Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia
Aquest apèndix explica els detalls de les respostes de la configuració prèvia
a les preguntes del &d-i; per automatitzar la instal·lació.
Els fragments de configuració emprats a aquest apèndix també són a l'abast
com a exemple de fitxer de configuració prèvia a &urlset-example-preseed;.
Introducció
La configuració prèvia proporciona una manera de respondre preguntes sense
haver d'introduir manualment les respostes mentre s'executa la instal·lació.
Això fa possible l'automatització de la majoria de tipus d'instal·lació i
fins i tot presenta algunes funcionalitats no disponibles durant les
instal·lacions normals.
Si empreu la configuració prèvia es poden respondre preguntes tant de la
primera fase de la instal·lació (abans d'arrencar el nou sistema) com de
la segona.
Mètodes de configuració prèvia
N'hi ha tres: initrd, fitxer i
xarxa. El d'initrd funciona amb qualsevol mètode
d'instal·lació i permet la configuració prèvia de més coses, però requereix
la preparació més acurada. Els de fitxer i xarxa es poden fer servir amb
diferents mètodes d'instal·lació. En aquests les primeres preguntes de
l'instal·lador no es poden configurar perquè el fitxer de configuració
prèvia només es carrega després que aquelles s'hagen respost.
La taula següent mostra els mètodes de configuració prèvia es poden fer
servir amb els diferents mètodes d'instal·lació.
Mètode d'instal·lacióinitrd
fitxerxarxa
CD/DVD
sí
sí
no
arrencada en xarxa
sí
no
sí
hd-media (incloent-hi memòries USB)
sí
sí
no
basat en disquet (controladors al CD)
sí
sí
no
basat en disquet (controladors a la xarxa)
sí
no
sí
genèric/cinta
sí
no
sí
Una diferència important entre els mètodes de configuració prèvia és el punt
en què es carrega i es processa el fitxer de configuració prèvia. En el cas
de l'initrd això té lloc just al principi de la instal·lació, abans que ni
tan sols es faça la primera pregunta. En el cas del fitxer, té lloc després
que s'haja carregat el CD o la imatge del CD. En el cas de la xarxa, després
que aquesta s'haja configurat.
En concret això vol dir que en el cas del fitxer i la xarxa les preguntes
sobre la llengua, el país i el teclat ja hauran estat fetes. En el cas de
la xarxa, cal afegir-hi qualsevol pregunta relacionada amb la configuració
d'aquesta. Algunes preguntes que sols es fan en mode de prioritat mitjana o
baixa (com la primera execució de la detecció de maquinari) també hauran
estat processades.
Òbviament, qualsevol pregunta que haja estat processada abans de carregar
la configuració prèvia, no es pot incloure en aquesta.
ofereix una manera d'evitar aquestes
preguntes.
Limitacions
Tot i que la majoria de preguntes emprades pel &d-i; poden configurar-se
prèviament fent servir aquest mètode, hi algunes excepcions remarcables. Cal
(tornar a) particionar un disc sencer o emprar-ne l'espai lliure disponible;
no es poden emprar particions ja existents. Actualment tampoc es pot fer
servir la configuració prèvia per configurar un RAID o un LVM.
Execució d'ordres discrecionals durant la instal·lació
Una opció molt potent i flexible que ofereixen les eines de configuració
prèvia és l'execució d'ordres o guions en determinants moments de la
instal·lació. Consulteu-ne els detalls a .
preseed/early_command: s'executa tan bon punt el
fitxer de configuració prèvia s'haja carregat
preseed/late_command: s'executa just abans de
l'arrencada posterior al final de la primera fase de la instal·lació,
però abans que el sistema de fitxers /target
s'haja desmuntat
base-config/early_command: s'executa al principi
de la segona fase de la instal·lació, quan s'engega la
base-config
base-config/late_command: s'executa al final de la
base-config, just abans de l'indicador d'entrada
Utilització de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats
És pot emprar la configuració prèvia per canviar les respostes
predeterminades a les preguntes, però tot i així haver-les de respondre.
