La manera que principalment utilitza la gent per instal·lar paquets als seus sistemes és a través d'un programa que es diu apt-get, que podeu trobar al paquet apt. Adoneu-vos que el programa que actualment instal·la els paquets es diu dpkg. Per altra banda, aquest és una eina de més baix nivell. El apt-get és una eina de més alt nivell que crida el dpkg com correspon i també perquè sap instal·lar altres paquets que fan falta pel paquet que esteu intentant instal·lar, així com aconseguir el paquet del vostre CD, des de la xarxa, o d'on siga. Altres entorns per la gestió de paquets, com el aptitude i el synaptic també s'utilitzen i depenen del apt-get. Aquestos entorns es recomanen per usuaris nous, ja que integren algunes característiques addicionals (búsqueda de paquets i comprovacions d'estat) amb una interfície d'usuari agradable. El apt s'ha de configurar per que coneixca d'on agafar els paquets. L'instal·lador va en compte d'açò automàticament, basant-se en que sap del vostre mitjà d'instal·lació. El resultat d'aquesta configuració s'escriu al fitxer /etc/apt/sources.list, i podeu examinar-lo i editar-lo al vostre gust desprès de completar l'instal·lació.