path: root/ca/boot-installer/parameters.xml

<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 62943 -->

 <sect1 id="boot-parms"><title>Paràmetres d'arrencada</title>
<para>

Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli de Linux que
s'utilitzen per assegurar que els perifèrics es gestionen
correctament. En la majoria de casos el nucli és capaç
de detectar automàticament la informació dels perifèrics.
Tot i això, en algunes ocasions haureu d'ajudar-lo.

</para><para>

Si és la primera vegada que arrenqueu el sistema utilitzeu
els paràmetres d'arrencada predeterminats (ex. no intenteu
especificar cap paràmetre) i observeu si s'executa
correctament; probablement ho farà. Si no és el cas,
podeu tornar a arrencar més tard i buscar qualsevol
paràmetre especial que informi al sistema respecte
al vostre maquinari.

</para><para>

Podeu trobar informació referent a molts paràmetres de l'arrencada a
<ulink url="http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html">Linux
BootPrompt HOWTO</ulink>, inclosos alguns trucs per a maquinari
obscur. Aquesta secció conté únicament una representació dels paràmetres
més destacats. Podeu trobar una petita selecció dels problemes més
habituals a <xref linkend="boot-troubleshooting"/>.

</para><para>

A l'inici de l'arrencada del nucli hauria d'aparèixer el missatge

<informalexample><screen>
Memòria:<replaceable>dispo</replaceable>k/<replaceable>total</replaceable>k disponible
</screen></informalexample>

<replaceable>total</replaceable> hauria d'indicar la quantitat
total de RAM en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat de RAM
que teniu instal·lada utilitzeu el paràmetre
<userinput>mem=<replaceable>ram</replaceable></userinput>,
on <replaceable>ram</replaceable> correspon a la quantitat de memòria,
amb el sufix <quote>k</quote> pels kilobytes, o <quote>m</quote> pels
megabytes. Per exemple, <userinput>mem=65536K</userinput> i
<userinput>mem=64M</userinput> corresponen a 65 MiB de RAM.

</para><para condition="supports-serial-console">

Si esteu arrencant via una consola sèrie el nucli ho detectarà
automàticament.
Si disposeu d'una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats
a l'ordinador del qual voleu arrencar, hauríeu de passar passar el
paràmetre
<userinput>console=<replaceable>device</replaceable></userinput>
al nucli; <replaceable>device</replaceable> correspon al dispositiu
sèrie, que acostuma a ser similar a <filename>ttyS0</filename><footnote>

<para>
Per a assegurar que el tipus de terminal emprat per l'instal·lador concorda
amb el vostre emulador de terminal, podeu afegir el paràmetre
<userinput>TERM=<replaceable>tipus</replaceable></userinput>.
Adoneu-vos que l'instal·lador només accepta els tipus de terminal següents:
<literal>linux</literal>, <literal>bterm</literal>, <literal>ansi</literal>,
<literal>vt102</literal> i <literal>dumb</literal>. El valor per defecte
per a la consola sèrie a &d-i; és <userinput>vt102</userinput>.
</para>

</footnote>.

</para><para arch="sparc">

Per a l'arquitectura &arch-title; els dispositius sèrie són els
<filename>ttya</filename> o <filename>ttyb</filename>.
D'altra banda, definiu les variables OpenROM <envar>input-device</envar>
i <envar>output-device</envar> com a <filename>ttya</filename>.

</para>

  <sect2 id="installer-args"><title>Paràmetres de l'instal·lador de Debian</title>
<para>

El sistema d'instal·lació reconeix un conjunt de paràmetres
d'arrencada<footnote>

<para>

Amb nuclis actuals (2.6.9 o més nous) podeu utilitzar fins a 32
paràmetres de línia d'ordres i 32 paràmetres d'entorn. Si s'excedeixen
aquestes xifres, el nucli fallarà.

</para>

</footnote> addicionals que us podrien ser d'utilitat.