Per fer-ho, la marca seen ha de posar-se a
false
desprès de definir el valor a la plantilla.
d-i foo/bar string value
d-i foo/bar seen false
Utilització de la configuració prèvia
Sens dubte, primer de tot heu de crear un fitxer de configuració prèvia i
posar-lo al lloc des d'on voleu fer-lo servir. La creació de fitxers de
configuració prèvia es tractarà després. Col·locar-los correctament és
fàcil en el cas de la configuració per xarxa o si voleu llegir el fitxer
des d'un disquet o una memòria USB. Si voleu incloure el fitxer a un CD o
un DVD, heu de reconfigurar la imatge ISO. El procediment per incloure el
fitxer a l'initrd no s'explica aquí; consulteu la documentació per als
desenvolupadors del &d-i;.
Teniu a l'abast un exemple de fitxer de configuració prèvia que podeu
emprar com a base per al vostre a &urlset-example-preseed;. Aquest fitxer
es basa en els fragments de configuració inclosos en aquest apèndix.
Càrrega del fitxer de configuració prèvia
Si esteu emprant una configuració prèvia de l'initrd, només heu
d'assegurar-vos que hi haja un fitxer preseed.cfg
inclòs al directori arrel de l'initrd. L'instal·lador comprovarà
automàticament si aquest fitxer és present i el carregarà.
En els altres mètodes de configuració prèvia heu de dir-li a
l'instal·lador el fitxer que s'usarà quan l'arrenqueu. Això es fa
indicant-li al nucli un paràmetre d'arrencada, bé manualment en el
moment d'arrencar o bé editant el fitxer de configuració del carregador
(p.ex. syslinux.cfg) i afegint-hi el paràmetre al
final de la (les) línia (línies) addicionals per al nucli.
Si especifiqueu el fitxer a la configuració del carregador, podeu modificar
la configuració prèvia per no haver de prémer enter per arrencar
l'instal·lador. En el syslinux això vol dir ajustar el temps d'espera
(timeout) a 1, a syslinux.cfg.
Per assegurar-vos que l'instal·lador obté el fitxer de configuració prèvia
correcte, podeu especificar-ne una suma de verificació. Actualment ha de
ser una md5sum, i si l'especifiqueu ha de correspondre al fitxer, altrament
l'instal·lador no voldrà fer-la servir.
Paràmetres d'arrencada que cal especificar:
- si esteu arrencant en xarxa:
preseed/url=http://host/path/to/preseed.cfg
preseed/url/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d
- si esteu arrencant amb un CD reconfigurat:
preseed/file=/cdrom/preseed.cfg
preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d
- si esteu instal·lant des d'un dispositiu USB (poseu el fitxer al directori
principal de la memòria USB):
preseed/file=/hd-media/preseed.cfg
preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d
Podeu afegir a l'indicador d'arrencada el paràmetre
debconf/priority=critical, que evitarà la majoria de
preguntes fins i tot si la configuració prèvia no en contesta algunes.
Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia
Hi ha parts del procés d'instal·lació no es poden automatitzar fent servir
algunes formes de configuració prèvia perquè les preguntes es fan abans que
es carregue el fitxer de configuració prèvia. Per exemple, si el fitxer es
carrega a través d'una xarxa, la configuració d'aquesta s'ha de fer primer.
Una raó per emprar la configuració prèvia de l'initrd és que permet
configurar prèviament fins i tot aquests primers passos del procés
d'instal·lació.
En cas que un fitxer de configuració prèvia no es puga fer servir per a
alguns passos, la instal·lació encara es podrà automatitzar del tot si li
indiqueu al nucli, mitjançant la línia d'ordres, els valors de configuració
prèvia. Simplement indiqueu el camí/a/var=valor per
a qualsevol de les variables de configuració prèvia llistades als exemples.
