path: root/ca/appendix/preseed.xml

<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 51573 -->

<!--
Be carefull with the format of this file as it is parsed to generate
the example preconfiguration file.
In that file all text between <informalexample> tags that have the
attribute 'role="example"' set is included, except if a 'condition'
attribute is in force that does not match the specified release or if an
'arch' attribute is in force that does not match the specified architecture.

Currently only a single variant of the example file is generated (for i386).
-->

<appendix id="appendix-preseed">
<title>Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia</title>

<para>

Aquest apèndix explica com preparar les respostes de la configuració prèvia
a les preguntes del &d-i; per automatitzar la instal·lació.

</para><para>

Els fragments de configuració emprats a aquest apèndix també són a l'abast
com a exemple de fitxer de configuració prèvia a &urlset-example-preseed;.

</para>

 <sect1 id="preseed-intro">
 <title>Introducció</title>
<para>

La configuració prèvia proporciona una manera de respondre les preguntes
de la instal·lació sense haver d'introduir manualment les respostes
en el moment en que s'instal·la. Això fa possible l'automatització
de la majoria de tipus d'instal·lació i fins i tot presenta algunes
funcionalitats no disponibles durant les instal·lacions normals.

</para><para>

La configuració prèvia no és un requeriment. Si empreu un fitxer buit de
configuració prèvia, l'instal·lador es comportarà de la mateixa manera
que en una instal·lació manual normal. Cada pregunta que configureu
prèviament modificarà (si ho feu correctament) la instal·lació d'alguna
manera partint d'aquesta base.

</para>

  <sect2 id="preseed-methods">
  <title>Mètodes de configuració prèvia</title>
<para>

N'hi ha tres: <firstterm>initrd</firstterm>, <firstterm>fitxer</firstterm> i
<firstterm>xarxa</firstterm>. El d'initrd funciona amb qualsevol mètode
d'instal·lació i permet la configuració prèvia de més coses, però requereix
la preparació més acurada. Els de fitxer i xarxa es poden fer servir amb
diferents mètodes d'instal·lació.

</para><para>

La taula següent mostra els mètodes de configuració prèvia es poden fer
servir amb els diferents mètodes d'instal·lació.

<informaltable>
<tgroup cols="4">
<thead>
<row>
  <entry>Mètode d'instal·lació</entry><entry>initrd</entry>
  <entry>fitxer</entry><entry>xarxa</entry>
</row>
</thead>

<tbody>
<row>
  <entry>CD/DVD</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>sí<footnote id='apx-ps-net'>

  <para>
  però tan sols si teniu accés a la xarxa, i li doneu el valor apropiat a
  <literal>preseed/url</literal>
  </para>

  </footnote></entry>
</row><row>
  <entry>arrencada en xarxa</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>no</entry>
  <entry>sí</entry>
</row><row>
  <entry>hd-media <phrase condition="bootable-usb">(incloent-hi memòries USB)</phrase></entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>sí<footnoteref linkend='apx-ps-net'/></entry>
</row><row condition="supports-floppy-boot">
  <entry>basat en disquet (controladors al CD)</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>sí<footnoteref linkend='apx-ps-net'/></entry>
</row><row condition="supports-floppy-boot">
  <entry>basat en disquet (controladors a la xarxa)</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>no</entry>
  <entry>sí</entry>
</row><row arch="s390">
  <entry>genèric/cinta</entry>
  <entry>sí</entry>
  <entry>no</entry>
  <entry>sí</entry>
</row>
</tbody>

</tgroup></informaltable>

</para><para>

Una diferència important entre els mètodes de configuració prèvia és el punt
en què es carrega i es processa el fitxer de configuració prèvia. En el cas
de l'initrd això té lloc just al principi de la instal·lació, abans que ni
tan sols es faça la primera pregunta. En el cas del fitxer, té lloc després
que s'haja carregat el CD o la imatge del CD. En el cas de la xarxa, després
que aquesta s'haja configurat.

</para><para>

Òbviament, qualsevol pregunta que haja estat processada abans de carregar
la configuració prèvia no es pot incloure en aquesta (açò inclourà les
preguntes que tan sols es mostren amb prioritat baixa o mitjana, com la
detecció inicial del maquinari). <xref linkend="preseed-bootparms"/> ofereix
una manera d'evitar que es facin aquestes preguntes.

</para><para>

Per evitar les preguntes que normalment apareixen abans de fer la
configuració prèvia, podeu arrencar l'instal·lador en mode
<quote>auto</quote>. Açò endarrereix les preguntes que es farien massa
d'hora per ser configurades prèviament. També executa la instal·lació
amb prioritat crítica, que evita moltes preguntes sense importància.
Trobareu més detalls a <xref linkend="preseed-auto"/>.

</para>
  </sect2>

  <sect2 id="preseed-limitations">
  <title>Limitacions</title>
<para>

Tot i que la majoria de preguntes emprades pel &d-i; poden configurar-se
prèviament fent servir aquest mètode, hi algunes excepcions remarcables. Cal
(tornar a) particionar un disc sencer o emprar-ne l'espai lliure disponible;
no es poden emprar particions ja existents.

</para>
  </sect2>

<!-- Joeyh feels this is too technical, so leave it out for now
  <sect2 id="preseed-debconf">
  <title>Debconf basics</title>
<para>

Preseeding makes use of the <classname>debconf</classname> framework. This
framework is the preferred mechanism used in Debian to interact with the user
when configuring packages and also forms the heart of &d-i;.
In the <classname>debconf</classname> framework questions or dialogs are
based on <firstterm>templates</firstterm>. There are different types of
templates for different types of questions. The actual questions are
<quote>generated</quote> from templates at runtime;  multiple questions can
use the same template.

</para><para>

The following types of templates are relevant for preseeding.

</para>

<itemizedlist spacing="compact">
<listitem><para>
  string: allows the user to type any value
</para></listitem>
<listitem><para>
  password: similar to string but the value typed is not displayed
</para></listitem>
<listitem><para>
  boolean: for yes/no or true/false type of questions
</para></listitem>
<listitem><para>
  select: allows the user to select one option from a list
</para></listitem>
<listitem><para>
  multiselect: allows the user to select zero, one or more options from a list
</para></listitem>
<listitem><para>
  note: used to display a message
</para></listitem>
</itemizedlist>

<para>

In &d-i; templates are stored in a readable file
<filename>/var/cache/debconf/templates.dat</filename>. This file contains all fixed
text and all translations. It can also contain a default value for the
template. The fixed text can include variables that will be replaced at
runtime.

</para><para>

Another readable file <filename>/var/cache/debconf/questions.dat</filename>
is used to store the values for variables and the answers given to questions.
A question always refers to the template used to ask it. For obvious
security reasons the values for questions of type <quote>password</quote>
are stored in a separate, non-readable file in the same directory.

</para>
  </sect2>
-->
 </sect1>


 <sect1 id="preseed-using">
 <title>Utilització de la configuració prèvia</title>
<para>

Primer de tot heu de crear un fitxer de configuració prèvia i
posar-lo al lloc des d'on voleu fer-lo servir. La creació de fitxers de
configuració prèvia es tractarà després. Col·locar-los correctament és
fàcil en el cas de la configuració per xarxa o si voleu llegir el fitxer
des d'un disquet o una memòria USB. Si voleu incloure el fitxer a un CD o
un DVD, heu de reconfigurar la imatge ISO. El procediment per incloure el
fitxer a l'initrd no s'explica aquí; consulteu la documentació per als
desenvolupadors del &d-i;.

