6 files changed, 137 insertions, 123 deletions
diff --git a/ca/bookinfo.xml b/ca/bookinfo.xml
index 7ed27bfbc..ffec09f36 100644
--- a/ca/bookinfo.xml
+++ b/ca/bookinfo.xml
@@ -1,5 +1,5 @@
 <!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 38900 -->
+<!-- original version: 43744 -->
 
 <bookinfo id="debian_installation_guide">
 <title>Guia d'instal·lació de &debian;</title>
@@ -14,14 +14,34 @@ al màxim el vostre nou sistema Debian.
 </para>
 
 <para>
+<note arch="m68k"><para>
+
+Com que el port &arch-title; no és una arquitectura suportada per
+&releasename;, no hi ha una versió oficial d'aquest manual per
+&arch-title; per &releasename;. Per altra banda, com que el port
+encara està actiu i hi ha esperances de que &arch-title; s'incloga
+altra vegada en futurs llançaments oficials, aquesta versió de la
+Guia d'instal·lació encara esta disponible.
+
+</para><para>
+
+Com que &arch-title; no es una arquitectura oficial, alguna de la
+informació en aquest manual, especialment alguns enllaços, podria
+ser incorrecte. Per aconseguir informació addicional, comproveu les
+<ulink url="&url-ports;">pàgines web</ulink> del port o contacteu amb la
+<ulink url="&url-list-subscribe;"> llista de correu
+debian-&arch-listname;</ulink>.
+
+</para></note>
+
 <warning condition="not-checked"><para>
 Aquesta guia d'instal·lació està basada en un manual anterior escrit
-per al sistema d'insta·lació antic de Debian (els «boot-floppies»),
+per al sistema d'instal·lació antic de Debian (els «boot-floppies»),
 i ha estat actualitzat per a documentar el nou instal·lador de Debian.
 No obstant, per a &architecture;, el manual no ha estat completament
 actualitzat i comprovada la seva veracitat per al nou instal·lador. Pot
 ser que algunes parts del manual encara estiguin incompletes o
-desactualitzades o que encara documentin l'insta·lador «boot-floppies».
+desactualitzades o que encara documentin l'instal·lador «boot-floppies».
 Podeu trobar una versió més nova d'aquest manual, possiblement documentant
 millor aquesta arquitectura, a internet a la <ulink url="&url-d-i;">pàgina
 de &d-i;</ulink>. Podreu trobar-hi també traduccions addicionals.
@@ -53,6 +73,7 @@ Its condition is "translation-status".
  <year>2004</year>
  <year>2005</year>
  <year>2006</year>
+ <year>2007</year>
  <holder>l'equip de l'instal·lador de Debian</holder>
 </copyright>
 
diff --git a/ca/howto/installation-howto.xml b/ca/howto/installation-howto.xml
index 8a19d20f6..393dc5f1b 100644
--- a/ca/howto/installation-howto.xml
+++ b/ca/howto/installation-howto.xml
@@ -1,5 +1,5 @@
 <!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 42302 -->
+<!-- original version: 43742 -->
 
 <appendix id="installation-howto">
 <title>Com Instal·lar</title>
@@ -314,7 +314,9 @@ Si necessiteu més informació del procés d'instal·lació, vegeu el
 Si heu fet la instal·lació amb èxit fent ús del &d-i;,
 preneu-vos una mica de temps per enviar-nos un informe.
 La manera més senzilla de fer-ho és instal·lant el paquet reportbug
-(<command>apt-get install reportbug</command>), i executar
+(<command>aptitude install reportbug</command>), configurar el
+<classname>reportbug</classname> com s'explica a
+<xref linkend="mail-outgoing"/>, i executar
 <command>reportbug installation-report</command>.
 