El nucli 2.4 kernel accepta un màxim de 8 opcions de línia d'ordres i de 8
opcions d'entorn (incloent-hi qualsevol opció afegida per defecte per a
l'instal·lador). Si s'excedeixen aquestes xifres, els nuclis 2.4 kernels les
ignoren, mentre que els 2.6 s'esquallen. A partir del 2.6.9 podeu emprar 32
opcions de línia d'ordres i 32 opcions d'entorn.
A la majoria d'instal·lacions, algunes de les opcions per defecte del fitxer
de configuració del carregador, com 'vga=normal', es poden eliminar sense
cap problema, la qual cosa us permet afegir més opcions de configuració
prèvia.
No sempre és possible especificar valors amb espais per als paràmetres
d'arrencada, fins i tot si els delimiteu amb cometes.
Creació d'un fitxer de configuració prèvia
El fitxer de configuració prèvia és en el format emprat per l'ordre
debconf-set-selections.
Format de fitxer
Solament és permès un únic espai entre el tipus de la plantilla i el valor
Relació amb /var/lib/(c)debconf/templates
Tipus de plantilles i com proporcionar-hi valors
La majoria de valors han d'estar en anglès o codificats
Utilització d'una instal·lació manual com a base
Cerca d'altres valors possibles
Per comprovar si el format el fitxer de configuració prèvia és vàlid abans
de dur a terme la instal·lació, empreu l'ordre
debconf-set-selections -cpreseed.cfg.
Configuració prèvia de la primera etapa de la instal·lació
Els fragments de configuració emprats en aquest apèndix també són a l'abast
com un exemple de fitxer de configuració prèvia a &urlset-example-preseed;.
Tingueu en compte que aquest exemple es basa en una instal·lació per a una
arquitectura Intel x86. Si l'arquitectura és diferent, alguns dels exemples
(com la selecció del teclat i la instal·lació del carregador) poden no ser
adients i hauran de substituir-se per ajusts de configuració adequats a
l'arquitectura en qüestió.
Localització
L'ajust dels valors de localització només funcionaran si empreu la
configuració prèvia de l'initrd. En tota la resta de mètodes el fitxer
sols es carregarà després d'haver respost aquestes preguntes.
Es pot fer servir el locale per a especificar tant la llengua com el país.
Per a especificar el locale com un paràmetre d'arrencada, empreu
debian-installer/locale=ca_ES.
# El locale estableix la llengua i el país.
d-i debian-installer/locale string ca_ES
La configuració del teclat consisteix en la selecció d'una arquitectura i
un mapa de teclat. En la majoria de casos l'arquitectura de teclat correcta
és seleccionada per defecte, de manera que normalment no cal configurar-la
prèviament. El mapa de teclat ha de ser vàlid per a l'arquitectura de
teclat seleccionada.
# Selecció del teclat.
#d-i console-tools/archs select at
d-i console-keymaps-at/keymap select es
# Exemple per a una arquitectura de teclat diferent
#d-i console-keymaps-usb/keymap select mac-usb-es
Per a ometre la configuració prèvia del teclat empreu
console-tools/archs amb
skip-config.
Això farà que romanga actiu el mapa de teclat del nucli.
Els canvis en l'estrat d'entrada dels nuclis 2.6 han fet pràcticament
obsoleta l'arquitectura de teclat. Per als nuclis 2.6 normalment s'ha de
seleccionar un mapa de teclat PC
(at).
Configuració de la xarxa
Sens dubte, la configuració prèvia de la xarxa no funcionarà si carregueu
el fitxer de configuració des de la xarxa. Però va molt bé si esteu
carregant-lo des d'un CD o una memòria USB. Si ho feu des de la xarxa,
podeu indicar-li al nucli els paràmetres d'arrencada de configuració de
la xarxa.
