diff options
Diffstat (limited to 'ca/partitioning')
-rw-r--r-- | ca/partitioning/device-names.xml | 110 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition-programs.xml | 140 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/hppa.xml | 23 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/ia64.xml | 123 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/mips.xml | 16 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/powerpc.xml | 56 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/sparc.xml | 35 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/x86.xml | 93 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partitioning.xml | 13 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/schemes.xml | 81 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/sizing.xml | 56 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/tree.xml | 156 |
12 files changed, 0 insertions, 902 deletions
diff --git a/ca/partitioning/device-names.xml b/ca/partitioning/device-names.xml deleted file mode 100644 index 90f6b01ed..000000000 --- a/ca/partitioning/device-names.xml +++ /dev/null @@ -1,110 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64772 --> - - - <sect1 arch="linux-any" id="device-names"> - <title>Noms dels dispositius a Linux</title> -<para> - -Els noms dels discs i particions a Linux poden ser diferents que en altres -sistemes operatius. Necessiteu saber els noms que utilitza Linux quan creeu -i monteu particions. Aquest és l'esquema bàsic de noms: - -</para> -<itemizedlist arch="not-s390"> -<listitem><para> - -La primera disquetera es diu <filename>/dev/fd0</filename>. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -La segona disquetera es diu <filename>/dev/fd1</filename>. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -El primer disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI) -<filename>/dev/sda</filename>. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -El segon disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI) -<filename>/dev/sdb</filename>, i així successivament. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -El primer CD-ROM SCSI s'anomena <filename>/dev/scd0</filename>, també -conegut com a <filename>/dev/sr0</filename>. - -</para></listitem> -</itemizedlist> - -<itemizedlist arch="s390"> -<listitem><para> - -El primer dispositiu DASD s'anomena -<filename>/dev/dasda</filename>. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -El segon dispositiu DASD s'anomena -<filename>/dev/dasdb</filename>, i així. - -</para></listitem> -</itemizedlist> - -<para arch="not-s390"> - -Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al -nom del disc: <filename>sda1</filename> i <filename>sda2</filename> -representen la primera i segona partició del primer disc SCSI del vostre -sistema. - -</para><para arch="not-s390"> - -Ací teniu un exemple real. Assumim que teniu un sistema amb dos discs -SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc -(a l'adreça 2) s'anomena <filename>sda</filename>, i el segon -<filename>sdb</filename>. Si la unitat<filename>sda</filename> té tres -particions, aquestes s'anomenaran <filename>sda1</filename>, -<filename>sda2</filename> i <filename>sda3</filename>. La mateixa lògica -s'aplica també al disc <filename>sdb</filename> i les seues particions. - -</para><para arch="not-s390"> - -Teniu en compte que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (és a dir, -controladores), l'ordre de les unitats pot ser confús. La millor solució -en aquest cas és estar atent als missatges d'arrencada, assumint que sabeu -els models de les unitats i/o les seues capacitats. - -</para><para arch="x86"> - -Linux representa les particions primàries fent servir el nom del disc, -més els números 1 al 4. Per exemple, la primera partició primària al -primer disc IDE és <filename>/dev/hda1</filename>. Les particions lògiques -s'enumeren començant pel 5, així la primera partició lògica en aquest -mateix disc és <filename>/dev/hda5</filename>. Recordeu que la partició -estesa, que és la que integra les particions lògiques, no es pot -utilitzar. Això és vàlid tant per a discs SCSI com per a discs IDE. - -</para><para arch="sparc"> - -Les particions de disc Sun permeten 8 particions independents (o -«slices»). La tercera partició és normalment (i s'aconsella que així -siga) la partició de <quote>disc sencer</quote>. Aquesta partició -referència tots els sectors del disc, i la utilitza el carregador (SILO, -o el de Sun). - -</para><para arch="s390"> - -Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al -nom del disc: <filename>dasda1</filename> i <filename>dasda2</filename> -representen la primera i segona partició del primer dispositiu DASD del -vostre sistema. - -</para> - </sect1> diff --git a/ca/partitioning/partition-programs.xml