particions, aleshores podeu usar quelcom
-similar a la següent seqüència d'ordres:
-
-<informalexample><screen>
-      mklabel gpt
-      mkpartfs primary fat 0 50
-      mkpartfs primary linux-swap 51 1000
-      mkpartfs primary ext2 1001 3000
-      set 1 boot on
-      print
-      quit
-</screen></informalexample>
-
-Això crea una nova taula de particions, i tres particions per a
-ésser emprades com a partició d'arrencada EFI, espai d'intercanvi i un
-sistema de fitxers arrel. Per acabar, activa el bit d'arrencada a
-la partició EFI. Les particions s'especifiquen en MiB, amb
-desplaçaments d'inici i final des del principi del disc.
-Així, per exemple, al damunt hem creat un sistema de fitxers ext2
-de 1999 MiB que comença 1001 MiB enllà de l'inici del disc. Noteu
-que formatar l'espai d'intercanvi amb l'ordre <command>parted</command>
-pot trigar alguns minuts a acabar, perquè explora el disc a la
-recerca de blocs malmesos.
-
-</para>
-  </sect2>
-
-  <sect2 arch="ia64"><title>Requeriments per la partició del carregador
-  d'arrencada</title>
-<para>
-
-ELILO, el carregador d'arrencada de l'IA-64, necessita una
-partició que contingui un sistema de fitxers FAT amb el bit d'arrencada
-(<userinput>boot</userinput>) activat. Cal que la partició sigui prou
-gran com per contenir el carregador i tots els nuclis i discs RAM que
-desitgeu arrencar. Una mida mínima podria ser 20 MiB, però si preveieu
-treballar amb múltiples nuclis, aleshores 128 MiB podria ser una mida
-més encertada.
-
-</para><para>
-
-El gestor d'arrencada i l'intèrpret d'ordres de l'EFI suporten
-completament la taula GPT, per la qual cosa no cal que la partició
-d'arrencada sigui la primera del disc, ni tan sols que resideixi al
-mateix disc. Això és útil si oblideu de crear aquesta partició i no
-ho descobriu fins que teniu creades i formatades les altres particions
-dels vostres discs. El partidor <command>partman</command> cerca
-una partició EFI al mateix temps que cerca una partició
-<emphasis>arrel</emphasis> correctament configurada. Això us dóna
-una oportunitat de corregir la disposició del disc abans que comenci
-la instal·lació de paquets. La manera més senzilla de corregir l'error
-és reduir la mida de la darrera partició del disc per tal de deixar
-espai per afegir una partició EFI.
-
-</para><para>
-
-Es recomana fermament que ubiqueu la partició d'arrencada EFI al
-mateix disc on hi teniu el sistema de fitxers <emphasis>arrel</emphasis>.
-
-</para>
-  </sect2>
-
-  <sect2 arch="ia64"><title>Particions de diagnòstic de l'EFI</title>
-<para>
-
-El microprograma de l'EFI és força més sofisticat que la BIOS que es
-troba tradicionalment en molts PC. Alguns fabricants empren les
-capacitats de l'EFI per accedir a fitxers i executar programes per tal
-de desar al disc dur informació de diagnòstic i/o utilitats de gestió
-del sistema basades en l'EFI. Això necessita un sistema de fitxers
-FAT addicional en el disc de sistema. Consulteu la documentació del
-sistema i els accessoris que l'acompanyen per a més detalls. La manera
-més senzilla de configurar una partició de diagnòstic és fer-ho al
-mateix temps que configureu la partició d'arrencada de l'EFI.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/mips.xml b/ca/partitioning/partition/mips.xml
deleted file mode 100644
index 25b03bf11..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/mips.xml
+++ /dev/null
@@ -1,16 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 35613 -->
-
-
-  <sect2 arch="mips"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-Les màquines SGI requereixen una etiqueta de disc SGI per a poder fer
-el sistema arrencable des de disc dur. Pot ser creada en el menú expert
-de fdisk. La capçalera del volum creada (partició número 9) ha de ser com
-a mínim de 3 MiB). Si la capçalera del volum creada és massa petita, podeu
-esborrar la partició número 9 i afegir-la de nou amb una mida diferent.
