1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 28997 -->
<sect1 id="pre-install-bios-setup">
<title>Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació</title>
<para>
Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la
instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar
la Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del
firmware del sistema, i de vegades de canviar-los. El <quote>firmware</quote>
és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari
durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes
de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de &debian; en el vostre
sistema també s'indiquen.
</para>
&bios-setup-i386.xml;
&bios-setup-m68k.xml;
&bios-setup-powerpc.xml;
&bios-setup-sparc.xml;
&bios-setup-s390.xml;
<sect2><title>Aspectes del maquinari que cal tenir en compte</title>
<para arch="not-s390">
Molta gent ha provat de fer funcionar llurs CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc.
Això funciona de vegades, però n'afecta la temperatura i altres factors, i
pot espatllar realment el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document
va forçar durant un any la freqüència de treball del seu sistema, i
després, en iniciar-se aquest, el programa <command>gcc</command>
s'avortava amb un senyal inesperat mentre es compilava el nucli del
sistema operatiu. En tornar a baixar la freqüència de la CPU al nivell
recomanat va desaparèixer el problema.
</para><para arch="not-s390">
El compilador <command>gcc</command> és sovint el primer element que no
funciona a causa del mal estat dels mòduls de memòria (o d'altres problemes
de maquinari que modifiquen les dades de manera indeterminable) ja que
construeix estructures de dades enormes i les recorre de manera repetida. Un
error en aquestes estructures farà que s'execute una instrucció il·legal o
que s'accedisca a una adreça inexistent. Símptoma d'això és l'acabament
del <command>gcc</command> amb un senyal inesperat.
</para><para arch="m68k">
Els problemes de les plaques RAM Atari TT amb el Linux són coneguts; si
hi teniu cap problema estrany, proveu d'executar, si més no, el nucli en
una ST-RAM. Els usuaris d'Amiga potser hagen de descartar RAM fent servir
un fitxer de memòria per a l'arrencador.
<phrase condition="FIXME"><emphasis>
FIXME: cal més descripció sobre això.
</emphasis></phrase>
</para><para arch="i386">
Les millors plaques base permeten l'ús de RAM de paritat, que us indicaran
si aquesta té un error fins i toten un únic bit. Tanmateix, no poden
arreglar-lo, per tant solen trencar-se tot just després d'informar-hi.
Amb tot, és millor saber que la memòria està malament que no pas patir
sense cap avís errors a les vostres dades. Els millors sistemes tenen
plaques base que permeten l'ús de mòduls de memòria de paritat i de paritat
real; vegeu
<xref linkend="Parity-RAM"/>.
</para><para arch="i386">
Si teniu RAM de paritat real i la placa base la pot fer servir, no dubteu a
habilitar els ajusts de la BIOS que interrompen el funcionament de la placa
quan es detecten errors de paritat de la memòria.
</para>
<sect3 arch="i386"><title>El commutador turbo</title>
<para>
Molts sistemes tenen un commutador <emphasis>turbo</emphasis> que controla
la freqüència de la CPU. Seleccioneu-ne un valor alt. Si la BIOS ho permet,
deshabiliteu el control per programari del commutador (o el control per
programari de la freqüència de la CPU) i fixeu el sistema en mode de
velocitat alta. Hi ha un informe segons el qual en un determinat sistema,
mentre Linux està fent comprovacions automàtiques (cercant dispositius de
maquinari) pot manipular el programari de control del commutador turbo.
</para>
</sect3>
<sect3 arch="i386"><title>Les CPU Cyrix i els errors de disquet</title>
<para>
Molts usuaris de CPU Cyrix han hagut de deshabilitar la memòria cau de llurs
sistemes durant la instal·lació, ja que si no ho fan el disquet els dóna
errors. Si heu de fer això, assegureu-vos de tornar a habilitar la memòria
cau quan hàgeu acabat la instal·lació, car el sistema funciona
<emphasis>molt més</emphasis> lentament amb la memòria cau deshabilitada.
</para><para>
Això no és necessàriament problema de la CPU Cyrix. Potser és un problema
que el Linux pot superar. Continuarem examinant-lo. Per als qui hi tenen
curiositat, tenim la sospita que la memòria cau no és vàlida després de
commutar del codi 16 bits al de 32.
</para>
</sect3>
<sect3 arch="i386"><title>Configuració dels perifèrics</title>
<para>
Potser hàgeu de canviar alguns ajusts o ponts de les targetes dels perifèrics
del vostre ordinador. Algunes tenen menús de configuració, mentre que d'altres
es basen en ponts. Aquest document no pot proporcionar informació completa
sobre cada dispositiu de maquinari; pretén en canvi donar-hi consells útils.
</para><para>
Si alguna targeta té <quote>mapped memory</quote>, the memory should be
mapped somewhere between 0xA0000 and 0xFFFFF (de 640 KiB a to just per sota
d'1 MiB) or at an adreça superior en almenys 1 MiB a la quantitat total de
RAM del sistema.
</para>
</sect3>
<sect3 arch="i386" id="usb-keyboard-config">
<title>Funcionalitats USB de la BIOS i teclats</title>
<para>
Si en lloc d'un teclat de tipus AT teniu un model USB, potser hàgeu
d'habilitar l'emulació antiga de teclats AT en la configuració de la BIOS.
Feu això només si el sistema d'instal·lació no pot fer funcionar el teclat
en mode USB. Recíprocament, en alguns sistemes (especialment en els
portàtils) potser hàgeu de deshabilitar el suport antic d'USB si el teclat
no respon. Consulteu el manual de la placa base i cerqueu, a la BIOS, les
opcions <quote>Legacy keyboard emulation</quote> o
<quote>USB keyboard support</quote>.
</para>
</sect3>
<sect3><title>Més de 64 MiB de RAM</title>
<para>
El nucli del Linux no sempre pot detectar la quantitat de RAM. Si és aquest
el cas vegeu <xref linkend="boot-parms"/>.
</para>
</sect3>
</sect2>
</sect1>
|