</para><para>

Teniu a l'abast un exemple de fitxer de configuració prèvia que podeu
emprar com a base per al vostre a &urlset-example-preseed;. Aquest fitxer
es basa en els fragments de configuració inclosos en aquest apèndix.

</para>

  <sect2 id="preseed-loading">
  <title>Càrrega del fitxer de configuració prèvia</title>
<para>

Si esteu emprant una configuració prèvia de l'initrd, només heu
d'assegurar-vos que hi haja un fitxer <filename>preseed.cfg</filename>
inclòs al directori arrel de l'initrd. L'instal·lador comprovarà
automàticament si aquest fitxer és present i el carregarà.

</para><para>

En els altres mètodes de configuració prèvia heu de dir-li a
l'instal·lador el fitxer que s'usarà quan l'arrenqueu. Això es fa
normalment indicant al nucli un paràmetre d'arrencada, bé manualment
en el moment d'arrencar o bé editant el fitxer de configuració del
carregador (p.ex. <filename>syslinux.cfg</filename>) i afegint-hi el
paràmetre al final de la (les) línia (línies) addicionals per al nucli.

</para><para>

Si especifiqueu el fitxer a la configuració del carregador, podeu modificar
la configuració prèvia per no haver de prémer enter per arrencar
l'instal·lador. En el syslinux això vol dir ajustar el temps d'espera
(timeout) a 1, a <filename>syslinux.cfg</filename>.

</para><para>

Per assegurar-vos que l'instal·lador obté el fitxer de configuració prèvia
correcte, podeu especificar-ne una suma de verificació. Actualment ha de
ser una md5sum, i si l'especifiqueu ha de correspondre al fitxer, altrament
l'instal·lador no voldrà fer-la servir.

</para>

<informalexample><screen>
Paràmetres d'arrencada que cal especificar:
- si esteu arrencant en xarxa:
  preseed/url=http://host/path/to/preseed.cfg
  preseed/url/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d

- si esteu arrencant amb un CD reconfigurat:
  preseed/file=/cdrom/preseed.cfg
  preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d

- si esteu instal·lant des d'un dispositiu USB (poseu el fitxer al directori
  principal de la memòria USB):
  preseed/file=/hd-media/preseed.cfg
  preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d
</screen></informalexample>

<para>

Adoneu-vos que <filename>preseed/url</filename> pot escurçar-se a tan sols
<filename>url</filename> i <filename>preseed/file</filename> a
<filename>file</filename> quan són passats com a paràmetres d'arrencada.

</para>
  </sect2>

  <sect2 id="preseed-bootparms">
  <title>Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia</title>
<para>

Si no es pot utilitzar un fitxer de preconfiguració per fer la configuració
prèvia per alguns passos, la instal·lació encara es pot automatitzar
completament, ja que podeu passar valors de la configuració prèvia a línia
d'ordres quan està arrencant l'instal·lador.

</para><para>

També podeu utilitzar els paràmetres d'arrencada si no voleu utilitzar la
configuració prèvia, però voleu donar una resposta a una pregunta específica.
Hi ha alguns exemples on açò pot ser útil, documentats per tot arreu en
aquest manual.

</para><para>

Per donar un valor que s'utilitze dins el &d-i;, passeu
<userinput><replaceable>ruta/a/la/variable</replaceable>=<replaceable>valor</replaceable></userinput>
per qualsevol de les variables que es poden configurar prèviament que
són als exemples en aquest apèndix. Si un valor s'utilitza per configurar
paquets al sistema destí, necessitareu afegir abans el
<firstterm>propietari</firstterm><footnote>

<para>
Normalment, el propietari d'una variable debconf (o una plantilla) és
el nom del paquet que conté la plantilla debconf que es correspon a la
plantilla debconf corresponent. Les variables utilitzades en l'instal·lador
en si mateix tenen com propietari <quote>d-i</quote>. Les plantilles i
variables poden tenir més d'un propietari que ajuden a determinar si es
poden esborrar de la base de dades debconf quan el paquet s'esborre
completament.
</para>

</footnote> de la variable com
<userinput><replaceable>propietari</replaceable>:<replaceable>ruta/a/la/variable</replaceable>=<replaceable>valor</replaceable></userinput>.
Si no especifiqueu el propietari, el valor de la variable no es copiarà
a la base de dades debconf en el sistema destí i no s'utilitzarà a la
configuració del paquet rellevant.

</para><para>

Normalment, la preconfiguració d'una pregunta d'aquesta manera, implicarà que
la pregunta no es farà. Per donar un valor específic per a una pregunta, però
fer que encara es faça la pregunta, utilitzeu <quote>?=</quote> en comptes de
<quote>=</quote> com a operador. Vegeu <xref linkend="preseed-seenflag"/>.

</para><para>

Adoneu-vos que algunes variables a les que es dona valors freqüentment
a l'indicador de l'arrencada tenen una forma curta. Si hi ha una forma
curta, s'utilitzarà en els exemples d'aquest apèndix en comptes de la
variable completa. Per exemple, la variable <literal>preseed/url</literal>
te com a forma curta <literal>url</literal>. Un altre exemple és la
forma curta <literal>tasks</literal>, que es tradueix a
<literal>tasksel:tasksel/first</literal> .

</para><para>

Un <quote>--</quote> a les opcions d'arrencada té un significat especial.
Els paràmetres del nucli que apareixen després de l'últim <quote>--</quote>
es poden copiar al carregador d'arrencada del sistema instal·lat (si ho
suporta l'instal·lador del carregador d'arrencada). L'instal·lador
automàticament filtrarà qualsevol opció (com les opcions preconfigurades)
que reconegui.

</para>
<note><para>

Els nuclis actuals (2.6.9 i posteriors) accepten un màxim de 32 opcions
a la la línia d'ordres i 32 opcions d'entorn, que inclou qualsevol opció
afegida per defecte per l'instal·lador. Si es superen aquestes quantitats,
el nucli farà un «panic» (petarà). (Als nuclis anteriors, aquestes
quantitats eren inferiors).

</para></note>
<para>

A quasi totes les instal·lacions es poden esborrar amb seguretat algunes
de les opcions per defecte en el fitxer de configuració del carregador
d'arrencada, com <literal>vga=normal</literal>, que us permetrà que
afegiu més opcions per la configuració prèvia.

</para>
<note><para>

No sempre és possible passar valors amb espais als paràmetres d'arrencada,
encara que els delimiteu amb cometes.

