Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli de Linux que s'utilitzen per assegurar que els perifèrics es gestionen correctament. En la majoria de casos el nucli és capaç de detectar automàticament la informació dels perifèrics. Tot i això, en algunes ocasions haureu d'ajudar-lo. Si és la primera vegada que arrenqueu el sistema utilitzeu els paràmetres d'arrencada predeterminats (ex. no intenteu especificar cap paràmetre) i observeu si s'executa correctament; probablement ho farà. Si no és el cas, podeu tornar a arrencar més tard i buscar qualsevol paràmetre especial que informi al sistema respecte al vostre maquinari. Podeu trobar informació referent a molts paràmetres de l'arrencada a Linux BootPrompt HOWTO, inclosos alguns trucs per a maquinari obscur. Aquesta secció conté únicament una representació dels paràmetres més destacats. Podeu trobar una petita selecció dels problemes més habituals a . A l'inici de l'arrencada del nucli hauria d'aparèixer el missatge Memòria:dispok/totalk disponible total hauria d'indicar la quantitat total de RAM en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat de RAM que teniu instal·lada utilitzeu el paràmetre mem=ram, on ram correspon a la quantitat de memòria, amb el sufix k pels kilobytes, o m pels megabytes. Per exemple, mem=65536K i mem=64M corresponen a 65 MiB de RAM. Si esteu arrencant via una consola sèrie el nucli ho detectarà automàticament. Si disposeu d'una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador del qual voleu arrencar, hauríeu de passar passar el paràmetre console=device al nucli; device correspon al dispositiu sèrie, que acostuma a ser similar a ttyS0 Per a assegurar que el tipus de terminal emprat per l'instal·lador concorda amb el vostre emulador de terminal, podeu afegir el paràmetre TERM=tipus. Adoneu-vos que l'instal·lador només accepta els tipus de terminal següents: linux, bterm, ansi, vt102 i dumb. El valor per defecte per a la consola sèrie a &d-i; és vt102. . Per a l'arquitectura &arch-title; els dispositius sèrie són els ttya o ttyb. D'altra banda, definiu les variables OpenROM input-device i output-device com a ttya. El sistema d'instal·lació reconeix un conjunt de paràmetres d'arrencada Amb nuclis actuals (2.6.9 o més nous) podeu utilitzar fins a 32 paràmetres de línia d'ordres i 32 paràmetres d'entorn. Si s'excedeixen aquestes xifres, el nucli fallarà. addicionals que us podrien ser d'utilitat. Hi ha una sèrie de paràmetres que tenen una forma abreujada que ajuda a evitar les limitacions dels paràmetres de línia d'ordres del nucli i facilita la seva introducció. Si un paràmetre té una forma abreujada, aquesta es mostrarà entre parèntesi després de la forma normal (més llarga). Els exemples d'aquest manual normalment utilitzaran la forma abreujada. debconf/priority (priority) Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar. La instal·lació predeterminada utilitza priority=high. En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat high i critical, però s'anul·laran els missatges amb prioritat medium i low. Si l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en funció de les necessitats que n'esdevinguin. Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada priority=medium, se us mostrarà el menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació. Quan s'utilitza el paràmetre priority=low es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada expert). En el cas de priority=critical, el sistema d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges. DEBIAN_FRONTEND Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració actuals són: DEBIAN_FRONTEND=noninteractive DEBIAN_FRONTEND=text DEBIAN_FRONTEND=newt DEBIAN_FRONTEND=gtk El tipus predeterminat és DEBIAN_FRONTEND=newt. En el cas de les instal·lacions a través de la consola sèrie s'acostuma a utilitzar DEBIAN_FRONTEND=text. En general, l'únic tipus disponible en el mitjà d'instal·lació predeterminat és el newt, i per tant actualment no és molt útil. BOOT_DEBUG Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés d'arrencada). BOOT_DEBUG=0 És el valor predeterminat. BOOT_DEBUG=1 Més missatges de l'habitual. BOOT_DEBUG=2 Molta informació de depuració. BOOT_DEBUG=3 Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres. INSTALL_MEDIA_DEV El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual carregar l'instal·lador de &debian;. Per exemple, INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/floppy/0 El disquet d'arrencada, que normalment escaneja tots els disquets per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu. lowmem Es pot emprar per a forçar l'instal·lador a un nivell més gran de poca memòria del que l'instal·lador assigna per defecte basat en la memòria disponible. Els valors possibles són 1 i 2. Vegeu també . noshell Evita que l'instal·lador òbriga intèrprets