1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 51744 -->
<sect3 id="apt-setup">
<title>Configuració de l'apt</title>
<para>
Una de les eines més utilitzades per a instal·lar paquets en sistemes
&debian; és un programa anomenat <command>apt-get</command>, que forma
part de paquet <classname>apt</classname><footnote>
<para>
Fixeu-vos que el programa que realment instal·la els paquets és
<command>dpkg</command>. Tanmateix, aquesta és una eina de més baix
nivell. L'<command>apt-get</command> és una eina de més alt nivell que
invoca <command>dpkg</command> com correspon. Permet obtenir paquets del
CD, la xarxa, o qualsevol altre lloc. També facilita la instal·lació
automàtica de les anomenades dependències, altres paquets que fan
falta per a que el que estigueu instal·lant funcioni correctament.
</para>
</footnote>
Altres entorns per a la gestió de paquets, com
l'<command>aptitude</command> i el <command>synaptic</command> també
s'utilitzen. Aquests entorns són més recomanables per a usuaris
novells, ja que integren algunes característiques addicionals (cerca
de paquets i comprovacions del seu estat) amb una interfície d'usuari
més agradable. De fet, <command>aptitude</command> és ara la utilitat
recomanada per a la gestió de paquets.
</para><para>
L'<command>apt</command> s'ha de configurar per saber d'on
obtenir els paquets. El resultat d'aquesta configuració s'escriu al
fitxer <filename>/etc/apt/sources.list</filename>. Podeu examinar-lo
i editar-lo al vostre gust després de completar la instal·lació.
</para><para>
Si esteu instal·lant amb la prioritat predeterminada, l'instal·lador
s'encarregarà de bona part de la configuració automàticament, depenent del
mètode d'instal·lació i possiblement aprofitant les opcions indicades
anteriorment durant la instal·lació. En la majoria de casos l'instal·lador
afegirà una rèplica de seguretat i, si esteu instal·lant una distribució
estable, una rèplica per al servei d'actualitzacions volàtils
(<quote>volatile</quote>).
</para><para>
Si instal·leu amb una prioritat més baixa (p.ex. en mode expert), podreu
prendre més decisions. Podreu triar si voleu utilitzar els serveis
d'actualitzacions de seguretat i/o volàtils, o si voleu afegir paquets de les
seccions <quote>contrib</quote> i <quote>non-free</quote> de l'arxiu.
</para>
<sect4 id="apt-setup-cdset">
<title>Instal·lar des de més d'un CD o DVD</title>
<para>
Si esteu instal·lant des d'un CD o un DVD que és part de un joc més complet,
l'instal·lador us preguntarà si voleu afegir nous CD o DVD.
Si teniu CD o DVD addicionals a ma, possiblement voldreu fer-ho per tal
que l'instal·lador pugui utilitzar-ne els paquets continguts.
</para><para>
Si no teniu CD o DVD addicionals, això no és un problema: no es requereix
la seua utilització. Si tampoc utilitzeu una rèplica de xarxa (com s'explica
en pròxima secció), això pot implicar que no tots els paquets que pertanyen
a les tasques que seleccioneu al pròxim pas de la instal·lació podran
instal·lar-se.
</para>
<note><para>
Els paquets estan inclosos en CD (i DVD) ordenats per la seua popularitat.
Açò vol dir que per la major part d'usos tan sols es necessiten els primers
CD i que molt poca gent utilitza qualsevol dels paquets inclosos en els
últims CD del joc.
</para><para>
Això també vol dir que comprar o descarregar i cremar un joc complet de CD és
malbaratar els diners i que mai els utilitzareu. En la major part dels casos
la millor opció és descarregar només dels primers 3 a 8 CD i instal·lar la
resta dels paquets que necessiteu d'Internet utilitzant una rèplica.
El mateix és valid pels DVD: el primer DVD o potser els dos primers DVD
cobreixen la majoria de les necessitats.
