Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el bootpd de CMU. L'altre és també un servidor de DHCP, el dhcpd de ISC. A &debian; són als paquets bootp i dhcp de &debian; respectivament. Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A &debian;, podeu executar update-inetd --enable bootps, i desprès /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En el cas que el servidor BOOTP no utilitze Debian, la línia en qüestió seria com aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120 Ara, podeu crear un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar com els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab . Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. Un exemple de /etc/bootptab: client:\ hd=/tftpboot:\ bf=tftpboot.img:\ ip=192.168.1.90:\ sm=255.255.255.0:\ sa=192.168.1.1:\ ha=0123456789AB: Necessitareu canviar al menys l'opció ha, que especifica la adreça màquina del client. L'opció bf especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per més detalls, vegeu . En màquines SGI tan sols heu d'introduir l'ordre monitor i escriure printenv. El valor de la variable eaddr és l'adreça màquina (MAC). Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció . En altre casos, ho aconseguireu de forma senzilla afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client, i reiniciar el dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd restart.