</para></note>
  </sect2>

  <sect2 id="preseed-auto">
  <title>Mode auto</title>
<para>

Hi ha algunes característiques de l'instal·lador de Debian que combinen
la simplicitat de la línia d'ordres de l'indicador d'arrencada per
aconseguir unes instal·lacions automàtiques personalitzades arbitràriament
complexes. Per il·lustrar-ho, ací teniu alguns exemples que es poden
utilitzar a l'indicador de l'arrencada:

<informalexample><screen>
auto url=autoserver
</screen></informalexample>

Aquesta part dona per suposat que hi ha un servidor DHCP que posarà la
màquina en un punt on el <literal>autoserver</literal> es pot resoldre
per DNS, pot ser després d'afegir el domini local si s'ha proporcionat
per DHCP. Si es fa a un lloc on el domini és <literal>exemple.com</literal>,
i té una configuració ben pensada, podria donar com a resultat que el
fitxer de configuració prèvia es trobe a
<literal>http://autoserver.example.com/d-i/etch/./preseed.cfg</literal>.

</para><para>

L'última part de l'adreça (<literal>d-i/etch/./preseed.cfg</literal>)
s'agafa d'<literal>auto-install/defaultroot</literal>. Per defecte açò
inclou el directori <literal>etch</literal> per que permeti que les
futures versions donen el seu nom codi propi i permeti que la gent migre
d'una forma controlada. El <literal>/./</literal> s'utilitza per indicar
un origen al qual les rutes subsegüents es referiran (per utilitzar en
preseed/include i preseed/run). Açò es pot utilitzar per construir uns
guions més portables de forma que una estructura completa de guions es
pugui moure a una nova localització sense trencar-la, per exemple
copiant els fitxers a un llapis USB quan s'inicia des d'un servidor web.
En aquest exemple, si el fitxer de configuració prèvia dona el valor
<literal>/scripts/late_command.sh</literal> a
<literal>preseed/run</literal> aleshores el fitxer es descarregarà des de
<literal>http://autoserver.example.com/d-i/etch/./scripts/late_command.sh</literal>.

</para><para>
Si no hi ha cap servidor DHCP o infraestructura DNS, o si no voleu
utilitzar la ruta per defecte a <filename>preseed.cfg</filename>, encara
podeu utilitzar una adreça explícita, i si no utilitzeu l'element
<literal>/./</literal> es referirà a l'inici de la ruta (es a dir, el
tercer <literal>/</literal> a la URL). Ací hi ha un exemple que necessita
d'un suport mínim de la infraestructura local de la xarxa:

<informalexample><screen>
auto url=<replaceable>http://192.168.1.2/ruta/al/fitxer.configuració.previa</replaceable>
</screen></informalexample>

La forma en que açò funciona és:
<itemizedlist spacing="compact">
<listitem><para>
Si la URL no conté un protocol, es suposa http,
</para></listitem>
<listitem><para>
si la secció hostname no té períodes, té el domini derivat del DHCP afegit, i
</para></listitem>
<listitem><para>
si no hi ha cap <literal>/</literal> després del hostname, aleshores
s'afegeix la ruta per defecte.
</para></listitem>
</itemizedlist>

</para><para>

Addicionalment a especificar la url, podeu també donar els paràmetres que
no afecten directament el comportament del &d-i;, però que es poden
passar a traves dels guions donats utilitzant <literal>preseed/run</literal>
al fitxer de configuració prèvia carregat.

En aquest moment, l'únic exemple d'aquest és
<literal>auto-install/classes</literal>, que, té d'àlies
<literal>classes</literal>. Açò es pot utilitzar així:

<informalexample><screen>
auto url=<replaceable>example.com</replaceable> classes=<replaceable>classe_A;classe_B</replaceable>
</screen></informalexample>

Les classes podrien per exemple indicar el tipus de sistema al instal·lar,
o la localització a utilitzar.

</para><para>

Per suposat, es pot estendre aquest concepte, i si ho feu, és raonable
que s'utilitze l'espai de noms auto-install per fer-ho. Així que hauríeu
de tenir quelcom de l'estil <literal>auto-install/style</literal> que
s'utilitza aleshores als vostres guions. Si creieu que necessiteu fer-ho,
d eu-ho a la llista de correu <email>debian-boot@lists.debian.org</email>
de forma que ens sigui possible evitar conflictes a l'espai de noms, i
pot ser afegir un àlies del paràmetre per vosaltres.

</para><para>

L'etiqueta d'arrencada <literal>auto</literal> no està definida a totes
les arquitectures. El mateix efecte es pot aconseguir afegint dos
paràmetres <literal>auto=true priority=critical</literal> a la línia
d'ordres del nucli. El paràmetre <literal>auto</literal> és un àlies
d'<literal>auto-install/enable</literal> i controla el retard de les
preguntes del locale i del teclat fins que es tingui oportunitat de
fer la configuració prèvia d'aquestes, mentre <literal>priority</literal>
és un àlies per <literal>debconf/priority</literal> i donant-li el valor
<literal>critical</literal> evita que es faci qualsevol pregunta amb una
prioritat més baixa.

</para><para>

Les opcions addicionals que poden interessar mentre s'intenta
automatitzar una instal·lació que faci ús de DHCP són:
<literal>interface=auto netcfg/dhcp_timeout=60</literal> que fa que la
màquina agafe el primer NIC i espere a aconseguir una resposta a la seva
petició DHCP.

</para>
<tip><para>

Podeu trobar un exemple detallat de com utilitzar aquest entorn, incloent
scripts i classes d'exemple, a <ulink url="http://hands.com/d-i/">la
pàgina del seu desenvolupador</ulink>. Els exemples disponibles també
mostren altres usos del sistema de preconfiguració.

</para></tip>
  </sect2>

  <sect2 id="preseed-aliases">
  <title>Àlies útils per la configuració prèvia</title>
<para>

Els àlies que hi ha a continuació poden ser útils quan s'utilitza la
configuració prèvia (mode auto).

</para>

<!-- Setting column width does not seem to work; use non-breaking spaces
     to separate columns a bit -->
<informaltable frame="none">
<tgroup cols="2"><tbody>
<row><entry>auto</entry><entry>auto-install/enable</entry></row>
<row><entry>classes</entry><entry>auto-install/classes</entry></row>
<row><entry>fb</entry><entry>debian-installer/framebuffer</entry></row>
<row><entry>locale</entry><entry>debian-installer/locale</entry></row>
<row><entry>priority</entry><entry>debconf/priority</entry></row>
<row><entry>file</entry><entry>preseed/file</entry></row>
<row><entry>url</entry><entry>preseed/url</entry></row>
<row><entry>interface</entry><entry>netcfg/choose_interface</entry></row>
<row><entry>hostname&nbsp;&nbsp;&nbsp;</entry><entry>netcfg/get_hostname</entry></row>
<row><entry>domain</entry><entry>netcfg/get_domain</entry></row>
<row><entry>protocol</entry><entry>mirror/protocol</entry></row>
<row><entry>suite</entry><entry>mirror/suite</entry></row>
</tbody></tgroup>
</informaltable>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-dhcp">
  <title>Utilitzar un servidor DHCP per especificar els fitxers de
         configuració prèvia</title>
<para>

També és possible fer servir DHCP per especificar un fitxer de
configuració prèvia i descarregar-lo des de la xarxa. Normalment
s'indiquen fitxers per a arrencar la màquina per xarxa, però si
es tracta d'una URL, aleshores els mitjans d'instal·lació que
suporten configuracions prèvies per xarxa es descarregaran el fitxer i
l'utilitzaran per a la configuració. A continuació teniu un exemple
de com s'ha de configurar el fitxer dhcpd.conf per a la versió 3 del
servidor DHCP del ISC (el paquet dhcp3-server a Debian).

