Aquest apèndix explica els detalls de les respostes de la configuració prèvia a les preguntes del &d-i; per automatitzar la instal·lació. Els fragments de configuració emprats a aquest apèndix també són a l'abast com a exemple de fitxer de configuració prèvia a &urlset-example-preseed;. La configuració prèvia proporciona una manera de respondre les preguntes de la instal·lació sense haver d'introduir manualment les respostes en el moment en que s'instal·la. Això fa possible l'automatització de la majoria de tipus d'instal·lació i fins i tot presenta algunes funcionalitats no disponibles durant les instal·lacions normals. N'hi ha tres: initrd, fitxer i xarxa. El d'initrd funciona amb qualsevol mètode d'instal·lació i permet la configuració prèvia de més coses, però requereix la preparació més acurada. Els de fitxer i xarxa es poden fer servir amb diferents mètodes d'instal·lació. En aquests les primeres preguntes de l'instal·lador no es poden configurar perquè el fitxer de configuració prèvia només es carrega després que aquelles s'hagen respost. La taula següent mostra els mètodes de configuració prèvia es poden fer servir amb els diferents mètodes d'instal·lació. Mètode d'instal·lacióinitrd fitxerxarxa CD/DVD sí sí no arrencada en xarxa sí no sí hd-media (incloent-hi memòries USB) sí sí no basat en disquet (controladors al CD) sí sí no basat en disquet (controladors a la xarxa) sí no sí genèric/cinta sí no sí Una diferència important entre els mètodes de configuració prèvia és el punt en què es carrega i es processa el fitxer de configuració prèvia. En el cas de l'initrd això té lloc just al principi de la instal·lació, abans que ni tan sols es faça la primera pregunta. En el cas del fitxer, té lloc després que s'haja carregat el CD o la imatge del CD. En el cas de la xarxa, després que aquesta s'haja configurat. En concret això vol dir que en el cas del fitxer i la xarxa les preguntes sobre la llengua, el país i el teclat ja hauran estat fetes. En el cas de la xarxa, cal afegir-hi qualsevol pregunta relacionada amb la configuració d'aquesta. Algunes preguntes que sols es fan en mode de prioritat mitjana o baixa (com la primera execució de la detecció de maquinari) també hauran estat processades. Òbviament, qualsevol pregunta que haja estat processada abans de carregar la configuració prèvia no es pot incloure en aquesta. ofereix una manera d'evitar aquestes preguntes. Tot i que la majoria de preguntes emprades pel &d-i; poden configurar-se prèviament fent servir aquest mètode, hi algunes excepcions remarcables. Cal (tornar a) particionar un disc sencer o emprar-ne l'espai lliure disponible; no es poden emprar particions ja existents. Actualment tampoc es pot fer servir la configuració prèvia per configurar un RAID. Una opció molt potent i flexible que ofereixen les eines de configuració prèvia és l'execució d'ordres o guions en determinants moments de la instal·lació. Consulteu-ne els detalls a . preseed/early_command: s'executa tan bon punt el fitxer de configuració prèvia s'haja carregat preseed/late_command: s'executa just abans de l'arrencada posterior al final de la instal·lació, però abans que el sistema de fitxers /target s'haja desmuntat És pot emprar la configuració prèvia per canviar les respostes predeterminades a les preguntes, però tot i així haver-les de respondre. Per fer-ho, la marca seen ha de posar-se a false desprès de definir el valor a una pregunta. d-i foo/bar string value d-i foo/bar seen false Sens dubte, primer de tot heu de crear un fitxer de configuració prèvia i posar-lo al lloc des d'on voleu fer-lo servir. La creació de fitxers de configuració prèvia es tractarà després. Col·locar-los correctament és fàcil en el cas de la configuració per xarxa o si voleu llegir el fitxer des d'un disquet o una memòria USB. Si voleu incloure el fitxer a un CD o un DVD, heu de reconfigurar la imatge