1 files changed, 0 insertions, 81 deletions
diff --git a/ca/partitioning/schemes.xml b/ca/partitioning/schemes.xml
deleted file mode 100644
index b4631ba76..000000000
--- a/ca/partitioning/schemes.xml
+++ /dev/null
@@ -1,81 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 65994 -->
-
-
- <sect1>
- <title>Esquema de particions recomanat</title>
-<para>
-
-Per a usuaris novells, màquines &debian; personals, sistemes domèstics,
-i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i probablement
-més simple serà fer una única partició <filename>/</filename>
-(més la d'intercanvi). Tanmateix, si la vostra partició ocupa més
-d'aproximadament 6 GiB és preferible que la feu de tipus ext3. Les
-particions ext2 necessiten comprovacions d'integritat periòdiques,
-fet que pot arribar a alentir l'arrencada quan la partició és gran.
-
-</para><para>
-
-En sistemes multiusuari amb molt espai de disc, és millor
-col·locar <filename>/usr</filename>, <filename>/var</filename>,
-<filename>/tmp</filename>, i <filename>/home</filename> cadascun a la
-seva pròpia partició, i separats de la partició <filename>/</filename>.
-
-</para><para>
-
-Podríeu necessitar una partició a part per
-<filename>/usr/local</filename> si penseu instal·lar molts programes
-que no formen part de la distribució &debian;. Si la vostra màquina ha
-de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part
-per a <filename>/var/mail</filename>. Sovint també és una bona idea
-posar una partició per a <filename>/tmp</filename> tot sol, per exemple
-d'entre 20&ndash;50 MiB. D'altra banda, si esteu instal·lant un servidor
-amb molts comptes d'usuari, és bo tenir una partició gran independent
-per a <filename>/home</filename>. En general, l'esquema de particions
-varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es faci servir.
-
-</para><para>
-
-Per a sistemes més complexos llegiu el <ulink
-url="&url-multidisk-howto;">Multi Disk HOWTO</ulink>, que tracta més
-en profunditat aquest tema. Pot interessar especialment a proveïdors
-d'internet i a persones que es dediquin a configurar servidors.
-
-</para><para>
-
-Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts
-de vista diferents. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com
-la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser
-inferior a 16 MiB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu
-de resoldre 10000 equacions simultàniament en una màquina amb 256 MiB
-de memòria, podeu necessitar fins a 1 GiB (o més) d'espai d'intercanvi.
-
-</para><para>
-
-En algunes arquitectures de 32 bits (m68k i PowerPC), la
-mida màxima d'una partició d'intercanvi és de 2 GiB. Amb això n'hi
-hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix,
-si teniu requeriments més grans, probablement hauríeu de mirar de
-repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats
-<quote>spindles</quote> o filoses) i, a ser possible, entre diferents
-canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi
-entre les múltiples particions i n'obtindrà un millor rendiment.
-
-</para><para>
-
-Com a exemple, una antiga màquina domèstica amb 32 MiB de RAM i un disc
-IDE de 1.7 GiB a <filename>/dev/sda</filename>. Podria tenir una partició
-de 500 MiB per un altre sistema operatiu a <filename>/dev/sda1</filename>,
-una partició d'intercanvi de 32 MiB a <filename>/dev/sda3</filename>
-i la resta, aproximadament 1.2 GiB a <filename>/dev/sda2</filename>,
-com a partició Linux.
-
-</para><para>
-
-Per tenir una idea de l'espai que ocupen altres paquets que us poden
-interessar una vegada la instal·lació del sistema ha estat completada,
-llegiu <xref linkend="tasksel-size-list"/>.
-
-</para>
-
- </sect1>