diff options
Diffstat (limited to 'ca/using-d-i/modules/mdcfg.xml')
| -rw-r--r-- | ca/using-d-i/modules/mdcfg.xml | 312 |
1 files changed, 0 insertions, 312 deletions
diff --git a/ca/using-d-i/modules/mdcfg.xml b/ca/using-d-i/modules/mdcfg.xml deleted file mode 100644 index f3ab9e41a..000000000 --- a/ca/using-d-i/modules/mdcfg.xml +++ /dev/null @@ -1,312 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 56427 --> - - <sect3 id="mdcfg"> - <title>Configuració de dispositius de discs múltiples (RAID de programari)</title> -<para> - -Si teniu més d'un disc dur<footnote><para> - -Per ser honests, podeu construir un dispositiu de discs múltiples fins -i tot a partir de particions en un mateix dispositiu físic, però això no us -aportarà cap benefici. - -</para></footnote> en el vostre ordinador, podeu utilitzar el -<command>mdcfg</command> per configurar els vostres discs per obtenir -un millor rendiment i/o més seguretat en les vostres dades. El -resultat s'anomena <firstterm>dispositiu de discs múltiples</firstterm> (MD) -(o la seva variant més coneguda, <firstterm>RAID de programari</firstterm>). - -</para><para> - -Els MD són bàsicament un grapat de particions localitzades a diversos discs i -que es combinen juntes per formar un dispositiu <emphasis>lògic</emphasis>. -Aquest dispositiu es pot utilitzar llavors com una partició ordinària (p.ex. -en el <command>partman</command> la podeu formatar, assignar-li un punt de -muntatge, etc.). - -</para><para> - -Els beneficis que això aporta depèn del tipus de dispositiu MD que creeu. -Actualment se suporten: - -<variablelist> -<varlistentry> - -<term>RAID0</term><listitem><para> - -S'enfoca principalment al rendiment. El RAID0 reparteix totes les dades -entrants en <firstterm>bandes</firstterm> i les distribueix de la mateixa -manera sobre cada disc de la matriu. Això pot augmentar la velocitat de -les operacions de lectura/escriptura, però quan un dels discs falla, ho -perdreu <emphasis>tot</emphasis> (part de la informació encara és al disc/s -sa, l'altra part <emphasis>era</emphasis> al disc que ha fallat). - -</para><para> - -L'ús típic del RAID0 és una partició per edició de vídeo. - -</para></listitem> -</varlistentry> -<varlistentry> - -<term>RAID1</term><listitem><para> - -És adequat per les configuracions on la fiabilitat és la primera preocupació. -Consisteix en diverses (usualment dues) particions de la mateixa mida en les -quals es guarden les mateixes dades. Això significa essencialment tres coses. -La primera, que si un dels discs falla, encara teniu les dades repetides en -els discs restants. La segona, que només podeu utilitzar una fracció de la -capacitat disponible (més precisament, la mida de la partició més petita del -RAID). La tercera, que les lectures als fitxers s'equilibren entre els discs, -cosa que pot augmentar el rendiment en un servidor, com un servidor de fitxers, -que tendeix a carregar-se amb més lectures que no pas escriptures. - -</para><para> - -Opcionalment podeu tenir un disc de recanvi en la matriu que agafaria el lloc -del disc espatllat en cas de fallida. - -</para></listitem> -</varlistentry> -<varlistentry> - -<term>RAID5</term><listitem><para> - -És un bon compromís entre velocitat, rendiment i redundància de les dades. -El RAID5 reparteix totes les dades entrants en bandes i les distribueix -equitativament entre tots els discs excepte un (similar al RAID0). A -diferència del RAID0, el RAID5 també calcula informació de -<firstterm>paritat</firstterm>, que s'escriu en el disc restant. El disc -de paritat no és estàtic (això seria l'anomenat RAID4), sinó que canvia -periòdicament, de manera que la informació de paritat es distribueixi -equitativament entre tots els discs. Quan un dels discs falla, la part -d'informació que falta es pot calcular a partir de les dades restants i -de la seva paritat. El