 </para><para>
@@ -330,7 +332,7 @@ mireu la <xref linkend="problem-report" />.
  </sect1>
 
  <sect1 id="howto-installation-finally">
- <title>I finalment...</title>
+ <title>I finalment&hellip;</title>
 <para>
 
 Esperem que la vostra instal·lació de Debian sigui satisfactòria i que
diff --git a/ca/install-methods/install-tftp.xml b/ca/install-methods/install-tftp.xml
index efb61a9fc..ca604636f 100644
--- a/ca/install-methods/install-tftp.xml
+++ b/ca/install-methods/install-tftp.xml
@@ -1,5 +1,5 @@
 <!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 39614 -->
+<!-- original version: 43696 -->
 
  <sect1 condition="supports-tftp" id="install-tftp">
  <title>Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP</title>
@@ -14,9 +14,9 @@ la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra.
 </para><para>
 
 Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un
-servidor BOOTP
+servidor DHCP
 <phrase condition="supports-rarp">, o un servidor RARP</phrase>
-<phrase condition="supports-dhcp">, o un servidor DHCP</phrase>.
+<phrase condition="supports-bootp">, o un servidor BOOTP</phrase>.
 
 </para><para>
 
@@ -31,10 +31,10 @@ on obtenir la imatge d'arrencada.</phrase>
 <phrase arch="m68k">Hi ha una altra alternativa en sistemes VMEbus:
 l'adreça IP es pot configurar manualment en una ROM d'arrencada.</phrase>
 
-<phrase condition="supports-dhcp">El DHCP (Protocol de configuració
+El DHCP (Protocol de configuració
 dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i
 compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent
-servir el DHCP.</phrase>
+servir el DHCP.
 
 </para><para arch="powerpc">
 
@@ -104,18 +104,35 @@ tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot
 
 Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament.
 
-</para><para>
+</para>
+<note><para>
+
+Històricament els servidors TFTP utilitzen el directori
+<filename>/tftpboot</filename> per servir les imatges. Per altra banda,
+els paquets de &debian; poden utilitzar altres directoris per complir
+amb l'<ulink url="&url-fhs-home;">Estàndard de la Jerarquia del Sistema
+de Fitxers</ulink>. Per exemple, el <classname>tftpd-hpa</classname>
+utilitza per defecte <filename>/var/lib/tftpboot</filename>. Es possible
+que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en
+conseqüència.
+
+</para></note>
+<para>
+
+Vegeu el fitxer <filename>/etc/inetd.conf</filename> i recordeu el directori
+que s'utilitza com a paràmetre del <command>in.tftpd</command><footnote>
 
-Examineu el fitxer i recordeu el directori que heu indicat com a argument
-de l'<command>in.tftpd</command>; us caldrà després. En algunes versions
-de l'<command>in.tftpd</command>, l'argument <userinput>-l</userinput>
-fa que s'arxiven tots els fitxers de registre de peticions al sistema;
-això és d'utilitat a l'hora de fer comprovacions d'errors d'arrencada. Si
-heu hagut de canviar el <filename>/etc/inetd.conf</filename>, cal que
-indiqueu al procés actiu <command>inetd</command> que el fitxer ha canviat.
-En màquines Debian s'ha d'executar <userinput>/etc/init.d/inetd
-reload</userinput>; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del procés
-<command>inetd</command> i executeu
+<para>
+El paràmetre <userinput>-l</userinput> fa que algunes versions del
+<command>in.tftpd</command> registrin totes les peticions als registres
+del sistema, útil per diagnosticar els errors d'arrencada.
+</para>
+
+</footnote>; ho necessitareu després.
+Si heu canviat <filename>/etc/inetd.conf</filename>, haureu de notificar-ho
+al procés <command>inetd</command> que s'està executant. En màquines Debian,
+executeu <userinput>/etc/init.d/inetd reload</userinput>; en d'altres,
+esbrineu la identitat (ID) del procés <command>inetd</command> i executeu
 <userinput>kill -HUP <replaceable>pid-d'inetd</replaceable></userinput>.
 
 </para><para arch="mips">
@@ -148,8 +165,7 @@ a fi d'ajustar el rang de ports origen que empra el servidor TFTP de Linux.
 
 Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura
 a <xref linkend="where-files"/>, al directori d'imatges d'arrencada del
-<command>tftpd</command>. Normalment, el directori té el nom
-<filename>/tftpboot</filename>. Haureu de fer un enllaç des d'aquest
+<command>tftpd</command>. Haureu de fer un enllaç des d'aquest
 fitxer al fitxer que emprarà el <command>tftpd</command> per arrencar un
 client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client
 TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta.
@@ -166,16 +182,16 @@ el RAMdisk a través del TFTP mateix. Per arrencar en xarxa, feu servir
 </para><para arch="x86">
 
 Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball
-<filename>netboot/netboot.tar.gz</filename>. Simplement extragueu-lo
+<filename>netboot/netboot.tar.gz</filename>. Simplement extraieu-lo
 al directori d'imatge d'arrencada del <command>tftpd</command>.
 Assegureu-vos que el servidor dhcp està configurat per passar
-<filename>/pxelinux.0</filename> al <command>tftpd</command> com a
+<filename>pxelinux.0</filename> al <command>tftpd</command> com a
 nom del fitxer d'arrencada.
 