ISO. El procediment per incloure el fitxer a l'initrd no s'explica aquí; consulteu la documentació per als desenvolupadors del &d-i;. Teniu a l'abast un exemple de fitxer de configuració prèvia que podeu emprar com a base per al vostre a &urlset-example-preseed;. Aquest fitxer es basa en els fragments de configuració inclosos en aquest apèndix. Si esteu emprant una configuració prèvia de l'initrd, només heu d'assegurar-vos que hi haja un fitxer preseed.cfg inclòs al directori arrel de l'initrd. L'instal·lador comprovarà automàticament si aquest fitxer és present i el carregarà. En els altres mètodes de configuració prèvia heu de dir-li a l'instal·lador el fitxer que s'usarà quan l'arrenqueu. Això es fa normalment indicant al nucli un paràmetre d'arrencada, bé manualment en el moment d'arrencar o bé editant el fitxer de configuració del carregador (p.ex. syslinux.cfg) i afegint-hi el paràmetre al final de la (les) línia (línies) addicionals per al nucli. Si especifiqueu el fitxer a la configuració del carregador, podeu modificar la configuració prèvia per no haver de prémer enter per arrencar l'instal·lador. En el syslinux això vol dir ajustar el temps d'espera (timeout) a 1, a syslinux.cfg. Per assegurar-vos que l'instal·lador obté el fitxer de configuració prèvia correcte, podeu especificar-ne una suma de verificació. Actualment ha de ser una md5sum, i si l'especifiqueu ha de correspondre al fitxer, altrament l'instal·lador no voldrà fer-la servir. Paràmetres d'arrencada que cal especificar: - si esteu arrencant en xarxa: preseed/url=http://host/path/to/preseed.cfg preseed/url/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d - si esteu arrencant amb un CD reconfigurat: preseed/file=/cdrom/preseed.cfg preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d - si esteu instal·lant des d'un dispositiu USB (poseu el fitxer al directori principal de la memòria USB): preseed/file=/hd-media/preseed.cfg preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d Adoneu-vos que preseed/url pot escurçar-se a tan sols url i preseed/file a file quan són passats com a paràmetres d'arrencada. Podeu afegir a l'indicador d'arrencada el paràmetre priority=critical, que evitarà la majoria de preguntes fins i tot si la configuració prèvia no en contesta algunes. També és possible fer servir DHCP per especificar un fitxer de configuració prèvia i descarregar-lo des de la xarxa. Normalment s'indiquen fitxers per a arrencar la màquina per xarxa, però si es tracata d'una URL, aleshores els mitjans d'instal·lació que suporten configuracions prèvies per xarxa es descarregaran el fitxer i l'utilitzaran per a la configuració. A continuació teniu un exemple de com s'ha de configurar el fitxer dhcpd.conf per a la versió 3 del servidor DHCP del ISC (el paquet dhcp3-server a Debian). if substring (option vendor-class-identifier, 0, 3) = "d-i" { filename "http://host/preseed.cfg"; } Tingueu en compte que l'exemple anterior limita el fitxer a clients DHCP que s'identifiquin com "d-i", i per tant no afectarà a la resta de clients DHCP. També podeu indicar un text per a una màquina en particular de manera que no afecti a la resta d'instal·lacions de la vostra xarxa. Una bona manera d'usar la configuració prèvia amb DHCP és fer-ho només per a valors específics de la xarxa, com el servidor rèplica que es vol utilitzar. Així totes les instal·lacions de la xarxa seleccionaran una rèplica adequada automàticament, però la resta de la instal·lació es podrà fer interactivament. Si voleu fer instal·lacions completes amb configuracions prèvies i DHCP haureu d'anar amb més cura. Hi ha parts del procés d'instal·lació no es poden automatitzar fent servir algunes formes de configuració prèvia perquè les preguntes es fan abans que es carregue el fitxer de configuració prèvia. Per exemple, si el fitxer es carrega a través d'una xarxa, la configuració