Una de les eines més utilitzades per a instal·lar paquets en sistemes &debian; és un programa anomenat apt-get, que forma part de paquet apt Fixeu-vos que el programa que realment instal·la els paquets és dpkg. Tanmateix, aquesta és una eina de més baix nivell. L'apt-get és una eina de més alt nivell que invoca dpkg com correspon. Permet obtenir paquets del CD, la xarxa, o qualsevol altre lloc. També facilita la instal·lació automàtica de les anomenades dependències, altres paquets que fan falta per a que el que estigueu instal·lant funcioni correctament. Altres entorns per a la gestió de paquets, com l'aptitude i el synaptic també s'utilitzen. Aquests entorns són més recomanables per a usuaris novells, ja que integren algunes característiques addicionals (cerca de paquets i comprovacions del seu estat) amb una interfície d'usuari més agradable. De fet, aptitude és ara la utilitat recomanada per a la gestió de paquets. L'apt s'ha de configurar per saber d'on obtenir els paquets. L'instal·lador procurarà fer-ho automàticament, basant-se en que coneix del vostre mitjà d'instal·lació. El resultat d'aquesta configuració s'escriu al fitxer /etc/apt/sources.list, i podeu examinar-lo i editar-lo al vostre gust després de completar la instal·lació.