Si no esteu convençuts de com fer particions o simplement voleu obtenir més informació, vegeu . Si s'ha emprat prèviament un disc sota Solaris, és possible que el partidor no detecti correctament la mida de la unitat. Crear una nova taula de partició no solucionarà aquest problema. El que sí que pot ajudar, però, és posar a zero els primers sectors del disc: # dd if=/dev/zero of=/dev/hdX bs=512 count=2; sync Fixeu-vos que això deixarà inaccessible tota la informació existent que tingueu al disc. Primer podreu partir automàticament la unitat sencera o l'espai lliure corresponent. Aquesta opció s'anomena fer particions de forma guiada. Si no voleu la fer particions de forma automàtica escolliu l'opció Manual del menú. L'eina de particionat emprada per &d-i; és bastant versàtil. Permet crear molts esquemes de particionat diferents fent servir diverses taules de particions, sistemes de fitxers i dispositius de blocs avançats. Les opcions disponibles de fet depenen principalment de l'arquitectura, però també d'altres factors. Per exemple, en sistemes amb una memòria interna limitada algunes opcions no estan disponibles. Els valors per defecte també varien. El tipus de taula de particions emprada per defecte pot diferir per exemple entre discs de gran capacitat i altres de més menuts. Algunes opcions només poden ser canviades en instal·lar amb un nivell mitjà o baix de prioritat de Debconf; amb prioritats majors s'empraran valors per defecte adequats. L’instal·lador ofereix diverses formes de creació avançada de partcions i ús de dispositius d'emmagatzematge, que a sovint poder ser combinats. Gestor de volums lògics (LVM) RAID per programari S'admeten els nivells de RAID 0, 1, 4, 5, 6 i 10. Xifrat RAID d'ATA sèrie (emprant dmraid) També anomenat RAID fals o RAID de BIOS. De moment, la funció de RAID d'ATA sèrie només està disponible si s'habilita en arrencar l'instal·lador. Podeu trobar més informació al nostre wiki. Multipath (experimental) Vegeu el nostre wiki per a més informació. De moment, la funció «multipath» només està disponible si s'habilita en arrencar l'instal·lador. S'admeten els sistemes de fitxers següents. ext2r0, ext2, ext3, ext4 El sistema de fitxers escollit per defecte en la majora dels casos és ext4; per a la partició /boot s'escollirà ext2 per defecte en crear les particions de forma guiada. jfs (no disponible en totes les arquitectures) xfs (no disponible en totes les arquitectures) reiserfs (opcional; no disponible en totes les arquitectures) El sistema de fitxers Reiser ja no està disponible per defecte. Quan l'instal·lador funciona amb una prioritat mitjana o baixa de Debconf, podeu habilitar-lo escollint el component partman-reiserfs. Només s'admet la versió 3 del protocol. jffs2 S'empra en alguns sistemes per a llegir la memòria flaix. No es poden crear noves particions jffs2. qnx4 Se'n reconeixen les particions existents i és possible assignar-los punts de muntatge. No es poden crear noves particions qnx4. FAT16, FAT32 NTFS (només lectura) Es pot canviar la mida de les particions NTFS existents i és possible assignar-los punts de muntatge. No es poden crear noves particions NTFS. Si escolliu fer les particions de forma guiada podreu triar entre tres opcions: crear les particions al disc directament (mètode clàssic), crear-les mitjançant L'Administrador de Volums Lògics (LVM), o crear-les utilitzant LVM xifrat. L'instal·lador xifrarà el grup de volums LVM utilitzant una clau AES de 256 bits, i aprofitant el suport per a dm-crypt del nucli. . L'opció d'utilitzar LVM (xifrat) pot no estar disponible a totes les arquitectures. Quan s'utilitza LVM o LVM xifrat, l'instal·lador crearà la major part de les particions dins una gran partició; l'avantatge d'aquest mètode és que més endavant podreu canviar la mida de les particions que estan dins d'aquesta gran partició de forma relativament senzilla. En el cas d'LVM xifrat, no es podrà