interactius als terminals 2 i 3. Açò és útil per a instal·lacions desateses on la seguretat física siga limitada. debian-installer/framebuffer (fb) Algunes arquitectures utilitzen el framebuffer del nucli per oferir la instal·lació en diferents idiomes. Si el framebuffer us provoca errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant els paràmetres vga=normal fb=false. Els símptomes del problema són missatges d'error referents al bogl, una pantalla en blanc o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar la instal·lació. La problemàtica s'ha detectat a l'hppa. Degut a problemes de visualització en alguns sistemes, el suport de framebuffer està desactivat de manera predeterminada per a &arch-title;. Això pot resultar en visualitzacions lletges en sistemes que suporten adequadament el framebuffer, com els que tenen targetes gràfiques ATI. Si veieu problemes de visualització en l'instal·lador, podeu provar d'arrencar amb el paràmetre debian-installer/framebuffer=true o o amb la forma curta fb=true. debian-installer/theme (theme) El tema determina l'aparença de la interfície d'usuari (colors, icones, etc.). Els temes disponibles varien segons la interfície. Actualment ambdues interfícies, newt i gtk, només tenen disponible el tema dark, dissenyat per a usuaris amb discapacitats visuals. Podeu establir el tema arrencant amb theme=dark. netcfg/disable_autoconfig El &d-i; procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts. L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà quan falli la configuració per DHCP. Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes incorrectes, podeu evitar-lo i introduir la informació manualment utilitzant el paràmetre netfcg/disable_autoconfig=true. hw-detect/start_pcmcia Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis PCMCIA trieu false. Aquest comportament s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils. disk-detect/dmraid/enable (dmraid) Establiu-ho a true per habilitar el suport a l'instal·lador per a discs Serial ATA RAID (anomenats també ATA RAID, BIOS RAID o RAID falsos). Tingueu en compte que de moment aquest suport és experimental. Podeu trobar informació addicional al wiki de l'instal·lador de &debian;. preseed/url (url) Especifica l'URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu . preseed/file (file) Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu . preseed/interactive Per mostrar les qüestions encara que estiguin preconfigurades, establiu el paràmetre a true. Pot ser útil per provar o depurar un fitxer de preconfiguració. Fixeu-vos que això no afectarà els paràmetres d'arrencada que hagueu passat, tot i que per a aquests podeu utilitzar una sintaxi especial. Per a més detalls, vegeu . auto-install/enable (auto) És possible retardar les qüestions que normalment es pregunten abans de la preconfiguració fins després de la configuració de la xarxa. Per a més informació quant a l'automatització d'instal·lacions, vegeu . finish-install/keep-consoles A instal·lacions des de sèrie o des de la consola de gestió, les consoles virtuals (VT1 a VT6) es deshabiliten normalment al /etc/inittab. Poseu-ho a true per evitar-ho. cdrom-detect/eject De manera predeterminada, abans de reiniciar, &d-i; expulsa automàticament els medis òptics emprats durant la instal·lació. Això pot ser innecessari si el sistema no arrenca automàticament del CD. En alguns casos pot ser fins i tot, no desitjat, per exemple si la unitat òptica no pot reinserir el medi per sí sola i l'usuari no està allà per a fer-ho manualment. Moltes unitats de tipus carrega per ranura, línia fina o caddy no poden recarregar el medi automàticament. Establiu-ho a false per a deshabilitar l'expulsió automàtica i tingueu present que pot ser que hàgiu d'assegurar-vos que el sistema no arrenca automàticament de la unitat òptica després de la instal·lació inicial. base-installer/install-recommends (recommends) Si establiu aquesta opció a false, es configurarà el sistema de gestió de paquets per a no instal·lar automàticament els paquets recomanats, tant durant la instal·lació com al propi sistema instal·lat. Vegeu també . Adoneu-vos que aquesta opció resulta en un sistema més lleuger, però també en la mancança de funcions que normalment esperaríeu que hi foren disponibles. Potser necessitareu instal·lar manualment alguns dels paquets recomanats per a obtenir tota la funcionalitat que desitgeu. Per tant, aquesta opció només hauria de ser emprada per usuaris molt experimentats. debian-installer/allow_unauthenticated Per omissió, l'instal·lador requereix repositoris autenticats amb una clau gpg coneguda. Establiu el paràmetre a true per desactivar l'autenticació. Avís: aquesta opció és insegura i no es recomana utilitzar-la. ramdisk_size Aquest paràmetre ja hauria d'estar definit correctament allà on sigui necessari; torneu-lo a