6 files changed, 0 insertions, 346 deletions
diff --git a/ca/partitioning/partition/hppa.xml b/ca/partitioning/partition/hppa.xml
deleted file mode 100644
index 1d7d65c97..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/hppa.xml
+++ /dev/null
@@ -1,23 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 35595 -->
-
-
-  <sect2 arch="hppa"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-PALO, el carregador de HPPA, requereix una partició de tipus
-<quote>F0</quote> en algun lloc dins les primeres 2 GiB. Aquí és on es
-guardarà el carregador, un nucli opcional i el disc RAM, per tant feu-l'ho
-suficientment gran almenys per aquest &mdash; 4 Mib (jo prefereixo
-8&ndash;16 MiB). Un requeriment addicional de la firma és que el nucli
-Linux ha d'estar dins dels primers 2 GiB del disc. Això s'aconsegueix
-normalment incloent la partició arrel ext2 sencera dins dels primers
-2 GiB del disc. Alternativament podeu crear una petita partició ext2
-aprop de l'inici del disc i muntar-la a <filename>/boot</filename>,
-aquest és el directori on el(s) nucli(s) Linux es guardaran.
-<filename>/boot</filename> necessita ser suficientment gran com per
-contenir tots els nuclis (i còpies de seguretat) que es vulguin carregar;
-25&ndash;50 MiB és normalment suficient.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/ia64.xml b/ca/partitioning/partition/ia64.xml
deleted file mode 100644
index ef6ef8c0d..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/ia64.xml
+++ /dev/null
@@ -1,123 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 43254 -->
-
-
-  <sect2 arch="ia64"><title>Fer particions per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-El partidor de disc <command>partman</command> és l'eina per fer
-particions per omissió de l'instal·lador. És capaç de gestionar el
-conjunt de particions i els seus punts de muntatge per tal d'assegurar
-que els discs i els sistemes de fitxers estan correctament configurats
-per una correcta instal·lació. Internament fa ús de
-<command>parted</command> per partir el disc.
-
-</para>
-
-   <note>
-   <title>Formats reconeguts per l'EFI</title>
-<para>
-
-El microprogramari de l'EFI de l'IA-64 suporta dos formats de
-taula de particions (o etiqueta de disc), GPT i MS-DOS.  MS-DOS, el
-format usat típicament en PC i386, està desaconsellat pels sistemes
-IA-64. Malgrat que l'instal·lador permet també emprar el programa
-<command>cfdisk</command>, hauríeu d'usar únicament el <ulink
-url="parted.txt"><command>parted</command></ulink> perquè només
-ell pot gestionar correctament tant les taules MS-DOS com les GPT.
-
-</para></note>
-
-<para>
-
-Les receptes per partir automàticament del <command>partman</command>
-creen una partició EFI com a primera partició del disc. També podeu
-crear aquesta partició en l'apartat <guimenuitem>Fer particions de forma
-guiada</guimenuitem> del menú principal de manera similar a crear una
-partició d'<emphasis>intercanvi</emphasis>.
-
-</para><para>
-
-El partidor <command>partman</command> és capaç de
-gestionar la major part de disposicions de discs.
-Per aquells casos rars en què calgui configurar un disc manualment,
-podeu emprar la utilitat <command>parted</command> directament a
-través de la seva interfície de línia d'ordres.
-Assumint que voleu esborrar completament el vostre disc i crear
-una taula GPT i algunes particions, aleshores podeu usar quelcom
-similar a la següent seqüència d'ordres:
-
-<informalexample><screen>
-      mklabel gpt
-      mkpartfs primary fat 0 50
-      mkpartfs primary linux-swap 51 1000
-      mkpartfs primary ext2 1001 3000
-      set 1 boot on
-      print
-      quit
-</screen></informalexample>
-
-Això crea una nova taula de particions, i tres particions per a
-ésser emprades com a partició d'arrencada EFI, espai d'intercanvi i un
-sistema de fitxers arrel. Per acabar, activa el bit d'arrencada a
-la partició EFI. Les particions s'especifiquen en MiB, amb
-desplaçaments d'inici i final des del principi del disc.
-Així, per exemple, al damunt hem creat un sistema de fitxers ext2
-de 1999 MiB que comença 1001 MiB enllà de l'inici del disc. Noteu
-que formatar l'espai d'intercanvi amb l'ordre <command>parted</command>
-pot trigar alguns minuts a acabar, perquè explora el disc a la
-recerca de blocs malmesos.
-
-</para>
-  </sect2>
-
-  <sect2 arch="ia64"><title>Requeriments per la partició del carregador
-  d'arrencada</title>
-<para>
-
-ELILO, el carregador d'arrencada de l'IA-64, necessita una
-partició que contingui un sistema de fitxers FAT amb el bit d'arrencada
-(<userinput>boot</userinput>) activat. Cal que la partició sigui prou
-gran com per contenir el carregador i tots els nuclis i discs RAM que
-desitgeu arrencar. Una mida mínima podria ser 20 MiB, però si preveieu
-treballar amb múltiples nuclis, aleshores 128 MiB podria ser una mida
-més encertada.
