&boot-installer-intro-cd.xml; Hi ha tres variants bàsiques dels CD d'instal·lació de &debian;. El CD de Targeta de visita conté una instal·lació mínima que s'ajusta als CD de format petit. Requereix una connexió de xarxa a fi d'instal·lar la resta de la instal·lació bàsica i construir un sistema que es puga utilitzar. El CD d'Instal·lació per xarxa conté tots els paquets per a una instal·lació bàsica però requereix una connexió de xarxa a un servidor amb una rèplica de &debian; a fi d'instal·lar els paquets addicionals que calen per tenir un sistema complet. El conjunt de CD de &debian; pot instal·lar un sistema complet d'entre la gran quantitat de paquets disponibles, sense haver de tenir accés a la xarxa. L'arquitectura IA-64 fa servir la Interfície Extensible de Microprogramari (Extensible Firmware Interface, EFI) de nova generació, de la casa Intel. A diferència de les BIOS x86 tradicionals, que no saben res sobre el dispositiu d'arrencada tret de la taula de particions i el registre principal d'arrencada (MBR), l'EFI pot llegir i escriure fitxers de particions de disc formatades en FAT16 o FAT32. Això simplifica el sovint esotèric procés d'iniciar un sistema. El carregador del sistema i el microprogramari EFI que permet d'emprar-lo disposen d'un sistema de fitxers sencer per emmagatzemar els fitxers que calen per arrencar la màquina. Això vol dir que el disc de sistema d'una màquina IA-64 té una partició addicional dedicada a l'EFI, en lloc d'un simple MBR o un bloc d'arrencada que trobem a sistemes més convencionals. El CD de l'instal·lador de &debian; conté una petita partició EFI amb el carregador ELILO, el seu fitxer de configuració, el nucli de l'instal·lador i el sistema de fitxers inicial (l'initrd). El sistema en execució també conté una partició EFI on hi ha els fitxers necessaris per arrencar el sistema. Aquest fitxers es poden llegir des de l'intèrpret d'ordres EFI, tal com es descriu més endavant. La majoria dels detalls sobre com l'ELILO carrega i inicia realment un sistema són transparents a l'instal·lador del sistema. Tanmateix, l'instal·lador ha de configurar la partició EFI abans d'instal·lar el sistema bàsic. Altrament, la instal·lació de l'ELILO fallarà, i no es podrà arrencar el sistema. La partició EFI es reserva i es formata en la fase de fer particions de la instal·lació, abans de posar cap paquet al disc dur. La tasca de fer particions també comprova que hi ha una partició EFI adient abans de permetre que continue la instal·lació. El gestor d'arrencada EFI és el darrer pas de la inicialització del microprogramari. Mostra un menú des del qual l'usuari pot seleccionar una opció. Segons els model del sistema i segons quin altre software s'hi haja carregat, el menú pot variar d'un sistema a l'altre. Hauria d'haver-hi si més no dues entrades al menú, Menú de manteniment de les opcions d'arrencada i Intèrpret d'ordres EFI (incorporat). És preferible emprar la primera opció; tanmateix, si no hi és a l'abast o per alguna raó el CD no arrenca amb ella, feu servir la segona opció. El gestor d'arrencada EFI selecciona una acció d'arrencada predeterminada, normalment la primera opció del menú, dins un període de temps en segons establert prèviament. Això s'indica amb un compte enrere al peu de la pantalla. Una vegada el comptador acaba i el sistema inicia l'acció predeterminada, potser haureu de tornar a iniciar la màquina a fi de continuar la instal·lació. Si l'acció predeterminada és l'intèrpret d'ordres EFI Shell, podeu tornar al gestor d'arrencada executant exit a l'indicador de l'intèrpret. Inseriu el CD a la unitat de DVD/CD i torneu a iniciar la màquina. El microprogramari mostrarà la pàgina i el menú del gestor d'arrencada EFI després de completar la inicialització del sistema. Seleccioneu Arrenca el menú de manteniment del menú amb les tecles del cursor i premeu ENTER. Això mostrarà un menú nou. Seleccioneu Arrencada des d'un fitxer del menú amb les tecles del cursor i premeu ENTER. Això mostrarà una llista de dispositius examinats pel microprogramari. També haurien d'aparèixer dues línies de menú amb l'etiqueta Debian Inst [Acpi ... o Mitjà d'instal·lació extraïble. Si examineu la resta de la línia, s'adonareu que la informació sobre el dispositiu i el controlador hauria de ser la mateixa. Podeu triar qualsevol de les entrades referides a la unitat de CD/DVD. Feu la selecció amb les tecles del cursor i premeu ENTER. Si trieu Mitjà d'instal·lació