d'aquesta s'ha de fer primer. Una raó per emprar la configuració prèvia de l'initrd és que permet configurar prèviament fins i tot aquests primers passos del procés d'instal·lació. En cas que un fitxer de configuració prèvia no es puga fer servir per a alguns passos, la instal·lació encara es podrà automatitzar del tot si li indiqueu al nucli, mitjançant la línia d'ordres, els valors de configuració prèvia. Simplement indiqueu el camí/a/var=valor per a qualsevol de les variables de configuració prèvia llistades als exemples. Adoneu-vos que algunes variables que s'estableixen amb freqüència a l'indicador de l'arrencada, tenen un àlies més curt. Si hi ha un de disponible, s'utilitza als exemples en aquest apèndix en comptes de la variable completa. Un -- a les opcions d'arranc té un significat especial. Els paràmetres del nucli que apareixen despres es copiaran a la configuració del carregador de l'arrencada instal·lat (si està suportat per l'instal·lador del carregador de l'arrencada). Adoneu-vos que el -- podria estar present als paràmetres d'arrencada per defecte. El nucli 2.4 kernel accepta un màxim de 8 opcions de línia d'ordres i de 8 opcions d'entorn (incloent-hi qualsevol opció afegida per defecte per a l'instal·lador). Si s'excedeixen aquestes xifres, els nuclis 2.4 kernels les ignoren, mentre que els 2.6 s'esquallen. A partir del 2.6.9 podeu emprar 32 opcions de línia d'ordres i 32 opcions d'entorn. A la majoria d'instal·lacions, algunes de les opcions per defecte del fitxer de configuració del carregador, com vga=normal, es poden eliminar sense cap problema, la qual cosa us permet afegir més opcions de configuració prèvia. No sempre és possible especificar valors amb espais per als paràmetres d'arrencada, fins i tot si els delimiteu amb cometes. El fitxer de configuració prèvia és en el format emprat per l'ordre debconf-set-selections. El format general d'una línia a un fitxer de configuració prèvia és: <propietari> <nom de la pregunta> <tipus de pregunta> <valor> Hi ha algunes regles que s'han de tenir en compte quan s'escriu un fitxer de configuració prèvia. Poseu tan sos un espai o un tab entre tipus i valor: qualsevol espai adicional s'interpretarà que pertany al valor. Una línia es pot dividir en vàries afegint una barra invertida (\) com a caràcter per continuar. Un bon lloc per dividir una línia és despres del nom de la pregunta; un lloc dolent és entre un tipus i un valor. La major part de les preguntes s'han d'omplir utilitzant els valors vàlids i no amb valors traduits. Però, hi ha algunes preguntes (per exemple al partman) on s'han d'utilitzar valors traduits. Algunes preguntes agafen un codi com a valor en comptes del text anglès que es mostra a la instal·lació. La manera més fàcil de crear un fitxer de configurció prèvia és utilitzar el fitxer d'exemple enllaçat a com a base i continuar la feina des d'allí. Un mètode alternatiu és fer la instal·lació manual, i despres, quan es reinicie, utilitzar l'ordre debconf-get-selections del paquet debconf-utils per volcar les dos bases de dades de debconf i la base de dades cdebconf de l'instal·lador a un únic fitxer: $ debconf-get-selections --installer > file $ debconf-get-selections >> file Per altra banda, un fitxer generat d'aquesta manera tindrà alguns elements que no pode ser configurats prèviament, i el fitxer d'example és el millor lloc per on començar per la majoria d'usuaris. Aquest mètode utilitza el fet de que, al acabar la instal·lació, la base de dades cdebconf de l'instal·lador es guarda al sistema instal·lat a /var/log/installer/cdebconf. Però, com que la base de dades pot contenir informació sensible, aquests fitxers tan sols els pot llegir el root. El directori /var/log/installer i tots els seus fitxers s'esborraran del vostre sistema si purgueu el paquet installation-report. Per comprovar els possibles valors per les preguntes, podeu