Si heu d'instal·lar a molts ordinadors, és possible fer instal·lacions completament automatitzades. Els paquets dels que es disposa a Debian per fer-ho són: fai (que utilitza un servidor d'instal·lació), replicator, systemimager, autoinstall, i el mateix instal·lador de Debian. L'instal·lador de Debian suporta l'automatització de la instal·lació utilitzant fitxers de preconfiguració. Es pot carregar un fitxer de preconfiguració des de la xarxa o des d'un mitjà extraïble, i el que fa és emplenar amb respostes totes les preguntes fetes al procés d'instal·lació. Podeu trobar la documentació completa per a fer precarrega incloent un exemple funcional que podeu editar a . Malgrat que els diàlegs utilitzats pel &d-i; es poden precarregar utilitzant aquest mètode, hi ha algunes excepcions. Podeu (re)particionar un disc complet o utilitzar l'espai buit a un disc, però no és possible utilitzar les particions que ja teniu. En aquest moment no podeu precarregar les opcions de configuració de RAID i LVM. A més a més, amb l'excepció dels mòduls dels controladors de xarxa, no és possible preconfigurar els paràmetres dels mòduls del nucli. El fitxer de preconfiguració està en el format que utilitza l'ordre «debconf-set-selections». Podeu trobar un exemple ben documentat i funcional que podeu editar a . D'altra banda, una forma d'aconseguir un fitxer amb una llista completa amb tots els valors que poden ser precarregats, és fer una instal·lació manual, i aleshores utilitzar debconf-get-selections, del paquet debconf-utils, per abocar les bases de dades de debconf i cdebconf que està a /var/log/debian-installer/cdebconf a un sol fitxer: $ debconf-get-selections --installer > fitxer $ debconf-get-selections >> fitxer Però un fitxer generat d'aquesta manera, tindrà també alguns valors que no haurien de ser precarregats, i el fitxer és un millor punt de partida per la majoria dels usuaris. Quan estigui preparat el fitxer de preconfiguració, podeu editar-lo si ho necessiteu, i podeu posar-lo a un servidor web, o copiar-lo a un mitjà d'instal·lació. A qualsevol lloc que poseu el fitxer, necessitareu passar-li un paràmetre a l'instal·lador en el moment de l'arrencada per dir-li que utilitze el fitxer. Per fer que l'instal·lador utilitze un fitxer de preconfiguració baixant-lo de la xarxa, afegiu preseed/url=http://url/to/preseed.cfg als paràmetres d'arrencada del nucli. Per suposat, el fitxer de preconfiguració no tindrà efecte fins que es configure la xarxa per descarregar el fitxer, així que és més normal si l'instal·lador pot configurar la xarxa per DHCP sense fer cap pregunta. Si voleu, podeu configurar la prioritat d'instal·lació a «critical» per evitar les preguntes fins que la xarxa estigui configurada. Vegeu . Per posar el fitxer de preconfiguració a un CD, necessitaríeu remasteritzar la imatge ISO per incloure el fitxer de preconfiguració. Vegeu els detalls a la pàgina del manual de mkisofs. De forma alternativa, poseu el fitxer de preconfiguració a un disquet, i utilitzeu preseed/file=/floppy/preseed.cfg. Si arrenqueu des d'un llapis de memòria USB, aleshores podeu copiar el fitxer de preconfiguració al llapis de memòria i editar el fitxer syslinux.cfg per afegir preseed/file=/hd-media/preseed.cfg als paràmetres d'arrencada del nucli.