-Tingueu en compte que la capçalera del volum ha de començar al sector 0.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml b/ca/partitioning/partition/powerpc.xml
deleted file mode 100644
index 9215ab6ef..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml
+++ /dev/null
@@ -1,56 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64829 -->
-
-
-  <sect2 arch="powerpc"><title>Fer particions als nous PowerMac</title>
-<para>
-
-Si esteu instal·lant a un PowerMac NewWorld necessitareu crear una
-partició especial d'inicialització que contingui el carregador. La mida
-d'aquesta partició ha de ser 819200 bytes i ha de ser de tipus
-<emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis>. Si la partició d'inicialització
-no es crea del tipus <emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis> la vostra
-màquina no es podrà arrencar des del disc dur. Aquesta partició és fàcil de
-crear utilitzant el <command>partman</command> i dient-li que utilitze la
-<quote>partició d'arrencada NewWorld</quote>, o al <command>mac-fdisk</command>
-utilitzant l'ordre <userinput>b</userinput>.
-
-</para><para>
-
-Es necessita tenir la partició especial de tipus «Apple_Bootstrap» per
-prevenir que el MacOS munte i danye la partició d'inicialització, ja que
-hi ha modificacions especials fetes per que el OpenFirmware l'arrenqui
-automàticament.
-
-</para><para>
-
-Adoneu-vos què la partició d'inicialització té tan sols significat
-per contenir 3 fitxers molt menuts: el binari de <command>yaboot</command>,
-la seva configuració <filename>yaboot.conf</filename>, i un primer pas al
-carregador d'OpenFirmware <command>ofboot.b</command>. No fa falta, i no
-hauria de muntar-se al vostre sistema de fitxers ni tenir nuclis o
-qualsevol altra cosa copiada dins. Les ordres <command>ybin</command> i
-<command>mkofboot</command> s'utilitzen per manipular aquesta partició.
-
-</para><para>
-
-Per que el OpenFirmware arrenqui automàticament &debian-gnu; la partició
-d'inicialització hauria d'aparèixer abans que les altres particions al
-disc, especialment que les particions d'arrencada de MacOS. La partició
-d'inicialització hauria de ser la primera en crear-se. Per altra banda,
-si afegiu la partició d'inicialització mes tard, podeu fer-ho utilitzant
-l'ordre <userinput>r</userinput> de <command>mac-fdisk</command> per
-reordenar la taula de particions de manera que la partició d'inicialització
-estigui després de la taula (que està sempre a la partició 1). El que conta
-és l'ordre lògic de la taula, no l'ordre físic.
-
-</para><para>
-
-Els discs d'Apple solen tenir vàries particions amb controladors xicotetes.
-Si intenteu arrencar la vostra màquina amb MacOSX, hauríeu de conservar-les i
-a més a més una partició xicoteta HFS (de mida mínima 800 KiB). Açò és
-perquè a cada arrencada el MacOSX, ofereix inicialitzar qualsevol disc que
-no tingui una partició MacOS activa i les particions dels controladors.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/sparc.xml b/ca/partitioning/partition/sparc.xml
deleted file mode 100644
index ec52bc4f2..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/sparc.xml
+++ /dev/null
@@ -1,35 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 11648 -->
-
-
-  <sect2 arch="sparc"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-Assegureu-vos de crear un <quote> disc amb etiqueta Sun</quote> al vostre
-disc d'arrencada. Aquest és l'únic esquema de particions què entén la PROM
-del OpenBoot, i és l'únic esquema amb el que es pot arrencar. La tecla
-<keycap>s</keycap> s'utilitza al <command>fdisk</command> per crear
-etiquetes de disc de Sun.
-
-</para><para>
-
-És més, als discs &arch-title;, assegureu-vos que la vostra primera partició
-al vostre disc d'arrencada comença al cilindre 0. Mentre açò en necessite,
-també significarà que la primera partició contindrà la taula de particions i
-el bloc d'arrencada, que és als primers dos sectors del disc. La partició
-d'intercanvi <emphasis>no</emphasis> s'ha de posar a la primera partició
-del disc d'arrencada, ja que les particions d'intercanvi no conserven
-els dos primers sectors de la partició. Allí podeu utilitzar particions
-Ext2 o UFS; aquestes deixaran la taula de particions i el bloc d'arrencada
-sols.
