Normalment, els disquets arrencables es fan servir com a darrer recurs per arrencar l'instal·lador en maquinari que no pot arrencar des del CD o per altres mitjans. L'arrencada amb disquets falla en les unitats USB dels Mac. No es pot arrencar amb disquets ni en els Amiga ni en els Mac 68k. Les imatges de disquet són fitxers que contenen, en pla (raw), el contingut sencer d'un disquet. Igual com en el cas del fitxer boot.img, no hi ha prou de copiar-les al disquet. Cal fer servir un programa que escriu al disquet la imatge en pla. Això és així perquè aquestes imatges són representacions exactes del disquet; cal fer una còpia per sectors de les dades del fitxer al disquet. Hi ha mètodes diferents per crear disquets d'imatges de disquet, segons la plataforma. Aquesta secció descriu com crear-los en diverses plataformes. Independentment del mètode emprat, recordeu que hauríeu de bloquejar els disquets contra l'escriptura una vegada els hàgeu escrits, per cerciorar-vos que no s'espatllen accidentalment. Per a escriure imatges de disquet als disquets, probablement us caldrà tenir accés de superusuari al sistema. Poseu un disquet verge i en bon estat a la disquetera. Després, feu servir l'ordre $ dd if=nom-de-fitxer of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync on nom-de-fitxer és un dels fitxers imatge del disquet (vegeu sobre quin hauria de ser el nom-de-fitxer). /dev/fd0 és el nom usual de dispositiu per a la disquetera, però podria ser diferent en la vostra màquina (en Solaris, és /dev/fd/0). Potser se us retornarà a l'indicador abans que el Unix haja acabat el procés d'escriptura del disquet, per tant mireu el pilot de la disquetera per assegurar-vos que el llum està apagat i que el disquet ha parat de fer voltes abans d'extraure'l. En alguns sistemes cal una ordre per expulsar-lo (en Solaris, empreu eject, consulteu el manual). Alguns sistemes proven de muntar automàticament el disquet quan l'introduïu a la disquetera. Podríeu haver de deshabilitar aquesta funcionalitat perquè l'ordinador puga escriure el disquet en pla (raw mode). La manera de fer això varia segons el sistema operatiu emprat. En Solaris, ho podeu fer saltant-vos la gestió de volums. Primer, assegureu-vos que el disquet s'ha automuntat (empreu volcheck o l'ordre equivalent, en el gestor de fitxers). Després empreu una ordre dd de la forma donada abans, tot reemplaçant /dev/fd0 amb /vol/rdsk/nom-del-disquet, on nom-del-disquet és el nom del disquet indicat quan fou formatat (els disquets sense nom tenen per defecte el nom unnamed_floppy). En altres sistemes, demaneu-hi a l'administrador del sistema. Si s'escriu un disquet en un Linux powerpc, caldrà extraure'l. El programa eject ho fa, això; potser l'haureu d'instal·lar. &floppy-i386.xml; &floppy-m68k.xml; &floppy-powerpc.xml;