b/ca/partitioning/partition-programs.xml deleted file mode 100644 index 6f36fd71b..000000000 --- a/ca/partitioning/partition-programs.xml +++ /dev/null @@ -1,140 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64916 --> - - <sect1 id="partition-programs"> - <title>Programes de &debian; per fer particions</title> -<para> - -Els desenvolupadors de &debian; han adaptat nombroses varietats de programes -per fer particions a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i -arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients -per a la vostra arquitectura. - -</para> - -<variablelist> - -<varlistentry> -<term><command>partman</command></term> -<listitem><para> - -És l'eina de &debian; recomanada per fer particions. Aquesta navalla suïssa també -pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers -<phrase arch="any-x86"> (<quote>formatar</quote> en terminologia de Windows)</phrase> -i associar-los a punts de muntatge. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="fdisk.txt"> -<term><command>fdisk</command></term> -<listitem><para> - -És el partidor de discs original del Linux, adequat per als experts. - -</para><para> - -Aneu amb compte si teniu particions de FreeBSD. Els nuclis d'instal·lació -permeten l'ús d'aquestes particions, però la manera com -l'<command>fdisk</command> els representa (o no) pot fer que els noms de -dispositiu diferisquen. Vegeu el -<ulink url="&url-linux-freebsd;">COM ES FA Linux+FreeBSD</ulink>. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="cfdisk.txt"> -<term><command>cfdisk</command></term> -<listitem><para> - -És un partidor de discs d'ús senzill, apte per a tothom. - -</para><para> - -Tingueu en compte que el <command>cfdisk</command> no reconeix particions -FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="atari-fdisk.txt"> -<term><command>atari-fdisk</command></term> -<listitem><para> - -És la versió de l'<command>fdisk</command> per a l'Atari. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="amiga-fdisk.txt"> -<term><command>amiga-fdisk</command></term> -<listitem><para> - -És la versió de l'<command>fdisk</command> per a l'Amiga. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="mac-fdisk.txt"> -<term><command>mac-fdisk</command></term> -<listitem><para> - -És la versió de l'<command>fdisk</command> per al Mac. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="pmac-fdisk.txt"> -<term><command>pmac-fdisk</command></term> -<listitem><para> - -És la versió de l'<command>fdisk</command> per al PowerMac, emprada també -pels sistemes BVM i Motorola VMEbus. - -</para></listitem> -</varlistentry> - -<varlistentry condition="fdasd.txt"> -<term><command>fdasd</command></term> -<listitem><para> - -És la versió de l'<command>fdisk</command> per a &arch-title;; Llegiu el manual -de l'fdasd o bé el capítol 13è de -<ulink url="http://oss.software.ibm.com/developerworks/opensource/linux390/docu/l390dd08.pdf"> -Device Drivers and Installation Commands</ulink> per a més detalls. - -</para></listitem> -</varlistentry> -</variablelist> - -<para> - -Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu -<guimenuitem>Partir un disc dur</guimenuitem> (o paregut). Es podria -utilitzar una eina de fer particions des de la línia d'ordres al VT2, -malgrat que no es recomana. - -</para><para arch="any-x86"> - -Recordeu que heu de marcar la partició d'arrencada com a -<quote>Arrencable</quote>. - -</para><para condition="mac-fdisk.txt"> - -Un aspecte important quan particioneu discs de tipus Mac és que la partició -d'intercanvi s'identifica pel nom; s'ha d'anomenar <quote>swap</quote>. -Totes les particions linux del Mac són del mateix tipus, Apple_UNIX_SRV2. -Llegiu el manual. També podeu llegir el -<ulink url="&url-mac-fdisk-tutorial;">Tutorial de mac-fdisk</ulink>, el qual -inclou els passos que heu de fer si voleu compartir el disc amb un MacOS. - -</para> - -&partition-hppa.xml; -&partition-x86.xml; -&partition-ia64.xml; -&partition-mips.xml; -&partition-powerpc.xml; -&partition-sparc.xml; - - </sect1> diff --git a/ca/partitioning/partition/hppa.xml b/ca/partitioning/partition/hppa.xml deleted file mode 100644 index 1d7d65c97..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/hppa.xml +++ /dev/null @@ -1,23 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 35595 --> - - - <sect2 arch="hppa"><title>Particionar per a &arch-title;</title> -<para> - -PALO, el carregador de HPPA, requereix una partició de tipus -<quote>F0</quote> en algun lloc dins les primeres 2 GiB. Aquí és on es -guardarà el carregador, un nucli opcional i el disc RAM, per tant feu-l'ho -suficientment gran almenys per aquest — 4 Mib (jo prefereixo -8–16 MiB). Un requeriment addicional de la firma és que el nucli -Linux ha d'estar dins dels primers 2 GiB del disc. Això s'aconsegueix -normalment incloent la partició arrel ext2 sencera dins dels primers -2 GiB del disc. Alternativament podeu crear una petita partició ext2 -aprop de l'inici del disc i muntar-la a <filename>/boot</filename>, -aquest és el directori on el(s) nucli(s) Linux es guardaran. -<filename>/boot</filename> necessita ser suficientment gran com per -contenir tots els nuclis (i còpies de seguretat) que es vulguin carregar; -25–50 MiB és normalment suficient. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/ia64.xml b/ca/partitioning/partition/ia64.xml deleted file mode 100644 index ef6ef8c0d..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/ia64.xml +++ /dev/null @@ -1,123 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 43254 --> - - - <sect2 arch="ia64"><title>Fer particions per a &arch-title;</title> -<para> - -El partidor de disc <command>partman</command> és l'eina per fer -particions per omissió de l'instal·lador. És capaç de gestionar el -conjunt de particions i els seus punts de muntatge per tal d'assegurar -que els discs i els sistemes de fitxers estan correctament configurats -per una correcta instal·lació. Internament fa ús de -<command>parted</command> per partir el disc. - -</para> - - <note> - <title>Formats reconeguts per l'EFI</title> -<para> - -El microprogramari de l'EFI de l'IA-64 suporta dos formats de -taula de particions (o etiqueta de disc), GPT i MS-DOS. MS-DOS, el -format usat típicament en PC i386, està desaconsellat pels sistemes -IA-64. Malgrat que l'instal·lador permet també emprar el programa -<command>cfdisk</command>, hauríeu d'usar únicament el <ulink -url="parted.txt"><command>parted</command></ulink> perquè només -ell pot gestionar correctament tant les taules MS-DOS com les GPT. - -</para></note> - -<para> - -Les receptes per partir automàticament del <command>partman</command> -creen una partició EFI com a primera partició del disc. També podeu -crear aquesta partició en l'apartat <guimenuitem>Fer particions de forma -guiada</guimenuitem> del menú principal de manera similar a crear una -partició d'<emphasis>intercanvi</emphasis>. - -</para><para> - -El partidor <command>partman</command> és capaç de -gestionar la major part de disposicions de discs. -Per aquells casos rars en què calgui configurar un disc manualment, -podeu emprar la utilitat <command>parted</command> directament a -través de la seva interfície de línia d'ordres. -Assumint que voleu esborrar completament el vostre disc i crear -una taula GPT i algunes particions, aleshores podeu usar quelcom -similar a la següent seqüència d'ordres: - -<informalexample><screen> - mklabel gpt - mkpartfs primary fat 0 50 - mkpartfs primary linux-swap 51 1000 - mkpartfs primary ext2 1001 3000 - set 1 boot on - print - quit -</screen></informalexample> - -Això crea una nova taula de particions, i tres particions per a -ésser emprades com a partició d'arrencada EFI, espai d'intercanvi i un -sistema de fitxers arrel. Per acabar, activa el bit d'arrencada a -la partició EFI. Les particions s'especifiquen en MiB, amb -desplaçaments d'inici i final des del principi del disc. -Així, per exemple, al damunt hem creat un sistema de fitxers ext2 -de 1999 MiB que comença 1001 MiB enllà de l'inici del disc. Noteu -que formatar l'espai d'intercanvi amb l'ordre <command>parted</command> -pot trigar alguns minuts a acabar, perquè explora el disc a la -recerca de blocs malmesos. - -</para> - </sect2> - - <sect2 arch="ia64"><title>Requeriments per la partició del carregador - d'arrencada</title> -<para> - -ELILO, el carregador d'arrencada de l'IA-64, necessita una -partició que contingui un sistema de fitxers FAT amb el bit d'arrencada -(<userinput>boot</userinput>) activat. Cal que la partició sigui prou -gran com per contenir el carregador i tots els nuclis i discs RAM que -desitgeu arrencar. Una mida mínima podria ser 20 MiB, però si preveieu -treballar amb múltiples nuclis, aleshores 128 MiB podria ser una mida -més encertada. - -</para><para> - -El gestor d'arrencada i l'intèrpret d'ordres de l'EFI suporten -completament la taula GPT, per la qual cosa no cal que la partició -d'arrencada sigui la primera del disc, ni tan sols que resideixi al -mateix disc. Això és útil si oblideu de crear aquesta partició i no -ho descobriu fins que teniu creades i formatades les altres particions -dels vostres discs. El partidor <command>partman</command> cerca -una partició EFI al mateix temps que cerca una partició -<emphasis>arrel</emphasis> correctament configurada. Això us dóna -una oportunitat de corregir la disposició del disc abans que comenci -la instal·lació de paquets. La manera més senzilla de corregir l'error -és reduir la mida de la darrera partició del disc per tal de deixar -espai per afegir una partició