# Si és possible, el netcfg escollirà una interfície que tinga un enllaç.
# El següent evita que es mostre una llista si hi ha més d'una interfície.
d-i netcfg/choose_interface select auto
# Si teniu un servidor dhcp lent i l'instal·lador finalitza l'espera, això
# us pot ser d'utilitat.
#d-i netcfg/dhcp_timeout string 60
# Si preferiu configurar la xarxa a mà, aquí teniu com:
#d-i netcfg/disable_dhcp boolean true
#d-i netcfg/get_nameservers string 192.168.1.1
#d-i netcfg/get_ipaddress string 192.168.1.42
#d-i netcfg/get_netmask string 255.255.255.0
#d-i netcfg/get_gateway string 192.168.1.1
#d-i netcfg/confirm_static boolean true
# Qualsevol nom d'ordinador principal i de domini assignats amb el dhcp tenen
# preferència sobre els valors indicats aquí. Tanmateix, establir aquests
# encara evitarà que es mostren qüestions fins i tot si els valors provenen
# del dhcp.
d-i netcfg/get_hostname string unassigned-hostname
d-i netcfg/get_domain string unassigned-domain
# Per deshabilitar el molest diàleg sobre la clau WEP.
d-i netcfg/wireless_wep string
# El fastigós nom del servidor dhcp que alguns ISP empren com a contrasenya.
#d-i netcfg/dhcp_hostname string radish
Configuració del servidor rèplica
Segons el mètode d'instal·lació, un servidor rèplica es pot emprar tant per
a descarregar components addicionals de l'instal·lador i el sistema base
com per a configurar el fitxer /etc/apt/sources.list
del sistema.
El paràmetre mirror/suite determina el conjunt de
programes del sistema.
El paràmetre mirror/udeb/suite determina el conjunt
de de components addicionals que emprarà l'instal·lador. Això només és útil
si els components es descarreguen realment des de la xarxa i han de
correspondre amb el conjunt d'eines emprat per construir l'initrd per al
mètode d'instal·lació emprat en la instal·lació. De manera predeterminada,
el valor de mirror/udeb/suite és el mateix que el
de mirror/suite.
d-i mirror/country string enter information manually
d-i mirror/http/hostname string http.us.debian.org
d-i mirror/http/directory string /debian
d-i mirror/http/proxy string
# Conjunt de programes que s'instal·larà.
#d-i mirror/suite string testing
# Conjunt de programes que s'empraà per a carregar components de
# l'instal·lador (opcional).
#d-i mirror/udeb/suite string testing
Particionat
La configuració prèvia del particionat de discs durs està molt limitada per
les possibilitats oferides pel partman-auto. Podeu o
bé particionar l'espai lliure existent al disc o bé el disc sencer. La
distribució del disc es pot determinar fent servir una recepta definida
prèviament, una de personalitzada procedent d'un fitxer recepta, o una
inclosa dins els fitxers de configuració prèvia. Actualment no es poden
particionar discs múltiples emprant la configuració prèvia, ni tampoc
configurar un RAID o un LVM.
La identificació dels discs depèn de l'ordre en què es carreguen llurs
controladors. Si el sistema té més d'un disc, assegureu-vos que se
seleccione el correcte abans d'utilitzar la configuració prèvia.
# Si el sistema disposa d'espai lliure podeu triar de particionar només
# aquest.
#d-i partman-auto/init_automatically_partition \
# select Use the largest continuous free space
# També podeu especificar el disc que es particionarà. El nom del dispositiu
# es pot indicar bé en el format devfs o bé en el format tradicional.
# Per exemple, per emprar el primer disc que detecta el devfs:
d-i partman-auto/disk string /dev/discs/disc0/disc
# Podeu triar qualsevol de les receptes de particionat predefinides:
d-i partman-auto/choose_recipe \
select All files in one partition (recommended for new users)