</para><para>
La regla d'or és que per una instal·lació d'escriptori (que utilitze l'entorn
d'escriptori GNOME) tan sols fan falta els tres primers CD. Pels escriptoris
alternatius (KDE o Xfce), fan falta CD addicionals. El primer DVD fàcilment
cobreix totes les necessitats dels tres entorns d'escriptori.
</para></note>
<para>
Si afegiu múltiples CD o DVD, l'instal·lador us demanarà intercanviar-los
quan necessite paquets d'un CD/DVD diferent al que estigui actualment a la
unitat de disc. Tingueu en compte que tan sols es poden utilitzar CD o DVD
que corresponguin al mateix joc. L'ordre en que es processen no té
importància, però fer-ho en ordre ascendent reduirà les possibilitats d'error.
</para>
</sect4>
<sect4 id="apt-setup-mirror">
<title>Utilitzar una rèplica de xarxa</title>
<para>
Una pregunta que es farà en la majoria de les instal·lacions és si s'ha
d'utilitzar o no una rèplica de xarxa com a origen dels paquets. La resposta
predeterminada normalment serà correcta, però hi ha certes excepcions.
</para><para>
Si <emphasis>no</emphasis> esteu instal·lant des d'un CD o DVD complet o
utilitzant una imatge de CD/DVD, hauríeu de fer servir una rèplica de xarxa,
altrament acabareu amb un sistema molt mínim. Tanmateix, si teniu una connexió
a Internet limitada, és millor que <emphasis>no</emphasis> seleccioneu la
tasca <literal>desktop</literal> en el següent pas de la instal·lació.
</para><para>
Si instal·leu des d'un CD o utilitzat una imatge de CD (no DVD), no és
necessari utilitzar una rèplica de xarxa, però és molt recomanable ja que un
sol CD només conté un nombre molt limitat de paquets. Si teniu una connexió
d'Internet limitada, pot ser la millor opció és encara <emphasis>no</emphasis>
triar una rèplica de xarxa ací, i acabar la instal·lació tan sols amb el que
disposeu al CD i instal·lar de forma selectiva els paquets addicionals
després de la instal·lació (és a dir, després d'haver reiniciat el nou
sistema).
</para><para>
Si esteu instal·lant des de DVD o utilitzant una imatge de DVD, qualsevol
paquet necessari per la instal·lació hauria de trobar-se al primer DVD. El
mateix és cert si heu afegit múltiples CD com s'ha explicat a la secció
anterior. L'ús d'una rèplica de xarxa és opcional.
</para><para>
Un dels avantatges d'afegir una rèplica de xarxa és que les actualitzacions
que s'hagen produït des de que es van crear els CD/DVD i que s'han inclòs en
un nou llançament, també estaran disponibles per la instal·lació, açò allarga
la vida del vostre joc de CD/DVD sense comprometre la seguretat o la
estabilitat del sistema instal·lat.
</para><para>
Resumint: seleccionar una rèplica de xarxa és normalment una molt bona idea,
excepte si no teniu una bona connexió a Internet. Si la versió actual d'un
paquet és als CD/DVD, l'instal·lador sempre l'utilitzarà. La quantitat de
dades que es descarregarà si seleccioneu una rèplica depèn de
<orderedlist>
<listitem><para>
les tasques que seleccioneu en el pròxim pas de la instal·lació,
</para></listitem>
<listitem><para>
quins paquets fan falta per eixes tasques,
</para></listitem>
<listitem><para>
quins d'eixos paquets estan presents als CD i DVD que heu afegit, i
</para></listitem>
<listitem><para>
si qualsevol versió dels paquets inclosos als CD o DVD estan a la rèplica
(tant en una rèplica de paquets normals, en una rèplica de seguretat o a les
actualitzacions volàtils).
</para></listitem>
</orderedlist>
</para><para>
Tingueu en compte que l'últim punt vol dir que, encara que no trieu fer
servir una rèplica de xarxa, alguns paquets encara es descarregaran des
d'Internet si hi ha actualitzacions de seguretat o volàtils disponibles i
aquests serveis s'han configurat.
</para>
</sect4>
</sect3>
|
