diff options
Diffstat (limited to 'ca/partitioning/partition')
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/hppa.xml | 23 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/ia64.xml | 123 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/mips.xml | 16 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/powerpc.xml | 56 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/sparc.xml | 35 | ||||
-rw-r--r-- | ca/partitioning/partition/x86.xml | 93 |
6 files changed, 0 insertions, 346 deletions
diff --git a/ca/partitioning/partition/hppa.xml b/ca/partitioning/partition/hppa.xml deleted file mode 100644 index 1d7d65c97..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/hppa.xml +++ /dev/null @@ -1,23 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 35595 --> - - - <sect2 arch="hppa"><title>Particionar per a &arch-title;</title> -<para> - -PALO, el carregador de HPPA, requereix una partició de tipus -<quote>F0</quote> en algun lloc dins les primeres 2 GiB. Aquí és on es -guardarà el carregador, un nucli opcional i el disc RAM, per tant feu-l'ho -suficientment gran almenys per aquest — 4 Mib (jo prefereixo -8–16 MiB). Un requeriment addicional de la firma és que el nucli -Linux ha d'estar dins dels primers 2 GiB del disc. Això s'aconsegueix -normalment incloent la partició arrel ext2 sencera dins dels primers -2 GiB del disc. Alternativament podeu crear una petita partició ext2 -aprop de l'inici del disc i muntar-la a <filename>/boot</filename>, -aquest és el directori on el(s) nucli(s) Linux es guardaran. -<filename>/boot</filename> necessita ser suficientment gran com per -contenir tots els nuclis (i còpies de seguretat) que es vulguin carregar; -25–50 MiB és normalment suficient. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/ia64.xml b/ca/partitioning/partition/ia64.xml deleted file mode 100644 index ef6ef8c0d..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/ia64.xml +++ /dev/null @@ -1,123 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 43254 --> - - - <sect2 arch="ia64"><title>Fer particions per a &arch-title;</title> -<para> - -El partidor de disc <command>partman</command> és l'eina per fer -particions per omissió de l'instal·lador. És capaç de gestionar el -conjunt de particions i els seus punts de muntatge per tal d'assegurar -que els discs i els sistemes de fitxers estan correctament configurats -per una correcta instal·lació. Internament fa ús de -<command>parted</command> per partir el disc. - -</para> - - <note> - <title>Formats reconeguts per l'EFI</title> -<para> - -El microprogramari de l'EFI de l'IA-64 suporta dos formats de -taula de particions (o etiqueta de disc), GPT i MS-DOS. MS-DOS, el -format usat típicament en PC i386, està desaconsellat pels sistemes -IA-64. Malgrat que l'instal·lador permet també emprar el programa -<command>cfdisk</command>, hauríeu d'usar únicament el <ulink -url="parted.txt"><command>parted</command></ulink> perquè només -ell pot gestionar correctament tant les taules MS-DOS com les GPT. - -</para></note> - -<para> - -Les receptes per partir automàticament del <command>partman</command> -creen una partició EFI com a primera partició del disc. També podeu -crear aquesta partició en l'apartat <guimenuitem>Fer particions de forma -guiada</guimenuitem> del menú principal de manera similar a crear una -partició d'<emphasis>intercanvi</emphasis>. - -</para><para> - -El partidor <command>partman</command> és capaç de -gestionar la major part de disposicions de discs. -Per aquells casos rars en què calgui configurar un disc manualment, -podeu emprar la utilitat <command>parted</command> directament a -través de la seva interfície de línia d'ordres. -Assumint que voleu esborrar completament el vostre disc i crear -una taula GPT i algunes particions, aleshores podeu usar quelcom -similar a la següent seqüència d'ordres: - -<informalexample><screen> - mklabel gpt - mkpartfs primary fat 0 50 - mkpartfs primary linux-swap 51 1000 - mkpartfs primary ext2 1001 3000 - set 1 boot on - print - quit -</screen></informalexample> - -Això crea una nova taula de particions, i tres particions per a -ésser emprades com a partició d'arrencada EFI, espai d'intercanvi i un -sistema de fitxers arrel. Per acabar, activa