1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 46461 -->
<sect1 id="linuxdevices"><title>Dispositius del Linux</title>
<para>
En el Linux teniu diversos fitxers especials que podeu trobar al
directori <filename>/dev</filename>. Aquests fitxers s'anomenen
fitxers de dispositiu i no es comporten com fitxers normals. Els
tipus més comuns de fitxers de dispositiu són els de bloc i els
de caracter. Aquests fitxers actuen d'interfície amb el controlador
real (que forma part del nucli de Linux) que és el que accedeix
al maquinari. Un altre tipus de fitxer de dispositiu menys habitual
és el que s'anomena <firstterm>pipe</firstterm>. Podeu vore els
fitxers de dispositiu més important a la taula de baix.
</para><para>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>fd0</filename></entry>
<entry>Disquetera primera</entry>
</row><row>
<entry><filename>fd1</filename></entry>
<entry>Disquetera segona</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>hda</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdb</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdc</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdd</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hda1</filename></entry>
<entry>Primera partició del primer disc dur IDE</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdd15</filename></entry>
<entry>Quinzena partició del quart disc dur IDE</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>sda</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI més baixa (p.ex. 0)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdb</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 1)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdc</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 2)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sda1</filename></entry>
<entry>Primera partició del primer disc dur SCSI</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdd10</filename></entry>
<entry>Desena partició del quart disc dur SCSI</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>sr0</filename></entry>
<entry>CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI més baixa</entry>
</row><row>
<entry><filename>sr1</filename></entry>
<entry>CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>ttyS0</filename></entry>
<entry>Port sèrie 0, COM1 sota l'MS-DOS</entry>
</row><row>
<entry><filename>ttyS1</filename></entry>
<entry>Port sèrie 1, COM2 sota l'MS-DOS</entry>
</row><row>
<entry><filename>psaux</filename></entry>
<entry>dispositiu de ratolí PS/2</entry>
</row><row>
<entry><filename>gpmdata</filename></entry>
<entry>Pseudodispositiu, repetidor de dades procedents del dimoni GPM (ratolí)</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>cdrom</filename></entry>
<entry>Enllaç simbòlic a la unitat de CD-ROM</entry>
</row><row>
<entry><filename>mouse</filename></entry>
<entry>Enllaç simbòlic al fitxer de dispositiu del ratolí</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>null</filename></entry>
<entry>Qualsevol cosa escrita a aquest dispositiu desapareixerà</entry>
</row><row>
<entry><filename>zero</filename></entry>
<entry>Aquest dispositiu produeix sempre zeros</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
</para>
<sect2 arch="not-s390" id="device-mouse">
<title>Configuració del ratolí</title>
<para>
EL ratolí pot emprar-se tant a la consola del Linux (amb el gpm) com a
l'entorn de finestres X. Normalment, això és qüestió d'instal·lar el
<filename>gpm</filename> i el servidor X. Ambdós s'han de configurar
per a fer server <filename>/dev/input/mice</filename> com al dispositiu
de ratolí. El nom correcte del protocol del ratolí a gpm és
<userinput>exps2</userinput>, i a X <userinput>ExplorerPS/2</userinput>.
Els fitxers de configuració són <filename>/etc/gpm.conf</filename> i
<filename>/etc/X11/xorg.conf</filename>, respectivament.
</para><para>
Alguns mòduls del nucli s'han de carregar per tal que el vostre ratolí
funcioni. En la majoria dels casos els mòduls adients s'autodetectaran,
però no sempre per a ratolins antics sèrie i de bus<footnote>
<para>
Els ratolins sèrie tenen normalment un connector de 9 forats en forma
de D; els ratolins de bus tenen un connector rodó de 8 pins, no confondre
amb el connector rodó de 6 pins dels ratolins PS/2 o el connector rodó
de 4 pins d'un ratolí ADB.
</para>
</footnote>, els quals són força estranys excepte en ordinadors molt
antics. Sumari dels mòduls del nucli Linux per diferents tipus de ratolí:
<informaltable><tgroup cols="2"><thead>
<row>
<entry>Modul</entry>
<entry>Descripció</entry>
</row>
</thead><tbody>
<row>
<entry>psmouse</entry>
<entry>Ratolí PS/2 (s'hauria d'autodetectar)</entry>
</row>
<row>
<entry>usbhid</entry>
<entry>Ratolí USB (s'hauria d'autodetectar)</entry>
</row>
<row>
<entry>sermouse</entry>
<entry>La major part de ratolins sèrie</entry>
</row>
<row>
<entry>logibm</entry>
<entry>Ratolí de bus connectat a una targeta adaptadora Logitech</entry>
</row>
<row>
<entry>inport</entry>
<entry>Ratolí de bus connectat a una targeta ATI o Microsoft InPort</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
Per carregar un mòdul d'un controlador de ratolí, podeu emprar l'ordre
<command>modconf</command> (del paquet amb el mateix nom) i mirar a la
categoria <userinput>kernel/drivers/input/mouse</userinput>.
