summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/ca/preparing/nondeb-part/x86.xml
blob: 372520dbdf0a6358863ac8145b3f2297ae4bdd57 (plain)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 43576 -->


  <sect2 arch="x86"><title>Fer particions des del DOS o el Windows</title>
<para>

Si esteu manipulant particions FAT o NTFS, és recomanable que o bé
empreu les instruccions següents o bé les eines natives del Windows o
el DOS. Tanmateix, en realitat no cal fer particions des del DOS o el
Windows; en general les eines de Linux solen funcionar millor.

</para><para>

Però si teniu un disk IDE gran i no esteu emprant l'adreçament LBA,
controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants), o
cap BIOS nova (posterior al 1998) que permeta l'ús d'extensions
d'accés a discs durs, aleshores heu d'ubicar amb cura la partició
d'arrencada de Debian. Se l'ha de col·locar als primers 1024 cilindres del
disc dur (normalment uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS). Això potser us
obligarà a moure la partició FAT o NTFS, si en teniu cap.

</para>

   <sect3 id="lossless" >
   <title>Tornar a fer particions segurament des del DOS, el Win-32 o l'OS/2</title>

<para>

Una de les instal·lacions més comunes se sol fer en un sistema que ja té el
DOS (incloent-hi el Windows 3.1), el Win32 (com els Windows 95, 98, Me,
NT, 2000, XP), o l'OS/2, i en què hom vol posar Debian al mateix disc
sense malmetre l'altre sistema. Tingueu en compte que l'instal·lador permet
canviar la mida dels sistemes de fitxers FAT i NTFS, emprats pel DOS i el
Windows. Només cal iniciar l'instal·lador i un cop arribeu al pas de
fer particions, seleccionar l'opció per fer particions de forma
<menuchoice> <guimenuitem>Manual</guimenuitem> </menuchoice>, seleccionar
la partició que s'ha de modificar, i especificar-ne la mida nova. Per tant,
en la majoria de casos no haureu de seguir el mètode que es descriu tot
seguit.

</para><para>

Abans de continuar, heu de tenir clara la manera com aneu a dividir el
disc. El mètode següent sols divideix una partició en dos. L'una contindrà
el sistema operatiu existent i l'altra s'emprarà per a Debian. Durant la
instal·lació d'aquest, podreu indicar la manera com voleu utilitzar la part
Debian del disc, és a dir, com a espai d'intercanvi o com un sistema de
fitxers.

</para><para>

La idea és moure a l'inici de la partició totes les dades abans de
modificar-ne la informació, de manera que no es perda res. És important
que feu el mínim possible amb l'ordinador entre el desplaçament de les
dades i el tornar a partir, a fi de minimitzar el perill que un fitxer
resulte modificat prop del final de la partició, ja que això reduirà la
quantitat d'espai que podreu prendre de la partició.

</para><para>

En primer lloc cal una còpia del <command>fips</command>, que és a l'abast
al directori <filename>tools/</filename> de la rèplica de Debian més propera.
Descomprimiu l'arxiu i copieu-ne els fitxers<filename>RESTORRB.EXE</filename>,
<filename>FIPS.EXE</filename> i <filename>ERRORS.TXT</filename> a un disquet
arrencable. En el DOS, podeu crear-ne un amb l'ordre
<filename>sys a:</filename>. El <command>fips</command> conté una molt bona
documentació que s'ha de llegir, sobretot si feu servir un controlador de
compressió de discs o un gestor de discs. Creeu el disc i llegiu la
documentació <emphasis>abans</emphasis> de compactar el disc.

</para><para>

Després s'han de moure totes les dades al començament de la partició.
Podeu fer-ho fàcilment amb l'ordre <command>defrag</command>, inclosa
en el DOS 6.0 i posteriors. La documentació del <command>fips</command>
conté una relació de programari alternatiu. Tingueu en compte que en el
Windows 9x cal executar el <command>defrag</command> des d'aquest, car
el DOS no entén el VFAT, que és el que es fa servir per a noms llargs de
fitxer, emprats en el Windows 95 i posteriors.

</para><para>

Després d'executar el compactador (que pot trigar prou a acabar en un disc
gran), torneu a iniciar amb el disquet que conté el <command>fips</command>.
Només heu de teclejar <filename>a:\fips</filename> i seguir les indicacions.

</para><para>

Tingueu en compte que hi ha molts altres gestors de particions, per si
de cas el <command>fips</command> no us funciona com cal.

</para>
   </sect3>

   <sect3 id="partitioning-for-dos"><title>Fer particions del DOS</title>

<para>

Si particioneu unitats DOS o en canvieu la mida amb les eines del Linux,
podeu experimentar problemes en treballar amb les particions FAT resultants.
Per exemple, s'ha informat de reducció del rendiment, de problemes de
consistència amb l'<command>scandisk</command>, i d'altres errors estranys
en el DOS o el Windows.

</para><para>

Aparentment, sempre que creeu o modifiqueu la mida d'una partició del
tipus DOS, és bona idea omplir-ne de zeros els primers sectors. Abans
d'executar l'ordre <command>format</command> del DOS, haurieu d'executar
l'ordre següent des del Linux:

<informalexample><screen>
# dd if=/dev/zero of=/dev/hdXX bs=512 count=4
</screen></informalexample>

</para>
   </sect3>
  </sect2>