&boot-installer-intro-cd.xml; Per iniciar l'instal·lador des de Windows, primer heu d'aconseguir un CD-ROM/DVD-ROM o un llapis de memòria USB tal com es descriu a i . Si utilitzeu un CD o un DVD d'instal·lació, es llançarà un programa d'instal·lació automàticament quan inseriu el disc. Si el Windows no l'engega automàticament, o si esteu utilitzant un llapis de memòria USB, podeu executar-lo manualment accedint al dispositiu i executant setup.exe. Després d'engegar el programa, es faran unes poques qüestions preliminars i el sistema estarà ja preparat per iniciar l'instal·lador de &debian-gnu; Per arrencar l'instal·lador des d'un disc dur, primer heu de baixar els fitxers necessaris tal i com es descriu a . Si voleu utilitzar el disc dur únicament per a l'arrencada i voleu baixar-ho tot des de la xarxa, hauríeu de baixar el fitxer netboot/debian-installer/&architecture;/initrd.gz i el nucli corresponent netboot/debian-installer/&architecture;/linux. Us permetrà tornar a partir el disc dur del qual heu arrencat l'instal·lador, tot i això, ho hauríeu de fer amb molt de compte. Si durant la instal·lació preteneu mantenir sense modificacions una partició existent al disc dur, podeu baixar el fitxer hd-media/initrd.gz i el nucli corresponent, i també copiar una imatge iso del CD o DVD al dispositiu (assegureu-vos que el nom del fitxer acaba amb .iso). En aquest cas l'instal·lador pot arrencar del dispositiu i instal·lar des de la imatge del CD o DVD sense necessitar la xarxa. Per utilitzar el LILO haureu de configurar dos punts essencials del fitxer /etc/lilo.conf: carregar l'instal·lador initrd.gz a l'arrencada; obligar al nucli vmlinuz a utilitzar un disc de RAM com a partició arrel. A continuació trobareu un exemple del fitxer /etc/lilo.conf: image=/boot/newinstall/vmlinuz label=newinstall initrd=/boot/newinstall/initrd.gz Per a més informació vegeu les pàgines del manual initrd 4 i lilo.conf 5. Executeu l'ordre lilo i reinicieu el sistema. El procediment pel GRUB és similar. Cerqueu el fitxer menu.lst al directori /boot/grub/ (en algunes ocasions /boot/boot/grub/) i afegiu-hi una entrada per a l'instal·lador, per exemple (assumint que /boot es troba a la primera partició del primer disc del sistema): title New Install root (hd0,0) kernel /boot/newinstall/vmlinuz initrd /boot/newinstall/initrd.gz A partir d'aquí no hi hauria d'haver cap diferència entre el GRUB i el LILO. S'assumeix que heu seguit els passos descrits a i . Només heu de connectar el llapis USB a algun connector USB lliure i reiniciar l'ordinador. El sistema s'hauria d'arrencar i us hauria d'aparèixer l'indicador boot:. Podeu introduïr-hi els paràmetres d'arrencada opcionals o únicament prémer &enterkey; Haureu d'haver descarregat les imatges del disquet i haver-ne creat els disquets corresponents segons . Per arrencar des del disquet d'arrencada instal·lador, introduïu-lo a la disquetera, atureu el sistema i torneu-lo a engegar. Per instal·lar des d'una unitat LS-120 (versió ATAPI) utilitzant un conjunt de disquets, heu d'especificar la ubicació virtual de la disquetera. Ho podeu fer a través del paràmetre d'arrencada root=, especificant que el controlador de la disquetera-ide mapeja el dispositiu. Per exemple, si la unitat LS-120 està connectada al primer dispositiu IDE (master) del segon cable, hauríeu d'introduir install root=/dev/hdc a l'indicador d'arrencada. Recordeu que en alguns ordinadors la combinació Control Alt Delete no reinicia correctament l'ordinador i es recomana reiniciar-lo manualment. Si ho esteu instal·lant des d'un sistema operatiu existent (ex. des d'un DOS) teniu l'opció. Si no és el