Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra. Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor DHCP , o un servidor RARP , o un servidor BOOTP. El protocol de resolució inversa d'adreces (RARP) és una manera d'indicar al vostre client les adreces IP que ha d'emprar. Una altra manera és fer servir el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP. Per als PowerPC, si teniu una màquina NewWorld Power Macintosh, és bona idea emprar el DHCP en lloc del BOOTP. Algunes de les màquines més noves no poden arrencar si empreu el BOOTP. Algunes màquines HPPA més antigues (p.ex. 715/75) usen l'RBOOTD en lloc del BOOTP. Hi ha un paquet rbootd a l'abast en Debian. El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux. Per a un servidor &debian; es recomana tftpd-hpa. Ha estat escrit pel mateix autor del carregador d'arrencada syslinux i és per tant el que menys problemes deuria de donar. Una bona alternativa és atftpd. &tftp-rarp.xml; &tftp-dhcp.xml; &tftp-bootp.xml; Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd. En el cas de tftpd-hpa hi ha dues formes d'executar el servei. Por ser iniciat sota demanda pel dimoni inetd del sistema, o es pot configurar per a executar com un dimoni independent. El mètode a emprar és seleccionat en instal·lar el paquet i pot ser canviat reconfigurant aquest. Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori /tftpboot per servir les imatges. Per altra banda, els paquets de &debian; poden utilitzar altres directoris per complir amb l'Estàndard de la Jerarquia del Sistema de Fitxers. Per exemple, el tftpd-hpa utilitza per defecte /var/lib/tftpboot. Es possible que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en conseqüència. Totes les alternatives de l'in.tftpd que hi ha a Debian per defecte haurien d'enregistrar les peticions TFTP al registre del sistema. Algunes d'elles suporten un paràmetre -v per mostrar una sortida més detallada. Es recomana que comproveu aquests missatges registrats en el cas que patiu problemes d'arrencada com a punt d'inici al diagnòstic de la causa dels problemes. Si aneu a instal·lar Debian en una màquina SGI i el servidor TFTP empra GNU/Linux amb Linux 2.4, heu de posar això al servidor: # echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_no_pmtu_disc per desactivar la funcionalitat Path MTU discovery, altrament la PROM de SGI no podrà descarregar el nucli. A més, assegureu-vos que els paquets TFTP s'envien des d'un port origen no major que el 32767, o la descàrrega s'estancarà després del primer paquet. Per evitar aquest error de la PROM amb el Linux 2.4.X, feu el següent, # echo "2048 32767" > /proc/sys/net/ipv4/ip_local_port_range a fi d'ajustar el rang de ports origen que empra el servidor TFTP de Linux. Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a , al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta. En màquines NewWorld Power Macintosh, heu d'establir el carregador d'arrencada yaboot com a imatge d'arrencada TFTP. Amb això el yaboot enviarà les imatges del nucli i el RAMdisk a través del TFTP mateix. Necessitareu descarregar els fitxers següents des del directori netboot/: vmlinux initrd.gz yaboot yaboot.conf boot.msg Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball netboot/netboot.tar.gz. Simplement extraieu-lo al directori d'imatge d'arrencada del tftpd. Assegureu-vos que el servidor dhcp està configurat per passar pxelinux.0 al tftpd com a nom del fitxer d'arrencada. Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball netboot/netboot.tar.gz. Simplement extraieu-lo al directori d'imatge d'arrencada tftpd. Assegureu-vos que el servidor dhcp està configurat per passar /debian-installer/ia64/elilo.efi al tftpd com a nom del fitxer d'arrencada. Algunes arquitectures SPARC afegeixen els noms de la subarquitectura, com ara SUN4M o SUN4C al fitxer. Es a dir, si la subarquitectura del vostre sistema és un SUN4C, i la seva IP és 192.168.1.3, el fitxer serà C0A80103.SUN4C. Però, hi ha també subarquitectures on el fitxer del client és ip-del-client-en-hex. Per a determinar fàcilment el codi hexadecimal de la adreça IP introduiu l'ordre següent a l'intèrpret d'ordres (suposant que la IP de la màquina és 10.0.0.4). $ printf '%.2x%.2x%.2x%.2x\n' 10 0 0 4 Per obtenir el nom de fitxer correcte, canvieu totes les lletres a majúscules i afegiu-hi si cal el nom de la subarquitectura. Si ho heu fet tot bé, posant l'ordre boot net a l'OpenPROM hauria de carregar la imatge. Si la imatge no es troba, proveu de comprovar els fitxers de registre del vostre servidor tftp per veure quin és el nom de la imatge que s'ha demanat. També podeu obligar alguns sistemes sparc a cercar un nom específic afegint-lo al final de l'ordre d'arrencada de l'OpenPROM, p.ex. boot net my-sparc.image. Aquest ha de ser-hi al directori on cerca el servidor TFTP. En màquines SGI, el bootpd proporciona el nom del fitxer TFTP. Es dóna o com a bf= en /etc/bootptab o com a opció filename= en /etc/dhcpd.conf.