En el Linux teniu diversos fitxers especials que podeu trobar al directori /dev. Aquests fitxers s'anomenen fitxers de dispositiu i no es comporten com fitxers normals. Els tipus més comuns de fitxers de dispositiu són els de bloc i els de caracter. Aquests fitxers actuen d'interfície amb el controlador real (que forma part del nucli de Linux) que és el que accedeix al maquinari. Un altre tipus de fitxer de dispositiu menys habitual és el que s'anomena pipe. Podeu vore els fitxers de dispositiu més important a la taula de baix. fd0 Disquetera primera fd1 Disquetera segona hda Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre) hdb Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau) hdc Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre) hdd Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau) hda1 Primera partició del primer disc dur IDE hdd15 Quinzena partició del quart disc dur IDE sda Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI més baixa (p.ex. 0) sdb Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 1) sdc Disc dur SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior (p.ex. 2) sda1 Primera partició del primer disc dur SCSI sdd10 Desena partició del quart disc dur SCSI sr0 CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI més baixa sr1 CD-ROM SCSI amb la ID d'SCSI immediatament posterior ttyS0 Port sèrie 0, COM1 sota l'MS-DOS ttyS1 Port sèrie 1, COM2 sota l'MS-DOS psaux dispositiu de ratolí PS/2 gpmdata Pseudodispositiu, repetidor de dades procedents del dimoni GPM (ratolí) cdrom Enllaç simbòlic a la unitat de CD-ROM mouse Enllaç simbòlic al fitxer de dispositiu del ratolí null Qualsevol cosa escrita a aquest dispositiu desapareixerà zero Aquest dispositiu produeix sempre zeros EL ratolí pot emprar-se tant a l'intèpret d'ordres del Linux (amb el gpm) com a l'entorn X de finestres. Tots dos usos es poden fer compatibles si el repetidor gpm s'empra de manera que permeta al senyal arribar al servidor X, així: mouse => /dev/psaux => gpm => /dev/gpmdata -> /dev/mouse => X /dev/ttyS0 (repeater) (symlink) /dev/ttyS1 D'una banda, ajusteu el protocol del repetidor a «raw» (a /etc/gpm.conf), i de l'altra, ajusteu l'X al protocol original del ratolí, a /etc/X11/XF86Config o /etc/X11/XF86Config-4. Aquesta solució per emprar el gpm fins i tot en X té avantatges quan desendolleu el ratolí sense adonar-vos. Només cal tornar a engegar el gpm amb # /etc/init.d/gpm restart per tornar a habilitar el ratolí sense haver de tornar a iniciar l'X. Si el gpm es troba deshabilitat o no s'ha instal·lat, assegureu-vos de configurar l'X perquè llegisca directament del dispositiu del ratolí, p.ex. /dev/psaux. Per a més detalls, consulteu el miniCOM ES FA del ratolí de 3 botons, a /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/3-Button-Mouse.gz, el man gpm, el /usr/share/doc/gpm/FAQ.gz, i el README.mouse. En els PowerPC, a /etc/X11/XF86Config o /etc/X11/XF86Config-4, ajusteu el dispositiu del ratolí a "/dev/input/mice". Els nuclis moderns permeten l'emulació d'un ratolí de tres botons per a aquells que només en tenen un. Només cal afegir aquestes línies al fitxer /etc/sysctl.conf file. # emulació del ratolí de 3 botons # activa l'emulació /dev/mac_hid/mouse_button_emulation = 1 # Envia un senyal de botó d'enmig amb la tecla F11 /dev/mac_hid/mouse_button2_keycode = 87 # Envia un senyal de botó dret amb la tecla F12 /dev/mac_hid/mouse_button3_keycode = 88 # Per a tecles diferents, empreu el showkey per obtenir-ne el codi. Una instal·lació estàndard per l'arquitectura i386 amb el nucli 2.6, incloent-hi tots els paquets estàndard, requereix 442 MiB d'espai de disc. Una instal·lació bàsica mínima, amb la tasca estàndard no seleccionada, ocuparà 230 MiB. En els dos casos és l'espai en disc utilitzat després d'acabar la instal·lació i esborrar tots els fitxers temporals. Açò també te en compte les necessitats del sistema de fitxers, per exemple els fitxers de «journal». Açò vol dir que farà falta prou més espai al disc durant la instal·lació i per l'ús normal del sistema. La següent taula enumera les mides indicades per l'aptitude que calen per a les tasques llistades en el tasksel. Tingueu en compte que algunes d'aquestes comparteixen components, per tant la mida total de la instal·lació conjunta de dues d'elles pot resultar inferior al total de la suma indicat. Tingueu en compte que cal afegir les mides de la taula a la de la instal·lació estàndard a l'hora de determinar la mida de les particions. La major part de la mida identificada com a Mida de la instal·lació l'ocuparà /usr i a /lib; la mida identificada com a Mida de la descàrrega cal tenir-la a l'abast (temporalment) a /var. Tasca Mida de la instal·lació (MiB) Mida de la descàrrega (MiB) Espai requerit per a la instal·lació (MiB) Entorn d'escriptori 1267 420 1667 Portàtil Hi ha molts paquets comuns a la tasca Portàtil amb la tasca Entorn d'escriptori. Si les instal·leu les dos, la tasca Laptop tan sols necessitarà uns MiB addicionals d'espai en disc. 50 17 67 Servidor web 35 11 46 Servidor d'impressió 277 79 356 Servidor del DNS 2 1 3 Servidor de fitxers 49 21 70 Servidor de correu 13 5 18 Base de dades SQL 24 8 32 La tasca Desktop instal·larà l'entorn d'escriptori GNOME. Si la llengua emprada no és l'anglès, el tasksel potser instal·larà automàticament una tasca de localització si n'hi ha cap a l'abast per a la vostra llengua. Les necessitats d'espai canvien segons la llengua; heu de reservar uns 350 MiB en total per a la descàrrega i la instal·lació.