Aquest document descriu com instal·lar &debian; &releasename; per &arch-title; (&architecture;) amb el nou &d-i;. És un passeig ràpid pel procés d'instal·lació el qual hauria de contenir tota la informació que necessiteu per la majoria d'instal·lacions. Quan sigui necessària mes informació us remetrem a explicacions més detallades a la Guia d'Instal·lació de &debian; . El debian-installer es troba encara en fase beta. Si trobeu errors al llarg de la instal·lació per favor dirigiu-vos a la per consultar la informació de com informar-ho. Si teniu preguntes les quals no estan respostes a aquest document, per favor informeu a la llista de correu debian-boot (&email-debian-boot-list;) o pregunteu al IRC (#debian-boot a la xarxa de freenode). Podeu trobar alguns enllaços ràpids a les imatges dels CD a la pàgina inicial de &d-i; . L'equip de debian-cd construeix imatges dels CD que utilitzen el &d-i; a la pàgina de Debian CD. Si voleu trobar més informació d'on descarregar-se els CDs, mireu . Alguns mètodes d'instal·lació requereixen d'altres imatges a mes a mes de les imatges dels CDs. La pàgina inicial de &d-i; teniu enllaços a altres imatges. A la s'explica com podeu trobar imatges a rèpliques de Debian Les subseccions de baix us donaran detalls de quines imatges necessiteu aconseguir per cada mecanisme d'instal·lació. Hi ha dues imatges de CD diferents per netinst que poden ser utilitzades per instal·lar &releasename; amb &d-i;. Aquestes imatges s'han fet amb la intenció d'arrancar des del CD i instal·lar els paquets addicionals fent ús d'una xarxa, d'ahí el nom netinst. La diferència entre les dues imatges és que a la imatge completa estan inclosos els paquets base, mentre que si esteu utilitzant la imatge «tarja de negocis» haureu de descarregar-los de la web. Si voleu, podeu aconseguir una imatge completa del CD a la qual no necessiteu la xarxa per instal·lar. Tan sols necessiteu el primer CD del conjunt de CDs de Debian. Descarregueu la que preferiu i graveu-la a un CD. Per arrancar el CD, necessiteu canviar la configuració de la vostra BIOS, com s'explica a la . Per arrancar un PowerMac des de CD, premeu la tecla c mentre esteu arrancant. Mireu per altres maners d'arrancar des de CD. Si no podeu arrancar des de CD, podeu descarregar les imatges dels disquets Debian. Necessiteu les imatges floppy/boot.img, floppy/root.img i possiblement un dels disquets amb controladors. El disquet d'arrancada és el que conté la imatge boot.img. Quan arranqueu aquest disquet, us suggerirà que inseriu un segon disquet — feu ús del que conté root.img dins. Si esteu planejant fer la instal·lació per xarxa, normalment necessitareu el disquet floppy/net-drivers.img, el qual conté controladors addicionals per moltes targes de xarxa i suport per PCMCIA. Si teniu un CD, però no podeu arrancar des d'ell, aleshores arranqueu des de disquet i feu ús de floppy/cd-drivers.img com disc de controladors, i completeu la instal·lació fent ús del CD. Els disquets son un dels mitjans menys segurs, així que prepareu-vos per un munt de fallades als disquets (mireu la ). Cada fitxer .img que heu descarregat va a un únic disquet; podeu fer ús de la comanda dd per escriure'l a /def/fd0 o equivalents (podeu trobar més detalls a la ). Com que teniu més d'un disquet, no seria mala idea etiquetar-los. També podeu instal·lar des de una clau de memòria USB. Per exemple un clauer USB pot ser un mitjà d'instal·lació de Debian molt còmode per portar per tot arreu. La forma més fàcil de preparar el vostre llapis de memòria USB és descarregar el fitxer hd-media/boot.img.gz, i utilitzar gunzip per extraure la imatge de 128 MB d'aquest fitxer. Escriviu aquesta imatge directament al vostre llapis de memòria, que ha de ser com a mínim de 128 mb de tamany. Per suposat, açò destruirà tot el que hi havia al llapis de memòria. Després mounteu el llapis de memòria, que ara ha de tenir un sistema de fitxers FAT. Ara, descarregueu una imatge del CD netinst de Debian, i copieu el fitxer al llapis de memòria; qualsevol nom és bo sempre que acabe amb .iso. Hi ha formes més flexibles per preparar un llapis de memòria per fer ús del debian-installer, i també és possible que funcioni amb llapis de memòria mes petits. Per més detalls, podeu mirar . Algunes BIOS poden arrancar directament de dispositius USB, i d'altres no. Heu de configurar la vostra BIOS per que arranque des del «disc extraïble» o de «USB-ZIP» per fer que arranque des del dispositiu USB. En cas contrari, podeu arrancar des d'un disquet i utilitzar el USB per acabar la resta de la instal·lació. Podeu trobar ajudes i detalls a . Arrancar un sistema Macintosh des de un dispositiu d'emmagatzemament USB requereix usar manualment l'Open Firmware. Per a instrucciones, vegeu . També és possible arrancar el &d-i; completament de la xarxa. Hi ha diferents mètodes per arrancar per xarxa depenent de la teva arquitectura i configuració d'arranc de xarxa. Els fitxers que podeu trobar a netboot/ poden utilitzar-se