cas reinicieu-lo manualment durant l'arrencada. S'hauria d'accedir al disquet i hauria d'aparèixer una pantalla relacionada amb el disquet d'arrencada i que acaba amb l'indicador boot:. Al prémer &enterkey; hauríeu de veure el missatge Loading..., seguit de Uncompressing Linux..., i a continuació una pàgina amb la informació del maquinari del sistema. Per a més informació d'aquesta fase del procés d'arrencada vegeu . Un cop arrencat des del disquet d'arrencada se us sol·licitarà el disquet arrel. Inseriu el disquet arrel i premeu &enterkey;, seguidament es carregaran els continguts a la memòria. El programa instal·lador debian-installer s'iniciarà automàticament. &boot-installer-intro-net.xml; Hi ha diversos mètodes per a arrencar via TFTP en i386. És possible que la vostra targeta de xarxa o la placa mare proporcionin la possibilitat d'arrencada via PXE. Es tracta d'una reimplementació d'Intel de l'arrencada via TFTP. Si és el vostre cas, podeu configurar la BIOS perquè arrenqui via la xarxa. És possible que la vostra targeta de xarxa proporcioni la possibilitat d'arrencar via TFTP. Informeu-nos (&email-debian-boot-list;) de com us ha anat. El projecte etherboot proporciona disquets d'arrencada i fins hi tot roms d'arrencada que permeten l'arrencada via TFTP. Quan arrenqui l'instal·lador us apareixerà una pantalla gràfica amigable mostrant el logotip de &debian; i un menú: Installer boot menu Install Graphical install Advanced options > Help Press ENTER to boot or TAB to edit a menu entry Depenent del mètode d'instal·lació que esteu utilitzant, la opció Graphical install podria no estar disponible. Per una instal·lació normal, seleccioneu Install o bé l'entrada Graphical install — utilitzant les tecles de desplaçament o escrivint la primera lletra (ressaltada) — i prement &enterkey; a l'arrencada de l'instal·lador. La entrada Advanced options dona accés a un segon menú que permet arrencar l'instal·lador en mode expert, en mode rescat i per instal·lacions automatitzades. Si voleu o necessiteu afegir paràmetres d'arrencada a l'instal·lador o al nucli, premeu &tabkey;. Açò mostrarà l'ordre per defecte d'arrencada de l'entrada de menú que tingueu seleccionada i us permetrà afegir opcions addicionals. Les pantalles d'ajuda (vegeu més avall) us mostren les opcions possibles més habituals. Premeu &enterkey; per arrencar l'instal·lador amb les vostres opcions; si premeu &escapekey; tornareu al menú d'arrencada i es desfaran els canvis realitzats. Si trieu l'entrada Help us mostrarà la primera pantalla d'ajuda que dona una visió general de totes les pantalles d'ajuda. Fixeu-vos que no és possible tornar al menú d'haver mostrat les pantalles d'ajuda. Per altra banda, la llista d'ordres de les pantalles d'ajuda F3 i F4 són equivalents als mètodes d'arrencada que es mostren en el menú. Totes les pantalles d'ajuda tenen un indicador d'arrencada on podeu escriure l'ordre d'arrencada : Press F1 for the help index, or ENTER to boot: En aquest punt podeu prémer &enterkey; per arrencar l'instal·lador amb les opcions per defecte, o bé introduir una ordre d'arrencada específica i, opcionalment, paràmetres d'arrencada addicionals. Podeu trobar alguns paràmetres d'arrencada prou comuns a les diferents pantalles d'ajuda. Si afegiu algun paràmetre a la línia d'ordres d'arrencada, recordeu escriure primer el mètode (per defecte és install) i un espai abans del primer paràmetre (p.e, install fb=false). En aquest moment, el teclat per defecte és l'anglès americà. Açò vol dir que si el vostre teclat té una disposició diferent (específica d'un idioma), els caràcters que apareixen a la pantalla poden