-
-</para><para>
-
-També es recomana que la tercera partició ha de ser de tipus <quote>Disc
-complet</quote> (tipus 5), i contenir el disc complet (des del primer
-cilindre fins l'últim). És tan sols una convenció de les etiquetes dels
-discs de Sun, i ajuda al carregador <command>SILO</command> a tenir-ho
-present.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/x86.xml b/ca/partitioning/partition/x86.xml
deleted file mode 100644
index 36ee9d721..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/x86.xml
+++ /dev/null
@@ -1,93 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
-
-  <sect2 arch="x86"><title>Fer particions per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-Si teniu instal·lat un altre sistema operatiu com el DOS o el Windows i
-voleu conservar-lo, potser hàgeu de redimensionar-ne la partició a fi
-d'alliberar espai per a la instal·lació de &debian;. L'instal·lador pot
-redimensionar tant els sistemes de fitxers FAT com els NTFS; quan arribeu
-al moment de partir, escolliu l'opció <guimenuitem>Manual</guimenuitem>
-i només cal que seleccioneu una partició existent i li canvieu la mida.
-
-</para><para>
-
-Normalment, la BIOS del PC posa limitacions al fer particions del disc.
-El nombre de particions <quote>primàries</quote> i <quote>lògiques</quote>
-que pot contenir una unitat és limitat. A més a més, les BIOS anteriors a
-1994&ndash;98 tenen límits quant al lloc de la unitat des del qual es pot
-arrencar.  Hi ha més informació al
-<ulink url="&url-partition-howto;">Linux Partition HOWTO</ulink> i el
-<ulink url="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;">Phoenix BIOS FAQ</ulink>,
-però aquesta secció inclou també un breu resum, útil en la majoria de
-situacions.
-
-</para><para>
-
-Les particions <quote>primàries</quote> constitueixen l'esquema original
-de fer particions dels discs de PC. Tanmateix, només n'hi pot haver quatre.
-Per evitar això, es van inventar les particions <quote>estesa</quote> i
-<quote>lògica</quote>. Si configureu una partició primària com a estesa,
-podeu subdividir-ne l'espai en particions lògiques. Es poden crear fins a
-60 particions lògiques per partició estesa; amb tot, sols podeu tenir una
-partició estesa per cada unitat física.
-
-</para><para arch="linux-any">
-
-El Linux limita les particions per unitat física a 255 en discs SCSI
-(3 de primàries, 252 de lògiques), i a 63 en una unitat IDE (3 de
-primàries, 60 de lògiques). Tanmateix el sistema &debian-gnu; normal sols
-proporciona 20 dispositius per a particions, de manera que no podreu
-instal·lar-ne més de 20 si abans no creeu manualment dispositius per
-a elles.
-
-</para><para>
-
-Si teniu un disc IDE gran i no esteu fent servir ni l'adreçament LBA
-ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants),
-aleshores la partició d'arrencada (la que conté la imatge del nucli)
-s'ha de col·locar dins els primers 1024 cilindres del disc (normalment
-uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS).
-
-</para><para>
-
-Aquesta restricció no s'aplica si la BIOS és posterior a 1995&ndash;1998
-(segons el fabricant) i conté l'<quote>Especificació de funcionalitat
-millorada d'unitats de disc</quote>. Tant el Lilo, el carregador del
-Linux, com l'<command>mbr</command>, l'alternativa de &debian;, han d'emprar
-la BIOS per traslladar el nucli del disc a la RAM. Si es troben a la BIOS
-les extensions int 0x13 d'accés a discs grans, s'empraran. Si no, es farà
-servir la interfície antiga d'accés al disc, i no es podrà emprar per
-adreçar-se a cap lloc del disc superior al cilindre 1023è. Una vegada
-s'ha arrencat el &arch-kernel;, independentment de la BIOS de l'ordinador,
-aquestes restriccions ja no s'apliquen, car el &arch-kernel; no fa servir la BIOS
-per accedir al disc.
-
-</para><para>
-
-Si teniu un disc gran, potser us caldrà emprar tècniques de traducció de
-cilindres, que podeu emprar des del programa de configuració de la BIOS,
-com ara l'LBA (Adreçament de blocs lògics) o el mode de traducció CHS
-(<quote>Gran</quote>). Trobareu més informació sobre discs grans al
-<ulink url="&url-large-disk-howto;">Large Disk HOWTO</ulink>. Si esteu
-fent servir un esquema de traducció de cilindres i la BIOS no permet l'ús
-d'extensions d'accés a discs grans, aleshores la partició d'arrencada ha
-d'ajustar-se a la representació <emphasis>traduïda</emphasis> del cilindre
-1024è.
-
-</para><para>
-
-La manera recomanada de fer això és crear una partició petita (25&ndash;50
-MiB són prou) al principi del disc, a fi d'emprar-la com a partició
-d'arrencada, i després crear les particions que vulgueu a l'espai restant.
