Els noms dels discs i particions a Linux poden ser diferents que en altres sistemes operatius. Necessiteu saber els noms que utilitza Linux quan creeu i monteu particions. Aquest és l'esquema bàsic de noms: La primera disquetera es diu /dev/fd0. La segona disquetera es diu /dev/fd1. El primer disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI) /dev/sda. El segon disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI) /dev/sdb, i així successivament. El primer CD-ROM SCSI s'anomena /dev/scd0, també conegut com a /dev/sr0. El disc mestre al controlador IDE primari s'anomena /dev/hda. El disc esclau al controlador IDE primari s'anomena /dev/hdb. Els discs mestre i esclau del controlador secundari es poden anomenar /dev/hdc i /dev/hdd, respectivament. Les controladores modernes poden tindre dos canals, amb l'efecte d'actuar com dos controladors. Les lletres poden canviar del que es mostra al programa de mac pdisk (p.ex. el que es mostra com a /dev/hdc al pdisk pot mostrar-se com a /dev/hda a la Debian). El primer disc XT s'anomena /dev/xda. El segon disc XT s'anomena /dev/xdb. El primer dispositiu ACSI s'anomena /dev/ada, i el segon s'anomena /dev/adb. El primer dispositiu DASD s'anomena /dev/dasda. El segon dispositiu DASD s'anomena /dev/dasdb, i així. Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al nom del disc: sda1 i sda2 representen la primera i segona partició del primer disc SCSI del vostre sistema. Ací teniu un exemple real. Assumim que teniu un sistema amb dos discs SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc (a l'adreça 2) s'anomena sda, i el segon sdb. Si la unitatsda té tres particions, aquestes s'anomenaran sda1, sda2 i sda3. La mateixa lògica s'aplica també al disc sdb i les seues particions. Teniu en compte que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (és a dir, controladores), l'ordre de les unitats pot ser confús. La millor solució en aquest cas és estar atent als missatges d'arrencada, assumint que sabeu els models de les unitats i/o les seues capacitats. Linux representa les particions primàries fent servir el nom del disc, més els números 1 al 4. Per exemple, la primera partició primària al primer disc IDE és /dev/hda1. Les particions lògiques s'enumeren començant pel 5, així la primera partició lògica en aquest mateix disc és /dev/hda5. Recordeu que la partició estesa, que és la que integra les particions lògiques, no es pot utilitzar. Això és vàlid tant per a discs SCSI com per a discs IDE. Els sistemes VMEbus que utilitzen la disquetera SCSI TEAC FC-1 la veuran com un disc SCSI normal. Per a fer que la identificació de la unitat siga més simple, el programari d'instal·lació crearà un enllaç simbòlic al dispositiu apropiat i l'anomenarà /dev/sfd0. Les particions de disc Sun permeten 8 particions independents (o «slices»). La tercera partició és normalment (i s'aconsella que així siga) la partició de disc sencer. Aquesta partició referència tots els sectors del disc, i la utilitza el carregador (SILO, o el de Sun). Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al nom del disc: dasda1 i dasda2 representen la primera i segona partició del primer dispositiu DASD del vostre sistema.