per arrancar de la xarxa el &d-i;. La manera més fàcil per configurar-ho és probablement l'arranc amb PXE. Desempaqueteu amb el tar el fitxer netboot/pxeboot.tar.gz a /var/lib/tftpboot o a un altre lloc al vostre servidor tftp. Configureu el vostre servidor DHCP per que envie als clients el fitxer /pxelinux.0, i amb una mica de sort tot anirà be. Si voleu instruccions més detallades, mireu . Es possible arrancar l'instal·lador sense fer ús d'un dispositiu extraïble, tan sols tenint un disc dur, que pot contenir un sistema operatiu diferent. Descarregueu hd-media/initrd.gz, hd-media/vmlinuz, i la imatge d'un CD de Debian al directori principal del vostre disc dur. Assegureu-vos de que la imatge del CD ha de tenir el nom acabat amb .iso. Ara tan sols us queda arrancar el linux amb el initrd. A la s'explica com fer-ho. Una vegada l'instal·lador ha començat, voreu la pantalla de benvinguda. Premeu &enterkey; per arrancar, o llegiu les instruccions per seleccionar altres mètodes i paràmetres (vegeu la ). Si voleu utilitzar el nucli 2.6, escriviu linux26 a la petició «boot:». Si voleu utilitzar el nucli 2.4, escriviu install24 a la petició «boot:». Podeu disposar del nucli 2.6 per la majoria dels mètodes d'arrancada, però no quan arranqueu de disquet. El nucli 2.6 és el predeterminat per la majoria dels mètodes d'arrancada, però no està disponible quan arranqueu de disquet. Al cap d'una mica se ús demanarà que seleccioneu el vostre idioma. Feu ús de les fletxes per seleccionar un idioma i premeu &enterkey; per continuar. A continuació se ús preguntarà el vostre país, amb les eleccions possibles s'inclourà una llista de països on es parla el vostre idioma. Si no es troba a la llista curta, també disposeu d'una llista amb tots els països del mon. És possible que necessiteu confirmar el vostre mapa de teclat. Escolliu el valor per defecte a no ser que en conegueu un millor. Ara seieu mentre el debian-installer detecta el vostre maquinari, i carrega la resta de components des del CD, disquet, USB, etc. Després l'instal·lador intentarà detectar el vostre maquinari de xarxa i configurar la xarxa mitjançant DHCP. Si no esteu en xarxa o no disposeu de DHCP, aleshores podreu configurar manualment la xarxa. Aquest és el moment de particionar els vostres discs. Primer tindreu l'oportunitat de triar si particionar automàticament el disc sencer, o l'espai buit. Es el que us recomaneu si sou nous usuaris o si teniu pressa, en altre cas, trieu «manual» des del menú. Si teniu una partició amb DOS o Windows que voleu conservar, aneu amb molt de compte amb la partició automàtica. Si seleccioneu particionar manualment, podeu fer ús de l'instal·lador per canviar el tamany d'una partició FAT o NTFS tan sols seleccionant la partició i especificat el nou tamany. A la pròxima pantalla voreu la vostra taula de particions, com seran formatades les particions i on es muntaran. Seleccioneu una partició per modificar-la o esborrar-la. Si particioneu automàticament, tan sols podreu escollir Acabar el particionament al menú, per utilitzar les opcions que heu triat. Recordeu d'assignar al menys una partició d'intercanvi i muntar una partició a /. Podeu trobar més informació sobre particionat a . Ara el &d-i; formata les vostres particions i comença a instal·lar el sistema base, la qual cosa tardarà una mica. Desprès s'instal·larà el nucli. L'últim pas és la instal·lació del gestor d'arrancada. Si l'instal·lador detecta altres sistemes operatius al vostre ordinador, els afegirà al menú d'arrancada i ho farà saber. Per defecte el GRUB s'instal·larà al sector d'arranc del vostre primer disc dur, cosa que normalment serà una bona elecció. Podreu canviar-lo i instal·lar-lo a un altre lloc si ho desitgeu. El &d-i; ús dirà que la instal·lació ha acabat. Traieu el cdrom o qualsevol mitjà d'arrancada que hajau utilitzat i premeu &enterkey; per rearrancar la màquina. Deuria arrancar al següent pas del procés d'instal·lació, com s'explica al . Si necessiteu més informació del procés d'instal·lació, vegeu el . Si heu fet la instal·lació amb èxit fent ús del &d-i;, preneu-vos una mica de temps per enviar-nos un informe. Hi ha una plantilla anomenada install-report.template al directori /root del sistema recentment instal·lat. Ompliu-lo i envieu-lo com una errada del paquet installation-reports, tal com s'explica a la . La manera més senzilla de fer-ho és instal·lant el paquet reportbug (apt-get install reportbug), i executar reportbug installation-report. Si no heu aconseguit completar la configuració base o heu trobat algun altre problema, probablement heu trobat una errada al debian-installer. Per poder millorar el instal·lador, és necessari que el coneguem, així que per favor preneu-vos un temps per informar-lo. Podeu fer ús d'un informe d'instal·lació per informar-lo; si la instal·lació falla completament, mireu la . Esperem que la vostra instal·lació de Debian sigui satisfactòria i que trobeu Debian d'utilitat. Ara és possible que vulgueu llegir .