RAID5 ha de consistir en almenys tres particions -actives. Opcionalment podeu tenir un disc de recanvi en la matriu, el -qual agafaria el lloc del disc espatllat en cas de fallida. - -</para><para> - -Com podeu veure, el RAID5 té un grau de rendiment similar al RAID1 però -aconsegueix menys redundància. Per altra banda, pot resultar una mica -més lent en les operacions d'escriptura que no pas el RAID0 degut al -càlcul de la informació de paritat. - -</para></listitem> -</varlistentry> -<varlistentry> - -<term>RAID6</term><listitem><para> - -És similar a RAID5 excepte pel fet que utilitza dos dispositius de paritat -en comptes d'un. - -</para><para> - -Un RAID6 pot sobreviure fins a dues fallades de disc. - -</para></listitem> -</varlistentry> -<varlistentry> - -<term>RAID10</term><listitem><para> - -RAID10 combina la segmentació (com RAID0) i la rèplica (com RAID1). Crea -<replaceable>n</replaceable> còpies de les dades d'entrada i les distribueix -en diverses particions de forma que cap de les còpies es trobi al mateix -dispositiu. -El valor predeterminat de <replaceable>n</replaceable> és 2, però això es pot -canviar en mode expert. El nombre de particions utilitzades ha de ser -<replaceable>n</replaceable> com a mínim. -RAID10 té diferents formats per distribuir les còpies. Per defecte farà còpies -properes (<emphasis>near</emphasis>). Això vol dir que totes les còpies es -troben aproximadament a la mateixa posició en tots els discs. Les còpies -allunyades (<emphasis>far</emphasis>) disposen les còpies en diferents -posicions. Les còpies desplaçades (<emphasis>offset</emphasis>) copien el -segment, no fan les còpies individualment. - -</para><para> - -RAID10 es pot utilitzar per aconseguir fiabilitat i redundància sense -l'inconvenient d'haver de calcular la paritat. - -</para></listitem> -</varlistentry> -</variablelist> - -Per resumir-ho: - -<informaltable> -<tgroup cols="5"> -<thead> -<row> - <entry>Tipus</entry> - <entry>Dispositius mínims</entry> - <entry>Dispositiu de recanvi</entry> - <entry>Sobreviu a una fallida de disc?</entry> - <entry>Espai disponible</entry> -</row> -</thead> - -<tbody> -<row> - <entry>RAID0</entry> - <entry>2</entry> - <entry>no</entry> - <entry>no</entry> - <entry> - Mida de la partició més petita multiplicada pel nombre de dispositius - en el RAID - </entry> -</row> - -<row> - <entry>RAID1</entry> - <entry>2</entry> - <entry>opcional</entry> - <entry>sí</entry> - <entry>Mida de la partició més petita en el RAID</entry> -</row> - -<row> - <entry>RAID5</entry> - <entry>3</entry> - <entry>opcional</entry> - <entry>sí</entry> - <entry> - Mida de la partició més petita multiplicada pel nombre de dispositius - en el RAID menys ú - </entry> -</row> - -<row> - <entry>RAID6</entry> - <entry>4</entry> - <entry>opcional</entry> - <entry>sí</entry> - <entry> - Mida de la partició més petita multiplicada pel nombre de dispositius en - RAID menys dos - </entry> -</row> - -<row> - <entry>RAID10</entry> - <entry>2</entry> - <entry>opcional</entry> - <entry>sí</entry> - <entry> - El total de totes les particions dividit pel nombre de còpies (per omissió - és dos) - </entry> -</row> - -</tbody></tgroup></informaltable> - -</para><para> - -Si voleu conèixer més sobre el RAID de programari, doneu un cop d'ull al -<ulink url="&url-software-raid-howto;">COM ES FA del RAID de programari</ulink>. - -</para><para> - -Per crear un dispositiu MD, necessiteu tenir les particions de què -desitgeu que consti marcades per a ser usades en un RAID. (Això és fa -en el menú <guimenu>Paràmetres de la partició</guimenu> del -<command>partman</command> on hauríeu de seleccionar <menuchoice> -<guimenu>Utilitza-ho com:</guimenu> <guimenuitem>volum físic per a -RAID</guimenuitem> </menuchoice>). - -</para><note><para> - -Assegureu-vos que el sistema de fitxers es pot arrencar amb