EFI. - -</para><para> - -Es recomana fermament que ubiqueu la partició d'arrencada EFI al -mateix disc on hi teniu el sistema de fitxers <emphasis>arrel</emphasis>. - -</para> - </sect2> - - <sect2 arch="ia64"><title>Particions de diagnòstic de l'EFI</title> -<para> - -El microprograma de l'EFI és força més sofisticat que la BIOS que es -troba tradicionalment en molts PC. Alguns fabricants empren les -capacitats de l'EFI per accedir a fitxers i executar programes per tal -de desar al disc dur informació de diagnòstic i/o utilitats de gestió -del sistema basades en l'EFI. Això necessita un sistema de fitxers -FAT addicional en el disc de sistema. Consulteu la documentació del -sistema i els accessoris que l'acompanyen per a més detalls. La manera -més senzilla de configurar una partició de diagnòstic és fer-ho al -mateix temps que configureu la partició d'arrencada de l'EFI. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/mips.xml b/ca/partitioning/partition/mips.xml deleted file mode 100644 index 25b03bf11..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/mips.xml +++ /dev/null @@ -1,16 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 35613 --> - - - <sect2 arch="mips"><title>Particionar per a &arch-title;</title> -<para> - -Les màquines SGI requereixen una etiqueta de disc SGI per a poder fer -el sistema arrencable des de disc dur. Pot ser creada en el menú expert -de fdisk. La capçalera del volum creada (partició número 9) ha de ser com -a mínim de 3 MiB). Si la capçalera del volum creada és massa petita, podeu -esborrar la partició número 9 i afegir-la de nou amb una mida diferent. -Tingueu en compte que la capçalera del volum ha de començar al sector 0. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml b/ca/partitioning/partition/powerpc.xml deleted file mode 100644 index 9215ab6ef..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml +++ /dev/null @@ -1,56 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64829 --> - - - <sect2 arch="powerpc"><title>Fer particions als nous PowerMac</title> -<para> - -Si esteu instal·lant a un PowerMac NewWorld necessitareu crear una -partició especial d'inicialització que contingui el carregador. La mida -d'aquesta partició ha de ser 819200 bytes i ha de ser de tipus -<emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis>. Si la partició d'inicialització -no es crea del tipus <emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis> la vostra -màquina no es podrà arrencar des del disc dur. Aquesta partició és fàcil de -crear utilitzant el <command>partman</command> i dient-li que utilitze la -<quote>partició d'arrencada NewWorld</quote>, o al <command>mac-fdisk</command> -utilitzant l'ordre <userinput>b</userinput>. - -</para><para> - -Es necessita tenir la partició especial de tipus «Apple_Bootstrap» per -prevenir que el MacOS munte i danye la partició d'inicialització, ja que -hi ha modificacions especials fetes per que el OpenFirmware l'arrenqui -automàticament. - -</para><para> - -Adoneu-vos què la partició d'inicialització té tan sols significat -per contenir 3 fitxers molt menuts: el binari de <command>yaboot</command>, -la seva configuració <filename>yaboot.conf</filename>, i un primer pas al -carregador d'OpenFirmware <command>ofboot.b</command>. No fa falta, i no -hauria de muntar-se al vostre sistema de fitxers ni tenir nuclis o -qualsevol altra cosa copiada dins. Les ordres <command>ybin</command> i -<command>mkofboot</command> s'utilitzen per manipular aquesta partició. - -</para><para> - -Per que el OpenFirmware arrenqui automàticament &debian-gnu; la partició -d'inicialització hauria d'aparèixer abans que les altres particions al -disc, especialment que les particions d'arrencada de MacOS. La partició -d'inicialització hauria de ser la primera en crear-se. Per altra banda, -si afegiu la partició d'inicialització mes tard, podeu fer-ho utilitzant -l'ordre <userinput>r</userinput> de <command>mac-fdisk</command> per -reordenar la taula de particions de manera que la partició d'inicialització -estigui després de la taula (que està sempre a la partició 1). El que conta -és l'ordre lògic de la taula, no l'ordre físic. - -</para><para> - -Els discs d'Apple solen tenir vàries particions amb controladors xicotetes. -Si intenteu arrencar la vostra màquina amb MacOSX, hauríeu de conservar-les i -a més a més una partició xicoteta HFS (de mida mínima 800 KiB). Açò és -perquè a cada arrencada el MacOSX, ofereix inicialitzar qualsevol disc que -no tingui una partició MacOS activa i les particions dels controladors. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/sparc.xml b/ca/partitioning/partition/sparc.xml deleted file mode 100644 index ec52bc4f2..