definir només si trobeu errors durant el procés d'arrencada que indiquin que no ha estat possible carregar el disc RAM completament. El valor està en KiB. rescue/enable Establiu-ho a true per entrar en mode de rescat en comptes de realitzar una instal·lació normal. Vegeu . És possible establir un valor en l'indicador de l'arrencada per a pràcticament qualsevol de les qüestions que es pregunten durant el procés d'instal·lació, encara que això només és útil en casos determinats. Les instruccions generals per fer-ho les podeu trobar a . A continuació podeu veure alguns exemples concrets. debian-installer/language (idioma) debian-installer/country (país) debian-installer/locale (locale) Hi ha dues formes d'indicar l'idioma, país i locale a emprar per a la instal·lació i per al propi sistema instal·lat. La primera i més fàcil és indicar només el paràmetre locale. L'idioma i el país es derivaran del seu valor. Per exemple, podeu emprar locale=ca_ES per a escollir el català com a idioma i Espanya com a país (s'emprarà ca_ES.UTF-8 com a locale per defecte del sistema instal·lat). Aquesta forma té la limitació de que no permet especificar totes les combinacions d'idioma, país i locale. La segona opció, més flexible, és especificar language (idioma) i country (país) per separat. En aquest cas podeu especificar un locale opcional que s'emprarà com a locale per defecte al sistema instal·lat. Per exemple: language=ca country=AD locale=ca_ES.UTF-8. anna/choose_modules (modules) Es pot utilitzar per carregar automàticament components de l'instal·lador que no es carreguen per omissió. Alguns exemples de components opcionals que us poden ser útils són openssh-client-udeb (que us permetrà emprar l'ordre scp durant la instal·lació) i ppp-udeb (vegeu ). netcfg/disable_autoconfig Establiu-lo a true si voleu desactivar DHCP i forçar la configuració de la xarxa utilitzant adreçament estàtic. mirror/protocol (protocol) Per omissió, l'instal·lador utilitzarà el protocol HTTP per descarregar fitxers de les rèpliques de &debian;, i no és possible canviar-ho a FTP durant les instal·lacions en prioritat normal. Si establiu aquest paràmetre a ftp, forçareu que l'instal·lador utilitzi aquest protocol. Tingueu en compte que no podreu seleccionar una rèplica FTP de la llista, haureu d'introduir el nom del servidor manualment. tasksel:tasksel/first (tasks) Es pot utilitzar per seleccionar tasques que no estan disponibles des de la llista de tasques interactiva, com per exemple kde-desktop. Per a informació addicional, vegeu . Si els controladors estan compilats al nucli, és possible passar paràmetres tal i com es descriu a la pròpia documentació del nucli. Tanmateix, si els controladors estan compilats com a mòduls, no és possible passar paràmetres de la forma habitual, ja que durant el procés d'instal·lació aquests no es carreguen igual que en un sistema ja instal·lat. Haureu d'utilitzar una sintaxi especial, reconeguda per l'instal·lador, que assegurarà que els paràmetres es desen als fitxers de configuració corresponents i per tant que els mòduls tindran disponible aquesta informació quan es carreguin. Els paràmetres també es propagaran automàticament a la configuració del sistema instal·lat. Fixeu-vos que ara es força estrany haver de passar paràmetres als mòduls. En la majoria de casos el nucli podrà detectar el maquinari present al sistema i establir uns bons paràmetres predeterminats. Tanmateix, en algunes situacions encara pot ser necessari establir els paràmetres manualment. La sintaxi utilitzada per establir els paràmetres dels mòduls és la següent: nom_del_mòdul.nom_del_paràmetre=valor Si necessiteu passar diversos paràmetres al mateix o a diferents mòduls, simplement repetiu això. Per exemple, per fer que una antiga targeta de xarxa 3com utilitzi el connector BNC (coaxial) i l'IRQ 10, hauríeu de passar: 3c509.xcvr=3 3c509.irq=10 De vegades pot ser necessari afegir un mòdul en una llista negra per evitar que el nucli i udev el carreguin automàticament. Per exemple, un motiu per voler fer això seria un mòdul en particular que causi problemes amb els components del vostre equip. El nucli de vegades també llista dos controladors diferents pel mateix dispositiu. Això pot provocar que el dispositiu no funcioni correctament si hi ha conflictes entre els controladors, o si es carrega primer el controlador que no toca. Podeu afegir un mòdul a la llista negra emprant la sintaxi següent: nom_del_mòdul.blacklist=yes. D'aquesta manera s'afegira el mòdul a /etc/modprobe.d/blacklist.local, tant durant la instal·lació com en el sistema instal·lat. Tot i així, fixeu-vos que és possible que el sistema d'instal·lació carregui un d'aquests mòduls igualment. Podeu evitar-ho si executeu la instal·lació en mode expert i desseleccioneu el mòdul de la llista que es mostra durant les etapes de detecció de maquinari.