Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra. Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor DHCP , o un servidor RARP , o un servidor BOOTP. El protocol de resolució inversa d'adreces (RARP) és una manera d'indicar al vostre client les adreces IP que ha d'emprar. Una altra manera és fer servir el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. Hi ha una altra alternativa en sistemes VMEbus: l'adreça IP es pot configurar manualment en una ROM d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP. Per als PowerPC, si teniu una màquina NewWorld Power Macintosh, és bona idea emprar el DHCP en lloc del BOOTP. Algunes de les màquines més noves no poden arrencar si empreu el BOOTP. A diferència de l'Open Firmware de màquines Sparc i PowerPC, la consola SRM no fa servir el RARP per obtenir les adreces IP, i per tant heu d'emprar el BOOTP per arrencar en xarxa l'Alpha Els sistemes Alpha també es poden arrencar en xarxa amb el DECNet MOP (Protocol d'operacions de manteniment), però això no s'explica aquí. Probablement el vostre operador OpenVMS local estarà disposat a ajudar-vos en cas que realment tingueu necessitat d'emprar el MOP per arrencar Linux al vostre Alpha. . També podeu introduir la configuració IP de les interfícies de xarxa directament en la consola SRM. Algunes màquines HPPA més antigues (p.ex. 715/75) usen l'RBOOTD en lloc del BOOTP. Hi ha un paquet rbootd a l'abast en Debian. El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux. El mètode PXE d'arrencada TFTP, o entorn d'execució d'arrencada prèvia, requereix un servidor TFTP que permeta l'ús de tsize. En un servidor &debian;, els paquets atftpd i tftpd-hpa són adients; és recomanable el tftpd-hpa. &tftp-rarp.xml; &tftp-bootp.xml; &tftp-dhcp.xml; Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd. Per fer-ho, el fitxer /etc/inetd.conf ha de tenir quelcom semblant a la línia següent: tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament. Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori /tftpboot per servir les imatges. Per altra banda, els paquets de &debian; poden utilitzar altres directoris per complir amb l'Estàndard de la Jerarquia del Sistema de Fitxers. Per exemple, el tftpd-hpa utilitza per defecte /var/lib/tftpboot. Es possible que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en conseqüència. Vegeu el fitxer /etc/inetd.conf i recordeu el directori que s'utilitza com a paràmetre del in.tftpd El paràmetre -l fa que algunes versions del in.tftpd registrin totes les peticions als registres del sistema, útil per diagnosticar els errors d'arrencada. ; ho necessitareu després. Si heu canviat /etc/inetd.conf, haureu de notificar-ho al procés inetd que s'està executant. En màquines Debian, executeu /etc/init.d/inetd reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del procés inetd i executeu kill -HUP pid-d'inetd. Si aneu a instal·lar Debian en una màquina SGI i el servidor TFTP empra GNU/Linux amb Linux 2.4, heu de posar això al servidor: # echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_no_pmtu_disc per desactivar la funcionalitat Path MTU discovery, altrament la PROM de SGI no podrà descarregar el nucli. A més, assegureu-vos que els paquets TFTP s'envien des d'un port origen no major que el 32767, o la descàrrega s'estancarà després del primer paquet. Per evitar aquest error de la PROM amb el Linux 2.4.X, feu el següent, # echo "2048 32767" > /proc/sys/net/ipv4/ip_local_port_range a fi d'ajustar el rang de ports origen que empra el servidor TFTP de Linux. Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a , al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta. En màquines NewWorld Power Macintosh, heu d'establir el carregador d'arrencada yaboot com a imatge d'arrencada TFTP. Amb això el yaboot enviarà les imatges del nucli i el RAMdisk a través del TFTP mateix. Per arrencar en xarxa, feu servir yaboot-netboot.conf. Només cal reanomenar-lo com yaboot.conf al directori del TFTP. Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball netboot/netboot.tar.gz. Simplement extraieu-lo al directori d'imatge d'arrencada del tftpd. Assegureu-vos que el servidor dhcp està configurat per passar pxelinux.0 al tftpd com a nom del fitxer d'arrencada. Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball netboot/netboot.tar.gz. Simplement extraieu-lo al directori d'imatge d'arrencada tftpd. Assegureu-vos que el servidor dhcp està configurat per passar /debian-installer/ia64/elilo.efi al tftpd com a nom del fitxer d'arrencada. En els Alpha, heu d'especificar el nom del fitxer (com un camí relatiu al directori de la imatge d'arrencada) amb l'argument -file de l'ordre boot a l'SRM, o bé ajustant la variable d'entorn BOOT_FILE. També es pot proporcionar el nom del fitxer a través del BOOTP (en ISC dhcpd, feu servir la directriu filename). A diferència de l'Open Firmware, en SRM no hi ha nom del fitxer per defecte, per tant heu d'especificar un nom de fitxer amb algun d'aquests mètodes. Algunes arquitectures SPARC afegeixen els noms de la subarquitectura, com ara SUN4M o SUN4C al fitxer. Es a dir, si la subarquitectura del vostre sistema és un SUN4C, i la seva IP és 192.168.1.3, el fitxer serà C0A80103.SUN4C. Però, hi ha també subarquitectures on el fitxer del client és ip-del-client-en-hex. Per a determinar fàcilment el codi hexadecimal de la adreça IP introduiu l'ordre següent a l'intèrpret d'ordres (suposant que la IP de la màquina és 10.0.0.4). $ printf '%.2x%.2x%.2x%.2x\n' 10 0 0 4 Per obtenir el nom de fitxer correcte, canvieu totes les lletres a majúscules i afegiu-hi si cal el nom de la subarquitectura. Si ho heu fet tot bé, posant l'ordre boot net a l'OpenPROM hauria de carregar la imatge. Si la imatge no es troba, proveu de comprovar els fitxers de registre del vostre servidor tftp per veure quin és el nom de la imatge que s'ha demanat. També podeu obligar alguns sistemes sparc a cercar un nom específic afegint-lo al final de l'ordre d'arrencada de l'OpenPROM, p.ex. boot net my-sparc.image. Aquest ha de ser-hi al directori on cerca el servidor TFTP. En els sistemes BVM i Motorola VMEbus copieu els fitxers &bvme6000-tftp-files; a /tftpboot/. Després, configureu les ROM d'arrencada o el servidor BOOTP per a carregar inicialment el fitxers tftplilo.bvme o el tftplilo.mvme des del servidor TFTP. Dirigiu-vos al fitxer tftplilo.txt de la subarquitectura per obtenir informació addicional específica del sistema. En màquines SGI, el bootpd proporciona el nom del fitxer TFTP. Es dóna o com a bf= en /etc/bootptab o com a opció filename= en /etc/dhcpd.conf. No cal que configureu el DHCP de manera especial perquè passareu el camí complet del fitxer per carregar-lo al CFE.