1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
|
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
<!-- original version: 33887 -->
<sect1 id="linuxdevices"><title>Dispositius del Linux</title>
<para>
En el Linux teniu diversos fitxers especials a <filename>/dev</filename>,
anomenats fitxers de dispositiu. Al món Unix l'accés al maquinari és
diferent. Hi teniu un fitxer especial que el que fa és executar un
controlador que al seu torn accedeix al maquinari. El fitxer de dispositiu,
doncs, és una interfície del component real del sistema. El comportament
dels fitxers de <filename>/dev</filename> és també diferent del dels
fitxers ordinaris. A sota hi ha una relació dels fitxers de dispositiu
més importants.
</para><para>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>fd0</filename></entry>
<entry>Disquetera primera</entry>
</row><row>
<entry><filename>fd1</filename></entry>
<entry>Disquetera segona</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>hda</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdb</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdc</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdd</filename></entry>
<entry>Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau)</entry>
</row><row>
<entry><filename>hda1</filename></entry>
<entry>Primera partició del primer disc dur IDE</entry>
</row><row>
<entry><filename>hdd15</filename></entry>
<entry>Quinzena partició del quart disc dur IDE</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>sda</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI més baixa (p.ex. 0)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdb</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 1)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdc</filename></entry>
<entry>Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 2)</entry>
</row><row>
<entry><filename>sda1</filename></entry>
<entry>Primera partició del primer disc dur SCSI</entry>
</row><row>
<entry><filename>sdd10</filename></entry>
<entry>Desena partició del quart disc dur SCSI</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>sr0</filename></entry>
<entry>CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI més baixa</entry>
</row><row>
<entry><filename>sr1</filename></entry>
<entry>CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>ttyS0</filename></entry>
<entry>Port sèrie 0, COM1 sota l'MS-DOS</entry>
</row><row>
<entry><filename>ttyS1</filename></entry>
<entry>Port sèrie 1, COM2 sota l'MS-DOS</entry>
</row><row>
<entry><filename>psaux</filename></entry>
<entry>dispositiu de ratolí PS/2</entry>
</row><row>
<entry><filename>gpmdata</filename></entry>
<entry>Pseudodispositiu, repetidor de dades procedents del dimoni GPM (ratolí)</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>cdrom</filename></entry>
<entry>Enllaç simbòlic a la unitat de CD-ROM</entry>
</row><row>
<entry><filename>mouse</filename></entry>
<entry>Enllaç simbòlic al fitxer de dispositiu del ratolí</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
<informaltable><tgroup cols="2"><tbody>
<row>
<entry><filename>null</filename></entry>
<entry>Tot el que apunte a aquest dispositiu desapareixerà, no serà vist.</entry>
</row><row>
<entry><filename>zero</filename></entry>
<entry>Aquest dispositiu produeix sempre zeros</entry>
</row>
</tbody></tgroup></informaltable>
</para>
<sect2>
<title>Configuració del ratolí</title>
<para>
EL ratolí pot emprar-se tant a l'intèpret d'ordres del Linux (amb el gpm)
com a l'entorn X de finestres. Tots dos usos es poden fer compatibles si el
repetidor gpm s'empra de manera que permeta al senyal arribar al servidor X,
així:
<informalexample><screen>
mouse => /dev/psaux => gpm => /dev/gpmdata -> /dev/mouse => X
/dev/ttyS0 (repeater) (symlink)
/dev/ttyS1
</screen></informalexample>
D'una banda, ajusteu el protocol del repetidor a «raw» (a
<filename>/etc/gpm.conf</filename>), i de l'altra, ajusteu l'X al
protocol original del ratolí, a <filename>/etc/X11/XF86Config</filename> o
<filename>/etc/X11/XF86Config-4</filename>.
</para><para>
Aquesta solució per emprar el gpm fins i tot en X té avantatges quan
desendolleu el ratolí sense adonar-vos. Només cal tornar a engegar el
gpm amb
<informalexample><screen>
# /etc/init.d/gpm restart
</screen></informalexample>
per tornar a habilitar el ratolí sense haver de tornar a iniciar l'X.
</para><para>
Si el gpm es troba deshabilitat o no s'ha instal·lat, assegureu-vos de
configurar l'X perquè llegisca directament del dispositiu del ratolí, p.ex.
