Aquesta secció explica com instal·lar &debian; des d'un Unix o Linux, sense utilitzar el sistema de menús de l'instal·lador com s'explica a tot aquest manual. Aquest COM ES FA d'instal·lació creuada l'han demanat usuaris de Red Hat, Mandrake i SuSE que migren a &debian;. En aquesta secció es pressuposa una certa familiaritat amb la introducció d'ordres *nix i la navegació pel sistema de fitxers. En aquesta secció, $ significa que l'ordre s'ha d'introduir a sistema actual de l'usuari, i # significa que l'ordre s'ha d'introduir al chroot de Debian. Una vegada tingueu configurat el sistema Debian a la vostra mida, podreu migrar totes les dades existents (si hi ha alguna) i continuar treballant. Aquesta és per tant una instal·lació &debian; amb temps de fora de servei zero. També és una manera intel·ligent de treballar amb maquinari que d'altra manera no vol funcionar bé amb diferents arrencades o mitjans d'instal·lació. Amb les actuals eines *nix, es necessita reparticionar el disc, creant al menys un sistema de fitxers i una partició d'intercanvi. Necessitareu al menys 350 MiB d'espai per una instal·lació de consola, o bé al menys 1 GiB si voleu instal·lar X (més si intenteu instal·lar algun entorn d'escriptori com el GNOME o el KDE). A continuació, crear sistemes de fitxers a les vostres particions. Per exemple, per crear un sistema de fitxers ext3 a la partició /dev/hda6 (que és el nostre exemple per la partició arrel): # mke2fs -j /dev/hda6 Si voleu crear un sistema de fitxers ext2, ometeu -j. Inicialitzeu i activeu l'intercanvi (substituïu el nombre de la partició per la vostra partició d'intercanvi de Debian): # mkswap /dev/hda5 # sync; sync; sync # swapon /dev/hda5 Munteu la partició a /mnt/debinst (el lloc d'instal·lació, per ser l'arrel (/) del sistema de fitxers del nou sistema). El punt de muntatge és arbitrari, i se'n farà ús desprès. # mkdir /mnt/debinst # mount /dev/hda6 /mnt/debinst Si voleu tenir parts del vostre sistema de fitxers (p.ex. /usr) muntats en particions separades, haureu de crear i muntar aquests directoris manualment abans de procedir amb la següent fase. L'eina que utilitza l'instal·lador de Debian, i que es reconeix oficialment com la manera d'instal·lar un sistema base de Debian, és debootstrap. Fa ús de wget i ar, i per altra part tan sols depèn de /bin/sh i eines Unix/Linux bàsiques Això inclou les utilitats base de GNU i ordres com sed, grep, tar i gzip. . Instal·leu wget i ar si no hi són ara al vostre sistema, i descarregueu i instal·leu debootstrap. Podeu també utilitzar el procediment següent per fer la instal·lació de forma manual. Creeu un directori de treball per extreure els .deb dins: # mkdir work # cd work El binari de debootstrap el podeu trobar a l'arxiu de Debian (assegureu-vos de seleccionar l'arxiu correcte per la vostra arquitectura). Descarregueu el .deb debootstrap del repositori, copieu el paquet al directori i extraieu-ne els fitxers. Necessitareu tenir privilegis de root per instal·lar els fitxers. # ar -x debootstrap_0.X.X_all.deb # cd / # zcat /full-path-to-work/work/data.tar.gz | tar xv Podeu descarregar els fitxers que necessiteu del debootstrap directament de l'arxiu quan l'executeu. Podeu substituir &archive-mirror;/debian per qualsevol rèplica de l'arxiu a l'ordre de l'exemple de baix, preferiblement per un que estigui a prop vostre. Teniu una llista de less rèpliques a . Si teniu un CD de &debian; &releasename; muntat a /cdrom, podeu substituir l'adreça del http per: file:/cdrom/debian/ Substituïu una de les següents per ARCH a l'ordre debootstrap: alpha, amd64, arm, hppa, i386, ia64, m68k, mips, mipsel, powerpc, s390 o sparc. # /usr/sbin/debootstrap --arch ARCH &releasename; \ /mnt/debinst http://ftp.es.debian.org/debian Ara ja teniu un sistema Debian real al disc, això si, molt petit. Feu chroot: # LANG=C chroot /mnt/debinst /bin/bash Desprès d'entrar al chroot podrieu necessitar ajustar la definició de terminal per que siga compatible amb el sistema Debian base, per exemple: # export TERM=xterm-color Necessitareu crear el fitxer /etc/fstab. # editor /etc/fstab Aquest és un exemple que podeu modificar per que s'ajuste a los vostres