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/sparc.xml +++ /dev/null @@ -1,35 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 11648 --> - - - <sect2 arch="sparc"><title>Particionar per a &arch-title;</title> -<para> - -Assegureu-vos de crear un <quote> disc amb etiqueta Sun</quote> al vostre -disc d'arrencada. Aquest és l'únic esquema de particions què entén la PROM -del OpenBoot, i és l'únic esquema amb el que es pot arrencar. La tecla -<keycap>s</keycap> s'utilitza al <command>fdisk</command> per crear -etiquetes de disc de Sun. - -</para><para> - -És més, als discs &arch-title;, assegureu-vos que la vostra primera partició -al vostre disc d'arrencada comença al cilindre 0. Mentre açò en necessite, -també significarà que la primera partició contindrà la taula de particions i -el bloc d'arrencada, que és als primers dos sectors del disc. La partició -d'intercanvi <emphasis>no</emphasis> s'ha de posar a la primera partició -del disc d'arrencada, ja que les particions d'intercanvi no conserven -els dos primers sectors de la partició. Allí podeu utilitzar particions -Ext2 o UFS; aquestes deixaran la taula de particions i el bloc d'arrencada -sols. - -</para><para> - -També es recomana que la tercera partició ha de ser de tipus <quote>Disc -complet</quote> (tipus 5), i contenir el disc complet (des del primer -cilindre fins l'últim). És tan sols una convenció de les etiquetes dels -discs de Sun, i ajuda al carregador <command>SILO</command> a tenir-ho -present. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/x86.xml b/ca/partitioning/partition/x86.xml deleted file mode 100644 index 36ee9d721..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/x86.xml +++ /dev/null @@ -1,93 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64916 --> - - - <sect2 arch="x86"><title>Fer particions per a &arch-title;</title> -<para> - -Si teniu instal·lat un altre sistema operatiu com el DOS o el Windows i -voleu conservar-lo, potser hàgeu de redimensionar-ne la partició a fi -d'alliberar espai per a la instal·lació de &debian;. L'instal·lador pot -redimensionar tant els sistemes de fitxers FAT com els NTFS; quan arribeu -al moment de partir, escolliu l'opció <guimenuitem>Manual</guimenuitem> -i només cal que seleccioneu una partició existent i li canvieu la mida. - -</para><para> - -Normalment, la BIOS del PC posa limitacions al fer particions del disc. -El nombre de particions <quote>primàries</quote> i <quote>lògiques</quote> -que pot contenir una unitat és limitat. A més a més, les BIOS anteriors a -1994–98 tenen límits quant al lloc de la unitat des del qual es pot -arrencar. Hi ha més informació al -<ulink url="&url-partition-howto;">Linux Partition HOWTO</ulink> i el -<ulink url="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;">Phoenix BIOS FAQ</ulink>, -però aquesta secció inclou també un breu resum, útil en la majoria de -situacions. - -</para><para> - -Les particions <quote>primàries</quote> constitueixen l'esquema original -de fer particions dels discs de PC. Tanmateix, només n'hi pot haver quatre. -Per evitar això, es van inventar les particions <quote>estesa</quote> i -<quote>lògica</quote>. Si configureu una partició primària com a estesa, -podeu subdividir-ne l'espai en particions lògiques. Es poden crear fins a -60 particions lògiques per partició estesa; amb tot, sols podeu tenir una -partició estesa per cada unitat física. - -</para><para arch="linux-any"> - -El Linux limita les particions per unitat física a 255 en discs SCSI -(3 de primàries, 252 de lògiques), i a 63 en una unitat IDE (3 de -primàries, 60 de lògiques). Tanmateix el sistema &debian-gnu; normal sols -proporciona 20 dispositius per a particions, de manera que no podreu -instal·lar-ne més de 20 si abans no creeu manualment dispositius per -a elles. - -</para><para> - -Si teniu un disc IDE gran i no esteu fent servir ni l'adreçament LBA -ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants), -aleshores la partició d'arrencada (la que conté la imatge del nucli) -s'ha de col·locar dins els primers 1024 cilindres del disc (normalment -uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS). - -</para><para> - -Aquesta restricció no s'aplica si la BIOS és posterior a 1995–1998 -(segons el fabricant) i conté l'<quote>Especificació de funcionalitat -millorada d'unitats de disc</quote>. Tant el Lilo, el carregador del -Linux, com l'<command>mbr</command>, l'alternativa de &debian;, han d'emprar -la BIOS per traslladar el nucli del disc a la RAM. Si es troben a la BIOS -les extensions int 0x13 d'accés a discs grans, s'empraran. Si no, es farà -servir la interfície antiga d'accés al disc, i no es podrà emprar per -adreçar-se a cap lloc del disc superior al cilindre 1023è. Una vegada -s'ha arrencat el &arch-kernel;, independentment de la BIOS de l'ordinador, -aquestes restriccions ja no s'apliquen, car el &arch-kernel; no fa servir la BIOS -per accedir al disc. - -</para><para> - -Si teniu un disc gran, potser us caldrà emprar tècniques de traducció de -cilindres, que podeu emprar des del programa de configuració de la BIOS, -com ara l'LBA (Adreçament de blocs lògics) o el mode de traducció CHS -(<quote>Gran</quote>). Trobareu més informació sobre discs grans al -<ulink url="&url-large-disk-howto;">Large Disk HOWTO</ulink>. Si esteu -fent servir un esquema de traducció de cilindres i la BIOS no permet l'ús -d'extensions d'accés a discs grans, aleshores la partició d'arrencada ha -d'ajustar-se a la representació <emphasis>traduïda</emphasis> del cilindre -1024è. - -</para><para> - -La manera recomanada de fer això és crear una partició petita (25–50 -MiB són prou) al principi del disc, a fi d'emprar-la com a partició -d'arrencada, i després crear les particions que vulgueu a l'espai restant. -Aquesta partició d'arrencada <emphasis>s'ha de</emphasis> muntar a -<filename>/boot</filename>, car aquest és el directori d'emmagatzematge -del(s) nucli(s) del &arch-kernel;. Aquesta configuració funciona en qualsevol -sistema, independentment de si es fa servir l'LBA o la traducció CHS de -discs grans, i independentment també de si la BIOS permet l'ús -d'extensions d'accés a discs grans. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partitioning.xml b/ca/partitioning/partitioning.xml deleted file mode 100644 index 071f91c67..000000000 --- a/ca/partitioning/partitioning.xml +++ /dev/null @@ -1,13 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64916 --> - -<appendix id="partitioning"> -<title>Particionar per a &debian;</title> - -&sizing.xml; -&tree.xml; -&schemes.xml; -&device-names.xml; -&partition-programs.xml; - -</appendix> diff --git a/ca/partitioning/schemes.xml b/ca/partitioning/schemes.xml deleted file mode 100644 index b4631ba76..000000000 --- a/ca/partitioning/schemes.xml +++ /dev/null @@ -1,81 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 65994 --> - - - <sect1> - <title>Esquema de particions recomanat</title> -<para> - -Per a usuaris novells, màquines &debian; personals, sistemes domèstics, -i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i probablement -més simple serà fer una única partició <filename>/</filename> -(més la d'intercanvi). Tanmateix, si la vostra partició ocupa més -d'aproximadament 6 GiB és preferible que la feu de tipus ext3. Les -particions ext2 necessiten comprovacions d'integritat periòdiques, -fet que pot arribar a alentir l'arrencada quan la partició és gran. - -</para><para> - -En sistemes multiusuari amb molt espai de disc, és millor -col·locar <filename>/usr</filename>, <filename>/var</filename>, -<filename>/tmp</filename>, i <filename>/home</filename> cadascun a la -seva pròpia partició, i separats de la partició <filename>/</filename>. - -</para><para> - -Podríeu necessitar una partició a part per -<filename>/usr/local</filename> si penseu instal·lar molts programes -que no formen part de la distribució &debian;. Si la vostra màquina ha -de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part -per a <filename>/var/mail</filename>. Sovint també és una bona idea -posar una partició per a <filename>/tmp</filename> tot sol, per exemple -d'entre 20–50 MiB. D'altra banda, si esteu instal·lant un servidor -amb molts comptes d'usuari, és bo tenir una partició gran independent -per a <filename>/home</filename>. En general, l'esquema de particions -varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es faci servir. - -</para><para> - -Per a sistemes més complexos llegiu el <ulink -url="&url-multidisk-howto;">Multi Disk HOWTO</ulink>, que tracta més -en profunditat aquest tema. Pot interessar especialment a proveïdors -d'internet i a persones que es dediquin a configurar servidors. - -</para><para> - -Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts -de vista diferents. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com -la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser -inferior a 16 MiB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu -de resoldre 10000 equacions simultàniament en una màquina amb 256 MiB -de memòria, podeu necessitar fins a 1 GiB (o més) d'espai d'intercanvi. - -</para><para> - -En algunes arquitectures de 32 bits (m68k i PowerPC), la -mida màxima d'una partició d'intercanvi és de 2 GiB. Amb això n'hi -hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix, -si teniu requeriments més grans, probablement hauríeu de mirar de -repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats -<quote>spindles</quote> o filoses) i, a ser possible, entre diferents -canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi -entre les múltiples particions i n'obtindrà un millor rendiment. - -</para><para> - -Com a exemple, una