 </para><para arch="ia64">
 
 Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball
-<filename>netboot/netboot.tar.gz</filename>. Simplement extragueu-lo al
+<filename>netboot/netboot.tar.gz</filename>. Simplement extraieu-lo al
 directori d'imatge d'arrencada <command>tftpd</command>. Assegureu-vos
 que el servidor dhcp està configurat per passar
 <filename>/debian-installer/ia64/elilo.efi</filename> al
@@ -287,6 +303,13 @@ majúscules i afegiu-hi si cal el nom de la subarquitectura.
 
 </para><para>
 
+Si ho heu fet tot bé, posant l'ordre <userinput>boot net</userinput> a
+l'OpenPROM hauria de carregar la imatge. Si la imatge no es troba, proveu
+de comprovar els fitxers de registre del vostre servidor tftp per veure
+quin és el nom de la imatge que s'ha demanat.
+
+</para><para>
+
 També podeu obligar alguns sistemes sparc a cercar un nom específic
 afegint-lo al final de l'ordre d'arrencada de
 l'OpenPROM, p.ex. <userinput>boot net my-sparc.image</userinput>. Aquest
diff --git a/ca/install-methods/tftp/bootp.xml b/ca/install-methods/tftp/bootp.xml
index 22c99db5f..077274140 100644
--- a/ca/install-methods/tftp/bootp.xml
+++ b/ca/install-methods/tftp/bootp.xml
@@ -1,5 +1,5 @@
 <!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 36841 -->
+<!-- original version: 43558 -->
 
 
   <sect2 condition="supports-bootp" id="tftp-bootp">
@@ -9,7 +9,7 @@
 Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el
 <command>bootpd</command> de CMU. L'altre és també un servidor de
 DHCP, el <command>dhcpd</command> de ISC. A &debian; són als
-paquets <classname>bootp</classname> i <classname>dhcp</classname>
+paquets <classname>bootp</classname> i <classname>dhcp3-server</classname>
 de &debian; respectivament.
 
 </para><para>
@@ -60,10 +60,10 @@ Per altra banda, configurar el BOOTP amb el <command>dhcpd</command> d'ISC
 és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial
 de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració
 complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas,
-llegiu la secció <xref linkend="dhcpd"/>.  En altre casos, ho aconseguireu
+llegiu la secció <xref linkend="dhcpd"/>.  En aquest cas, ho aconseguireu
 de forma senzilla afegint la directiva <userinput>allow bootp</userinput>
 al bloc de configuració per la xarxa que conté el client, i reiniciar el
-<command>dhcpd</command> amb <userinput>/etc/init.d/dhcpd restart</userinput>.
+<command>dhcpd</command> amb <userinput>/etc/init.d/dhcpd3-server restart</userinput>.
 
 </para>
   </sect2>
diff --git a/ca/install-methods/tftp/dhcp.xml b/ca/install-methods/tftp/dhcp.xml
index ccbfe9816..f708e6d9b 100644
--- a/ca/install-methods/tftp/dhcp.xml
+++ b/ca/install-methods/tftp/dhcp.xml
@@ -1,14 +1,14 @@
 <!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 39614 -->
+<!-- original version: 43558 -->
 
-  <sect2 condition="supports-dhcp" id="dhcpd">
+  <sect2 id="dhcpd">
    <title>Configurar un servidor DHCP</title>
 <para>
 
 Un servidor que es programari gratuït de DHCP és el <command>dhcpd</command>
-d'ISC. A &debian;, podeu trobar-lo al paquet <classname>dhcp</classname>.
+d'ISC. A &debian;, es recomana utilitzar el paquet <classname>dhcp3-server</classname>.
 Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment
-<filename>/etc/dhcpd.conf</filename>):
+<filename>/etc/dhcpd3/dhcpd.conf</filename>):
 
