Si esteu manipulant particions FAT o NTFS, és recomanable que o bé empreu les instruccions següents o bé les eines natives del Windows o el DOS. Tanmateix, en realitat no cal particionar des del DOS o el Windows; en general les eines de Linux solen funcionar millor. Però si teniu un disk IDE gran i no esteu emprant ni l'adreçament LBA, ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants), ni tampoc cap BIOS nova (posterior al 1998) que permeta l'ús d'extensions d'accés a discs durs, aleshores heu d'ubicar amb cura la partició d'arrencada de Debian. Se l'ha de col·locar als primers 1024 cilindres del disc (normalment uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS). Això potser us obligarà a moure la partició FAT o NTFS, si en teniu cap. Una de les instal·lacions més comunes se sol fer en un sistema que ja té el DOS (incloent-hi el Windows 3.1), el Win32 (com els Windows 95, 98, Me, NT, 2000, XP), o l'OS/2, i en què hom vol posar Debian al mateix disc sense malmetre l'altre sistema. Tingueu en compte que l'instal·lador permet canviar la mida dels sistemes de fitxers FAT i NTFS, emprats pel DOS i el Windows. Només cal iniciar l'instal·lador, seleccionar l'opció Edita la taula de particions manualment , seleccionar la partició que s'ha de modificar, i especificar-ne la mida nova. Per tant, en la majoria de casos no haureu de seguir el mètode que es descriu tot seguit. Abans de continuar, heu de tenir clara la manera com aneu a dividir el disc. El mètode següent sols divideix una partició en dos. L'una contindrà el sistema operatiu existent i l'altra s'emprarà per a Debian. Durant la instal·lació d'aquest, podreu indicar la manera com voleu utilitzar la part Debian del disc, és a dir, com a espai d'intercanvi o com un sistema de fitxers. La idea és moure a l'inici de la partició totes les dades abans de modificar-ne la informació, de manera que no es perda res. És important que feu el mínim possible amb l'ordinador entre el desplaçament de les dades i el reparticionat, a fi de minimitzar el perill que un fitxer resulte modificat prop del final de la partició, ja que això reduirà la quantitat d'espai que podreu prendre de la partició. En primer lloc cal una còpia del fips, que és a l'abast al directori tools/ de la rèplica de Debian més propera. Descomprimiu l'arxiu i copieu-ne els fitxersRESTORRB.EXE, FIPS.EXE i ERRORS.TXT a un disquet arrencable. En el DOS, podeu crear-ne un amb l'ordre sys a:. El fips conté una molt bona documentació que s'ha de llegir, sobretot si feu servir un controlador de compressió de discs o un gestor de discs. Creeu el disc i llegiu la documentació abans de compactar el disc. Després s'han de moure totes les dades al començament de la partició. Podeu fer-ho fàcilment amb l'ordre defrag, inclosa en el DOS 6.0 i posteriors. La documentació del fips conté una relació de programari alternatiu. Tingueu en compte que en el Windows 9x cal executar el defrag des d'aquest, car el DOS no entén el VFAT, que és el que es fa servir per a noms llargs de fitxer, emprats en el Windows 95 i posteriors. Després d'executar el compactador (que pot trigar prou a acabar en un disc gran), torneu a iniciar amb el disquet que conté el fips. Només heu de teclejar a:\fips i seguir les indicacions. Tingueu en compte que hi ha molts altres gestors de particions, per si de cas el fips no us funciona com cal. Si particioneu unitats DOS o en canvieu la mida amb les eines del Linux, podeu experimentar problemes en treballar amb les particions FAT resultants. Per exemple, s'ha informat de reducció del rendiment, de problemes de consistència amb l'scandisk, i d'altres errors estranys en el DOS o el Windows. Aparentment, sempre que creeu o modifiqueu la mida d'una partició del tipus DOS, és bona idea omplir-ne de zeros els primers sectors. Abans d'executar l'ordre format del DOS, haurieu d'executar l'ordre següent des del Linux: # dd if=/dev/zero of=/dev/hdXX bs=512 count=4