extraïble la màquina començarà immediatament la seqüència d'arrencada. Si trieu Debian Inst [Acpi ..., es mostrarà una llista de directoris de la part arrencable del CD, i us indicarà que continueu al pas següent (addicional) del procés. Només cal aquest pas si trieu Debian Inst [Acpi .... La llista de directoris també mostrarà [Tracta-ho com una arrencada amb mitjà extraïble] a la penúltima línia. Seleccioneu aquesta línia amb les tecles del cursor i premeu ENTER. Això inciarà la seqüència d'arrencada. Aquests passos inicien el carregador de &debian;, i es mostrarà un menú perquè seleccioneu un nucli i les opcions d'arrencada. Procediu a la selecció del nucli i de les opcions d'arrencada. Si, per alguna raó, l'opció 1 no reïx, torneu a iniciar la màquina; quan aparega la pantalla del gestor d'arrencada EFI, ha d'haver-hi una opció anomenada Intèrpret d'ordres EFI (incorporat). Arrenqueu el CD de l'instal·lador de &debian; seguint aquests passos: Inseriu el CD a la unitat de DVD/CD i torneu a iniciar la màquina. El microprogramari mostrarà la pàgina i el menú del gestor d'arrencada EFI després de completar la inicialització del sistema. Seleccioneu l'Intèrpret d'ordres EFI del menú amb les tecles del cursor i premeu ENTER. L'intèrpret d'ordres EFI analitzarà tots els dispositius arrencables i els mostrarà a la consola abans de mostrar l'indicador d'ordres. Les particions arrencables reconegudes als dispositius mostraran un nom de dispositiu fsn:. La resta de particions reconegudes serà anomenada blkn:. Si heu inserit el CD just abans d'entrar a l'intèrpret, això pot trigar uns pocs segons més, ja que cal inicialitzar la unitat de CD. Examineu els missatges de l'intèrpret i cerqueu-ne el de la unitat de CDROM. Probablement serà el dispositiu fs0:, tot i que altres dispositius amb particions arrencables també apareixeran com a fsn. Introduïu fsn: i premeu ENTER per seleccionar el dispositiu, on n és el número de partició del CDROM. L'intèrpret mostrarà aleshores el número de la partició com a indicador. Introduïu elilo i premeu ENTER. Això iniciarà la seqüència d'arrencada. Igual com amb l'opció 1, aquests passos inicien el carregador de &debian;, que mostrarà un menú perquè seleccioneu un nucli i les opcions d'arrencada. També podeu introduir l'ordre fsn:elilo, més curta, a l'indicador de l'intèrpret d'ordres. Procediu a la selecció del nucli i de les opcions d'arrencada. Podeu dur a terme la instal·lació emprant un monitor i un teclat o bé fent servir una connexió sèrie. Per a emprar una configuració de monitor/teclat, seleccioneu una opció amb la cadena [VGA console]. Per a instal·lar a través d'una connexió sèrie, trieu una opció amb la cadena [BAUD baud serial console], on BAUD és la velocitat de la consola sèrie. Hi ha configurades prèviament opcions de menú amb els valors de taxa de baudis més típics per al dispositiu ttyS0. En la majoria de casos, voldreu que l'instal·lador use la mateixa taxa de baudis que la de la connexió a la consola EFI. Si no esteu segurs de quin és el valor exacte, podeu obtenir-lo introduint l'ordre baud a l'intèrpret EFI. Si no hi ha a l'abast cap opció configurada prèviament per al dispositiu sèrie o cap taxa de baudis que vulgueu emprar, podeu substituir l'ajust de la consola per una de les opcions del menú. Per exemple, per a emprar una consola de 57600 baudis sobre el dispositiu ttyS1, introduïu console=ttyS1,57600n8 a la finestra de text Boot:. La majoria d'ordinadors IA-64 venen amb un ajust de consola predeterminat de 9600 baudis. Aquest ajust és força baix, i el procés normal d'instal·lació trigarà prou temps a dibuixar cada pantalla. Hauríeu de considerar o bé augmentar la taxa de baudis emprada per dur a terme la instal·lació, o bé fer una instal·lació en mode de text. Consulteu el menú d'ajuda Params per a instruccions sobre com iniciar l'instal·lador en mode de text. Si seleccioneu un tipus de consola no vàlid, podreu seleccionar el nucli i introduir-n'hi paràmetres, però tant la pantalla com el dispositiu d'entrada deixaran de funcionar tan bon punt s'inicie el nucli, i caldrà que torneu a iniciar abans de començar la instal·lació. El carregador mostrarà una plantilla amb un menú i una finestra de text amb un indicador Boot:. Les tecles del cursor seleccionen els ítems del menú, i qualsevol text teclejat apareixerà a la finestra de text. Hi ha també finestres d'ajuda que poden mostrar-se prement la tecla de funció corresponent. La