</para><para arch="powerpc">
<!-- FJP 20070122: Unsure if this is still valid -->
Els nuclis moderns permeten l'emulació d'un ratolí de tres botons per a
aquells que només en tenen un. Només cal afegir aquestes línies al fitxer
<filename>/etc/sysctl.conf</filename> file.
<informalexample><screen>
# emulació del ratolí de 3 botons
# activa l'emulació
/dev/mac_hid/mouse_button_emulation = 1
# Envia un senyal de botó d'enmig amb la tecla F11
/dev/mac_hid/mouse_button2_keycode = 87
# Envia un senyal de botó dret amb la tecla F12
/dev/mac_hid/mouse_button3_keycode = 88
# Per a tecles diferents, empreu el showkey per obtenir-ne el codi.
</screen></informalexample>
</para>
</sect2>
</sect1>
<sect1 id="tasksel-size-list">
<title>Espai requerit per a les tasques</title>
<para>
Una instal·lació estàndard per l'arquitectura i386 amb el nucli 2.6,
incloent-hi tots els paquets estàndard, requere &std-system-size; MiB d'espai de disc.
Una instal·lació bàsica mínima, amb la tasca <quote>estàndard</quote> no
seleccionada, ocuparà &base-system-size; MiB.
</para>
<important><para>
En els dos casos és l'espai en disc utilitzat <emphasis>després</emphasis>
d'acabar la instal·lació i esborrar tots els fitxers temporals. Açò també
te en compte les necessitats del sistema de fitxers, per exemple els fitxers
de «journal». Açò vol dir que farà falta prou més espai al disc
<emphasis>durant</emphasis> la instal·lació i per l'ús normal del sistema.
</para></important>
<para>
La següent taula enumera les mides indicades per l'aptitude que calen per a
les tasques llistades en el tasksel. Tingueu en compte que algunes d'aquestes
comparteixen components, per tant la mida total de la instal·lació conjunta
de dues d'elles pot resultar inferior al total de la suma indicat.
</para><para>
Tingueu en compte que cal afegir les mides de la taula a la de la
instal·lació estàndard a l'hora de determinar la mida de les particions.
La major part de la mida identificada com a <quote>Mida de la
instal·lació</quote> l'ocuparà <filename>/usr</filename> i a
<filename>/lib</filename>; la mida identificada com a <quote>Mida de la
descàrrega</quote> cal tenir-la a l'abast (temporalment) a
<filename>/var</filename>.
</para><para>
<informaltable><tgroup cols="4">
<thead>
<row>
<entry>Tasca</entry>
<entry>Mida de la instal·lació (MiB)</entry>
<entry>Mida de la descàrrega (MiB)</entry>
<entry>Espai requerit per a la instal·lació (MiB)</entry>
</row>
</thead>
<tbody>
<row>
<entry>Entorn d'escriptori</entry>
<entry>&task-desktop-inst;</entry>
<entry>&task-desktop-dl;</entry>
<entry>&task-desktop-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Portàtil<footnote>
<para>
Hi ha alguns paquets comuns a la tasca Portàtil amb la tasca Entorn
d'escriptori. Si les instal·leu les dos, la tasca «Laptop» tan sols
necessitarà uns MiB addicionals d'espai en disc.
</para>
</footnote></entry>
<entry>&task-laptop-inst;</entry>
<entry>&task-laptop-dl;</entry>
<entry>&task-laptop-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor web</entry>
<entry>&task-web-inst;</entry>
<entry>&task-web-dl;</entry>
<entry>&task-web-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor d'impressió</entry>
<entry>&task-print-inst;</entry>
<entry>&task-print-dl;</entry>
<entry>&task-print-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor del DNS</entry>
<entry>&task-dns-inst;</entry>
<entry>&task-dns-dl;</entry>
<entry>&task-dns-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor de fitxers</entry>
<entry>&task-file-inst;</entry>
<entry>&task-file-dl;</entry>
<entry>&task-file-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor de correu</entry>
<entry>&task-mail-inst;</entry>
<entry>&task-mail-dl;</entry>
<entry>&task-mail-tot;</entry>
</row>
<row>
<entry>Base de dades SQL</entry>
<entry>&task-sql-inst;</entry>
<entry>&task-sql-dl;</entry>
<entry>&task-sql-tot;</entry>
</row>
</tbody>
</tgroup></informaltable>
<note><para>
La tasca <emphasis>Desktop</emphasis> instal·larà l'entorn d'escriptori
GNOME.
</para></note>
</para><para>
Si la llengua emprada no és l'anglès, el <command>tasksel</command>
potser instal·larà automàticament una <firstterm>tasca de
localització</firstterm> si n'hi ha cap a l'abast per a la vostra
llengua. Les necessitats d'espai canvien segons la llengua; heu de
reservar uns 350 MiB en total per a la descàrrega i la instal·lació.
</para>
</sect1>
|