</para>

<informalexample><screen>
if substring (option vendor-class-identifier, 0, 3) = "d-i" {
  filename "http://host/preseed.cfg";
}
</screen></informalexample>

<para>

Tingueu en compte que l'exemple anterior limita el fitxer a clients
DHCP que s'identifiquin com "d-i", i per tant no afectarà a la resta
de clients DHCP. També podeu indicar un text per a una màquina en
particular de manera que no afecti a la resta d'instal·lacions de la
vostra xarxa.

</para><para>

Una bona manera d'usar la configuració prèvia amb DHCP és fer-ho només
per a valors específics de la xarxa, com el servidor rèplica que es
vol utilitzar. Així totes les instal·lacions de la xarxa seleccionaran
una rèplica adequada automàticament, però la resta de la instal·lació
es podrà fer interactivament. Si voleu fer instal·lacions completes
amb configuracions prèvies i DHCP haureu d'anar amb més cura.

</para>
  </sect2>
 </sect1>

 <sect1 id="preseed-creating">
 <title>Creació d'un fitxer de configuració prèvia</title>
<para>

El fitxer de configuració prèvia és en el format emprat per l'ordre
<command>debconf-set-selections</command>. El format general d'una línia a
un fitxer de configuració prèvia és:
<informalexample><screen>
&lt;propietari&gt; &lt;nom de la pregunta&gt; &lt;tipus de pregunta&gt; &lt;valor&gt;
</screen></informalexample>

</para><para>

Hi ha algunes regles que s'han de tenir en compte quan s'escriu un fitxer de
configuració prèvia.

</para>

<itemizedlist>
<listitem><para>
  Poseu tan sols un espai o un tabulador entre tipus i valor: qualsevol espai
  addicional s'interpretarà que pertany al valor.
</para></listitem>
<listitem><para>
  Una línia es pot dividir en vàries afegint una barra invertida
  (<quote><literal>\</literal></quote>) com a caràcter per continuar.
  Un bon lloc per dividir una línia és després del nom de la pregunta;
  un lloc dolent és entre un tipus i un valor.
</para></listitem>
<listitem><para>
  La major part de les preguntes s'han d'omplir utilitzant els valors
  vàlids i no amb valors traduïts. Però, hi ha algunes preguntes (per
  exemple al <classname>partman</classname>) on s'han d'utilitzar valors
  traduïts.
</para></listitem>
<listitem><para>
  Algunes preguntes agafen un codi com a valor en comptes del text anglès
  que es mostra a la instal·lació.
</para></listitem>
</itemizedlist>

<para>

La manera més fàcil de crear un fitxer de configuració prèvia és utilitzar
el fitxer d'exemple enllaçat a <xref linkend="preseed-contents"/> com a
base i continuar la feina des d'allí.

</para><para>

Un mètode alternatiu és fer la instal·lació manual, i després, quan
es reinicie, utilitzar l'ordre <command>debconf-get-selections</command>
del paquet <classname>debconf-utils</classname> per bolcar les dos
bases de dades de debconf i la base de dades cdebconf de l'instal·lador
a un únic fitxer:

<informalexample><screen>
$ debconf-get-selections --installer &gt; <replaceable>file</replaceable>
$ debconf-get-selections &gt;&gt; <replaceable>file</replaceable>
</screen></informalexample>

</para><para>

Per altra banda, un fitxer generat d'aquesta manera tindrà alguns elements
que no es poden configurar prèviament, i el fitxer d'exemple és el millor
lloc per on començar per la majoria d'usuaris.

</para>

<note><para>

Aquest mètode utilitza el fet de que, al acabar la instal·lació, la
base de dades cdebconf de l'instal·lador es guarda al sistema instal·lat
a <filename>/var/log/installer/cdebconf</filename>. Però, com que la
base de dades pot contenir informació sensible, aquests fitxers tan
sols els pot llegir el superusuari.

</para><para>

El directori <filename>/var/log/installer</filename> i tots els seus
fitxers s'esborraran del vostre sistema si purgueu el paquet
<classname>installation-report</classname>.

</para></note>

<para>

Per comprovar els possibles valors per les preguntes, podeu utilitzar
l'ordre <command>nano</command> per examinar els fitxers
<filename>/var/lib/cdebconf</filename> mentre la instal·lació s'està
realitzant. Vegeu <filename>templates.dat</filename> per les plantilles i
<filename>questions.dat</filename> pels valors assignats a les variables.

</para><para>

Per comprovar si el format del vostre fitxer de configuració prèvia és
vàlid abans de fer una instal·lació, podeu utilitzar l'ordre
<command>debconf-set-selections -c <replaceable>preseed.cfg</replaceable></command>.

</para>
 </sect1>

 <sect1 id="preseed-contents">
 <title>Continguts del fitxer de configuració prèvia</title>
<para>

Els fragments de configuració emprats en aquest apèndix també són a l'abast
com un exemple de fitxer de configuració prèvia a &urlset-example-preseed;.

</para><para>

Tingueu en compte que aquest exemple es basa en una instal·lació per a una
arquitectura Intel x86. Si l'arquitectura és diferent, alguns dels exemples
(com la selecció del teclat i la instal·lació del carregador) poden no ser
adients i hauran de substituir-se per ajusts de configuració adequats a
l'arquitectura en qüestió.

</para>

  <sect2 id="preseed-l10n">
  <title>Localització</title>
<para>

L'ajust dels valors de localització només funcionaran si empreu la
configuració prèvia de l'initrd. En tota la resta de mètodes el fitxer
sols es carregarà després d'haver respost aquestes preguntes.

</para><para>

Es pot fer servir el locale per a especificar tant la llengua com el país.
Per a especificar el locale com un paràmetre d'arrencada, empreu
<userinput>locale=<replaceable>ca_ES</replaceable></userinput>.

<informalexample role="example"><screen>
# El locale estableix la llengua i el país.
d-i debian-installer/locale string ca_ES
</screen></informalexample>

</para><para>

La configuració del teclat consisteix en la selecció d'una arquitectura i
un mapa de teclat. En la majoria de casos l'arquitectura de teclat correcta
és seleccionada per defecte, de manera que normalment no cal configurar-la
prèviament. El mapa de teclat ha de ser vàlid per a l'arquitectura de
teclat seleccionada.

<informalexample role="example"><screen>
# Selecció del teclat.
#d-i console-tools/archs select at
d-i console-keymaps-at/keymap select es
# Exemple per a una arquitectura de teclat diferent
#d-i console-keymaps-usb/keymap select mac-usb-es
</screen></informalexample>

</para><para>

Per a ometre la configuració prèvia del teclat, empreu
<classname>console-tools/archs</classname> amb
<userinput>skip-config</userinput>.
Això farà que romanga actiu el mapa de teclat del nucli.

</para>

<note><para>

Els canvis en l'estrat d'entrada dels nuclis 2.6 han fet pràcticament
obsoleta l'arquitectura de teclat. Per als nuclis 2.6 normalment s'ha de
seleccionar un mapa de teclat <quote>PC</quote> (<userinput>at</userinput>).