utilitzar l'ordre nano per examinar els fitxers /var/lib/cdebconf mentre la instal·lació s'està realitzant. Vegeu templates.dat per les plantilles i questions.dat pels volors assignats a les variables. Per comprovar si el format del vostre fitxer de configuració prèvia és vàlid abans de fer una instal·lació, podeu utilitzar l'ordre debconf-set-selections -c preseed.cfg. Els fragments de configuració emprats en aquest apèndix també són a l'abast com un exemple de fitxer de configuració prèvia a &urlset-example-preseed;. Tingueu en compte que aquest exemple es basa en una instal·lació per a una arquitectura Intel x86. Si l'arquitectura és diferent, alguns dels exemples (com la selecció del teclat i la instal·lació del carregador) poden no ser adients i hauran de substituir-se per ajusts de configuració adequats a l'arquitectura en qüestió. L'ajust dels valors de localització només funcionaran si empreu la configuració prèvia de l'initrd. En tota la resta de mètodes el fitxer sols es carregarà després d'haver respost aquestes preguntes. Es pot fer servir el locale per a especificar tant la llengua com el país. Per a especificar el locale com un paràmetre d'arrencada, empreu locale=ca_ES. # El locale estableix la llengua i el país. d-i debian-installer/locale string ca_ES La configuració del teclat consisteix en la selecció d'una arquitectura i un mapa de teclat. En la majoria de casos l'arquitectura de teclat correcta és seleccionada per defecte, de manera que normalment no cal configurar-la prèviament. El mapa de teclat ha de ser vàlid per a l'arquitectura de teclat seleccionada. # Selecció del teclat. #d-i console-tools/archs select at d-i console-keymaps-at/keymap select es # Exemple per a una arquitectura de teclat diferent #d-i console-keymaps-usb/keymap select mac-usb-es Per a ometre la configuració prèvia del teclat, empreu console-tools/archs amb skip-config. Això farà que romanga actiu el mapa de teclat del nucli. Els canvis en l'estrat d'entrada dels nuclis 2.6 han fet pràcticament obsoleta l'arquitectura de teclat. Per als nuclis 2.6 normalment s'ha de seleccionar un mapa de teclat PC (at). Sens dubte, la configuració prèvia de la xarxa no funcionarà si carregueu el fitxer de configuració des de la xarxa. Però va molt bé si esteu carregant-lo des d'un CD o una memòria USB. Si ho feu des de la xarxa, podeu indicar-li al nucli els paràmetres d'arrencada de configuració de la xarxa. Si necessiteu seleccionar una interfície en concret per tal d'arrencar per xarxa abans de carregar un fitxer de configuració prèvia des de la xarxa, useu un paràmetre d'arrencada com interface=eth1. Malgrat que normalment la configuració prèvia de la xarxa no es possible quan s'està utilitzant una configuració prèvia (utilitzant preseed/url), en aquest cas podeu utilitzar el procediment per evitar-ho, per exemple si voleu configurar una adreça estàtica per la interfície de xarxa. Aquest procediment és per forçar que la configuració de xarxa s'execute altra vegada després de haver carregat el fitxer de preconfiguració creant un guió preseed/run amb les línies següents: killall.sh dhclient netcfg # Si és possible, el netcfg escollirà una interfície que tinga un enllaç. # El següent evita que es mostre una llista si hi ha més d'una interfície. d-i netcfg/choose_interface select auto # Si voleu seleccionar una interfície concreta: #d-i netcfg/choose_interface select eth1 # Si teniu un servidor dhcp lent i l'instal·lador finalitza l'espera, això # us pot ser d'utilitat. #d-i netcfg/dhcp_timeout string 60 # Si preferiu configurar la xarxa a mà, descomenteu aquesta línia i la # configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació. #d-i netcfg/disable_dhcp boolean true # Si voleu que el fitxer de configuració prèvia funcioni en sistemes amb i # sense servidor dhcp, descomenteu aquestes línies i la configuració de la # xarxa estàtica que hi ha a continuació. #d-i netcfg/dhcp_failed note #d-i netcfg/dhcp_options select Configure network manually # Configuració de la xarxa estàtica. #d-i netcfg/get_nameservers string 192.168.1.1 #d-i netcfg/get_ipaddress string 192.168.1.42 #d-i netcfg/get_netmask string 255.255.255.0 #d-i netcfg/get_gateway string 192.168.1.1 #d-i netcfg/confirm_static boolean true # Qualsevol nom d'ordinador principal i de domini assignats amb el dhcp tenen # preferència sobre els valors indicats aquí. Tanmateix, establir aquests # encara evitarà que es mostren qüestions fins i tot si els valors provenen # del dhcp. d-i netcfg/get_hostname string unassigned-hostname d-i netcfg/get_domain string unassigned-domain # Per deshabilitar el molest diàleg sobre la clau WEP. d-i netcfg/wireless_wep string # El fastigós nom del servidor dhcp que alguns ISP empren com a contrasenya. #d-i netcfg/dhcp_hostname string radish Segons el mètode d'instal·lació, un servidor rèplica es pot emprar tant per a descarregar components addicionals de l'instal·lador i el sistema base com per a configurar el fitxer /etc/apt/sources.list del sistema. El paràmetre mirror/suite determina el conjunt de programes del sistema. El paràmetre mirror/udeb/suite determina el conjunt de de components addicionals que emprarà l'instal·lador. Això només és útil si els components es descarreguen realment des de la xarxa i han de correspondre amb el conjunt d'eines emprat per construir l'initrd per al mètode d'instal·lació emprat en la instal·lació. De manera predeterminada, el valor de mirror/udeb/suite és el mateix que el de mirror/suite. d-i mirror/country string enter information manually d-i mirror/http/hostname string http.us.debian.org d-i mirror/http/directory string /debian d-i mirror/http/proxy string # Conjunt de programes que s'instal·larà. #d-i mirror/suite string testing # Conjunt de programes que s'empraà per a carregar components de # l'instal·lador (opcional). #d-i mirror/udeb/suite string testing La configuració prèvia del particionat de discs durs està molt limitada per les possibilitats oferides pel partman-auto. Podeu o bé particionar l'espai lliure existent al disc o bé el disc sencer. La distribució del disc es pot determinar fent servir una recepta definida prèviament, una de personalitzada procedent d'un fitxer recepta, o una inclosa dins els fitxers de configuració prèvia. Actualment no es poden particionar discs múltiples emprant la configuració prèvia, ni tampoc configurar un RAID. La identificació dels discs depèn de l'ordre en què es carreguen llurs controladors. Si el sistema té més d'un disc, assegureu-vos que se seleccione el correcte abans d'utilitzar la configuració prèvia. # Si el sistema disposa d'espai lliure podeu triar de particionar només # aquest. # Nota: Aquesta s'ha de omplir amb valors localitzats (traduits). #d-i partman-auto/init_automatically_partition \ # select Utilitza l'espai lliure continu més gran # També podeu especificar el disc que es particionarà. El nom del dispositiu # es pot indicar bé en el format devfs o bé en el format tradicional. # Per exemple, per emprar el primer disc que detecta el devfs: d-i partman-auto/disk string /dev/discs/disc0/disc # O bé si voleu utilitzar LVM: #d-i partman-auto-lvm/disk string /dev/discs/disc0/disc # Podeu triar qualsevol de les receptes de particionat predefinides. # Nota: Aquesta s'ha de omplir amb valors localitzats (traduits). # localitzar (traduir). d-i partman-auto/choose_recipe \ select Tots els fitxers en una partició (recomanat per a nous usuaris) #d-i partman-auto/choose_recipe \ # select Partició /home separada #d-i partman-auto/choose_recipe \ # select Particions /home, /usr, /var i /tmp separades # O indicar-ne una pròpia... # El format de la recepta es descriu al fitxer devel/partman-auto-recipe.txt. # Si podeu obtenir un fitxer de recepta per a