El principal mètode que s'utilitza per instal·lar paquets al sistema, és basa en la utilització d'un programa del paquet apt anomenat apt-get. Recordeu que el programa que s'utilitza actualment per a la instal·lació de paquets s'anomena dpkg. Tot i això, aquest paquet és una eina de més baix nivell. L'apt-get és una eina d'alt nivell que cridarà dpkg quan sigui necessari ja que és capaç d'instal·lar els paquets dels quals depèn el paquet que voleu instal·lar i obtenir el paquet d'un CD, de la xarxa o de qualsevol lloc. Altres frontals per a l'administració de paquets, com aptitude, synaptic i l'antic dselect també usen i depenen d'apt-get. Aquests frontals estan recomanats per als nous usuaris, ja que integren funcionalitats addicionals (busqueda de paquets i comprovació d'estat) en una interfície d'usuari agradable. L'APT s'ha de configurar perquè localitzi els llocs d'on ha d'obtenir els paquets. L'aplicació que us ajudarà en el procés de configuració s'anomena apt-setup. El següent pas del procés de configuració és indicar a l'APT la ubicació d'altres paquets de Debian. Recordeu que podeu tornar a executar l'aplicació en qualsevol instant posterior a la instal·lació utilitzant l'ordre apt-setup o editant manualment el fitxer /etc/apt/sources.list. Si en aquest instant hi ha inserit un CD-ROM a la unitat, aquest s'hauria de configurar automàticament com a una font de l'apt. Us n'adonareu perquè s'estarà comprovant el CD-ROM. Els usuaris que no disposin d'un CD-ROM oficial podran accedir als paquets de Debian a través de diversos mètodes: FTP, HTTP, CD-ROM o el sistema de fitxers local. Heu de saber que és viable disposar de múltiples fonts diferents de l'APT, encara que corresponguin al mateix arxiu de Debian. L'apt-get agafarà el paquet amb la versió més alta de les múltiples versions disponibles. Per exemple, si disposeu d'una font de l'APT en HTTP i una en CD-ROM, l' apt-get hauria d'utilitzar automàticament el CD-ROM local sempre que fos possible, i accedir a HTTP únicament si hi hagués una versió més nova. Tot i això, no és recomanable afegir fonts de l'APT innecessàries, ja que tendirà a alentir el procés de comprovació de les noves versions en els arxius en xarxa. Si planegeu instal·lar la resta del sistema mitjançant la xarxa, l'opció més comuna és seleccionar la font http. També s'accepta l'ftp, però tendeix a ser una mica més lent fent connexions. El següent pas és especificar a l'apt-setup el país on viviu. Aquesta opció configura a quin de les rèpliques d'Internet de la xarxa oficial de Debian us connectareu. En funció del país que seleccioneu us apareixerà una llista de servidors possibles. En general és correcte escollir el primer de la llista, però qualsevol d'ells hauria de funcionar correctament. No obstant, tingueu en compte que la llista de rèpliques proveïda per l'instal·lacíó va ser generada quan aquesta versió de Debian es va llançar i algunes rèpliques pot ser que ja no estiguin disponibles. Després d'haver seleccionat una rèplica, us preguntarà si s'ha d'usar un servidor intermediari. Un servidor intermediari és un que reenvía totes les vostres peticions HTTP i/o FTP a Internet i es fa servir majoritariament per a regular i optimitzar l'accés a Internet en xarxes corportatives. En algunes xarxes només se li permet l'accés a Internet al servidor intermediari, en aquest cas haureu d'introduïr-ne el nom. És possible que hàgiu d'introduïr el nom d'usuari i la contrasenya. La major part dels usuaris casolans no necessitareu especificar un servidor intermediari, encara que alguns ISP pot ser que en proveeixin per als seus usuaris. Després d'haver seleccionat una rèplica, es comprovarà la nova font de paquets de la xarxa. Si tot funciona correctament us preguntarà si voleu afegir un altre font de paquets. Si teniu algun problema fent servir la font de paquets que heu seleccionat, proveu emprant una rèplica diferent (ja sigui de la llista del vostre país o de la llista global), o proveu usant una font de paquets de xarxa diferent.