</para></note>
  </sect2>

  <sect2 id="preseed-network">
  <title>Configuració de la xarxa</title>
<para>

Sens dubte, la configuració prèvia de la xarxa no funcionarà si carregueu
el fitxer de configuració des de la xarxa. Però va molt bé si esteu
carregant-lo des d'un CD o una memòria USB. Si ho feu des de la xarxa,
podeu indicar-li al nucli els paràmetres d'arrencada de configuració de
la xarxa.

</para><para>

Si necessiteu seleccionar una interfície en concret per tal
d'arrencar per xarxa abans de carregar un fitxer de configuració
prèvia des de la xarxa, useu un paràmetre d'arrencada com
<userinput>interface=<replaceable>eth1</replaceable></userinput>.

</para><para>

Malgrat que normalment la configuració prèvia de la xarxa no es possible
quan s'està utilitzant una configuració prèvia (utilitzant
<quote>preseed/url</quote>), en aquest cas podeu utilitzar
el procediment per evitar-ho, per exemple si voleu configurar una adreça
estàtica per la interfície de xarxa. Aquest procediment és per forçar que
la configuració de xarxa s'execute altra vegada després de haver carregat
el fitxer de preconfiguració creant un guió <quote>preseed/run</quote> amb
les línies següents:

<informalexample><screen>
killall.sh dhclient
netcfg
</screen></informalexample>

</para>

<informalexample role="example"><screen>
# Si és possible, el netcfg escollirà una interfície que tinga un enllaç.
# El següent evita que es mostre una llista si hi ha més d'una interfície.
d-i netcfg/choose_interface select auto

# Si voleu seleccionar una interfície concreta:
#d-i netcfg/choose_interface select eth1

# Si teniu un servidor dhcp lent i l'instal·lador finalitza l'espera, això
# us pot ser d'utilitat.
#d-i netcfg/dhcp_timeout string 60

# Si preferiu configurar la xarxa a mà, tragueu-li el comentari a aquesta
# línia i la configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació.
#d-i netcfg/disable_dhcp boolean true

# Si voleu que el fitxer de configuració prèvia funcioni en sistemes amb i
# sense servidor dhcp, tragueu-li el comentari a aquestes línies i la
# configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació.
#d-i netcfg/dhcp_failed note
#d-i netcfg/dhcp_options select Configure network manually

# Configuració de la xarxa estàtica.
#d-i netcfg/get_nameservers string 192.168.1.1
#d-i netcfg/get_ipaddress string 192.168.1.42
#d-i netcfg/get_netmask string 255.255.255.0
#d-i netcfg/get_gateway string 192.168.1.1
#d-i netcfg/confirm_static boolean true

# Qualsevol nom d'ordinador principal i de domini assignats amb el dhcp tenen
# preferència sobre els valors indicats aquí. Tanmateix, establir aquests
# encara evitarà que es mostren qüestions fins i tot si els valors provenen
# del dhcp.
d-i netcfg/get_hostname string unassigned-hostname
d-i netcfg/get_domain string unassigned-domain

# Per deshabilitar el molest diàleg sobre la clau WEP.
d-i netcfg/wireless_wep string
# El fastigós nom del servidor dhcp que alguns ISP empren com a contrasenya.
#d-i netcfg/dhcp_hostname string radish
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-mirror">
  <title>Configuració del servidor rèplica</title>
<para>

Segons el mètode d'instal·lació, un servidor rèplica es pot emprar per
a descarregar components addicionals de l'instal·lador, per instal·lar
el sistema base, i com configurar el fitxer
<filename>/etc/apt/sources.list</filename> del sistema instal·lat.

</para><para>

El paràmetre <classname>mirror/suite</classname> determina el conjunt de
programes del sistema.

</para><para>

El paràmetre <classname>mirror/udeb/suite</classname> determina el conjunt
de de components addicionals que emprarà l'instal·lador. Això només és útil
si els components es descarreguen realment des de la xarxa i han de
correspondre amb el conjunt d'eines emprat per construir l'initrd per al
mètode d'instal·lació emprat en la instal·lació. De manera predeterminada,
el valor de <classname>mirror/udeb/suite</classname> és el mateix que el
de <classname>mirror/suite</classname>.

</para>

<informalexample role="example"><screen>
# Si seleccioneu ftp, no cal definir la cadena mirror/country.
#d-i mirror/protocol string ftp
d-i mirror/country string manual
d-i mirror/http/hostname string &archive-mirror;
d-i mirror/http/directory string /debian
d-i mirror/http/proxy string

# Conjunt de programes que s'instal·larà.
#d-i mirror/suite string testing
# Conjunt de programes que s'emprarà per a carregar components de
# l'instal·lador (opcional).
#d-i mirror/udeb/suite string testing
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-time">
  <title>Configuració del rellotge i del fus horari</title>

<informalexample role="example"><screen>
# Controla si el rellotge està o no fixat a UTC.
d-i clock-setup/utc boolean true

# Podeu donar-li qualsevol valor vàlid per $TZ; vegeu el contingut de
# /usr/share/zoneinfo/ per als valors vàlids.
d-i time/zone string US/Eastern

# Controla si s'utilitza NTP per posar en hora el rellotge a la instal·lació.
d-i clock-setup/ntp boolean true
# Quin servidor d'NTP s'utilitzarà. El que hi ha per defecte quasi sempre és bo.
#d-i clock-setup/ntp-server ntp.example.com
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-partman">
  <title>Particionat</title>
<para>

La configuració prèvia del particionat de discs durs està molt limitada per
les possibilitats ofertes pel <classname>partman-auto</classname>. Podeu o
bé particionar l'espai lliure existent al disc o bé el disc sencer. La
distribució del disc es pot determinar fent servir una recepta definida
prèviament, una de personalitzada procedent d'un fitxer recepta, o una
inclosa dins els fitxers de configuració prèvia. Actualment no es poden
particionar discs múltiples emprant la configuració prèvia.

</para>

<warning><para>

La identificació dels discs depèn de l'ordre en què es carreguen llurs
controladors. Si el sistema té més d'un disc, assegureu-vos que se
seleccione el correcte abans d'utilitzar la configuració prèvia.

</para></warning>

<informalexample role="example"><screen>
# Si el sistema disposa d'espai lliure podeu triar de particionar només
# aquest.
# Nota: Aquesta s'ha de omplir amb valors localitzats (traduïts).
#d-i partman-auto/init_automatically_partition \
#      Selecció guiada - Utilitza l'espai lliure continu més gran

# També podeu especificar el disc que es particionarà. El nom del dispositiu
# s'ha d'indicar en el format tradicional no devfs.
# Per exemple, per emprar el primer disc SCSI/SATA:
d-i partman-auto/disk string /dev/sda
# Avís: Si voleu utilitzar qualsevol disc disponible, sense tenir en compte
# el seu nom de dispositiu, comenteu la línia d'abans. Açò tan sols
# funcionarà si el sistema tan sols te un disc.
# Addicionalment, haureu d'especificar el mètode a usar.
# Els mètodes actualment disponibles són: "regular", "lvm" i "crypto"
d-i partman-auto/method string lvm