pantalla d'ajuda General explica les opcions del menú i la de Params explica les opcions habituals de l'intèrpret d'ordres. Consulteu la pantalla d'ajuda General per a la descripció dels nuclis i els modes d'instal·lació més adients. També hauríeu de consultar de sota per a qualsevol paràmetre addicional que vulgueu establir a la finestra de text Boot:. La versió del nucli que trieu selecciona la versió del nucli que s'emprarà tant per al procés d'instal·lació com per al sistema instal·lat. Si teniu problemes amb el nucli durant la instal·lació, podeu tenir-los també una vegada el sistema s'haja instal·lat. Els següents dos passos seleccionen i inicien la instal·lació: Seleccioneu la versió del nucli i el mode d'instal·lació més adients a les vostres necessitats amb les tecles del cursor. Introduïu qualsevol paràmetre d'arrencada amb el teclat. El text es mostrarà directament a la finestra de text. Aquest és el lloc on s'especifiquen els paràmetres del nucli (com els ajusts de la consola sèrie). Premeu ENTER. Això carregarà i iniciarà el nucli. El nucli mostrarà els missatges usuals d'inicialització seguits de la primera pantalla de l'instal·lador de &debian;. Dirigiu-vos al proper capítol per continuar la instal·lació i ajustar la llengua, la xarxa i les particions de disc. L'arrencada d'un sistema IA-64 des de la xarxa és similar a la de CD. L'única diferència és la manera com es carrega el nucli de la instal·lació. El gestor d'arrencada EFI pot carregar i iniciar programes des d'un servidor en xarxa. Una vegada el nucli de la instal·lació s'haja carregat i s'inicie, la instal·lació del sistema procedirà amb els mateixos passos que la de CD, tret que els paquets de la instal·lació bàsica es carregaran des de la xarxa i no des del CD. &boot-installer-intro-net.xml; L'arrencada en xarxa d'un sistema IA-64 requereix dues accions específiques per a aquest arquitectura. Al servidor d'arrencada, s'han de configurar el DHCP i el TFTP per a transferir l'elilo. Al client, s'ha de definir una opció d'arrencada nova el gestor d'arrencada EFI a fi d'habilitar la càrrega per xarxa. Una entrada de TFTP adient per arrencar en xarxa en sistemes IA-64 és quelcom semblant a això: host mcmuffin { hardware ethernet 00:30:6e:1e:0e:83; fixed-address 10.0.0.21; filename "debian-installer/ia64/elilo.efi"; } Tingueu en compte que l'objectiu és fer funcionar l'elilo.efi al client. Extragueu el fitxer netboot.tar.gz al directori emprat com a arrel del servidor TFTP. Els directoris arrel TFTP solen incloure els fitxers /var/lib/tftp i /tftpboot. Això crearà un arbre de directoris del debian-installer que contindrà els fitxers d'arrencada per al sistema IA-64. # cd /var/lib/tftp # tar xvfz /home/user/netboot.tar.gz ./ ./debian-installer/ ./debian-installer/ia64/ [...] El fitxer netboot.tar.gz conté un fitxer elilo.conf que hauria de funcionar a la majoria de configuracions. Si us cal fer canvis a aquest fitxer, podeu trobar-lo al directori debian-installer/ia64/. Hi ha la possibilitat de tenir diferents fitxers de configuració per a diferents clients anomenant-los fent servir l'adreça IP del client (en hexadecimal) amb el sufix .conf en lloc de l'elilo.conf. Per als detalls vegeu la documentació proporcionada al paquet elilo. Per configurar al client la funcionalitat TFTP, comenceu arrencant l'EFI i entreu al Menú de manteniment de les opcions d'arrencada. Afegiu-hi una opció d'arrencada. Ha d'haver-hi una o més línies amb el text Load File [Acpi()/.../Mac()]. Si n'hi ha més d'una, seleccioneu la que conté l'adreça física MAC de la interfície des de la qual aneu a arrencar. Feu servir les tecles del cursor per remarcar l'opció escollida i premeu enter. Anomeneu l'entrada Arrencda en xarxa o quelcom de semblant, deseu-la, i retorneu al menú d'opcions d'arrencada. S'ha de veure la nova opció d'arrencada que acabeu de crear, i en seleccionar-la s'hauria d'iniciar una consulta DHCP, amb la posterior càrrega per TFTP de l'elilo.efi procedent del servidor. El carregador mostrarà l'indicador després que s'haja descarregat i s'haja processat el seu fitxer de configuració. En aquest punt, la instal·lació continua amb els mateixos passos que la de CD. Seleccioneu una opció d'arrencada, com abans, i quan el nucli haja acabat d'instal·lar-se des de la xarxa, iniciarà l'instal·lador de &debian;. Dirigiu-vos al proper capítol per continuar la instal·lació i ajustar la llengua, la xarxa i particions de disc.