 <informalexample><screen>
 option domain-name "example.com";
@@ -32,9 +32,6 @@ host clientname {
 }
 </screen></informalexample>
 
-Avís: el paquet nou de <classname>dhcp3</classname> (i preferible), fa
-servir <filename>/etc/dhcp3/dhcpd.conf</filename>.
-
 </para><para>
 
 En aquest exemple, hi ha un servidor <replaceable>servername</replaceable>
@@ -47,7 +44,7 @@ es descarregarà per TFTP.
 </para><para>
 
 Desprès d'editar el fitxer de configuració del <command>dhcpd</command>,
-reengegueu-lo amb <userinput>/etc/init.d/dhcpd restart</userinput>.
+reengegueu-lo amb <userinput>/etc/init.d/dhcpd3-server restart</userinput>.
 
 </para>
 
@@ -78,11 +75,11 @@ subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
 }
 
 group {
- next-server 192.168.1.3;
- host tftpclient {
+  next-server 192.168.1.3;
+  host tftpclient {
 # adreça màquina del client tftp
   hardware ethernet  00:10:DC:27:6C:15;
-  filename "/tftpboot/pxelinux.0";
+  filename "pxelinux.0";
  }
 }
 </screen></informalexample>
diff --git a/ca/preparing/minimum-hardware-reqts.xml b/ca/preparing/minimum-hardware-reqts.xml
index 505404597..d6ac75287 100644
--- a/ca/preparing/minimum-hardware-reqts.xml
+++ b/ca/preparing/minimum-hardware-reqts.xml
@@ -1,5 +1,5 @@
 <!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 39614 -->
+<!-- original version: 43735 -->
 
  <sect1 id="minimum-hardware-reqts">
 <title>Satisfer els requisits mínims de maquinari</title>
@@ -18,8 +18,7 @@ ignoren aquests suggeriments.
 
 </para><para arch="x86">
 
-Un Pentium 100 és el mínim recomanat per a un sistema d'escriptori, i un
-Pentium II-300 per a un servidor.
+Un Pentium 4 a 1GHz és el mínim recomanat per a un sistema d'escriptori.
 
 </para><para arch="m68k">
 
@@ -29,106 +28,78 @@ Us en podeu sortir amb una mica menys de l'espai de disc indicat.
 </para><para arch="powerpc">
 
 Qualsevol PowerPC OldWorld o NewWorld pot servir com a sistema
-d'escriptori. Per a servidors, es recomana una màquina 132-Mhz com
-a mínim.
+d'escriptori.
 
 </para>
 
 <table>
 <title>Requisits mínims del sistema recomanats</title>
-<tgroup cols="3">
+<tgroup cols="4">
 <thead>
 <row>
-  <entry>Tipus d'instal·lació</entry><entry>RAM</entry><entry>Disc dur</entry>
+  <entry>Tipus d'instal·lació</entry>
+  <entry>RAM (mínim)</entry>
+  <entry>RAM (recomanada)</entry>
+  <entry>Disc dur</entry>
 </row>
 </thead>
 
 <tbody>
 <row>
   <entry>Sense escriptori</entry>
-  <entry>24 MiB</entry>
-  <entry>450 MiB</entry>
-</row><row>
-  <entry>Amb escriptori</entry>
   <entry>64 MiB</entry>
+  <entry>256 MiB</entry>
   <entry>1 GiB</entry>
-</row><row>
-  <entry>Servidor</entry>
-  <entry>128 MiB</entry>
-  <entry>4 GiB</entry>
+</row><row arch="not-s390">
+  <entry>Amb escriptori</entry>
+  <entry>64 MiB</entry>
+  <entry>512 MiB</entry>
+  <entry>5 GiB</entry>
 </row>
 
 </tbody></tgroup></table>
 
 <para>
 
-Aquí hi ha una mostra de configuracions usuals en sistemes Debian.
-Podeu fer-vos una idea de l'espai de disc utilitzat per grups de programes
-relacionats referint-vos a <xref linkend="tasksel-size-list"/>
+Els actuals requeriments mínims de memòria són molt menys que els nombres
+que són a la taula. Depenent de l'arquitectura, és possible instal·lar
+Debian amb tan sols 20 MiB (per s390) fins 48 MiB (per i386 i amd64).
+El mateix va pels requeriments de espai en disc, especialment si escolliu
+quines aplicacions voleu instal·lar; podeu trobar informació addicional
+sobre els requeriments de disc a <xref linkend="tasksel-size-list"/>.
 