llegir la partició gran sense conèixer una frase clau especial, proporcionant així certa seguretat extra per a les vostres dades personals. Quan s'utilitza LVM xifrat, l'instal·lador també esborra automàticament el disc escrivint-hi dades aleatòries. Això millora encara més la seguretat (ja que d'aquesta manera és impossible dir quines parts del disc s'estan utilitzant, i a més també s'esborren restes d'instal·lacions anteriors), però pot trigar temps segons la mida del disc dur. Si trieu fer particions de forma guiada amb LVM o LVM xifrat, s'hauran d'escriure alguns canvis a la taula de particions del disc seleccionat mentre es configura LVM. Aquests canvis esborraran efectivament tota informació que hi hagi al disc dur seleccionat, i no serà possible desfer-ho més endavant. Tanmateix, l'instal·lador us demanarà una confirmació dels canvis abans de fer-los efectius definitivament. Si trieu fer particions de forma guiada (ja sigui en format clàssic o amb LVM, xifrat o no), per a un disc sencer, primer haureu de seleccionar el disc que voleu utilitzar. Comproveu que apareixen tots els discs i, si en teniu més d'un, assegureu-vos de seleccionar el correcte. L'ordre en que es llisten pot variar respecte el que esteu acostumats a veure. La mida dels discs pot ajudar a identificar-los. Les dades que tingueu al disc seleccionat es perdran, però l'instal·lador sempre demanarà confirmació dels canvis proposats abans d'escriure res al disc. Si heu seleccionat el mètode de fer particions clàssic, podreu desfer els canvis fins al final; si utilitzeu LVM (xifrat), això no serà possible. A continuació, podreu triar entre els esquemes llistats a la taula que hi ha a continuació. Tots els esquemes tenen els seus pros i contres, alguns dels quals podeu veure en detall a . Si no n'esteu segurs, escolliu la primera opció. Heu de tenir present que fer particions de forma guiada precisa d'un mínim d'espai lliure amb el qual treballar. Si no li assigneu un mínim d'1 GiB d'espai (en funció de l'esquema escollit), es produirà un error. Esquema de particions Espai mínim Particions creades Tots els fitxers en una partició 600MB /, swap Partició /home separada 500MB /, /home, swap Particions separades /home, /usr, /var i /tmp 1GB /, /home, /usr, /var, /tmp, swap Si escolliu fer particions de forma guiada utilitzant LVM (xifrat), l'instal·lador també crearà una partició /boot separada. Les altres particions, inclosa la d'intercanvi (swap), es crearan dins de la partició LVM. Si escolliu fer particions de forma guiada en un sistema IA-64 hi haurà una partició addicional, formatada amb un sistema de fitxers arrencable FAT16, pel carregador d'arrencada EFI. També hi ha un opció addicional del menú de formatat per configurar manualment una partició com a partició d'arrencada EFI. Després de la selecció d'un esquema, la pantalla següent mostrarà la nova taula de particions, on s'inclourà informació respecte a si i com es formataran les particions i on es muntaran. La llista de particions hauria de ser similar a: IDE1 master (hda) - 6.4 GB WDC AC36400L #1 primary 16.4 MB B f ext2 /boot #2 primary 551.0 MB swap swap #3 primary 5.8 GB ntfs pri/log 8.2 MB FREE SPACE IDE1 slave (hdb) - 80.0 GB ST380021A #1 primary 15.9 MB ext3 #2 primary 996.0 MB fat16 #3 primary 3.9 GB xfs /home #5 logical 6.0 GB f ext3 / #6 logical 1.0 GB f ext3 /var #7 logical 498.8 MB ext3 #8 logical 551.5 MB swap swap #9 logical 65.8 GB ext2 L'exemple mostra dos discs dur IDE dividits en múltiples particions; el primer disc disposa d'espai lliure. Cada línia de partició disposa del número de partició, el tipus, mida, senyaladors opcionals, sistema de fitxers i punt de muntatge (si n'hi ha). Avís: aquesta configuració particular no es pot crear fent les particions de forma guiada però mostra les possibles variacions que es poden aconseguir fent les particions manualment. En aquest punt finalitza la partició