antiga màquina domèstica amb 32 MiB de RAM i un disc -IDE de 1.7 GiB a <filename>/dev/sda</filename>. Podria tenir una partició -de 500 MiB per un altre sistema operatiu a <filename>/dev/sda1</filename>, -una partició d'intercanvi de 32 MiB a <filename>/dev/sda3</filename> -i la resta, aproximadament 1.2 GiB a <filename>/dev/sda2</filename>, -com a partició Linux. - -</para><para> - -Per tenir una idea de l'espai que ocupen altres paquets que us poden -interessar una vegada la instal·lació del sistema ha estat completada, -llegiu <xref linkend="tasksel-size-list"/>. - -</para> - - </sect1> diff --git a/ca/partitioning/sizing.xml b/ca/partitioning/sizing.xml deleted file mode 100644 index c7f88c367..000000000 --- a/ca/partitioning/sizing.xml +++ /dev/null @@ -1,56 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64916 --> - - - <sect1 id="partition-sizing"> - <title>Com decidir quines particions fer per a &debian; i llurs mides</title> -<para> - -Com a mínim imprescindible, GNU/&arch-kernel; necessita una partició pròpia. -Podeu tenir una única partició que contingui tot el sistema operatiu, -les aplicacions, i els vostres fitxers personals. Molta gent pensa -que també és necessària una altra partició per a l'intercanvi de -memòria, però això no és cert del tot. La partició d'intercanvi o -<quote>swap</quote> és un espai reservat per al sistema operatiu, -i que permet utilitzar el disc com si es tractés de <quote>memòria -virtual</quote>. Si poseu l'espai d'intercanvi en una altra partició -independent, &arch-kernel; pot fer-ne un ús molt més eficient. Es pot fer -servir un fitxer normal per a l'intercanvi, però no és recomanable. - -</para><para> - -Tanmateix, la majoria de la gent prefereix assignar a GNU/&arch-kernel; més -particions de les estrictament necessàries. Hi ha dos motius pels que us -pot interessar dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions -més petites. El primer és per seguretat. Si passa res que malmeti -el sistema de fitxers, generalment només afectarà una partició. -D'aquesta manera només caldrà restaurar una part del sistema (a partir -de les còpies de seguretat que aneu fent meticulosament). -Almenys seria bo considerar crear el que normalment es coneix com -<quote>partició arrel</quote>. Aquesta conté els components més -essencials del sistema. Si qualsevol de les altres particions queda -malmesa, encara podreu arrencar GNU/&arch-kernel; per arreglar el sistema. Això -us pot estalviar haver de reinstal·lar-ho tot de nou. - -</para><para> - -El segon motiu generalment és més important en un entorn professional, -però en realitat dependrà de l'ús que en feu de la màquina. Per -exemple, un servidor que rep molt correu no desitjat pot omplir fàcilment -una partició. Si teniu <filename>/var/mail</filename> en una partició -separada al servidor de correu, la major part del sistema continuarà -funcionant. - -</para><para> - -L'únic inconvenient real de fer servir més particions és que -sovint és difícil saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu -una partició massa petita, llavors o reinstal·leu el sistema o no -parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la partició -infradimensionada. D'altra banda, si feu la partició massa gran estareu -malbaratant espai que es podria fer servir per alguna altra cosa. És -cert que l'espai de disc és barat avui en dia, però tot i així, -perquè llançar els diners? - -</para> - </sect1> diff --git a/ca/partitioning/tree.xml b/ca/partitioning/tree.xml deleted file mode 100644 index c5678abf1..000000000 --- a/ca/partitioning/tree.xml +++ /dev/null @@ -1,156 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64916 --> - - - <sect1 id="directory-tree"> - <title>L'arbre de directoris</title> -<para> - -&debian-gnu; s'adhereix a la <ulink url="&url-fhs-home;">Filesystem -Hierarchy Standard</ulink> (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers) -per a anomenar directoris i fitxers. Aquest estàndard permet tant -a usuaris com a programes predir la ubicació dels fitxers i -directoris. El directori arrel es representa simplement per una barra -<filename>/</filename>. A partir de l'arrel, tots els sistemes &debian; -inclouen aquests directoris: - -<informaltable> -<tgroup cols="2"> -<thead> -<row> - <entry>Directori</entry><entry>Contingut</entry> -</row> -</thead> - -<tbody> -<row> - <entry><filename>bin</filename></entry> - <entry>Binaris d'ordres essencials</entry> -</row><row> - <entry><filename>boot</filename></entry> - <entry>Fitxers estàtics del carregador d'arrencada</entry> -</row><row> - <entry><filename>dev</filename></entry> - <entry>Fitxers de dispositiu</entry> -</row><row> - <entry><filename>etc</filename></entry> - <entry>Configuració del sistema específica de la