necessitats: # /etc/fstab: informació estàtica del sistema de fitxers. # # s. fitxers punt muntatge tipus opcions dump passades /dev/XXX / ext3 defaults 0 1 /dev/XXX /boot ext3 ro,nosuid,nodev 0 2 /dev/XXX none swap sw 0 0 proc /proc proc defaults 0 0 /dev/fd0 /media/floppy auto noauto,rw,sync,user,exec 0 0 /dev/cdrom /media/cdrom iso9660 noauto,ro,user,exec 0 0 /dev/XXX /tmp ext3 rw,nosuid,nodev 0 2 /dev/XXX /var ext3 rw,nosuid,nodev 0 2 /dev/XXX /usr ext3 rw,nodev 0 2 /dev/XXX /home ext3 rw,nosuid,nodev 0 2 Utilitzeu mount -a per muntar tot el sistema de fitxers que heu especificat al vostre /etc/fstab, o bé munteu cada sistema de fitxers de forma individual: # mount /path # e.g.: mount /usr Els sistemes Debian tenen punts de muntatge pels dispositius extraïbles a /media, però manté enllaços per raons de compatibilitat a /. Creeu aquests si els necessiteu, per exemple: # cd /media # mkdir cdrom0 # ln -s cdrom0 cdrom # cd / # ln -s media/cdrom Podeu muntar el sistema de fitxers proc varies vegades i a llocs arbitraris, però s'espera tenir el /proc. Si no utilitzeu mount -a, assegureu-vos de muntar proc abans de continuar: # mount -t proc proc /proc L'ordre ls /proc ha de mostrar ara un directori no buit. Si això fallés, podeu provar de muntar proc des de fora del chroot: # mount -t proc proc /mnt/debinst/proc Hi ha una opció al fitxer /etc/default/rcS que determina si el sistema interpretarà que el rellotge intern està en UTC o en horari local. L'ordre següent permetrà configurar i triar la vostra zona horària. # editor /etc/default/rcS # tzconfig Per configurar la xarxa, editeu /etc/network/interfaces, /etc/resolv.conf, /etc/hostname i /etc/hosts. # editor /etc/network/interfaces Ací teniu alguns exemples senzills de /usr/share/doc/ifupdown/examples: ###################################################################### # /etc/network/interfaces -- fitxer de configuració per ifup(8), ifdown(8) # Llegiu la pàgina del manual de interfaces(5) per veure quines # opcions teniu al vostre abast. ###################################################################### # Sempre voldrem l'interfície loopback # auto lo iface lo inet loopback # Per utilitzar dhcp: # # auto eth0 # iface eth0 inet dhcp # Un exemple de configuració amb IP estàtica (broadcast i gateway són # opcionals): # # auto eth0 # iface eth0 inet static # address 192.168.0.42 # network 192.168.0.0 # netmask 255.255.255.0 # broadcast 192.168.0.255 # gateway 192.168.0.1 Introduïu el nom del(s) vostre(s) servidor(s) de noms a /etc/resolv.conf: # editor /etc/resolv.conf Un exemple senzill de /etc/resolv.conf: search hqdom.local nameserver 10.1.1.36 nameserver 192.168.9.100 Introduïu el nom del vostre sistema (de 2 a 63 caràcters): # echo DebianHostName > /etc/hostname I un fitxer /etc/hosts bàsic amb suport IPv6: 127.0.0.1 localhost DebianHostName # Les línies següents són les desitjables per màquines amb suport IPv6 ::1 ip6-localhost ip6-loopback fe00::0 ip6-localnet ff00::0 ip6-mcastprefix ff02::1 ip6-allnodes ff02::2 ip6-allrouters ff02::3 ip6-allhosts Si teniu vàries targes de xarxa, ordeneu els noms dels mòduls dels controladors al fitxer /etc/modules amb l'ordre desitjat. A l'arrencada, cada targeta s'associarà amb el nom de l'interfície (eth0, eth1, etc.) que esperàveu. El debootstrap haurà creat un fitxer /etc/apt/sources.list molt bàsic que permetrà instal·lar paquets addicionals. Per altra banda, potser voldreu afegir alguns fonts addicionals, per exemple per el codi font des paquets i les actualitzacions de seguretat: deb-src http://ftp.es.debian.org/debian etch main deb http://security.debian.org/ etch/updates main deb-src http://security.debian.org/ etch/updates main Recordeu d'executar aptitude update desprès de fer els canvis a la llista de fonts. Per configurar els vostres paràmetres locals per utilitzar un idioma que no sigui l'anglès, instal·leu el paquet de suport locales i configureu-lo. En aquest moment es recomana utilitzar els locales amb UTF-8. # aptitude install locales # dpkg-reconfigure locales Per configurar el vostre teclat (si fa falta): # aptitude install console-data # dpkg-reconfigure console-data Mireu que el