#d-i partman-auto/choose_recipe \
# select Separate /home partition
#d-i partman-auto/choose_recipe \
# select Separate /home, /usr, /var, and /tmp partitions
# O indicar-ne una pròpia...
# El format de la recepta es descriu al fitxer devel/partman-auto-recipe.txt.
# Si podeu obtenir un fitxer de recepta per a l'entorn de l'instal·lador,
# podeu simplement apuntar-hi.
#d-i partman-auto/expert_recipe_file string /hd-media/recipe
# Si no, podeu posar una recepta sencera en una línia (lògica). Aquest exemple
# crea una petita partició /boot, un espai d'intercanvi adient, i empra la
# resta de l'espai per a la partició arrel:
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
# boot-root :: \
# 40 50 100 ext3 \
# $primary{ } $bootable{ } \
# method{ format } format{ } \
# use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \
# mountpoint{ /boot } \
# . \
# 500 10000 1000000000 ext3 \
# method{ format } format{ } \
# use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \
# mountpoint{ / } \
# . \
# 64 512 300% linux-swap \
# method{ swap } format{ } \
# .
# Això fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació.
d-i partman/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition \
select Finish partitioning and write changes to disk
d-i partman/confirm boolean true
Configuració del rellotge i de la zona horària
# Per controlar si el rellotge del maquinari s'ajusta al temps universal
# coordinat (UTC).
d-i clock-setup/utc boolean true
# Podeu ajustar això a qualsevol valor vàlid de $TZ; vegeu /usr/share/zoneinfo/
# per als valors vàlids.
d-i time/zone string Europe/Madrid
Configuració de l'apt
La configuració del fitxer /etc/apt/sources.list i de
les opcions de configuració bàsica estarà completament automatitzada segons
el mètode d'instal·lació emprat i les respostes de les primeres preguntes.
Solament les dues variables de sota són rellevants per a la configuració
prèvia.
# Podeu instal·lar programari no lliure (non-free) i de contribució (contrib).
#d-i apt-setup/non-free boolean true
#d-i apt-setup/contrib boolean true
Configuració de comptes
Es poden configurar prèviament el compte del superusuari i el nom i la
contrasenya d'un usuari ordinari. Les contrasenyes es poden indicar bé
de manera explícita o bé en forma de capolaments MD5.
Sigueu conscients que la configuració prèvia de contrasenyes no és
completament segura ja que qualsevol persona amb accés al fitxer de
configuració prèvia les podrà saber. Emprar capolaments MD5 es considera
un poc millor a efectes de seguretat, però això pot generar, falsament,
sensació de seguretat, car l'accés als capolaments MD5 permet els atacs
de força bruta.
# Contrasenya de superusuari, bé explícita
#passwd passwd/root-password password r00tme
#passwd passwd/root-password-again password r00tme
# o bé xifrada fent servir un capolament MD5.
#passwd passwd/root-password-crypted password [MD5 hash]
# Per ometre la creació d'un compte d'usuari normal.
#passwd passwd/make-user boolean false
# Per crear un compte d'usuari normal.
#passwd passwd/user-fullname string Usuari de Debian
#passwd passwd/username string debian
# Contrasenya de l'usuari normal, bé explícita
#passwd passwd/user-password password insecure
#passwd passwd/user-password-again password insecure
# o bé xifrada fent servir un capolament MD5.
#passwd passwd/user-password-crypted password [MD5 hash]
Les variables passwd/root-password-crypted i
passwd/user-password-crypted també es poden
configurar prèviament posant !
com a valor. En aquest cas,
el compte corresponent es deshabilitarà. Això pot ser convenient per al
compte de superusuari en cas que, evidentment, s'haja establert un altre
mètode per permetre les tasques d'administració o per entrar com a
superusuari (per exemple fent servir l'autenticació de la clau SSH o
el sudo).
Es pot capolar una contrasenya en MD5 amb la següent ordre.