ser diferents dels que esperàveu escriure. La Wikipedia té un esquema de teclat US que es pot utilitzar com a referència per trobar les tecles correctes. Si utilitzeu un sistema que té la BIOS configurada per utilitzar la consola sèrie, podria passar que no poguéreu vore la pantalla inicial d'arrencada fins que no tingueu l'instal·lador arrencat; podria ser que no veiéreu ni el menú d'arrencada. El mateix pot passar quan esteu arrencant el sistema amb un dispositiu de gestió remota que done una interfície de text a la consola VGA. Alguns exemples d'aquests dispositius són la consola text de Compaq integrated Lights Out (iLO) i el Integrated Remote Assistant d'HP (IRA). Per a saltar-vos la pantalla gràfica d'arrencada podeu prémer a cegues &escapekey; per obtenir un indicador d'arrencada en mode text o (igualment a cegues) prémer H seguit de &enterkey; per seleccionar l'opció d'ajuda descrita abans. Després d'això les pulsacions de tecles es mostraran a l'indicador. Per a deshabilitar el framebuffer per a la resta de la instal·lació, haureu d'afegir també vga=normal fb=false a l'indicador d'arrencada com descriu el text d'ajuda. La versió gràfica de l'instal·lador només està disponible per a un nombre limitat d'arquitectures, incloent &arch-title;. La funcionalitat de l'instal·lador gràfic és essencialment la mateixa que la de l'instal·lador regular, però amb un aspecte diferent; en el fons utilitza els mateixos programes. Encara que la funcionalitat sigui idèntica, l'instal·lador gràfic té alguns avantatges significatius. La millora principal és que suporta més idiomes, concretament aquells que utilitzen jocs de caràcters que no es poden mostrar amb la interfície newt. També incorpora certes millores relacionades amb la usabilitat com l'opció d'utilitzar el ratolí, i en alguns casos també es poden veure diverses preguntes alhora en una mateixa pantalla. L'instal·lador gràfic està disponible en totes les imatges de CD i amb el mètode d'instal·lació hd-media. Per arrencar l'instal·lador gràfic simplement seleccioneu l'opció rellevant al menú d'arrencada. El mode expert i de rescat de l'instal·lador gràfic es pot seleccionar des del menú Advanced options. Els mètodes anteriors d'arrencada installgui, expertgui i rescuegui encara poden utilitzar-se des de l'indicador d'arrencada que es mostra després de seleccionar l'opció Help al menú d'arrencada. Hi ha una imatge de l'instal·lador gràfic per arrencar per xarxa. També està disponible com a imatge ISO mini especial La imatge ISO mini es pot descarregar des d'una de les rèpliques de &debian; tal i com es descriu a . Busqueu netboot/gtk/mini.iso. , que és útil sobretot per a fer proves. Per a &arch-title;, actualment només hi ha disponible una imatge ISO mini experimental La imatge ISO mini es pot descarregar des d'una de les rèpliques de &debian; tal i com es descriu a . Busqueu netboot/gtk/mini.iso. . Hauria de funcionar en pràcticament qualsevol dels sistemes PowerPC que disposin d'una targeta gràfica ATI, però és possible que falli en altres sistemes. Tal i com passa en l'instal·lador normal, és possible afegir paràmetres d'arrencada quan s'engega l'instal·lador gràfic. L'instal·lador gràfic requereix més memòria que l'instal·lador normal: &minimum-memory-gtk;. Si no hi ha prou memòria, passarà a utilitzar la interfície newt automàticament com a alternativa. Si la quantitat de memòria en el vostre sistema està per sota de &minimum-memory;, l'instal·lador gràfic podria fallar a l'arrencar mentre l'instal·lador normal encara hauria de funcionar. Es recomana la utilització de l'instal·lador normal en sistemes amb poca memòria.