1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 61133 -->
<sect1>
<title>Esquema de particions recomanat</title>
<para>
Per a usuaris novells, màquines &debian; personals, sistemes domèstics,
i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i probablement
més simple serà fer una única partició <filename>/</filename>
(més la d'intercanvi). Tanmateix, si la vostra partició ocupa més
d'aproximadament 6 GiB és preferible que la feu de tipus ext3. Les
particions ext2 necessiten comprovacions d'integritat periòdiques,
fet que pot arribar a alentir l'arrencada quan la partició és gran.
</para><para>
En sistemes multiusuari amb molt espai de disc, és millor
col·locar <filename>/usr</filename>, <filename>/var</filename>,
<filename>/tmp</filename>, i <filename>/home</filename> cadascun a la
seva pròpia partició, i separats de la partició <filename>/</filename>.
</para><para>
Podríeu necessitar una partició a part per
<filename>/usr/local</filename> si penseu instal·lar molts programes
que no formen part de la distribució &debian;. Si la vostra màquina ha
de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part
per a <filename>/var/mail</filename>. Sovint també és una bona idea
posar una partició per a <filename>/tmp</filename> tot sol, per exemple
d'entre 20–50 MiB. D'altra banda, si esteu instal·lant un servidor
amb molts comptes d'usuari, és bo tenir una partició gran independent
per a <filename>/home</filename>. En general, l'esquema de particions
varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es faci servir.
</para><para>
Per a sistemes més complexos llegiu el <ulink
url="&url-multidisk-howto;">Multi Disk HOWTO</ulink>, que tracta més
en profunditat aquest tema. Pot interessar especialment a proveïdors
d'internet i a persones que es dediquin a configurar servidors.
</para><para>
Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts
de vista diferents. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com
la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser
inferior a 16 MiB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu
de resoldre 10000 equacions simultàniament en una màquina amb 256 MiB
de memòria, podeu necessitar fins a 1 GiB (o més) d'espai d'intercanvi.
</para><para>
En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC), la
mida màxima d'una partició d'intercanvi és de 2 GiB. Amb això n'hi
hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix,
si teniu requeriments més grans, probablement hauríeu de mirar de
repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats
<quote>spindles</quote> o filoses) i, a ser possible, entre diferents
canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi
entre les múltiples particions i n'obtindrà un millor rendiment.
</para><para>
Com a exemple, una antiga màquina domèstica amb 32 MiB de RAM i un disc
IDE de 1.7 GiB a <filename>/dev/hda</filename>. Podria tenir una partició
de 500 MiB per un altre sistema operatiu a <filename>/dev/hda1</filename>,
una partició d'intercanvi de 32 MiB a <filename>/dev/hda3</filename>
i la resta, aproximadament 1.2 GiB a <filename>/dev/hda2</filename>,
com a partició Linux.
</para><para>
Per tenir una idea de l'espai que ocupen altres paquets que us poden
interessar una vegada la instal·lació del sistema ha estat completada,
llegiu <xref linkend="tasksel-size-list"/>.
</para>
</sect1>
|