# Si un dels discs que s'ha de particionar automàticament conté una
# configuració antiga LVM, l'usuari rebrà un avís. Això es pot
# desactivar amb una configuració prèvia...
d-i partman-auto/purge_lvm_from_device boolean true
# I el mateix per la confirmació d'escriptura a particions lvm.
d-i partman-lvm/confirm boolean true

# Podeu triar qualsevol de les receptes de particionat predefinides.
# Nota: Aquesta s'ha d'omplir amb valors localitzats (traduïts).
d-i partman-auto/choose_recipe \
       select Tots els fitxers en una partició (recomanat per a nous usuaris)
#d-i partman-auto/choose_recipe \
#       select Partició /home separada
#d-i partman-auto/choose_recipe \
#       select Particions /home, /usr, /var i /tmp separades

# O indicar-ne una pròpia...
# El format de la recepta es descriu al fitxer devel/partman-auto-recipe.txt.
# Si podeu obtenir un fitxer de recepta per a l'entorn de l'instal·lador,
# podeu simplement apuntar-hi.
#d-i partman-auto/expert_recipe_file string /hd-media/recipe

# Si no, podeu posar una recepta sencera en una línia (lògica). Aquest exemple
# crea una petita partició /boot, un espai d'intercanvi adient, i empra la
# resta de l'espai per a la partició arrel:
#d-i partman-auto/expert_recipe string                         \
#      boot-root ::                                            \
#              40 50 100 ext3                                  \
#                      $primary{ } $bootable{ }                \
#                      method{ format } format{ }              \
#                      use_filesystem{ } filesystem{ ext3 }    \
#                      mountpoint{ /boot }                     \
#              .                                               \
#              500 10000 1000000000 ext3                       \
#                      method{ format } format{ }              \
#                      use_filesystem{ } filesystem{ ext3 }    \
#                      mountpoint{ / }                         \
#              .                                               \
#              64 512 300% linux-swap                          \
#                      method{ swap } format{ }                \
#              .

# Això fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació,
# amb la condició que haguéssiu dit d'utilitzar un dels mètodes de dalt.
d-i partman/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition \
       select Finalitza la partició i escriu els canvis al disc
d-i partman/confirm boolean true
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-partman-raid">
  <title>Particionat amb RAID</title>
<para>

També podeu utilitzar la configuració prèvia per configurar les
particions a una matriu RAID per programari. Els nivells de RAID
suportats són 0, 1 i 5, creant matrius degradades i especificant els
dispositius de reemplaçament. Si esteu fent ús de RAID 1, podeu fer la
configuració prèvia de grub per instal·lar tots els dispositius que
s'utilitzen a la matriu; vegeu <xref linkend="preseed-bootloader"/>.

</para>

<warning><para>

És molt fàcil equivocar-se en aquest tipus de particionament
automatitzat. És, addicionalment, un component molt nou que encara
pot contenir alguns errors o algun tractament d'errors oblidat. La
responsabilitat de aconseguir les receptes correctes (de forma que
tinguin sentit i no entren en conflicte) recau en l'usuari. Comproveu
el fitxer <filename>/var/log/syslog</filename> si teniu algun problema.

</para><para>

Fixeu-vos que tan sols el RAID 0 i el RAID 1 han estat comprovats pels
desenvolupadors del component. El RAID 5 està per comprovar. Les
configuracions RAID amb matrius degradades amb dispositius de reemplaçament
s'ha comprovat poc.

</para></warning>

<informalexample><screen>
# AVÍS: aquesta opció està en fase beta i s'hauria d'utilitzar amb cura

# A «method» se li hauria de donar el valor "raid".
#d-i partman-auto/method string raid
# Especifica quins discs s'han de particionar. Tots acabaran amb la
# mateixa disposició, per tant tan sols funcionarà si els discs tenen
# la mateixa mida.
#d-i partman-auto/disk string /dev/discs/disc0/disc /dev/discs/disc1/disc

# A continuació necessiteu especificar quines particions físiques
# s'utilitzaran.
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
#      multiraid ::                                         \
#              1000 5000 4000 raid                          \
#                      $primary{ } method{ raid }           \
#              .                                            \
#              64 512 300% raid                             \
#                      method{ raid }                       \
#              .                                            \
#              500 10000 1000000000 raid                    \
#                      method{ raid }                       \
#              .

# Per acabar necessiteu especificar com s'utilitzaran les particions
# prèviament definides a al configuració del RAID. Recordeu d'utilitzar
# els nombres de partició correctes per particions lògiques.
# Els paràmetres són:
# &lt;raidtype&gt; &lt;devcount&gt; &lt;sparecount&gt; &lt;fstype&gt; &lt;mountpoint&gt; \
#          &lt;devices&gt; &lt;sparedevices&gt;
# Els nivells de RAID 0, 1 i 5 estan suportats; els dispositius es separen
# amb "#"
#d-i partman-auto-raid/recipe string \
#    1 2 0 ext3 /                                           \
#          /dev/discs/disc0/part1#/dev/discs/disc1/part1    \
#    .                                                      \
#    1 2 0 swap -                                           \
#          /dev/discs/disc0/part5#/dev/discs/disc1/part5    \
#    .                                                      \
#    0 2 0 ext3 /home                                       \
#          /dev/discs/disc0/part6#/dev/discs/disc1/part6    \
#    .

# Açò fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació.
d-i partman-md/confirm boolean true
d-i partman/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition \
       select Finish partitioning and write changes to disk
d-i partman/confirm boolean true
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-base-installer">
  <title>Instal·lació del sistema base</title>
<para>

No hi ha moltes coses que es puguin configurar prèviament en aquesta etapa
de la instal·lació. Les úniques preguntes que hi ha fan referència a la
instal·lació del nucli.

</para>

<informalexample role="example"><screen>
# Selecciona el generador initramfs per crear els initrd per a nuclis 2.6.
#d-i base-installer/kernel/linux/initramfs-generators string yaird

# El (meta) paquet de la imatge del nucli a instal·lar; es pot utilitzar
# "none" si no es vol instal·lar cap nucli.
#d-i base-installer/kernel/image linux-image-2.6-486
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-account">
  <title>Configuració de comptes</title>
<para>

Es poden configurar prèviament el compte del superusuari i el nom i la
contrasenya d'un usuari ordinari. Les contrasenyes es poden indicar bé
de manera explícita o bé en forma de <emphasis>capolaments</emphasis> MD5.

</para>
<warning><para>

Sigueu conscients que la configuració prèvia de contrasenyes no és
completament segura ja que qualsevol persona amb accés al fitxer de
configuració prèvia les podrà saber. Emprar capolaments MD5 es considera
un poc millor a efectes de seguretat, però això pot generar, falsament,
sensació de seguretat, car l'accés als capolaments MD5 permet els atacs
de força bruta.