l'entorn de l'instal·lador, # podeu simplement apuntar-hi. #d-i partman-auto/expert_recipe_file string /hd-media/recipe # Si no, podeu posar una recepta sencera en una línia (lògica). Aquest exemple # crea una petita partició /boot, un espai d'intercanvi adient, i empra la # resta de l'espai per a la partició arrel: #d-i partman-auto/expert_recipe string \ # boot-root :: \ # 40 50 100 ext3 \ # $primary{ } $bootable{ } \ # method{ format } format{ } \ # use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \ # mountpoint{ /boot } \ # . \ # 500 10000 1000000000 ext3 \ # method{ format } format{ } \ # use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \ # mountpoint{ / } \ # . \ # 64 512 300% linux-swap \ # method{ swap } format{ } \ # . # Això fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació. d-i partman/confirm_write_new_label boolean true d-i partman/choose_partition \ select Finalitza la partició i escriu els canvis al disc d-i partman/confirm boolean true # Per controlar si el rellotge del maquinari s'ajusta al temps universal # coordinat (UTC). d-i clock-setup/utc boolean true # Podeu ajustar això a qualsevol valor vàlid de $TZ; vegeu /usr/share/zoneinfo/ # per als valors vàlids. d-i time/zone string Europe/Madrid La configuració del fitxer /etc/apt/sources.list i de les opcions de configuració bàsiques estarà completament automatitzada segons el mètode d'instal·lació emprat i les respostes a les primeres preguntes. Opcionalment podeu afegir altres repositoris (locals). # Podeu instal·lar programari no lliure (non-free) i de contribució (contrib). #d-i apt-setup/non-free boolean true #d-i apt-setup/contrib boolean true # Descomenteu això per evitar afegir fonts de seguretat, o indiqueu un # nom de màquina per utilitzar un servidor diferent a security.debian.org. #d-i apt-setup/security_host string # Repositoris addicionals, local[0-9] disponibles #d-i apt-setup/local0/comment string local server #d-i apt-setup/local0/repository string \ # deb http://servidor.local/debian stable main # URL de la clau pública del repositori local #d-i apt-setup/local0/key string http://servidor.local/clau Es poden configurar prèviament el compte del superusuari i el nom i la contrasenya d'un usuari ordinari. Les contrasenyes es poden indicar bé de manera explícita o bé en forma de capolaments MD5. Sigueu conscients que la configuració prèvia de contrasenyes no és completament segura ja que qualsevol persona amb accés al fitxer de configuració prèvia les podrà saber. Emprar capolaments MD5 es considera un poc millor a efectes de seguretat, però això pot generar, falsament, sensació de seguretat, car l'accés als capolaments MD5 permet els atacs de força bruta. # No crar el compte de root (l'usuari normal haurà de ser capaç # d'utilitzar sudo). #d-i passwd/root-login boolean false # De forma alternativa, per no crear el compte d'usuari normal. #d-i passwd/make-user boolean false # Contrasenya de superusuari, bé explícita #d-i passwd/root-password password r00tme #d-i passwd/root-password-again password r00tme # o bé xifrada fent servir un capolament MD5. #d-i passwd/root-password-crypted password [MD5 hash] # Per crear un compte d'usuari normal. #d-i passwd/user-fullname string Usuari de Debian #d-i passwd/username string debian # Contrasenya de l'usuari normal, bé explícita #d-i passwd/user-password password insecure #d-i passwd/user-password-again password insecure # o bé xifrada fent servir un capolament MD5. #d-i passwd/user-password-crypted password [MD5 hash] Les variables passwd/root-password-crypted i passwd/user-password-crypted també es poden configurar prèviament posant ! com a valor. En aquest cas, el compte corresponent es deshabilitarà. Això pot ser convenient per al compte de superusuari en cas que, evidentment, s'haja establert un altre mètode per permetre les tasques d'administració o per entrar