blob: 85492b4ade7baffaa87b2e3a799768478046a0b4 (
plain)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 43573 -->
<sect3 id="apt-setup">
<title>Configuració de l'apt</title>
<para>
Una de les eines més utilitzades per a instal·lar paquets en sistemes
&debian; és un programa anomenat <command>apt-get</command>, que forma
part de paquet <classname>apt</classname><footnote>
<para>
Fixeu-vos que el programa que realment instal·la els paquets és
<command>dpkg</command>. Tanmateix, aquesta és una eina de més baix
nivell. L'<command>apt-get</command> és una eina de més alt nivell que
invoca <command>dpkg</command> com correspon. Permet obtenir paquets del
CD, la xarxa, o qualsevol altre lloc. També facilita la instal·lació
automàtica de les anomenades dependències, altres paquets que fan
falta per a que el que estigueu instal·lant funcioni correctament.
</para>
</footnote>
Altres entorns per a la gestió de paquets, com
l'<command>aptitude</command> i el <command>synaptic</command> també
s'utilitzen. Aquests entorns són més recomanables per a usuaris
novells, ja que integren algunes característiques addicionals (cerca
de paquets i comprovacions del seu estat) amb una interfície d'usuari
més agradable. De fet, <command>aptitude</command> és ara la utilitat
recomanada per a la gestió de paquets.
</para><para>
L'<command>apt</command> s'ha de configurar per saber d'on
obtenir els paquets. L'instal·lador procurarà fer-ho
automàticament, basant-se en que coneix del vostre mitjà
d'instal·lació. El resultat d'aquesta configuració s'escriu al
fitxer <filename>/etc/apt/sources.list</filename>, i podeu examinar-lo
i editar-lo al vostre gust després de completar la instal·lació.
</para>
</sect3>
|