màquina</entry> -</row><row> - <entry><filename>home</filename></entry> - <entry>Directoris dels usuaris</entry> -</row><row> - <entry><filename>lib</filename></entry> - <entry>Biblioteques compartides essencials i mòduls del nucli</entry> -</row><row> - <entry><filename>media</filename></entry> - <entry>Punts de muntatge per a dispositius extraïbles</entry> -</row><row> - <entry><filename>mnt</filename></entry> - <entry>Muntatge temporal de sistemes de fitxers</entry> -</row><row> - <entry><filename>proc</filename></entry> - <entry>Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.4 - i 2.6)</entry> -</row><row> - <entry><filename>root</filename></entry> - <entry>Directori principal de l'usuari root</entry> -</row><row> - <entry><filename>sbin</filename></entry> - <entry>Binaris essencials del sistema</entry> -</row><row> - <entry><filename>sys</filename></entry> - <entry>Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.6)</entry> -</row><row> - <entry><filename>tmp</filename></entry> - <entry>Fitxers temporals</entry> -</row><row> - <entry><filename>usr</filename></entry> - <entry>Jerarquia secundària</entry> -</row><row> - <entry><filename>var</filename></entry> - <entry>Dades variables</entry> -</row><row> - <entry><filename>srv</filename></entry> - <entry>Dades pels serveis facilitats pel sistema</entry> -</row><row> - <entry><filename>opt</filename></entry> - <entry>Aplicacions de programari addicionals</entry> -</row> -</tbody></tgroup></informaltable> -</para> - -<para> - -A continuació teniu una llista de consideracions importants pel que -fa a directoris i particions. Tingueu en compte que l'ús del disc pot -variar molt segons la configuració del sistema. Aquestes recomanacions -són més aviat generals i proporcionen un bon punt de partida per -a fer particions. - -</para> -<itemizedlist> -<listitem><para> - -La partició arrel <filename>/</filename> sempre ha de contenir -físicament <filename>/etc</filename>, <filename>/bin</filename>, -<filename>/sbin</filename>, <filename>/lib</filename> i -<filename>/dev</filename>, sinó no podreu arrencar. Normalment calen -&root-system-size-min;–&root-system-size-max; MiB per a la partició arrel. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -<filename>/usr</filename>: conté tots els programes d'usuari -(<filename>/usr/bin</filename>), biblioteques -(<filename>/usr/lib</filename>), documentació -(<filename>/usr/share/doc</filename>), etc. -Aquesta és la part del sistema de fitxers que generalment ocupa més. Li -hauríeu de concedir com a mínim 500 MiB d'espai en disc. Aquesta mida -s'ha d'incrementar depenent del nombre i el tipus de paquets que planegeu -instal·lar. Una estació de treball potent o un servidor poden dedicar-li -4-6 GiB. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -<filename>/var</filename>: les dades variables com ara articles de grups -de discussió, correus electrònics, pàgines web, bases de dades, -la memòria cau del sistema de paquets, etc. aniran a parar a aquest -directori. La seva mida dependrà en bona part de l'ús que doneu al -sistema, però per a la majoria de gent, el que marcarà la mida serà -la sobrecàrrega produïda pel sistema d'administració de paquets. -Si penseu fer una instal·lació completa de ben bé tot allò que -&debian; pot oferir, tot en una sola sessió, n'hi hauria d'haver prou amb -reservar 2 o 3 GiB d'espai per a <filename>/var</filename>. Si -penseu fer la instal·lació per parts (és a dir, instal·lar els -serveis i utilitats, després les eines de text, llavors X...), us en -podeu sortir amb 300–500 MiB. Si aneu més justos de disc i no -penseu fer actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40 MiB. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -<filename>/tmp</filename>: les dades temporals creades per programes -segurament aniran a parar a aquest directori. 40–100 MiB haurien -de ser suficients. Algunes aplicacions, com ara eines de manipulació -de fitxers, autoria de CD/DVD, o altre programari multimèdia, poden -fer servir <filename>/tmp</filename> per emmagatzemar fitxers imatge. Si -teniu intenció de fer servir aquest tipus d'aplicacions, és recomanable -ajustar l'espai disponible a <filename>/tmp</filename> convenientment. - -</para></listitem> -<listitem><para> - -<filename>/home</filename>: tot usuari deixa les seves dades en un -subdirectori d'aquest directori. La seva mida dependrà del nombre -d'usuaris que tingui el sistema, i dels fitxers que s'hi hagin -d'emmagatzemar. Segons l'ús planejat per a la màquina s'haurien de -reservar uns 100 MiB per a cada usuari, adaptant aquest valor a les nostres -necessitats particulars. Reserveu molt més espai si teniu previst desar -molts fitxers multimèdia (imatges, MP3, pel·lícules) als vostres directoris -personals. - -</para></listitem> -</itemizedlist> - - </sect1> |