l'esquema -de partició que esteu planejant. En general si voleu fer servir RAID per -al sistema de fitxers arrel (<filename>/</filename>), serà necessari crear -un sistema de fitxers separat per a <filename>/boot</filename>. La majoria -de gestors d'arrencada <phrase arch="x86">(incloent lilo i grub)</phrase> -suporten RAID1 en mirall (no en bandes!), per tant, una opció és usar RAID5 -per a <filename>/</filename> i RAID1 per a <filename>/boot</filename>. - -</para></note><para> - -A continuació, hauríeu d'escollir <guimenuitem>Configura el RAID de -programari</guimenuitem> del menú principal del <command>partman</command>. -(El menú tan sols apareixerà després de marcar al menús una partició per -utilitzar-la com <guimenuitem>volum físic per RAID</guimenuitem>.) -A la primera pantalla del <command>mdcfg</command> seleccioneu simplement -<guimenuitem>Crea dispositius MD</guimenuitem>. Se us presentarà una -llista dels tipus de dispositius MD suportats, dels quals n'haureu -d'escollir un (p.ex. RAID1). El que segueixi dependrà del tipus de MD que -seleccioneu. - -</para> - -<itemizedlist> -<listitem><para> - -El RAID0 és senzill — se us proporcionarà una llista de les -particions RAID disponibles i la vostra única tasca serà seleccionar -la partició que formarà el MD. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -El RAID1 és una mica més delicat. Primer, se us demanarà que introduïu -el nombre de dispositius actius i el nombre de dispositius de recanvi que -formaran el MD. A continuació, necessitareu seleccionar d'una llista de -les particions RAID disponibles aquelles que seran actives i aquelles que -serviran de recanvi. El compte de particions seleccionades ha de ser igual -al nombre proporcionat prèviament. Però no us preocupeu. Si cometeu un -error i seleccioneu un nombre diferent de particions, el &d-i; no us -permetrà continuar fins que ho corregiu. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -El RAID5 té un procediment de configuració similar al RAID1 amb l'excepció -que necessitareu utilitzar almenys <emphasis>tres</emphasis> particions -actives. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -RAID6 també té un procediment de configuració similar a RAID1 amb l'excepció -que necessitareu com a mínim <emphasis>quatre</emphasis> particions actives. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -RAID10 també és semblant excepte si ho feu en mode expert. En mode expert, el -&d-i; sol·licitarà quina ha de ser la disposició de les còpies. El format té -dues parts. La primera és el tipus: <literal>n</literal> (per còpies properes -o <emphasis>near</emphasis>), <literal>f</literal> (per còpies allunyades o -<emphasis>far</emphasis>), o <literal>o</literal> (per còpies desplaçades o -<emphasis>offset</emphasis>). La segona part és el nombre de còpies de les -dades que voleu fer. Caldrà que hi hagi com a mínim tants dispositius actius -com còpies, de manera que totes les còpies puguin distribuir-se en discos -diferents. - -</para></listitem> -</itemizedlist> - -<para> - -És perfectament possible tenir diversos tipus de MD a la vegada. Per -exemple, si teniu tres discs durs de 200 GiB dedicats a MD, i cadascun -conté dues particions de 100 GiB, podeu combinar les primeres particions -dels tres discs en un RAID0 (partició ràpida de 300 GiB per edició de vídeo) -i utilitzar les altres tres particions (2 actives i 1 de recanvi) per -un RAID1 (una partició bastant fiable de 100 GiB pel -<filename>/home</filename>). - -</para><para> - -Després que hàgiu configurat les dispositius MD al vostre gust, podeu -seleccionar <guimenuitem>Finalitza</guimenuitem> el <command>mdcfg</command> -per retornar al <command>partman</command> per crear els sistemes de fitxers -en els nous dispositius MD i assignar-los els atributs usuals com els punts -de muntatge. - -</para> - </sect3> |