</para><para>

Hi ha una sèrie de paràmetres que tenen una <quote>forma
abreujada</quote> que ajuda a evitar les limitacions dels paràmetres
de línia d'ordres del nucli i facilita la seva introducció. Si un
paràmetre té una forma abreujada, aquesta es mostrarà entre parèntesi
després de la forma normal (més llarga). Els exemples d'aquest manual
normalment utilitzaran la forma abreujada.

</para>

<variablelist>
<varlistentry>
<term>debconf/priority (priority)</term>
<listitem><para>

Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar.

</para><para>

La instal·lació predeterminada utilitza
<userinput>priority=high</userinput>.
En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat high i critical,
però s'anul·laran els missatges amb prioritat medium i low. Si
l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en
funció de les necessitats que n'esdevinguin.

</para><para>

Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada
<userinput>priority=medium</userinput>, se us mostrarà el
menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació.
Quan s'utilitza el paràmetre <userinput>priority=low</userinput>
es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada
<emphasis>expert</emphasis>). En el cas de
<userinput>priority=critical</userinput>, el sistema
d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i
procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges.


</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>DEBIAN_FRONTEND</term>
<listitem><para>

Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari
utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració
actuals són:

<itemizedlist>
<listitem>
<para><userinput>DEBIAN_FRONTEND=noninteractive</userinput></para>
</listitem><listitem>
<para><userinput>DEBIAN_FRONTEND=text</userinput></para>
</listitem><listitem>
<para><userinput>DEBIAN_FRONTEND=newt</userinput></para>
</listitem><listitem>
<para><userinput>DEBIAN_FRONTEND=gtk</userinput></para>
</listitem>
</itemizedlist>

El tipus predeterminat és
<userinput>DEBIAN_FRONTEND=newt</userinput>.
En el cas de les instal·lacions a través de la consola sèrie s'acostuma
a utilitzar
<userinput>DEBIAN_FRONTEND=text</userinput>. En general, l'únic tipus
disponible en el mitjà d'instal·lació predeterminat és el
<userinput>newt</userinput>, i per tant actualment no és molt útil.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>BOOT_DEBUG</term>
<listitem><para>

Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada
de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà
disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de
depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés
d'arrencada).

<variablelist>
<varlistentry>
<term><userinput>BOOT_DEBUG=0</userinput></term>
<listitem><para>És el valor predeterminat.</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term><userinput>BOOT_DEBUG=1</userinput></term>
<listitem><para>Més missatges de l'habitual.</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term><userinput>BOOT_DEBUG=2</userinput></term>
<listitem><para>Molta informació de depuració.</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term><userinput>BOOT_DEBUG=3</userinput></term>
<listitem><para>

Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres
que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada
haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres.

</para></listitem>
</varlistentry>
</variablelist>

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>INSTALL_MEDIA_DEV</term>
<listitem><para>

El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual
carregar l'instal·lador de Debian. Per exemple,
<userinput>INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/floppy/0</userinput>

</para><para>

El disquet d'arrencada, que normalment escaneja tots els disquets
per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre
per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>lowmem</term>
<listitem><para>

Es pot emprar per a forçar l'instal·lador a un nivell més gran de poca
memòria del que l'instal·lador assigna per defecte basat en la memòria
disponible. Els valors possibles són 1 i 2. Vegeu també <xref linkend="lowmem"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>noshell</term>
<listitem><para>

Evita que l'instal·lador òbriga intèrprets interactius als terminals 2 i 3.
Açò és útil per a instal·lacions desateses on la seguretat física siga
limitada.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>debian-installer/framebuffer (fb)</term>
<listitem><para>

Algunes arquitectures utilitzen el framebuffer del nucli per oferir
la instal·lació en diferents idiomes. Si el framebuffer us provoca
errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant
els paràmetres <userinput arch="x86">vga=normal</userinput>
<userinput>fb=false</userinput>. Els símptomes del
problema són missatges d'error referents al bogl, una pantalla en blanc
o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar
la instal·lació.

</para><para arch="hppa">

La problemàtica s'ha detectat a l'hppa.

