1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 29467 -->
<sect1 id="supported-peripherals">
<title>Perifèrics i altre maquinari</title>
<para arch="not-s390">
El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari
com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota
manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la
instal·lació del sistema.
</para><para arch="i386">
El maquinari USB generalment funciona correctament, només alguns teclats
USB necessiten configuració addicional (consulteu
<xref linkend="usb-keyboard-config"/>).
</para><para arch="i386">
De nou, consulteu el
<ulink url="&url-hardware-howto;">Linux Hardware Compatibility HOWTO</ulink>
per a esbrinar si el vostre maquinari específic funciona a Linux.
</para><para arch="s390">
Aquest sistema no permet la instal·lació de paquets des de XPRAM o cinta.
Tots els paquets que voleu instal·lar han d'estar disponibles en un DASD
o en una xarxa per mitjà d'NFS, HTTP o FTP.
</para><para arch="mips">
La targeta d'avaluació Broadcom BCM91250A ofereix ranures PCI 3.3v de 32 i 64
bits, així com connectors USB.
</para><para arch="mipsel">
La targeta d'avaluació Broadcom BCM91250A ofereix ranures PCI 3.3v de 32 i
64 bits, així com connectors USB. El Cobalt RaQ no permet utilitzar
dispositius addicionals, però el Qube té una ranura PCI.
</para>
</sect1>
<sect1 arch="not-s390"><title>Compra de maquinari específic per a GNU/Linux</title>
<para>
Hi ha diversos fabricants que venen sistemes amb Debian o altres distribucions
de GNU/Linux <ulink url="&url-pre-installed;">preinstal·lades</ulink>.
Potser heu de pagar més per a aquest privilegi, però així compreu pau
espiritual, ja que podeu estar segurs que el maquinari funciona bé a
GNU/Linux.
</para><para arch="m68k">
Malauradament, és força rar trobar cap fabricant que vengui màquines
&arch-title; noves.
</para><para arch="i386">
Si heu de comprar una màquina amb Windows inclòs, llegiu amb cura la
llicència de programari que ve amb el Windows; potser podeu rebutjar la
llicència i obtenir un descompte del fabricant. Cercar <quote>devolució de
windows</quote> a Internet us pot donar informació útil per ajudar-vos en
això.
</para><para>
Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com si no, o fins i tot
si compreu un sistema de segona mà, és important que comproveu que el
vostre maquinari funciona amb el nucli Linux. Comproveu si el vostre
maquinari està llistat a les referències que es troben a continuació. Feu
saber al vostre venedor que voleu comprar per a un sistema Linux. Recolzeu
els fabricants de maquinari que funciona amb Linux.
</para>
<sect2><title>Eviteu el maquinari propietari o tancat</title>
<para>
Alguns fabricants de maquinari simplement no ens diuen com escriure
controladors per al seu maquinari. Altres no ens permeten l'accés a la
documentació sense un acord de no divulgació que ens impediria alliberar
el codi font de Linux.
</para><para arch="m68k">
Un altre exemple és el maquinari propietari de l'antiga línia de Macintosh.
De fet, mai no s'ha alliberat especificacions o documentació per a maquinari
Macintosh, notablement per al controlador ADB (utilitzat pel teclat i el
ratolí), el controlador de disquetera, i tota l'acceleració i manipulació
CLUT del maquinari de vídeo (tot i que ara la manipulació CLUT funciona a
gairebé tots els xips de vídeo interns). Amb poques paraules, això explica
per què el port de Lnux per a Macintosh no avança tan ràpidament com els
altres.
</para><para>
Com que no ens han donat permís per a accedir a la documentació d'aquests
dispositius, simplement no funcionen amb Linux. Podeu ajudar demanant als
fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si ho demana prou
gent, llavors s'adonaran que la comunitat del programari lliure és un mercat
important.