el bit d'arrencada a -la partició EFI. Les particions s'especifiquen en MiB, amb -desplaçaments d'inici i final des del principi del disc. -Així, per exemple, al damunt hem creat un sistema de fitxers ext2 -de 1999 MiB que comença 1001 MiB enllà de l'inici del disc. Noteu -que formatar l'espai d'intercanvi amb l'ordre <command>parted</command> -pot trigar alguns minuts a acabar, perquè explora el disc a la -recerca de blocs malmesos. - -</para> - </sect2> - - <sect2 arch="ia64"><title>Requeriments per la partició del carregador - d'arrencada</title> -<para> - -ELILO, el carregador d'arrencada de l'IA-64, necessita una -partició que contingui un sistema de fitxers FAT amb el bit d'arrencada -(<userinput>boot</userinput>) activat. Cal que la partició sigui prou -gran com per contenir el carregador i tots els nuclis i discs RAM que -desitgeu arrencar. Una mida mínima podria ser 20 MiB, però si preveieu -treballar amb múltiples nuclis, aleshores 128 MiB podria ser una mida -més encertada. - -</para><para> - -El gestor d'arrencada i l'intèrpret d'ordres de l'EFI suporten -completament la taula GPT, per la qual cosa no cal que la partició -d'arrencada sigui la primera del disc, ni tan sols que resideixi al -mateix disc. Això és útil si oblideu de crear aquesta partició i no -ho descobriu fins que teniu creades i formatades les altres particions -dels vostres discs. El partidor <command>partman</command> cerca -una partició EFI al mateix temps que cerca una partició -<emphasis>arrel</emphasis> correctament configurada. Això us dóna -una oportunitat de corregir la disposició del disc abans que comenci -la instal·lació de paquets. La manera més senzilla de corregir l'error -és reduir la mida de la darrera partició del disc per tal de deixar -espai per afegir una partició EFI. - -</para><para> - -Es recomana fermament que ubiqueu la partició d'arrencada EFI al -mateix disc on hi teniu el sistema de fitxers <emphasis>arrel</emphasis>. - -</para> - </sect2> - - <sect2 arch="ia64"><title>Particions de diagnòstic de l'EFI</title> -<para> - -El microprograma de l'EFI és força més sofisticat que la BIOS que es -troba tradicionalment en molts PC. Alguns fabricants empren les -capacitats de l'EFI per accedir a fitxers i executar programes per tal -de desar al disc dur informació de diagnòstic i/o utilitats de gestió -del sistema basades en l'EFI. Això necessita un sistema de fitxers -FAT addicional en el disc de sistema. Consulteu la documentació del -sistema i els accessoris que l'acompanyen per a més detalls. La manera -més senzilla de configurar una partició de diagnòstic és fer-ho al -mateix temps que configureu la partició d'arrencada de l'EFI. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/mips.xml b/ca/partitioning/partition/mips.xml deleted file mode 100644 index 25b03bf11..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/mips.xml +++ /dev/null @@ -1,16 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 35613 --> - - - <sect2 arch="mips"><title>Particionar per a &arch-title;</title> -<para> - -Les màquines SGI requereixen una etiqueta de disc SGI per a poder fer -el sistema arrencable des de disc dur. Pot ser creada en el menú expert -de fdisk. La capçalera del volum creada (partició número 9) ha de ser com -a mínim de 3 MiB). Si la capçalera del volum creada és massa petita, podeu -esborrar la partició número 9 i afegir-la de nou amb una mida diferent. -Tingueu en compte que la capçalera del volum ha de començar al sector 0. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml b/ca/partitioning/partition/powerpc.xml deleted file mode 100644 index 9215ab6ef..