</para><note arch="sparc"><para>

Degut a problemes de visualització en alguns sistemes, el suport de
framebuffer està <emphasis>desactivat de manera predeterminada</emphasis>
per a &arch-title;. Això pot resultar en visualitzacions lletges
en sistemes que suporten adequadament el framebuffer, com els que
tenen targetes gràfiques ATI. Si veieu problemes de visualització
en l'instal·lador, podeu provar d'arrencar amb el paràmetre
<userinput>debian-installer/framebuffer=true</userinput> o
o amb la forma curta <userinput>fb=true</userinput>.

</para></note></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry arch="not-s390">
<term>debian-installer/theme (theme)</term>
<listitem><para>

El tema determina l'aparença de la interfície d'usuari
(colors, icones, etc.). Els temes disponibles varien segons la
interfície. Actualment ambdues interfícies, newt i gtk, només
tenen disponible el tema <quote>dark</quote>, dissenyat per a usuaris
amb discapacitats visuals. Podeu establir el tema arrencant amb
<userinput>theme=<replaceable>dark</replaceable></userinput>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>netcfg/disable_dhcp</term>
<listitem><para>

El &d-i; procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament
utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament
no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts.
L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà
quan falli la configuració per DHCP.

</para><para>

Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però
no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes
incorrectes, podeu evitar-lo i introduir la informació manualment
utilitzant el paràmetre <userinput>netfcg/disable_dhcp=true</userinput>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>hw-detect/start_pcmcia</term>
<listitem><para>

Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis
PCMCIA trieu <userinput>false</userinput>. Aquest comportament
s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>disk-detect/dmraid/enable (dmraid)</term>
<listitem><para>

Establiu-ho a <userinput>true</userinput> per habilitar el suport a
l'instal·lador per a discs Serial ATA RAID (anomenats també ATA RAID,
BIOS RAID o RAID falsos). Tingueu en compte que de moment aquest suport
és experimental. Podeu trobar informació addicional al
<ulink url="&url-d-i-wiki;">wiki de l'instal·lador de Debian</ulink>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>preseed/url (url)</term>
<listitem><para>

Especifica l'URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració
a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació.
Per a més informació vegeu <xref linkend="automatic-install"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>preseed/file (file)</term>
<listitem><para>

Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració
a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més
informació vegeu <xref linkend="automatic-install"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>preseed/interactive</term>
<listitem><para>

Per mostrar les qüestions encara que estiguin preconfigurades, establiu
el paràmetre a <userinput>true</userinput>. Pot ser útil per provar o
depurar un fitxer de preconfiguració. Fixeu-vos que això no afectarà
els paràmetres d'arrencada que hagueu passat, tot i que per a aquests
podeu utilitzar una sintaxi especial. Per a més detalls, vegeu <xref
linkend="preseed-seenflag"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>auto-install/enable (auto)</term>
<listitem><para>

És possible retardar les qüestions que normalment es pregunten abans
de la preconfiguració fins després de la configuració de la xarxa.
Per a més informació quant a l'automatització d'instal·lacions,
vegeu <xref linkend="preseed-auto"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>finish-install/keep-consoles</term>
<listitem><para>

A instal·lacions des de sèrie o des de la consola de gestió, les consoles 
virtuals (VT1 a VT6) es deshabiliten normalment al 
<filename>/etc/inittab</filename>.
Poseu-ho a <userinput>true</userinput> per evitar-ho.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>cdrom-detect/eject</term>
<listitem><para>

De manera predeterminada, abans de reiniciar, &d-i; expulsa
automàticament els medis òptics emprats durant la instal·lació. Això
pot ser innecessari si el sistema no arrenca automàticament del CD.
En alguns casos pot ser fins i tot, no desitjat, per exemple si la
unitat òptica no pot reinserir el medi per sí sola i l'usuari no
està allà per a fer-ho manualment. Moltes unitats de tipus carrega
per ranura, línia fina o caddy no poden recarregar el medi
automàticament.