$ echo "r00tme" | mkpasswd -s -H MD5
Instal·lació del carregador
# El Grub és el carregador predeterminat (per a l'x86). Si voleu instal·lar
# el lilo, tragueu-hi el comentari:
#d-i grub-installer/skip boolean true
# Això, que és segur de fer, fa que el grub s'instal·le automàticament al
# registre principal d'arrenacada (MBR) si no es detecta cap altre sistema
# operatiu a la màquina.
d-i grub-installer/only_debian boolean true
# Això altre fa també que l'instal·lador del grub el pose a l'MBR si troba
# qualsevol altre sistema operatiu, la qual cosa és menys segura ja que pot
# no ser possible d'arrencar aquest altre sistema operatiu.
d-i grub-installer/with_other_os boolean true
# Com a alternativa, si voleu instal·lar-lo a un lloc diferent de l'MBR,
# tragueu-ne el comentari i editeu aquestes línies:
#d-i grub-installer/bootdev string (hd0,0)
#d-i grub-installer/only_debian boolean false
#d-i grub-installer/with_other_os boolean false
Finalització de la primera etapa de la instal·lació
# Evita el darrer missatge de la instal·lació que apareix indicant-ne l'estat
# complet.
d-i prebaseconfig/reboot_in_progress note
# Això eivta que l'instal·lador expulse el CD quan es torna a arrencar, la
# qual cosa és útil en algunes situacions.
#d-i cdrom-detect/eject boolean false
Configuració prèvia de la segona etapa de la instal·lació
Configuració bàsica (base config)
# Per evitar el missatge introductori.
base-config base-config/intro note
# Per evitar el missatge final.
base-config base-config/login note
# Per si heu instal·lat un gestor de visualització però no voleu engegar-lo
# immediatament després de la configuració bàsica.
#base-config base-config/start-display-manager boolean false
# Algunes versions de l'instal·lador poden emetre un informe del que heu
# instal·lat. Per defecte, no es fan informes, però enviar-n'hi ajuda el
# projecte a determinar quin programari s'empra més, a fi d'incloure'l
# als CD.
#popularity-contest popularity-contest/participate boolean false
Selecció de paquets
Podeu instal·lar qualsevol combinació de tasques que hi haja a l'abast.
En aquest moment les tasques que hi ha són:
Sistema estàndard
Entorn d'escriptori
Servidor web
Servidor d'impressió
Servidor DNS
Servidor de fitxers
Servidor de correu
Base de dades SQL
Portàtil
selecció manual de paquets
La darrera executarà l'aptitude. Podeu també no instal·lar cap tasca i forçar
la instal·lació d'un conjunt de paquets d'alguna altra manera. És recomanable
incloure sempre la tasca Sistema estàndard.
tasksel tasksel/first multiselect Standard system, Desktop environment
#tasksel tasksel/first multiselect Standard system, Web server
Configuració de l'administrador de correu
Durant una instal·lació normal, l'exim sols fa unes poques preguntes. Aquí
teniu la manera d'evitar fins i tot aquestes. Però encara es pot configurar
de manera més complexa.
exim4-config exim4/dc_eximconfig_configtype \
select no configuration at this time
exim4-config exim4/no_config boolean true
exim4-config exim4/no_config boolean true
exim4-config exim4/dc_postmaster string
Configuració de l'X
Es pot fer una configuració prèvia de l'X, però probablement us caldrà saber
alguns detalls sobre el maquinari de vídeo, car el configurador de l'X
no ho configura tot automàticament.