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml +++ /dev/null @@ -1,56 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64829 --> - - - <sect2 arch="powerpc"><title>Fer particions als nous PowerMac</title> -<para> - -Si esteu instal·lant a un PowerMac NewWorld necessitareu crear una -partició especial d'inicialització que contingui el carregador. La mida -d'aquesta partició ha de ser 819200 bytes i ha de ser de tipus -<emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis>. Si la partició d'inicialització -no es crea del tipus <emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis> la vostra -màquina no es podrà arrencar des del disc dur. Aquesta partició és fàcil de -crear utilitzant el <command>partman</command> i dient-li que utilitze la -<quote>partició d'arrencada NewWorld</quote>, o al <command>mac-fdisk</command> -utilitzant l'ordre <userinput>b</userinput>. - -</para><para> - -Es necessita tenir la partició especial de tipus «Apple_Bootstrap» per -prevenir que el MacOS munte i danye la partició d'inicialització, ja que -hi ha modificacions especials fetes per que el OpenFirmware l'arrenqui -automàticament. - -</para><para> - -Adoneu-vos què la partició d'inicialització té tan sols significat -per contenir 3 fitxers molt menuts: el binari de <command>yaboot</command>, -la seva configuració <filename>yaboot.conf</filename>, i un primer pas al -carregador d'OpenFirmware <command>ofboot.b</command>. No fa falta, i no -hauria de muntar-se al vostre sistema de fitxers ni tenir nuclis o -qualsevol altra cosa copiada dins. Les ordres <command>ybin</command> i -<command>mkofboot</command> s'utilitzen per manipular aquesta partició. - -</para><para> - -Per que el OpenFirmware arrenqui automàticament &debian-gnu; la partició -d'inicialització hauria d'aparèixer abans que les altres particions al -disc, especialment que les particions d'arrencada de MacOS. La partició -d'inicialització hauria de ser la primera en crear-se. Per altra banda, -si afegiu la partició d'inicialització mes tard, podeu fer-ho utilitzant -l'ordre <userinput>r</userinput> de <command>mac-fdisk</command> per -reordenar la taula de particions de manera que la partició d'inicialització -estigui després de la taula (que està sempre a la partició 1). El que conta -és l'ordre lògic de la taula, no l'ordre físic. - -</para><para> - -Els discs d'Apple solen tenir vàries particions amb controladors xicotetes. -Si intenteu arrencar la vostra màquina amb MacOSX, hauríeu de conservar-les i -a més a més una partició xicoteta HFS (de mida mínima 800 KiB). Açò és -perquè a cada arrencada el MacOSX, ofereix inicialitzar qualsevol disc que -no tingui una partició MacOS activa i les particions dels controladors. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/sparc.xml b/ca/partitioning/partition/sparc.xml deleted file mode 100644 index ec52bc4f2..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/sparc.xml +++ /dev/null @@ -1,35 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 11648 --> - - - <sect2 arch="sparc"><title>Particionar per a &arch-title;</title> -<para> - -Assegureu-vos de crear un <quote> disc amb etiqueta Sun</quote> al vostre -disc d'arrencada. Aquest és l'únic esquema de particions què entén la PROM -del OpenBoot, i és l'únic esquema amb el que es pot arrencar. La tecla -<keycap>s</keycap> s'utilitza al <command>fdisk</command> per crear -etiquetes de disc de Sun. - -</para><para> - -És més, als discs &arch-title;, assegureu-vos que la vostra primera partició -al vostre disc d'arrencada comença al cilindre 0. Mentre açò en necessite, -també significarà que la primera partició contindrà la taula de particions i -el bloc d'arrencada, que és als primers dos sectors del disc. La partició -d'intercanvi <emphasis>no</emphasis> s'ha de posar a la primera partició -del disc d'arrencada, ja que les particions d'intercanvi no conserven -els dos primers sectors de la partició. Allí podeu utilitzar particions -Ext2 o UFS; aquestes deixaran la taula de particions i el bloc d'arrencada -sols. - -</para><para> - -També es recomana que la tercera partició ha de ser de tipus <quote>Disc -complet</quote> (tipus 5), i contenir el disc complet (des del primer -cilindre fins l'últim). És tan sols una convenció de les etiquetes dels -discs de Sun, i ajuda al carregador <command>SILO</command> a tenir-ho -present. - -</para> - </sect2> diff --git a/ca/partitioning/partition/x86.xml b/ca/partitioning/partition/x86.xml deleted file mode 100644 index 36ee9d721..000000000 --- a/ca/partitioning/partition/x86.xml +++ /dev/null @@ -1,93 +0,0 @@ -<!-- retain these comments for translator revision tracking --> -<!