</para><para>

Establiu-ho a <userinput>false</userinput> per a deshabilitar
l'expulsió automàtica i tingueu present que pot ser que hàgiu
d'assegurar-vos que el sistema no arrenca automàticament de la
unitat òptica després de la instal·lació inicial.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>base-installer/install-recommends (recommends)</term>
<listitem><para>

Si establiu aquesta opció a <userinput>false</userinput>, es configurarà
el sistema de gestió de paquets per a no instal·lar automàticament els
paquets recomanats, tant durant la instal·lació com al propi sistema
instal·lat. Vegeu també <xref linkend="di-install-base"/>.

</para><para>

Adoneu-vos que aquesta opció resulta en un sistema més lleuger, però
també en la mancança de funcions que normalment esperaríeu que hi foren
disponibles. Potser necessitareu instal·lar manualment alguns dels paquets
recomanats per a obtenir tota la funcionalitat que desitgeu. Per tant,
aquesta opció només hauria de ser emprada per usuaris molt experimentats.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>debian-installer/allow_unauthenticated</term>
<listitem><para>

Per omissió, l'instal·lador requereix repositoris autenticats amb una
clau gpg coneguda. Establiu el paràmetre a <userinput>true</userinput>
per desactivar l'autenticació.
<emphasis role="bold">Avís: aquesta opció és insegura i no es recomana
utilitzar-la.</emphasis>

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry arch="mips;mipsel">
<term>ramdisk_size</term>
<listitem><para>

Aquest paràmetre ja hauria d'estar definit correctament allà on sigui
necessari; torneu-lo a definir només si trobeu errors durant el procés
d'arrencada que indiquin que no ha estat possible carregar el ramdisk
completament. El valor està en KiB.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>rescue/enable</term>
<listitem><para>

Establiu-ho a <userinput>true</userinput> per entrar en mode
de rescat en comptes de realitzar una instal·lació normal.
Vegeu <xref linkend="rescue"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

</variablelist>

   <sect3 id="preseed-args">
   <title>Utilitzar els paràmetres de l'arrencada per respondre
          preguntes</title>
<para>

És possible establir un valor en l'indicador de l'arrencada per a
pràcticament qualsevol de les qüestions que es pregunten durant el
procés d'instal·lació, encara que això només és útil en casos
determinats. Les instruccions generals per fer-ho les podeu trobar a
<xref linkend="preseed-bootparms"/>. A continuació podeu veure alguns
exemples concrets.

</para>

<variablelist>

<varlistentry>
<term>debian-installer/language (idioma)</term>
<term>debian-installer/country (país)</term>
<term>debian-installer/locale (locale)</term>
<listitem><para>

Hi ha dues formes d'indicar l'idioma, país i locale a emprar per a la
instal·lació i per al propi sistema instal·lat.

</para><para>

La primera i més fàcil és indicar només el paràmetre <literal>locale</literal>.
L'idioma i el país es derivaran del seu valor. Per exemple, podeu emprar
<userinput>locale=ca_ES</userinput> per a escollir el català com a idioma i
Espanya com a país (s'emprarà <literal>ca_ES.UTF-8</literal> com a locale
per defecte del sistema instal·lat). Aquesta forma té la limitació de que
no permet especificar totes les combinacions d'idioma, país i locale.

</para><para>

La segona opció, més flexible, és especificar <literal>language</literal>
(idioma) i <literal>country</literal> (país) per separat. En aquest cas
podeu especificar un <literal>locale</literal> opcional que s'emprarà com
a locale per defecte al sistema instal·lat. Per exemple:
<userinput>language=ca country=AD locale=ca_ES.UTF-8</userinput>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>anna/choose_modules (modules)</term>
<listitem><para>

Es pot utilitzar per carregar automàticament components
de l'instal·lador que no es carreguen per omissió. Alguns
exemples de components opcionals que us poden ser útils són
<classname>openssh-client-udeb</classname> (que us permetrà
emprar l'ordre <command>scp</command> durant la instal·lació)<phrase
arch="not-s390"> i <classname>ppp-udeb</classname> (vegeu <xref
linkend="pppoe"/>)</phrase>.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>netcfg/disable_dhcp</term>
<listitem><para>

Establiu-lo a <userinput>true</userinput> si voleu desactivar DHCP i
forçar la configuració de la xarxa utilitzant adreçament estàtic.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>mirror/protocol (protocol)</term>
<listitem><para>

Per omissió, l'instal·lador utilitzarà el protocol HTTP per descarregar
fitxers de les rèpliques de Debian, i no és possible canviar-ho a
FTP durant les instal·lacions en prioritat normal. Si establiu aquest
paràmetre a <userinput>ftp</userinput>, forçareu que l'instal·lador
utilitzi aquest protocol. Tingueu en compte que no podreu seleccionar
una rèplica FTP de la llista, haureu d'introduir el nom del servidor
manualment.