# L'X pot detectar el controlador adient per a algunes targetes, però si
# empreu una configuració prèvia, substituireu tot el que aquell seleccione.
# Amb tot, el controlador vesa funcionarà la majoria de vegades.
#xserver-xfree86 xserver-xfree86/config/device/driver select vesa
# Un problema amb l'detecció automàtica del ratolí és que si falla, l'X la
# tornarà intentar indefinidament. Per tant, si l'heu inclosa en la
# configuració prèvia, hi ha la possibilitat de caure en un bucle infinit,
# si falla la detecció.
#xserver-xfree86 xserver-xfree86/autodetect_mouse boolean true
# Es recomana fer servir la detecció automàtica del monitor.
xserver-xfree86 xserver-xfree86/autodetect_monitor boolean true
# Tragueu el comentari a això si teniu una pantalla LCD.
#xserver-xfree86 xserver-xfree86/config/monitor/lcd boolean true
# L'X té tres maneres de configurar el monitor. Aquí teniu com configurar
# prèviament la «intermèdia» (medium), que sempre és a l'abast. La «simple»
# pot no ser-hi, i l'«avançada» (advanced) fa massa preguntes.
xserver-xfree86 xserver-xfree86/config/monitor/selection-method \
select medium
xserver-xfree86 xserver-xfree86/config/monitor/mode-list \
select 1024x768 @ 60 Hz
Configuració prèvia d'altres paquets
# Segons el programari instal·lat, o si les coses van malament durant el
# procés d'instal·lació, és possible rebre preguntes sobre altres qüestions.
# També podeu fer-ne una configuració prèvia. Per obtenir una llista de totes
# les preguntes que es poden fer durant la instal·lació, feu una instal·lació,
# i després executeu aquestes ordres:
# debconf-get-selections --installer > file
# debconf-get-selections >> file
Opcions avançades
Ordres de l'intèrpret
# Necessàriament, la configuració prèvia de l'instal·lador del Debian no pot
# ser segura. No hi ha res que comprove els intents de sobreeiximent de
# memòria intermèdia o d'altres abusos sobre els valors d'un fitxer de
# configuració prèvia com el present. Feu servir només aquests fitxers si
# provenen de llocs de confiança! Per raons de control, i perquè és útil
# en general, aquí teniu una manera d'executar de forma automàtica
# qualsevol ordre de l'intèrpret que vulgueu dins l'instal·lador.
# Aquesta primera ordre s'executa tan prompte com es pot, tot just després
# de llegir el fitxer de configuració prèvia.
#d-i preseed/early_command string anna-install some-udeb
# Aquesta s'executa just abans que finalitze la instal·lació, però quan encara
# es pot usar un directori de destí /target.
#d-i preseed/late_command string echo foo > /target/etc/bar
# Aquesta ordre s'executa en iniciar-se la configuració bàsica (base-config).
#base-config base-config/early_command string echo hola mare
# Aquesta ordre s'executa després de la configuració bàsica, abans de
# l'indicador d'entrada. És una bona manera d'instal·lar un conjunt de
# paquets que us interessen, o de retocar la configuració del sistema.
#base-config base-config/late_command \
# string apt-get install zsh; chsh -s /bin/zsh
Càrrega en cadena de fitxers de configuració prèvia
En un fitxer de configuració prèvia se'n poden incloure d'altres.
Qualsevol ajust d'aquests fitxers prevaldrà sobre els dels fitxers
carregats primer. Això fa possible, per exemple, indicar la configuració
general de la xarxa a un fitxer i els ajusts més específics a altres.
# Es pot incloure més d'un fitxer, separat per espais; es carregaran tots.
# Els fitxers inclosos poden tenir directrius de configuració prèvia pròpies
# o bé incloure fitxers amb d'altres. Tingueu en compte que si els noms de
# fitxer són relatius, s'agafen del mateix directori que el del fitxer que
# els inclou.
#d-i preseed/include string x.cfg
# L'instal·lador pot comprovar sumes de verificació de fitxers de configuració
# prèvia abans de fer-los servir. Actualment sols es pot poden emprar md5sums.
# Indiqueu els md5sums en el mateix ordre que la llista de fitxers que s'ha
# d'incloure.
#d-i preseed/include/checksum string 5da499872becccfeda2c4872f9171c3d
# Més flexible que això és el següent, que executa una ordre a l'intèpret i,
# si s'obté cap nom d'un fitxer de configuració prèvia, s'hi inclou.
#d-i preseed/include_command \
# string echo if [ "`hostname`" = bob ]; then echo bob.cfg; fi