-Aquesta partició d'arrencada <emphasis>s'ha de</emphasis> muntar a
-<filename>/boot</filename>, car aquest és el directori d'emmagatzematge
-del(s) nucli(s) del &arch-kernel;. Aquesta configuració funciona en qualsevol
-sistema, independentment de si es fa servir l'LBA o la traducció CHS de
-discs grans, i independentment també de si la BIOS permet l'ús
-d'extensions d'accés a discs grans.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partitioning.xml b/ca/partitioning/partitioning.xml
deleted file mode 100644
index 071f91c67..000000000
--- a/ca/partitioning/partitioning.xml
+++ /dev/null
@@ -1,13 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
-<appendix id="partitioning">
-<title>Particionar per a &debian;</title>
-
-&sizing.xml;
-&tree.xml;
-&schemes.xml;
-&device-names.xml;
-&partition-programs.xml;
-
-</appendix>
diff --git a/ca/partitioning/schemes.xml b/ca/partitioning/schemes.xml
deleted file mode 100644
index b4631ba76..000000000
--- a/ca/partitioning/schemes.xml
+++ /dev/null
@@ -1,81 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 65994 -->
-
-
- <sect1>
- <title>Esquema de particions recomanat</title>
-<para>
-
-Per a usuaris novells, màquines &debian; personals, sistemes domèstics,
-i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i probablement
-més simple serà fer una única partició <filename>/</filename>
-(més la d'intercanvi). Tanmateix, si la vostra partició ocupa més
-d'aproximadament 6 GiB és preferible que la feu de tipus ext3. Les
-particions ext2 necessiten comprovacions d'integritat periòdiques,
-fet que pot arribar a alentir l'arrencada quan la partició és gran.
-
-</para><para>
-
-En sistemes multiusuari amb molt espai de disc, és millor
-col·locar <filename>/usr</filename>, <filename>/var</filename>,
-<filename>/tmp</filename>, i <filename>/home</filename> cadascun a la
-seva pròpia partició, i separats de la partició <filename>/</filename>.
-
-</para><para>
-
-Podríeu necessitar una partició a part per
-<filename>/usr/local</filename> si penseu instal·lar molts programes
-que no formen part de la distribució &debian;. Si la vostra màquina ha
-de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part
-per a <filename>/var/mail</filename>. Sovint també és una bona idea
-posar una partició per a <filename>/tmp</filename> tot sol, per exemple
-d'entre 20&ndash;50 MiB. D'altra banda, si esteu instal·lant un servidor
-amb molts comptes d'usuari, és bo tenir una partició gran independent
-per a <filename>/home</filename>. En general, l'esquema de particions
-varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es faci servir.
-
-</para><para>
-
-Per a sistemes més complexos llegiu el <ulink
-url="&url-multidisk-howto;">Multi Disk HOWTO</ulink>, que tracta més
-en profunditat aquest tema. Pot interessar especialment a proveïdors
-d'internet i a persones que es dediquin a configurar servidors.
-
-</para><para>
-
-Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts
-de vista diferents. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com
-la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser
-inferior a 16 MiB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu
-de resoldre 10000 equacions simultàniament en una màquina amb 256 MiB
-de memòria, podeu necessitar fins a 1 GiB (o més) d'espai d'intercanvi.
-
-</para><para>
-
-En algunes arquitectures de 32 bits (m68k i PowerPC), la
-mida màxima d'una partició d'intercanvi és de 2 GiB. Amb això n'hi
-hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix,
-si teniu requeriments més grans, probablement hauríeu de mirar de
-repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats
-<quote>spindles</quote> o filoses) i, a ser possible, entre diferents
-canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi
-entre les múltiples particions i n'obtindrà un millor rendiment.
-
-</para><para>
-
-Com a exemple, una antiga màquina domèstica amb 32 MiB de RAM i un disc
-IDE de 1.7 GiB a <filename>/dev/sda</filename>. Podria tenir una partició
-de 500 MiB per un altre sistema operatiu a <filename>/dev/sda1</filename>,
-una partició d'intercanvi de 32 MiB a <filename>/dev/sda3</filename>
-i la resta, aproximadament 1.2 GiB a <filename>/dev/sda2</filename>,
-com a partició Linux.
-
-</para><para>
-
-Per tenir una idea de l'espai que ocupen altres paquets que us poden
-interessar una vegada la instal·lació del sistema ha estat completada,
-llegiu <xref linkend="tasksel-size-list"/>.