/dev/psaux. Per a més detalls, consulteu el miniCOM ES FA del ratolí de 3
botons, a
<filename>/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/3-Button-Mouse.gz</filename>, el
<userinput>man gpm</userinput>, el
<filename>/usr/share/doc/gpm/FAQ.gz</filename>, i el
<ulink url="&url-xorg;current/doc/html/mouse.html">README.mouse</ulink>.
</para><para arch="powerpc">
En els PowerPC, a <filename>/etc/X11/XF86Config</filename> o
<filename>/etc/X11/XF86Config-4</filename>, ajusteu el dispositiu del ratolí
a <userinput>"/dev/input/mice"</userinput>.
</para><para arch="powerpc">
Els nuclis moderns permeten l'emulació d'un ratolí de tres botons per a
aquells que només en tenen un. Només cal afegir aquestes línies al fitxer
<filename>/etc/sysctl.conf</filename> file.
<informalexample><screen>
# emulació del ratolí de 3 botons
# activa l'emulació
/dev/mac_hid/mouse_button_emulation = 1
# Envia un senyal de botó d'enmig amb la tecla F11
/dev/mac_hid/mouse_button2_keycode = 87
# Envia un senyal de botó dret amb la tecla F12
/dev/mac_hid/mouse_button3_keycode = 88
# Per a tecles diferents, empreu el showkey per obtenir-ne el codi.
</screen></informalexample>
</para>
</sect2>
</sect1>
<sect1 id="tasksel-size-list">
<title>Espai requerit per a les tasques</title>
<!-- Note for d-i and manual maintainers
Sizes of tasks should be determined by running "tasksel new" on a system
that been fully installed without selecting any tasks. By selecting a
task together with the "manual selection" option, aptitude will be started
and show the sizes for the task. After deselecting the packages to be
installed, quit aptitude and repeat for other tasks.
Space requirements need to be determined from tasksel as tasksel will not
install recommended packages while selecting a task from aptitude will.
-->
<para>
La instal·lació bàsica per a l'i386 amb el nucli 2.4, incloent-hi
tots els paquets estàndard, requereix 573 MiB d'espai de disc.
</para><para>
La següent taula enumera les mides indicades per l'aptitude que calen per a
les tasques llistades en el tasksel. Tingueu en compte que algunes d'aquestes
comparteixen components, per tant la mida total de la instal·lació conjunta
de dues d'elles pot resultar inferior al total de la suma indicat.
</para><para>
Tingueu en compte que cal afegir les mides de la taula a la de la
instal·lació bàsica a l'hora de determinar la mida de les particions. La major
part de la mida identificada com a <quote>Mida de la instal·lació</quote>
l'ocuparà <filename>/usr</filename>; la mida identificada com a <quote>Mida
de la descàrrega</quote> cal tenir-la a l'abast (temporalment) a
<filename>/var</filename>.
</para><para>
<informaltable><tgroup cols="4">
<thead>
<row>
<entry>Tasca</entry>
<entry>Mida de la instal·lació (MiB)</entry>
<entry>Mida de la descàrrega (MiB)</entry>
<entry>Espai requerit per a la instal·lació (MiB)</entry>
</row>
</thead>
<tbody>
<row>
<entry>Escriptori</entry>
<entry>1392</entry>
<entry>460</entry>
<entry>1852</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor web</entry>
<entry>36</entry>
<entry>12</entry>
<entry>48</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor d'impressió</entry>
<entry>168</entry>
<entry>58</entry>
<entry>226</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor del DNS</entry>
<entry>2</entry>
<entry>1</entry>
<entry>3</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor de fitxers</entry>
<entry>47</entry>
<entry>24</entry>
<entry>71</entry>
</row>
<row>
<entry>Servidor de correu</entry>
<entry>10</entry>
<entry>3</entry>
<entry>13</entry>
</row>
<row>
<entry>Base de dades SQL</entry>
<entry>66</entry>
<entry>21</entry>
<entry>87</entry>
</row>
</tbody>
</tgroup></informaltable>
<note><para>
La tasca <emphasis>Desktop</emphasis> instal·larà els entorns d'escriptori
Gnome i KDE.
</para></note>
</para><para>
Si la llengua emprada no és l'anglès, el <command>tasksel</command>
potser instal·larà automàticament una <firstterm>tasca de
localització</firstterm> si n'hi ha cap a l'abast per a la vostra
llengua. Les necessitats d'espai canvien segons la llengua; heu de
reservar uns 200 MiB en total per a la descàrrega i la instal·lació.
</para>
</sect1>
|