teclat no es pot configurar mentre esteu al chroot, sino que estarà configurat quan reinicieu de nou. Si intenteu arrencar aquest sistema, probablement voldreu un nucli Linux i una carregador d'arrencada. Identifiqueu si hi ha algun nucli pre-empaquetat amb: # apt-cache search linux-image Si intenteu fer ús d'un nucli pre-empaquetat, potser voldreu crear un fitxer de configuració /etc/kernel-img.conf abans de fer-ho. Ací teniu un fitxer d'exemple: # Substitució de l'administració d'imatges del nucli # Trobareu més detalls a kernel-img.conf(5) do_symlinks = yes relative_links = yes do_bootloader = yes do_bootfloppy = no do_initrd = yes link_in_boot = no Trobareu informació detallada d'aquests fitxers i de les seves opcions a la seva pàgina de manual, que podeu trobar-la després d'instal·lar el paquet kernel-package. Us recomanem que comproveu que els valors són els apropiats pel vostre sistema. Si voleu utilitzar el grub com a carregador d'arrencada, podeu donar-li el valor no a l'opció do_bootloader. Per actualitzar automàticament el vostre /boot/grub/menu.lst quan instal·leu o esborreu un nucli de Debian, afegiu les línies següents: postinst_hook = update-grub postrm_hook = update-grub Pel carregador de l'arrencada lilo, s'ha de donar el valor yes a l'opció do_bootloader. Aleshores instal·leu el paquet del nucli que trieu fent ús del nom del paquet. # aptitude install linux-image-&kernelversion;-arch-etc Si no creeu un fitxer /etc/kernel-img.conf abans d'instal·lar un nucli pre-empaquetat, aleshores se us farà algunes preguntes a la instal·lació que van dirigides a fer-ho. Per aconseguir que el vostre sistema &debian; arrenqui, configureu el carregador d'arrencada per que carregui el nucli instal·lat a la partició. Fixeu-vos que debootstrap no instal·la cap carregador d'arrencada, encara que podeu utilitzar l'aptitude dins el chroot per tal de fer-ho. Comproveu la informació de info grub o man lilo.conf per com configurar el carregador d'arrencada. Si el vostre sistema era ja Debian, afegiu una entrada per la instal·lació al vostre fitxer existent menu.lst o lilo.conf. Pel lilo.conf, podeu copiar-lo al nou sistema i editar-lo allí. Després de editar-lo, executeu lilo (recordeu que utilitzarà el lilo.conf relatiu al sistema des d'on el crideu). Instal·lar i configurar el grub és tan fàcil com: # aptitude install grub # grub-install /dev/hda # update-grub La segona ordre instal·larà el grub (en aquest cas al MBR de hda). L'última ordre crearà un fitxer correcte i funcional a /boot/grub/menu.lst. Ací teniu un exemple bàsic de /etc/lilo.conf: boot=/dev/hda6 root=/dev/hda6 install=menu delay=20 lba32 image=/vmlinuz label=Debian Depenent de quin carregador de l'arrencada sel·leccioneu, podeu fer alguns canvis addicionals a l'/etc/kernel-img.conf. Pel carregador grub, hauríeu de canviar l'opció do_bootloader a no. I per configurar automàticament el /boot/grub/menu.lst al instal·lar o esborrar nuclis de Debian, afegiu les línies següents: postinst_hook = update-grub postrm_hook = update-grub Pel carregador lilo, el valor de do_bootloader s'ha de deixar en yes. Llegiu man yaboot.conf per tenir més informació de com configurar el carregador d'arrencada. Si esteu a un sistema on prèviament teníeu ja instal·lat Debian, copieu el vostre fitxer ja existent yaboot.conf. Podeu copiar-lo al nou sistema i editar-lo allí. Desprès d'editar-lo, executeu ybin (recordeu que utilitzarà el yaboot.conf relatiu al sistema des d'on l'executeu). Un exemple bàsic de /etc/yaboot.conf podria ser: boot=/dev/hda2 device=hd: partition=6 root=/dev/hda6 magicboot=/usr/lib/yaboot/ofboot timeout=50 image=/vmlinux label=Debian A algunes màquines, podríeu necessitar utilitzar ide0: en comptes de hd:. Com ja s'ha dit abans, el sistema instal·lat serà molt bàsic. Si us agradaria tenir un sistema més madur, hi ha un mètode fàcil per instal·lar tots els paquets de prioritat standard: # tasksel install standard Per suposat, podeu utilitzar l'aptitude per instal·lar paquets de forma individual. Després de la instal·lació hi ha un munt de paquets descarregats a /var/cache/apt/archives/. Podeu alliberar espai al disc executant: # aptitude clean