-
-</para>
-
- </sect1>
diff --git a/ca/partitioning/sizing.xml b/ca/partitioning/sizing.xml
deleted file mode 100644
index c7f88c367..000000000
--- a/ca/partitioning/sizing.xml
+++ /dev/null
@@ -1,56 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
-
- <sect1 id="partition-sizing">
- <title>Com decidir quines particions fer per a &debian; i llurs mides</title>
-<para>
-
-Com a mínim imprescindible, GNU/&arch-kernel; necessita una partició pròpia.
-Podeu tenir una única partició que contingui tot el sistema operatiu,
-les aplicacions, i els vostres fitxers personals. Molta gent pensa
-que també és necessària una altra partició per a l'intercanvi de
-memòria, però això no és cert del tot. La partició d'intercanvi o
-<quote>swap</quote> és un espai reservat per al sistema operatiu,
-i que permet utilitzar el disc com si es tractés de <quote>memòria
-virtual</quote>. Si poseu l'espai d'intercanvi en una altra partició
-independent, &arch-kernel; pot fer-ne un ús molt més eficient. Es pot fer
-servir un fitxer normal per a l'intercanvi, però no és recomanable.
-
-</para><para>
-
-Tanmateix, la majoria de la gent prefereix assignar a GNU/&arch-kernel; més
-particions de les estrictament necessàries.  Hi ha dos motius pels que us
-pot interessar dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions
-més petites. El primer és per seguretat. Si passa res que malmeti
-el sistema de fitxers, generalment només afectarà una partició.
-D'aquesta manera només caldrà restaurar una part del sistema (a partir
-de les còpies de seguretat que aneu fent meticulosament).
-Almenys seria bo considerar crear el que normalment es coneix com
-<quote>partició arrel</quote>. Aquesta conté els components més
-essencials del sistema. Si qualsevol de les altres particions queda
-malmesa, encara podreu arrencar GNU/&arch-kernel; per arreglar el sistema. Això
-us pot estalviar haver de reinstal·lar-ho tot de nou.
-
-</para><para>
-
-El segon motiu generalment és més important en un entorn professional,
-però en realitat dependrà de l'ús que en feu de la màquina. Per
-exemple, un servidor que rep molt correu no desitjat pot omplir fàcilment
-una partició. Si teniu <filename>/var/mail</filename> en una partició
-separada al servidor de correu, la major part del sistema continuarà
-funcionant.
-
-</para><para>
-
-L'únic inconvenient real de fer servir més particions és que
-sovint és difícil saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu
-una partició massa petita, llavors o reinstal·leu el sistema o no
-parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la partició
-infradimensionada. D'altra banda, si feu la partició massa gran estareu
-malbaratant espai que es podria fer servir per alguna altra cosa. És
-cert que l'espai de disc és barat avui en dia, però tot i així,
-perquè llançar els diners?
-
-</para>
- </sect1>
diff --git a/ca/partitioning/tree.xml b/ca/partitioning/tree.xml
deleted file mode 100644
index c5678abf1..000000000
--- a/ca/partitioning/tree.xml
+++ /dev/null
@@ -1,156 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
-
- <sect1 id="directory-tree">
- <title>L'arbre de directoris</title>
-<para>
-
-&debian-gnu; s'adhereix a la <ulink url="&url-fhs-home;">Filesystem
-Hierarchy Standard</ulink> (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers)
-per a anomenar directoris i fitxers. Aquest estàndard permet tant
-a usuaris com a programes predir la ubicació dels fitxers i
-directoris. El directori arrel es representa simplement per una barra
-<filename>/</filename>. A partir de l'arrel, tots els sistemes &debian;
-inclouen aquests directoris:
-
-<informaltable>
-<tgroup cols="2">
-<thead>
-<row>
-  <entry>Directori</entry><entry>Contingut</entry>
-</row>
-</thead>
-
-<tbody>
-<row>
-  <entry><filename>bin</filename></entry>
-  <entry>Binaris d'ordres essencials</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>boot</filename></entry>
-  <entry>Fitxers estàtics del carregador d'arrencada</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>dev</filename></entry>
-  <entry>Fitxers de dispositiu</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>etc</filename></entry>
-  <entry>Configuració del sistema específica de la màquina</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>home</filename></entry>
-  <entry>Directoris dels usuaris</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>lib</filename></entry>
-  <entry>Biblioteques compartides essencials i mòduls del nucli</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>media</filename></entry>
-  <entry>Punts de muntatge per a dispositius extraïbles</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>mnt</filename></entry>
-  <entry>Muntatge temporal de sistemes de fitxers</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>proc</filename></entry>
-  <entry>Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.4
-         i 2.6)</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>root</filename></entry>
-  <entry>Directori principal de l'usuari root</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>sbin</filename></entry>
-  <entry>Binaris essencials del sistema</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>sys</filename></entry>
-  <entry>Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.6)</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>tmp</filename></entry>
-  <entry>Fitxers temporals</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>usr</filename></entry>
-  <entry>Jerarquia secundària</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>var</filename></entry>
-  <entry>Dades variables</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>srv</filename></entry>
-  <entry>Dades pels serveis facilitats pel sistema</entry>
-</row><row>
-  <entry><filename>opt</filename></entry>
-  <entry>Aplicacions de programari addicionals</entry>
-</row>
-</tbody></tgroup></informaltable>
-</para>
-
-<para>
-
-A continuació teniu una llista de consideracions importants pel que
-fa a directoris i particions. Tingueu en compte que l'ús del disc pot
-variar molt segons la configuració del sistema. Aquestes recomanacions
-són més aviat generals i proporcionen un bon punt de partida per
-a fer particions.