com a superusuari (per exemple fent servir l'autenticació de la clau SSH o el sudo). Es pot capolar una contrasenya en MD5 amb la següent ordre. $ echo "r00tme" | mkpasswd -s -H MD5 No hi ha moltes coses que es puguin configurar prèviament en aquesta part. Les úniques preguntes que hi ha fan referència a la instal·lació del nucli. # Seleccioneu el generador initramfs per crear els initrd per a nuclis 2.6. #d-i base-installer/kernel/linux/initramfs-generators string yaird # El Grub és el carregador predeterminat (per a l'x86). Si voleu instal·lar # el lilo, tragueu-hi el comentari: #d-i grub-installer/skip boolean true # Això, que és segur de fer, fa que el grub s'instal·le automàticament al # registre principal d'arrenacada (MBR) si no es detecta cap altre sistema # operatiu a la màquina. d-i grub-installer/only_debian boolean true # Això altre fa també que l'instal·lador del grub el pose a l'MBR si troba # qualsevol altre sistema operatiu, la qual cosa és menys segura ja que pot # no ser possible d'arrencar aquest altre sistema operatiu. d-i grub-installer/with_other_os boolean true # Com a alternativa, si voleu instal·lar-lo a un lloc diferent de l'MBR, # tragueu-ne el comentari i editeu aquestes línies: #d-i grub-installer/bootdev string (hd0,0) #d-i grub-installer/only_debian boolean false #d-i grub-installer/with_other_os boolean false Podeu instal·lar qualsevol combinació de tasques que hi haja a l'abast. En aquest moment les tasques que hi ha són: estàndard escriptori escriptori-gnome escriptori-kde servidor-web servidor-impresió servidor-dns servidor-fitxers servidor-correu servidor-base-de-dades portàtil Podeu també no instal·lar cap tasca i forçar la instal·lació d'un conjunt de paquets d'alguna altra manera. És recomanable incloure sempre la tasca estàndard. Si voleu instal·lar alguns paquets de forma individual a més a més dels instal·lats per tasques, podeu utilitzar el paràmetre pkgsel/include. El valor d'aquest paràmetre pot anar separat o bé per comes o bé per espais, així que el podeu utilitzar de forma senzilla a la línia d'ordres del nucli. tasksel tasksel/first multiselect estàndard, escriptori #tasksel tasksel/first multiselect estàndard, servidor-web #tasksel tasksel/first multiselect estàndard, escriptori-kde # Paquets addicionas per instal·lar individualment #d-i pkgsel/include string openssh-server build-essential # Algunes versions de l'instal·lador poden enviar informes del programari # que heu instal·lat, i els programes que feu servir. Per defecte no # s'envia res, però fer-ho ajuda al projecte a determinar quins programes # són els més populars i incloure'ls en CD. #popularity-contest popularity-contest/participate boolean false # Evita el darrer missatge de la instal·lació que apareix indicant-ne l'estat # complet. d-i finish-install/reboot_in_progress note # Això evita que l'instal·lador expulse el CD quan es torna a arrencar, la # qual cosa és útil en algunes situacions. #d-i cdrom-detect/eject boolean false Durant una instal·lació normal, l'exim sols fa unes poques preguntes. Aquí teniu la manera d'evitar fins i tot aquestes. Però encara es pot configurar de manera més complexa. exim4-config exim4/dc_eximconfig_configtype \ select no configuration at this time exim4-config exim4/no_config boolean true exim4-config exim4/no_config boolean true exim4-config exim4/dc_postmaster string Es pot fer una configuració prèvia de l'X, però probablement us caldrà saber alguns detalls sobre el maquinari de vídeo, car el configurador de l'X no ho configura tot automàticament. # L'X pot detectar el controlador adient per a algunes targetes, però si # empreu una configuració prèvia, substituireu tot el que aquell seleccione. # Amb tot, el controlador vesa funcionarà la majoria de vegades. #xserver-xorg xserver-xorg/config/device/driver select vesa # Un problema amb l'detecció automàtica del