move manual to top-level directory, split out of debian-installer package

1 files changed, 103 insertions, 0 deletions

diff --git a/ca/welcome/what-is-linux.xml b/ca/welcome/what-is-linux.xml
new file mode 100644
index 000000000..18710262c
--- /dev/null
+++ b/ca/welcome/what-is-linux.xml
@@ -0,0 +1,103 @@
+<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
+<!-- original version: 28672 -->
+
+ <sect1 id="what-is-linux">
+ <title>Què és GNU/Linux?</title>
+<para>
+
+Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran
+interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes.
+
+</para><para>
+
+Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals
+necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre
+instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes
+i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari.
+La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema
+GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema
+està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per
+a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema
+operatiu funcional, preferim utilitzar el terme <quote>GNU/Linux</quote>
+per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar
+<quote>Linux</quote>.
+
+</para><para>
+
+Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis
+es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes
+característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes
+operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu
+imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari
+de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que
+no cobren per fer-ho.
+
+</para><para>
+
+El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984,
+quan la <ulink url="http://www.gnu.org/">Free Software Foundation</ulink>
+va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix
+anomenat GNU.
+
+</para><para>
+
+El projecte GNU ha desenvolupat un ampli conjunt d'eines de programari
+lliure per utilitzar amb sistemes operatius Unix&trade; o similars, com
+Linux. Aquestes eines permeten als usuaris realitzar tasques que van des
+de les més mundanes (com copiar o suprimir fitxers del sistema) fins a les
+més complexes (com escriure i compilar programes o fer edicions sofisticades
+de documents en diferents formats).
+
+</para><para>
+
+Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de
+Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software
+Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades
+en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que
+Linux sigui possible.
+
+</para><para>
+
+El <ulink url="&url-kernel-org;">nucli Linux</ulink> va aparèixer
+per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès
+anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un
+reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet
+<userinput>comp.os.minix</userinput>. Vegeu la
+<ulink url="&url-linux-history;">pàgina d'història de Linux</ulink>,
+de Linux International.
+
+</para><para>
+
+En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de
+desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns col·laboradors de confiança.
+Hi ha un excel·lent resum setmanal de les discussions de la llista
+de correu del <userinput>nucli Linux</userinput> a
+<ulink url="&url-kernel-traffic;">Kernel Traffic</ulink>. També podeu
+trobar més informació sobre la llista de correu del
+<userinput>nucli Linux</userinput> a les
+<ulink url="&url-linux-kernel-list-faq;">PMF de la llista de correu del
+nucli Linux.</ulink>.
+
+</para><para>
+
+Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu
+programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una
+dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris
+gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels
+usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a
+pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden
+canviar.
+
+</para><para>
+
+Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema,
+és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és
+més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges,
+Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en
+el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a
+fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis.
+
+</para>
+
+ </sect1>
+