</para></warning>

<informalexample role="example"><screen>
# No crear el compte de superusuari (l'usuari normal haurà de ser capaç
# d'utilitzar sudo).
#d-i passwd/root-login boolean false
# De forma alternativa, per no crear el compte d'usuari normal.
#d-i passwd/make-user boolean false

# Contrasenya de superusuari, bé explícita
#d-i passwd/root-password password r00tme
#d-i passwd/root-password-again password r00tme
# o bé xifrada fent servir un capolament MD5.
#d-i passwd/root-password-crypted password [MD5 hash]


# Per crear un compte d'usuari normal.
#d-i passwd/user-fullname string Usuari de Debian
#d-i passwd/username string debian
# Contrasenya de l'usuari normal, bé explícita
#d-i passwd/user-password password insecure
#d-i passwd/user-password-again password insecure
# o bé xifrada fent servir un capolament MD5.
#d-i passwd/user-password-crypted password [MD5 hash]
# Crea el primer usuari amb el UID donat en comptes del predeterminat.
#d-i passwd/user-uid string 1010

# El compte d'usuari s'afegirà a algun dels grups estàndard inicials. Per
# a substituir-ho, utilitzeu açò.
#d-i passwd/user-default-groups string audio cdrom video
</screen></informalexample>

<para>

Les variables <classname>passwd/root-password-crypted</classname> i
<classname>passwd/user-password-crypted</classname> també es poden
configurar prèviament posant <quote>!</quote> com a valor. En aquest cas,
el compte corresponent es deshabilitarà. Això pot ser convenient per al
compte de superusuari en cas que, evidentment, s'haja establert un altre
mètode per permetre les tasques d'administració o per entrar com a
superusuari (per exemple fent servir l'autenticació de la clau SSH o
el <command>sudo</command>).

</para><para>

Es pot capolar una contrasenya en MD5 amb la següent ordre.

<informalexample><screen>
$ echo "r00tme" | mkpasswd -s -H MD5
</screen></informalexample>

</para>
  </sect2>

  <sect2 id="preseed-apt">
  <title>Configuració de l'apt</title>
<para>

La configuració del fitxer <filename>/etc/apt/sources.list</filename> i les
opcions bàsiques de configuració estan completament automatitzades segons el
mètode d'instal·lació emprat i les respostes a les preguntes prèvies.
Opcionalment podeu afegir altres repositoris (locals).

</para>

<informalexample role="example"><screen>
# Podeu instal·lar programari de contribució (contrib) i no lliure (non-free).
#d-i apt-setup/non-free boolean true
#d-i apt-setup/contrib boolean true
# Elimineu aquest comentari si no voleu utilitzar una rèplica.
#d-i apt-setup/use_mirror boolean false
# Trieu quins serveis d'actualització voleu utilitzar; definiu les rèpliques a
# utilitzar. Els valors mostrats baix són els valors predererminats normals.
#d-i apt-setup/services-select multiselect security, volatile
#d-i apt-setup/security_host string security.debian.org
#d-i apt-setup/volatile_host string volatile.debian.org

# Repositoris addicionals, local[0-9] disponibles
#d-i apt-setup/local0/repository string \
#       http://local.server/debian stable main
#d-i apt-setup/local0/comment string local server
# Habilita les línies deb-src
#d-i apt-setup/local0/source boolean true
# La URL de la clau pública del repositori local; heu de donar una clau o
# l'apt es queixarà del repositori no autenticat i la línia al sources.list
# es quedarà comentada.
#d-i apt-setup/local0/key string http://local.server/key

# Per defecte l'instal·lador requereix repositoris autenticats utilitzant
# una clau gpg coneguda. Aquesta opció es pot utilitzar per deshabilitar
# aquesta autenticació. Avís: És insegura, no es recomana.
#d-i debian-installer/allow_unauthenticated string true
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-pkgsel">
  <title>Selecció de paquets</title>
<para>

Podeu instal·lar qualsevol combinació de tasques que hi haja a l'abast.
En aquest moment les tasques que hi ha són:

</para>

<itemizedlist>
<listitem><para>
  <userinput>estàndard</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>escriptori</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>escriptori-gnome</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>escriptori-kde</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>servidor-web</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>servidor-impresió</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>servidor-dns</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>servidor-fitxers</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>servidor-correu</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>servidor-base-de-dades</userinput>
</para></listitem>
<listitem><para>
  <userinput>portàtil</userinput>
</para></listitem>
</itemizedlist>

<para>

Podeu també no instal·lar cap tasca i forçar la instal·lació d'un
conjunt de paquets d'alguna altra manera. És recomanable incloure sempre
la tasca <userinput>estàndard</userinput>.

</para><para>

Si voleu instal·lar alguns paquets de forma individual a més a més dels
instal·lats per tasques, podeu utilitzar el paràmetre
<classname>pkgsel/include</classname>. El valor d'aquest paràmetre
pot ser una llista de paquets separats o bé per per comes o bé per espais,
que el podeu utilitzar de forma senzilla a la línia d'ordres del nucli.

</para>

<informalexample role="example"><screen>
#tasksel tasksel/first multiselect estàndard, servidor-web
# Si es selecciona la tasca d'escriptori, s'instal·larà els escriptoris kde
# i xfce, en comptes de l'escriptori per defecte, gnome.
#tasksel tasksel/desktop multiselect kde, xfce

# Paquets addicionals per instal·lar individualment
#d-i pkgsel/include string openssh-server build-essential

# Algunes versions de l'instal·lador poden enviar informes del programari
# que heu instal·lat, i els programes que feu servir. Per defecte no
# s'envia res, però fer-ho ajuda al projecte a determinar quins programes
# són els més populars i incloure'ls en CD.
#popularity-contest popularity-contest/participate boolean false
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-bootloader">
  <title>Instal·lació del carregador d'arrencada</title>

<informalexample role="example"><screen>
# El Grub és el carregador predeterminat (per a x86). Si voleu instal·lar
# el lilo, elimineu aquest comntari:
#d-i grub-installer/skip boolean true
# Si tampoc voleu instal·lar el lilo, i no instal·lar cap carregador,
# elimineu també aquest comentari:
#d-i lilo-installer/skip boolean true

# Això, que és força segur de fer, fa qeu el grub s'instal·le automaticament
# al MBR si no es detecta cap altre sistema operatiu a la màquina.
d-i grub-installer/only_debian boolean true

# Aquesta fa que grub-installer instal·le al MBR si també troba algun altre
# SO, que és menys segur, ja que podria no ser capaç d'arrancar l'altre SO.
d-i grub-installer/with_other_os boolean true

# Com alternativa, si voleu instal·lar-lo a un lloc diferent de l'MBR,
# elemineu el comentari i editeu aquestes línies:
#d-i grub-installer/only_debian boolean false
#d-i grub-installer/with_other_os boolean false
#d-i grub-installer/bootdev  string (hd0,0)
# Per instal·lar el grub a més d'un disc:
#d-i grub-installer/bootdev  string (hd0,0) (hd1,0) (hd2,0)
</screen></informalexample>

  </sect2>


  <sect2 id="preseed-finish">
  <title>Finalització de la instal·lació</title>

<informalexample role="example"><screen>
# Evita el darrer missatge de la instal·lació que apareix indicant-ne l'estat
# complet.
d-i finish-install/reboot_in_progress note

# Això evita que l'instal·lador expulse el CD quan es torna a arrencar, la
# qual cosa és útil en algunes situacions.
#d-i cdrom-detect/eject boolean false

# Açò farà que l'instal·ler apague la màquina quan acabe, però que no es
# reinicie al sistema instal·lat.
#d-i debian-installer/exit/halt boolean true
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-X">
  <title>Configuració de l'X</title>
<para>

Es pot fer una configuració prèvia de l'X, però probablement us caldrà saber
alguns detalls sobre el maquinari de vídeo, car el configurador de l'X
no ho configura tot automàticament.