-</para>
-<variablelist>
-
-<varlistentry>
- <term>Servidor estàndard</term>
- <listitem><para>
-
-Aquest és un perfil de servidor petit, útil per a servidors mínims que no
-tenen massa funcionalitats per a usuaris d'intèrpret d'ordres. Inclou un
-servidor FTP, un servidor web, DNS, NIS i POP. Per a aquests, 100 MiB
-d'espai de disc serien suficients, i després caldria afegir l'espai
-per a les dades que es volen servir.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry arch="not-s390">
- <term>Escriptori</term>
- <listitem><para>
-
-Un sistema d'escriptori estàndard, inclosos el sistema X Window, un
-entorn d'escriptori complet, so, editors, etc. Necessitareu uns 2 GiB
-utilitzant la tasca d'escriptori estàndard, tot i que es pot fer
-amb molt menys.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry arch="not-s390">
- <term>Consola de treball</term>
- <listitem><para>
-
-Una màquina d'usuari encara més reduïda, sense el sistema X Window o
-aplicacions d'X. Possiblement adient per a portàtils o ordinadors mòbils.
-La grandària és al voltant de 140 MiB.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-<varlistentry>
- <term>Desenvolupador</term>
- <listitem><para>
-
-Una configuració d'escriptori amb tots els paquets de desenvolupament,
-com ara Perl, C, C++, etc. La grandària és al voltant de 475 MiB. Suposant
-que afegireu l'X11 i alguns paquets addicionals per a altres usos, hauríeu
-de planificar uns 800 MiB per a aquest tipus de màquina.
-
-</para></listitem>
-</varlistentry>
-
-</variablelist><para>
-
-Recordeu que aquestes mides no inclouen tota la resta de materials
-que s'acostumen a trobar, com ara fitxers d'usuaris, correu, i dades.
-Sempre és millor ser generós quan s'està considerant l'espai per als propis
-fitxers i dades. Notablement, la partició <filename>/var</filename> conté
-molta informació d'estat específica de Debian, a més del contingut habitual
-com els fitxers de registre. Els fitxers de l'ordre
-<command>dpkg</command> (amb informació de tots els paquets instal·lats)
-fàcilment pot ocupar 20 MiB. A més, <command>apt-get</command> posa allà els
-paquets descarregats abans d'instal·lar-los. Hauríeu d'assignar com a mínim
-100 MiB per a <filename>/var</filename>.
+</para><para arch="not-s390">
+
+És possible executar un entorn gràfic d'escriptori a sistemes més vells,
+però en aquest cas es recomana que instal·leu un gestor de finestres amb
+menys requeriments que GNOME o KDE; les alternatives pasen per utilitzar
+<classname>icewm</classname> i <classname>wmaker</classname>, però hi
+d'altres per escollir.
+
+</para><para>
+
+És casi impossible donar els requeriments d'espai o memòria de forma general
+per una instal·lació de servidor ja que depenen molt de l'ús que se li done.
+
+</para><para>
+
+Recordeu que aquestes mides no inclouen tota la resta de materials que
+s'acostumen a trobar, com ara fitxers d'usuaris, correu i dades. Sempre
+és millor ser generós quan s'està considerant l'espai per als propis
+fitxers i dades.
+
+</para><para>
+
+L'espai de disc que es necessita per un funcionament suau de &debian; es
+té en compte en els requeriments recomanats del sistema. Notablement, la
+partició <filename>/var</filename> conté molta informació d'estat
+específica de Debian, a més del contingut habitual, com els fitxers de
+registre. Els fitxers de l'ordre <command>dpkg</command> (amb informació
+de tots els paquets instal·lats) fàcilment poden ocupar 40 MiB. A més,
+<command>apt-get</command> hi posa els paquets descarregats abans
+d'instal·lar-los. Hauríeu d'assignar com a mínim 200 MiB per a
+<filename>/var</filename>, i molt més si instal·leu un entorn gràfic
+d'escriptori.
 
 </para>