</para></listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term>tasksel:tasksel/first (tasks)</term>
<listitem><para>

Es pot utilitzar per seleccionar tasques que no estan disponibles
des de la llista de tasques interactiva, com per exemple
<literal>kde-desktop</literal>. Per a informació addicional, vegeu
<xref linkend="pkgsel"/>.

</para></listitem>
</varlistentry>

</variablelist>

   </sect3>

   <sect3 id="module-parms">
   <title>Pas de paràmetres a mòduls del nucli</title>
<para>

Si els controladors estan compilats al nucli, és possible passar
paràmetres tal i com es descriu a la pròpia documentació del
nucli. Tanmateix, si els controladors estan compilats com a mòduls, no
és possible passar paràmetres de la forma habitual, ja que durant el
procés d'instal·lació aquests no es carreguen igual que en un sistema
ja instal·lat. Haureu d'utilitzar una sintaxi especial, reconeguda
per l'instal·lador, que assegurarà que els paràmetres es desen als
fitxers de configuració corresponents i per tant que els mòduls tindran
disponible aquesta informació quan es carreguin. Els paràmetres també
es propagaran automàticament a la configuració del sistema instal·lat.

</para><para>

Fixeu-vos que ara es força estrany haver de passar paràmetres
als mòduls. En la majoria de casos el nucli podrà detectar
el maquinari present al sistema i establir uns bons paràmetres
predeterminats. Tanmateix, en algunes situacions encara pot ser necessari
establir els paràmetres manualment.

</para><para>

La sintaxi utilitzada per establir els paràmetres dels mòduls és
la següent:

<informalexample><screen>
<replaceable>nom_del_mòdul</replaceable>.<replaceable>nom_del_paràmetre</replaceable>=<replaceable>valor</replaceable>
</screen></informalexample>

Si necessiteu passar diversos paràmetres al mateix o a diferents mòduls,
simplement repetiu això. Per exemple, per fer que una antiga targeta
de xarxa 3com utilitzi el connector BNC (coaxial) i l'IRQ 10, hauríeu
de passar:

<informalexample><screen>
3c509.xcvr=3 3c509.irq=10
</screen></informalexample>

</para>
   </sect3>

   <sect3 id="module-blacklist">
   <title>Afegir mòduls del nucli a la llista negra</title>
<para>

De vegades pot ser necessari afegir un mòdul en una llista negra per
evitar que el nucli i udev el carreguin automàticament. Per exemple,
un motiu per voler fer això seria un mòdul en particular que causi
problemes amb els components del vostre equip. El nucli de vegades
també llista dos controladors diferents pel mateix dispositiu. Això pot
provocar que el dispositiu no funcioni correctament si hi ha conflictes
entre els controladors, o si es carrega primer el controlador que no toca.

</para><para>

Podeu afegir un mòdul a la llista negra emprant la sintaxi següent:
<userinput><replaceable>nom_del_mòdul</replaceable>.blacklist=yes</userinput>.
D'aquesta manera s'afegira el mòdul a
<filename>/etc/modprobe.d/blacklist.local</filename>, tant durant la
instal·lació com en el sistema instal·lat.

</para><para>

Tot i així, fixeu-vos que és possible que el sistema d'instal·lació
carregui un d'aquests mòduls igualment. Podeu evitar-ho si executeu la
instal·lació en mode expert i desseleccioneu el mòdul de la llista
que es mostra durant les etapes de detecció de maquinari.

</para>
   </sect3>
  </sect2>
 </sect1>