ratolí és que si falla, l'X la # tornarà intentar indefinidament. Per tant, si l'heu inclosa en la # configuració prèvia, hi ha la possibilitat de caure en un bucle infinit, # si falla la detecció. #xserver-xorg xserver-xorg/autodetect_mouse boolean true # Es recomana fer servir la detecció automàtica del monitor. xserver-xorg xserver-xorg/autodetect_monitor boolean true # Tragueu el comentari a això si teniu una pantalla LCD. #xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/lcd boolean true # L'X té tres maneres de configurar el monitor. Aquí teniu com configurar # prèviament la «intermèdia» (medium), que sempre és a l'abast. La «simple» # pot no ser-hi, i l'«avançada» (advanced) fa massa preguntes. xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/selection-method \ select medium xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/mode-list \ select 1024x768 @ 60 Hz # Segons el programari instal·lat, o si les coses van malament durant el # procés d'instal·lació, és possible rebre preguntes sobre altres qüestions. # També podeu fer-ne una configuració prèvia. Per obtenir una llista de totes # les preguntes que es poden fer durant la instal·lació, feu una instal·lació, # i després executeu aquestes ordres: # debconf-get-selections --installer > file # debconf-get-selections >> file # Necessàriament, la configuració prèvia de l'instal·lador del Debian no pot # ser segura. No hi ha res que comprove els intents de sobreeiximent de # memòria intermèdia o d'altres abusos sobre els valors d'un fitxer de # configuració prèvia com el present. Feu servir només aquests fitxers si # provenen de llocs de confiança! Per raons de control, i perquè és útil # en general, aquí teniu una manera d'executar de forma automàtica # qualsevol ordre de l'intèrpret que vulgueu dins l'instal·lador. # Aquesta primera ordre s'executa tan prompte com es pot, tot just després # de llegir el fitxer de configuració prèvia. #d-i preseed/early_command string anna-install some-udeb # Aquesta s'executa just abans que finalitzi la instal·lació, però # quan encara es pot usar un directori de destí /target. Podeu fer chroot # sobre /target i usar-lo directament, o fer servir les ordres apt-install # i in-target per instal·lar paquets fàcilment i executar ordres al # sistema de destinació. #d-i preseed/late_command string apt-install zsh; in-target chsh -s /bin/zsh En un fitxer de configuració prèvia se'n poden incloure d'altres. Qualsevol ajust d'aquests fitxers prevaldrà sobre els dels fitxers carregats primer. Això fa possible, per exemple, indicar la configuració general de la xarxa a un fitxer i els ajusts més específics a altres. # Es pot incloure més d'un fitxer, separat per espais; es carregaran tots. # Els fitxers inclosos poden tenir directrius de configuració prèvia pròpies # o bé incloure fitxers amb d'altres. Tingueu en compte que si els noms de # fitxer són relatius, s'agafen del mateix directori que el del fitxer que # els inclou. #d-i preseed/include string x.cfg # L'instal·lador pot comprovar sumes de verificació de fitxers de configuració # prèvia abans de fer-los servir. Actualment sols es pot poden emprar md5sums. # Indiqueu els md5sums en el mateix ordre que la llista de fitxers que s'ha # d'incloure. #d-i preseed/include/checksum string 5da499872becccfeda2c4872f9171c3d # Més flexible que això és el següent, que executa una ordre a l'intèpret i, # si s'obté cap nom d'un fitxer de configuració prèvia, s'hi inclou. #d-i preseed/include_command \ # string echo if [ "`hostname`" = bob ]; then echo bob.cfg; fi # El més flexible de tots, açò descarrega un programa i l'executa. # El programa pot utilitzar ordres com debconf-set per manipular la base # de dades debconf. Adoneu-vos que els noms d'arxiu són relatius, s'agafen # del mateix directori que el fitxer de preconfiguració que els executa. d-i preseed/run string foo.sh