</para>

<informalexample role="example"><screen>
# L'X pot detectar el controlador adient per a algunes targetes, però si
# empreu una configuració prèvia, substituireu tot el que aquell seleccione.
# Amb tot, el controlador vesa funcionarà la majoria de vegades.
#xserver-xorg xserver-xorg/config/device/driver select vesa

# Un problema amb detecció automàtica del ratolí és que si falla, l'X la
# tornarà intentar indefinidament. Per tant, si l'heu inclosa en la
# configuració prèvia, hi ha la possibilitat de caure en un bucle infinit,
# si falla la detecció.
#xserver-xorg xserver-xorg/autodetect_mouse boolean true

# Es recomana fer servir la detecció automàtica del monitor.
xserver-xorg xserver-xorg/autodetect_monitor boolean true
# Tragueu el comentari a això si teniu una pantalla LCD.
#xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/lcd boolean true
# L'X té tres maneres de configurar el monitor. Aquí teniu com configurar
# prèviament la «intermèdia» (medium), que sempre és a l'abast. La «simple»
# pot no ser-hi, i l'«avançada» (advanced) fa massa preguntes.
xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/selection-method \
       select medium
xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/mode-list \
       select 1024x768 @ 60 Hz
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-other">
  <title>Configuració prèvia d'altres paquets</title>

<informalexample role="example"><screen>
# Segons el programari instal·lat, o si les coses van malament durant el
# procés d'instal·lació, és possible rebre preguntes sobre altres qüestions.
# També podeu fer-ne una configuració prèvia. Per obtenir una llista de
# totes les preguntes que es poden fer durant la instal·lació, feu una
# instal·lació, i després executeu aquestes ordres:
#   debconf-get-selections --installer > file
#   debconf-get-selections >> file
</screen></informalexample>

  </sect2>
 </sect1>

 <sect1 id="preseed-advanced">
 <title>Opcions avançades</title>

  <sect2 id="preseed-hooks">
  <title>Execució d'ordres personalitzades a la instal·lació</title>
<para>

Una opció molt potent i flexible oferta per les eines de preconfiguració és
la possibilitat d'executar ordres o guions en alguns punts de la instal·lació.

</para>

<informalexample role="example"><screen>
# Necessàriament, la configuració prèvia de l'instal·lador del Debian no pot
# ser segura. No hi ha res que comprove els intents de sobreeiximent de
# memòria intermèdia o d'altres abusos sobre els valors d'un fitxer de
# configuració prèvia com el present. Feu servir només aquests fitxers si
# provenen de llocs de confiança! Per raons de control, i perquè és útil
# en general, aquí teniu una manera d'executar de forma automàtica
# qualsevol ordre de l'interpret que vulgueu dins l'instal·lador.

# Aquesta primera ordre s'executa tan prompte com es pot, tot just després
# de llegir el fitxer de configuració prèvia.
#d-i preseed/early_command string anna-install some-udeb

# Aquesta s'executa just abans que finalitzi la instal·lació, però
# quan encara es pot usar un directori de destí /target. Podeu fer chroot
# sobre /target i usar-lo directament, o fer servir les ordres apt-install
# i in-target per instal·lar paquets fàcilment i executar ordres al
# sistema de destinació.
#d-i preseed/late_command string apt-install zsh; in-target chsh -s /bin/zsh
</screen></informalexample>

  </sect2>

  <sect2 id="preseed-seenflag">
  <title>Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats</title>
<para>

És pot utilitzar la configuració prèvia per canviar la resposta
predeterminada a una pregunta, però que encara es faci la pregunta. Per
fer açò l'indicador <firstterm>seen</firstterm> s'ha de posar a
<quote>false</quote> després de donar-li el valor a una pregunta.

<informalexample><screen>
d-i foo/bar string value
d-i foo/bar seen false
</screen></informalexample>

Podeu assolir el mateix efecte per a <emphasis>totes</emphasis>
les preguntes si establiu el paràmetre
<classname>preseed/interactive=true</classname> a l'indicador
d'arrencada. També pot ser útil per provar o depurar el vostre fitxer
de preconfiguració.

</para><para>

Si esteu preconfigurant mitjançant els paràmetres d'arrencada,
podeu fer que l'instal·lador pregunti una qüestió en
concret utilitzant l'operador <quote>?=</quote>, p.ex.
<userinput><replaceable>foo</replaceable>/<replaceable>bar</replaceable>?=<replaceable>valor</replaceable></userinput>.

Tingueu en compte que això només afectarà els paràmetres
corresponents a les preguntes que realment es mostren durant el procés
d'instal·lació, i no als paràmetres <quote>interns</quote>.

</para><para>

</para>
  </sect2>


  <sect2 id="preseed-chainload">
  <title>Càrrega en cadena de fitxers de configuració prèvia</title>
<para>

En un fitxer de configuració prèvia se'n poden incloure d'altres.
Qualsevol ajust d'aquests fitxers prevaldrà sobre els dels fitxers
carregats primer. Això fa possible, per exemple, indicar la configuració
general de la xarxa a un fitxer i els ajusts més específics a altres.

</para>

<informalexample><screen>
# Es pot incloure més d'un fitxer, separat per espais; es carregaran tots.
# Els fitxers inclosos poden tenir directrius de configuració prèvia pròpies
# o bé incloure fitxers amb d'altres. Tingueu en compte que si els noms de
# fitxer són relatius, s'agafen del mateix directori que el del fitxer que
# els inclou.
#d-i preseed/include string x.cfg

# L'instal·lador pot comprovar sumes de verificació de fitxers de configuració
# prèvia abans de fer-los servir. Actualment sols es pot poden emprar md5sums.
# Indiqueu els md5sums en el mateix ordre que la llista de fitxers que s'ha
# d'incloure.
#d-i preseed/include/checksum string 5da499872becccfeda2c4872f9171c3d

# Més flexible que això és el següent, que executa una ordre a l'intepret i,
# si s'obté cap nom d'un fitxer de configuració prèvia, s'hi inclou.
#d-i preseed/include_command \
#      string if [ "`hostname`" = bob ]; then echo bob.cfg; fi

# El més flexible de tots, açò descarrega un programa i l'executa.
# El programa pot utilitzar ordres com debconf-set per manipular la base
# de dades debconf. Es pot llistar més d'un guió, separat per espais.
# Adoneu-vos que els noms de fitxers són relatius, s'agafen
# del mateix directori que el fitxer de preconfiguració que els executa.
#d-i preseed/run string foo.sh
</screen></informalexample>

<para>

És possible l'encadenament des de l'initrd o de la fase de configuració
prèvia amb fitxer, a una configuració prèvia en xarxa donant el valor a
preseed/url en els fitxers anteriors. Açò farà que la configuració prèvia
de la xarxa es realitze quan la xarxa s'aixeque. Necessiteu anar en compte
quan ho feu, ja que hi ha dos formes diferents de fer la configuració
prèvia, que vol dir per exemple que tindreu l'oportunitat d'executar
l'ordre preseed/early, la segona que es du a terme després d'aixecar
la xarxa.

</para>

  </sect2>
 </sect1>
</appendix>