</para>
</sect2>
<sect2 arch="i386"><title>Maquinari específic de Windows</title>
<para>
Una tendència molesta és la proliferació de mòdems i impressores específiques
de Windows. En alguns casos són dissenyats especialment per a serr utilitzats
amb el sistema operatiu Microsoft Windows i duen la llegenda
<quote>WinModem</quote> o <quote>Elaborat especialment per a ordinadors basats
en Windows</quote>. Això generalment es fa traient el processador incrustat
del maquinari i traslladant la feina d'aquest processador a un controlador de
Windows que s'executa a la UCP del vostre ordinador. Aquesta estratègia fa el
maquinari menys car, però l'estalvi sovint <emphasis>no</emphasis> arriba a
l'usuari, i aquest maquinari pot ser inclús més car que els dispositius
equivalents que mantenen la seva intel·ligència incrustada.
</para><para>
És recomanable que eviteu maquinari específic de Windows per dues raons.
La primera és que els fabricants generalment no fan disponibles els recursos
necessaris per a escriure controladors per a Linux. Generalment, les
interfícies de programari i maquinari del dispositiu són propietàries, i la
documentació no està disponible sense un acord de no divulgació, si és que
està disponible. Això impossibilita que pugui ser utilitzat amb programari
lliure, ja que els desenvolupadors de programari lliure divulguen el codi
font dels seus programes. La segona raó és que quan es treu el processador
incrustat d'un d'aquests dispositius, el sistema operatiu ha de dur a terme
la feina d'aquest processador, sovint a prioritat de <emphasis>temps
real</emphasis>, provocant així que la UCP no estigui disponible per a
executar els vostres programes mentre està controlant el dispositiu. Com que
l'usuari típic de Windows no realitza multi-tasca tan intensivament com un
usuari de Linux, els fabricants esperen que els usuaris de Windows no
notaran la càrrega que aquest maquinari posa a la seva UPC. De tota manera,
qualsevol sistema operatiu multi-procés, fins i tot el Windows 2000 o XP,
pateixen degradacions en l'execució quan els fabricants de perifèrics
escatimen en la potència de processament del seu maquinari.
</para><para>
Podeu ajudar a millorar aquesta situació encoratjant aquests fabricants
a alliberar la documentació i altres recursos necessaris per a programar
el seu maquinari, però la millor estratègia és simplement evitar aquest
tipus de maquinari fins que estigui llistat com a funcionant al
<ulink url="&url-hardware-howto;">Linux Hardware Compatibility HOWTO</ulink>.
</para>
</sect2>
<sect2 id="Parity-RAM">
<title>RAM de paritat falsa o <quote>virtual</quote></title>
<para>
Si demaneu RAM de paritat en una botiga d'informàtica, probablement us
donaran mòduls de memòria de <emphasis>paritat falsa</emphasis> en lloc de
mòduls de <emphasis>paritat real</emphasis>. Els SIMMs de paritat virtual
sovint (però no sempre) es poden distingir perquè només tenen un xip més
que els equivalents de no paritat, i aquest xip addicional és més petit que
tots els altres. Els SIMMs de paritat virtual funcionen exactament com els
SIMMs de no paritat. No poden detectar quan hi ha un error d'un únic bit de
la RAM de la mateixa manera que ho fan els SIMMs de paritat real en una
placa base que implementa la paritat. Mai pagueu més per un SIMM de paritat
virtual que per un de no paritat. Espereu haver de pagar una mica més per a
SIMMs de paritat real, ja que realment esteu comprant un bit més de memòria
per cada 8 bits.
</para><para>
Si voleu informació completa sobre qüestions de la RAM en màquines
&arch-title;, i quina és la millor RAM per comprar, consulteu la
<ulink url="&url-pc-hw-faq;">PC Hardware FAQ</ulink>.
</para><para arch="alpha">
La major part, si no tots, dels sistemes Alpha requereixen RAM de paritat
real.
</para>
</sect2>
</sect1>
|
