1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 43254 -->
<sect2 arch="ia64"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
<para>
El particionador de disc <command>partman</command> és l'eina de
particionat per omissió de l'instal·lador. És capaç de gestionar el
conjunt de particions i els seus punts de muntatge per tal d'assegurar
que els discs i els sistemes de fitxers estan correctament configurats
per una correcta instal·lació. Internament fa ús de
<command>parted</command> per fer el particionat del disc.
</para>
<note>
<title>Formats reconeguts per l'EFI</title>
<para>
El microprogramari (firmware) de l'EFI de l'IA-64 suporta dos formats de
taula de particions (o etiqueta de disc), GPT i MS-DOS. MS-DOS, el
format usat típicament en PC i386, està desaconsellat pels sistemes
IA-64. Malgrat que l'instal·lador permet també emprar el programa
<command>cfdisk</command>, hauríeu d'usar únicament el <ulink
url="parted.txt"><command>parted</command></ulink> perquè només
ell pot gestionar correctament tant les taules MS-DOS com les GPT.
</para></note>
<para>
Les receptes de particionat automàtic del <command>partman</command>
creen una partició EFI com a primera partició del disc. També podeu
crear aquesta partició en l'apartat <guimenuitem>Particionat
guiat</guimenuitem> del menú principal de manera similar a crear una
partició d'<emphasis>intercanvi</emphasis>.
</para><para>
El particionador <command>partman</command> és capaç de
gestionar la major part de disposicions de discs.
Per aquells casos rars en què calgui configurar un disc manualment,
podeu emprar la utilitat <command>parted</command> directament a
través de la seva interfície de línia d'ordres.
Assumint que voleu esborrar completament el vostre disc i crear
una taula GPT i algunes particions, aleshores podeu usar quelcom
similar a la següent seqüència d'ordres:
<informalexample><screen>
mklabel gpt
mkpartfs primary fat 0 50
mkpartfs primary linux-swap 51 1000
mkpartfs primary ext2 1001 3000
set 1 boot on
print
quit
</screen></informalexample>
Això crea una nova taula de particions, i tres particions per a
ésser emprades com a partició d'arrencada EFI, espai d'intercanvi i un
sistema de fitxers arrel. Per acabar, activa el bit d'arrencada a
la partició EFI. Les particions s'especifiquen en MiB, amb
desplaçaments d'inici i final des del principi del disc.
Així, per exemple, al damunt hem creat un sistema de fitxers ext2
de 1999 MiB que comença 1001 MiB enllà de l'inici del disc. Noteu
que formatar l'espai d'intercanvi amb l'ordre <command>parted</command>
pot trigar alguns minuts a acabar, perquè explora el disc a la
recerca de blocs malmesos.
</para>
</sect2>
<sect2 arch="ia64"><title>Requeriments per la partició del carregador
d'arrencada</title>
<para>
ELILO, el carregador d'arrencada de l'IA-64, necessita una
partició que contingui un sistema de fitxers FAT amb el bit d'arrencada
(<userinput>boot</userinput>) activat. Cal que la partició sigui prou
gran com per contenir el carregador i tots els nuclis i discs RAM que
desitgeu arrencar. Una mida mínima podria ser 20 MiB, però si preveieu
treballar amb múltiples nuclis, aleshores 128 MiB podria ser una mida
més encertada.
</para><para>
El gestor d'arrencada i l'intèrpret d'ordres de l'EFI suporten
completament la taula GPT, per la qual cosa no cal que la partició
d'arrencada sigui la primera del disc, ni tan sols que resideixi al
mateix disc. Això és útil si oblideu de crear aquesta partició i no
ho descobriu fins que teniu creades i formatades les altres particions
dels vostres discs. El particionador <command>partman</command> cerca
una partició EFI al mateix temps que cerca una partició
<emphasis>arrel</emphasis> correctament configurada. Això us dóna
una oportunitat de corregir la disposició del disc abans que comenci
la instal·lació de paquets. La manera més senzilla de corregir l'error
és reduir la mida de la darrera partició del disc per tal de deixar
espai per afegir una partició EFI.
</para><para>
Es recomana fermament que ubiqueu la partició d'arrencada EFI al
mateix disc on hi teniu el sistema de fitxers <emphasis>arrel</emphasis>.
</para>
</sect2>
<sect2 arch="ia64"><title>Particions de diagnòstic de l'EFI</title>
<para>
El microprograma de l'EFI és força més sofisticat que la BIOS que es
troba tradicionalment en molts PC. Alguns fabricants empren les
capacitats de l'EFI per accedir a fitxers i executar programes per tal
de desar al disc dur informació de diagnòstic i/o utilitats de gestió
del sistema basades en l'EFI. Això necessita un sistema de fitxers
FAT addicional en el disc de sistema. Consulteu la documentació del
sistema i els accessoris que l'acompanyen per a més detalls. La manera
més senzilla de configurar una partició de diagnòstic és fer-ho al
mateix temps que configureu la partició d'arrencada de l'EFI.
</para>
</sect2>
|
