La versió gràfica de l'instal·lador només està disponible per a un nombre limitat d'arquitectures, incloent &arch-title;. La funcionalitat de l'instal·lador gràfic és essencialment la mateixa que la de l'instal·lador regular, però amb un aspecte diferent; en el fons utilitza els mateixos programes. Encara que la funcionalitat sigui idèntica, l'instal·lador gràfic té alguns avantatges significatius. La millora principal és que suporta més idiomes, concretament aquells que utilitzen jocs de caràcters que no es poden mostrar amb la interfície newt. També incorpora certes millores relacionades amb la usabilitat com l'opció d'utilitzar el ratolí, i en alguns casos també es poden veure diverses preguntes alhora en una mateixa pantalla. L'instal·lador gràfic està disponible en totes les imatges de CD i amb el mètode d'instal·lació hd-media. Com l'instal·lador gràfic utilitza un initrd diferent (i molt més gran) que l'instal·lador normal, s'ha d'arrencar utilitzant installgui en lloc de install. Anàlogament, el mode expert i el mode rescat s'arrenquen utilitzant expertgui i rescuegui respectivament. També està disponible com a imatge ISO mini especial La imatge ISO mini es pot descarregar des d'una de les rèpliques de Debian tal i com es descriu a . Busqueu netboot/gtk/mini.iso. , que és útil sobretot per a fer proves; en aquest cas la imatge s'ha de carregar utilitzant simplement install. No hi ha cap instal·lador gràfic que es pugui arrencar per xarxa. Per a &arch-title;, actualment només hi ha disponible una imatge ISO mini experimental La imatge ISO mini es pot descarregar des d'una de les rèpliques de Debian tal i com es descriu a . Busqueu netboot/gtk/mini.iso. . Hauria de funcionar en pràcticament qualsevol dels sistemes PowerPC que disposin d'una targeta gràfica ATI, però és possible que falli en altres sistemes. L'instal·lador gràfic requereix més memòria que l'instal·lador normal: &minimum-memory-gtk;. Si no hi ha prou memòria, passarà a utilitzar la interfície newt automàticament com a alternativa. Podeu especificar paràmetres d'arrencada en iniciar l'instal·lador gràfic tal i com ho faríeu amb l'instal·lador regular. Un d'aquests paràmetres us permetrà configurar el ratolí per a esquerrans. Teniu un llistat dels paràmetres vàlids a . Tal i com ja s'ha dit anteriorment, l'instal·lador gràfic funciona ben bé de la mateixa manera que l'instal·lador regular, i per tant la resta del manual es igualment vàlid com a guia del procés d'instal·lació. Si preferiu utilitzar el teclat en comptes del ratolí, hi ha un parell de coses que hauríeu de saber. Per expandir una llista (s'utilitza per exemple en la selecció de països dins dels continents), podeu utilitzar les tecles + i -. Per a preguntes en que hi ha més d'un element seleccionable (p.ex. la selecció de tasques), després de realitzar la selecció oportuna, haureu de tabular fins al botó &BTN-CONT; prémer la tecla de retorn directament no activarà &BTN-CONT; sinó que commutarà la selecció. Per canviar a una altra consola, també necessitareu utilitzar la tecla Ctrl, tal i com es fa a l'«X Window System». Per exemple, per canviar a VT1 haureu d'utilitzar Ctrl Alt Esquerre F1 . Etch és la primera versió que inclou l'instal·lador gràfic i utilitza tecnologia relativament nova. Us podeu trobar amb una sèrie de problemes coneguts durant la instal·lació. Esperem que aquests problemes estiguin solucionats de cara al proper llançament de &debian;. En algunes pantalles la informació no queda formatada correctament en columnes. L'exemple més obvi és la primera pregunta on heu de seleccionar l'idioma. Un altre exemple és la pantalla principal del partman. La introducció de certs caràcters pot no funcionar, i en alguns casos es mostrarà un caràcter incorrecte. Per exemple, formar un caràcter prement primer l'accent i després la lletra no funciona. El suport per a dispositius «touchpad» encara no és òptim. No hauríeu de canviar a una consola diferent mentre l'instal·lador està ocupat; això pot provocar de la interfície falli. En cas que això passi es tornarà a iniciar automàticament, però tot i així és possible que tingueu problemes amb la instal·lació. Canviar a una altra consola mentre l'instal·lador està en espera que introduïu dades hauria de funcionar sense cap problema. El suport per a crear particions xifrades està limitat ja que no és possible generar una clau de xifrat aleatòria. És possible establir una partició xifrada utilitzant una contrasenya com a clau de xifrat. Actualment no és possible iniciar un intèrpret d'ordres des de la interfície gràfica. Això vol dir que les opcions rellevants per fer-ho (disponibles quan utilitzeu la interfície de text) no es mostraran al menú principal del sistema d'instal·lació ni al menú del mode rescat. En comptes d'això, haureu de canviar (seguint el procediment descrit anteriorment) a un dels intèrprets d'ordres que estan disponibles a les consoles virtuals VT2 i VT3. Després d'arrencar l'instal·lador en mode rescat, tal vegada us sigui útil iniciar un intèrpret d'ordres a la partició arrel d'un sistema ja instal·lat. Això és possible (després de seleccionar la partició per a muntar-la com a partició arrel) canviant a VT2 o VT3 i introduint l'ordre següent: # chroot /target