-
-</para>
-<itemizedlist>
-<listitem><para>
-
-La partició arrel <filename>/</filename> sempre ha de contenir
-físicament <filename>/etc</filename>, <filename>/bin</filename>,
-<filename>/sbin</filename>, <filename>/lib</filename> i
-<filename>/dev</filename>, sinó no podreu arrencar. Normalment calen
-&root-system-size-min;&ndash;&root-system-size-max; MiB per a la partició arrel.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-<filename>/usr</filename>: conté tots els programes d'usuari
-(<filename>/usr/bin</filename>), biblioteques
-(<filename>/usr/lib</filename>), documentació
-(<filename>/usr/share/doc</filename>), etc.
-Aquesta és la part del sistema de fitxers que generalment ocupa més. Li
-hauríeu de concedir com a mínim 500 MiB d'espai en disc. Aquesta mida
-s'ha d'incrementar depenent del nombre i el tipus de paquets que planegeu
-instal·lar. Una estació de treball potent o un servidor poden dedicar-li
-4-6 GiB.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-<filename>/var</filename>: les dades variables com ara articles de grups
-de discussió, correus electrònics, pàgines web, bases de dades,
-la memòria cau del sistema de paquets, etc. aniran a parar a aquest
-directori. La seva mida dependrà en bona part de l'ús que doneu al
-sistema, però per a la majoria de gent, el que marcarà la mida serà
-la sobrecàrrega produïda pel sistema d'administració de paquets.
-Si penseu fer una instal·lació completa de ben bé tot allò que
-&debian; pot oferir, tot en una sola sessió, n'hi hauria d'haver prou amb
-reservar 2 o 3 GiB d'espai per a <filename>/var</filename>. Si
-penseu fer la instal·lació per parts (és a dir, instal·lar els
-serveis i utilitats, després les eines de text, llavors X...), us en
-podeu sortir amb 300&ndash;500 MiB. Si aneu més justos de disc i no
-penseu fer actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40 MiB.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-<filename>/tmp</filename>: les dades temporals creades per programes
-segurament aniran a parar a aquest directori. 40&ndash;100 MiB haurien
-de ser suficients. Algunes aplicacions, com ara eines de manipulació
-de fitxers, autoria de CD/DVD, o altre programari multimèdia, poden
-fer servir <filename>/tmp</filename> per emmagatzemar fitxers imatge. Si
-teniu intenció de fer servir aquest tipus d'aplicacions, és recomanable
-ajustar l'espai disponible a <filename>/tmp</filename> convenientment.
-
-</para></listitem>
-<listitem><para>
-
-<filename>/home</filename>: tot usuari deixa les seves dades en un
-subdirectori d'aquest directori. La seva mida dependrà del nombre
-d'usuaris que tingui el sistema, i dels fitxers que s'hi hagin
-d'emmagatzemar. Segons l'ús planejat per a la màquina s'haurien de
-reservar uns 100 MiB per a cada usuari, adaptant aquest valor a les nostres
-necessitats particulars. Reserveu molt més espai si teniu previst desar
-molts fitxers multimèdia (imatges, MP3, pel·lícules) als vostres directoris
-personals.
-
-</para></listitem>
-</itemizedlist>
-
- </sect1>