guiada. Si la taula de particions generada satisfà les vostres necessitats podeu escollir l'opció de menú Finalitza la partició i escriu els canvis al disc per desar la nova taula de particions (tal i com es descriu al final d'aquesta secció). Si no satisfà les vostres necessitats podeu escollir l'opció Desfés els canvis a les particions i executar el particionat guiat altra vegada, o modificar els canvis proposats tal i com es descriu a continuació per fer les particions manualment. En cas d'escollir de fer les particions de forma manual us apareixerà una pantalla similar a la mostrada anteriorment, exceptuant que es mostrarà la taula de particions actual i sense els punts de muntatges. El mètode per configurar manualment la taula de particions i la utilització de les particions per part de &debian; es descriurà al llarg de la resta de la secció. Si escolliu un disc nou sense particions o espai lliure, se us oferirà la possibilitat de crear una nova taula de particions (és necessària per crear noves particions). Posteriorment hauria d'aparèixer una nova línia sota el disc seleccionat amb el títol ESPAI LLIURE. Si seleccioneu l'espai lliure tindreu l'oportunitat de crear una nova partició. Haureu de contestar a una sèrie de qüestions ràpides referents a la mida, tipus (primària o lògica) i la ubicació (al principi o al final de l'espai lliure). Posteriorment se us presentarà la informació referent a la nova partició. El paràmetre principal és Utilitza-ho com a:, que determina si la partició tindrà un sistema de fitxers o si s'utilitzarà per a memòria d'intercanvi, RAID per software, LVM, un sistema de fitxers xifrat, o fins i tot deixar-la sense utilitzar. Altres opcions inclouen el punt de muntatge, opcions del muntatge, senyaladors d'arrencada o el mètode d'utilització. Podeu modificar lliurement els valors predeterminats en funció de les vostres necessitats. P.ex. seleccionant l'opció Utilitza-ho com a:, podeu seleccionar si utilitzar la partició per a swap, RAID per software, LVM o cap utilitat específica. Una altra característica interessant és la possibilitat de copiar les dades des de particions existents a la nova. Un cop la nova partició satisfaci les vostres necessitats seleccioneu l'opció S'ha finalitzat la configuració de la partició i retorneu a la pantalla principal del partman. Si voleu modificar alguna característica de la partició seleccioneu-la i accedireu al menú de configuració de la partició. Com que és la mateixa pantalla que la utilitzada en la creació de noves particions, podreu modificar-ne les mateixes característiques. Una característica que probablement no sigui evident en un primer moment és la possibilitat de modificar la mida de la partició seleccionant l'element que mostra la mida de la partició. Els sistemes de fitxers que s'han comprovat que funcionen són, com a mínim, fat16, fat32, ext2, ext3 i swap. Aquest menú també us permet suprimir una partició. Assegureu-vos de crear un mínim de dues particions: una pel sistema de fitxers root (que s'ha de muntar com a /) i una pel swap. Si us oblideu de muntar el sistema de fitxers root, el partman no us deixarà continuar fins que no solucioneu el problema. Si us heu oblidat de seleccionar i formatar una partició d'arrencada EFI, el partman ho detectarà us deixarà continuar fins que no n'assigneu una. Les possibilitats del partman es poden ampliar a través dels mòduls de l'instal·lador, però dependran de l'arquitectura del sistema. Si no teniu accés a totes les possibilitats que esperàveu comproveu que heu carregat tots els mòduls necessaris (ex. partman-ext3, partman-xfs, o partman-lvm). Un cop la partició satisfaci les vostres necessitats, seleccioneu l'opció de partició Finalitza la partició i escriu els canvis al disc. Se us presentarà un resum dels canvis realitzats als disc i se us demanarà que confirmeu la creació dels sistemes de fitxers tal i com els heu sol·licitat.