-- original version: 64916 --> - - - <sect2 arch="x86"><title>Fer particions per a &arch-title;</title> -<para> - -Si teniu instal·lat un altre sistema operatiu com el DOS o el Windows i -voleu conservar-lo, potser hàgeu de redimensionar-ne la partició a fi -d'alliberar espai per a la instal·lació de &debian;. L'instal·lador pot -redimensionar tant els sistemes de fitxers FAT com els NTFS; quan arribeu -al moment de partir, escolliu l'opció <guimenuitem>Manual</guimenuitem> -i només cal que seleccioneu una partició existent i li canvieu la mida. - -</para><para> - -Normalment, la BIOS del PC posa limitacions al fer particions del disc. -El nombre de particions <quote>primàries</quote> i <quote>lògiques</quote> -que pot contenir una unitat és limitat. A més a més, les BIOS anteriors a -1994–98 tenen límits quant al lloc de la unitat des del qual es pot -arrencar. Hi ha més informació al -<ulink url="&url-partition-howto;">Linux Partition HOWTO</ulink> i el -<ulink url="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;">Phoenix BIOS FAQ</ulink>, -però aquesta secció inclou també un breu resum, útil en la majoria de -situacions. - -</para><para> - -Les particions <quote>primàries</quote> constitueixen l'esquema original -de fer particions dels discs de PC. Tanmateix, només n'hi pot haver quatre. -Per evitar això, es van inventar les particions <quote>estesa</quote> i -<quote>lògica</quote>. Si configureu una partició primària com a estesa, -podeu subdividir-ne l'espai en particions lògiques. Es poden crear fins a -60 particions lògiques per partició estesa; amb tot, sols podeu tenir una -partició estesa per cada unitat física. - -</para><para arch="linux-any"> - -El Linux limita les particions per unitat física a 255 en discs SCSI -(3 de primàries, 252 de lògiques), i a 63 en una unitat IDE (3 de -primàries, 60 de lògiques). Tanmateix el sistema &debian-gnu; normal sols -proporciona 20 dispositius per a particions, de manera que no podreu -instal·lar-ne més de 20 si abans no creeu manualment dispositius per -a elles. - -</para><para> - -Si teniu un disc IDE gran i no esteu fent servir ni l'adreçament LBA -ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants), -aleshores la partició d'arrencada (la que conté la imatge del nucli) -s'ha de col·locar dins els primers 1024 cilindres del disc (normalment -uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS). - -</para><para> - -Aquesta restricció no s'aplica si la BIOS és posterior a 1995–1998 -(segons el fabricant) i conté l'<quote>Especificació de funcionalitat -millorada d'unitats de disc</quote>. Tant el Lilo, el carregador del -Linux, com l'<command>mbr</command>, l'alternativa de &debian;, han d'emprar -la BIOS per traslladar el nucli del disc a la RAM. Si es troben a la BIOS -les extensions int 0x13 d'accés a discs grans, s'empraran. Si no, es farà -servir la interfície antiga d'accés al disc, i no es podrà emprar per -adreçar-se a cap lloc del disc superior al cilindre 1023è. Una vegada -s'ha arrencat el &arch-kernel;, independentment de la BIOS de l'ordinador, -aquestes restriccions ja no s'apliquen, car el &arch-kernel; no fa servir la BIOS -per accedir al disc. - -</para><para> - -Si teniu un disc gran, potser us caldrà emprar tècniques de traducció de -cilindres, que podeu emprar des del programa de configuració de la BIOS, -com ara l'LBA (Adreçament de blocs lògics) o el mode de traducció CHS -(<quote>Gran</quote>). Trobareu més informació sobre discs grans al -<ulink url="&url-large-disk-howto;">Large Disk HOWTO</ulink>. Si esteu -fent servir un esquema de traducció de cilindres i la BIOS no permet l'ús -d'extensions d'accés a discs grans, aleshores la partició d'arrencada ha -d'ajustar-se a la representació <emphasis>traduïda</emphasis> del cilindre -1024è. - -</para><para> - -La manera recomanada de fer això és crear una partició petita (25–50 -MiB són prou) al principi del disc, a fi d'emprar-la com a partició -d'arrencada, i després crear les particions que vulgueu a l'espai restant. -Aquesta partició d'arrencada <emphasis>s'ha de</emphasis> muntar a -<filename>/boot</filename>, car aquest és el directori d'emmagatzematge -del(s) nucli(s) del &arch-kernel;. Aquesta configuració funciona en qualsevol -sistema, independentment de si es fa servir l'LBA o la traducció CHS de -discs grans, i independentment també de si la BIOS permet l'ús -d'extensions d'accés a discs grans. - -</para> - </sect2> |