-
-</para><para>
-
-El gestor d'arrencada i l'intèrpret d'ordres de l'EFI suporten
-completament la taula GPT, per la qual cosa no cal que la partició
-d'arrencada sigui la primera del disc, ni tan sols que resideixi al
-mateix disc. Això és útil si oblideu de crear aquesta partició i no
-ho descobriu fins que teniu creades i formatades les altres particions
-dels vostres discs. El partidor <command>partman</command> cerca
-una partició EFI al mateix temps que cerca una partició
-<emphasis>arrel</emphasis> correctament configurada. Això us dóna
-una oportunitat de corregir la disposició del disc abans que comenci
-la instal·lació de paquets. La manera més senzilla de corregir l'error
-és reduir la mida de la darrera partició del disc per tal de deixar
-espai per afegir una partició EFI.
-
-</para><para>
-
-Es recomana fermament que ubiqueu la partició d'arrencada EFI al
-mateix disc on hi teniu el sistema de fitxers <emphasis>arrel</emphasis>.
-
-</para>
-  </sect2>
-
-  <sect2 arch="ia64"><title>Particions de diagnòstic de l'EFI</title>
-<para>
-
-El microprograma de l'EFI és força més sofisticat que la BIOS que es
-troba tradicionalment en molts PC. Alguns fabricants empren les
-capacitats de l'EFI per accedir a fitxers i executar programes per tal
-de desar al disc dur informació de diagnòstic i/o utilitats de gestió
-del sistema basades en l'EFI. Això necessita un sistema de fitxers
-FAT addicional en el disc de sistema. Consulteu la documentació del
-sistema i els accessoris que l'acompanyen per a més detalls. La manera
-més senzilla de configurar una partició de diagnòstic és fer-ho al
-mateix temps que configureu la partició d'arrencada de l'EFI.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/mips.xml b/ca/partitioning/partition/mips.xml
deleted file mode 100644
index 25b03bf11..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/mips.xml
+++ /dev/null
@@ -1,16 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 35613 -->
-
-
-  <sect2 arch="mips"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-Les màquines SGI requereixen una etiqueta de disc SGI per a poder fer
-el sistema arrencable des de disc dur. Pot ser creada en el menú expert
-de fdisk. La capçalera del volum creada (partició número 9) ha de ser com
-a mínim de 3 MiB). Si la capçalera del volum creada és massa petita, podeu
-esborrar la partició número 9 i afegir-la de nou amb una mida diferent.
-Tingueu en compte que la capçalera del volum ha de començar al sector 0.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml b/ca/partitioning/partition/powerpc.xml
deleted file mode 100644
index 9215ab6ef..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/powerpc.xml
+++ /dev/null
@@ -1,56 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64829 -->
-
-
-  <sect2 arch="powerpc"><title>Fer particions als nous PowerMac</title>
-<para>
-
-Si esteu instal·lant a un PowerMac NewWorld necessitareu crear una
-partició especial d'inicialització que contingui el carregador. La mida
-d'aquesta partició ha de ser 819200 bytes i ha de ser de tipus
-<emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis>. Si la partició d'inicialització
-no es crea del tipus <emphasis>Apple_Bootstrap</emphasis> la vostra
-màquina no es podrà arrencar des del disc dur. Aquesta partició és fàcil de
-crear utilitzant el <command>partman</command> i dient-li que utilitze la
-<quote>partició d'arrencada NewWorld</quote>, o al <command>mac-fdisk</command>
-utilitzant l'ordre <userinput>b</userinput>.
-
-</para><para>
-
-Es necessita tenir la partició especial de tipus «Apple_Bootstrap» per
-prevenir que el MacOS munte i danye la partició d'inicialització, ja que
-hi ha modificacions especials fetes per que el OpenFirmware l'arrenqui
-automàticament.
-
-</para><para>
-
-Adoneu-vos què la partició d'inicialització té tan sols significat
-per contenir 3 fitxers molt menuts: el binari de <command>yaboot</command>,
-la seva configuració <filename>yaboot.conf</filename>, i un primer pas al
-carregador d'OpenFirmware <command>ofboot.b</command>. No fa falta, i no
-hauria de muntar-se al vostre sistema de fitxers ni tenir nuclis o
-qualsevol altra cosa copiada dins. Les ordres <command>ybin</command> i
-<command>mkofboot</command> s'utilitzen per manipular aquesta partició.
-
-</para><para>
-
-Per que el OpenFirmware arrenqui automàticament &debian-gnu; la partició
-d'inicialització hauria d'aparèixer abans que les altres particions al
-disc, especialment que les particions d'arrencada de MacOS. La partició
-d'inicialització hauria de ser la primera en crear-se. Per altra banda,
-si afegiu la partició d'inicialització mes tard, podeu fer-ho utilitzant
-l'ordre <userinput>r</userinput> de <command>mac-fdisk</command> per
-reordenar la taula de particions de manera que la partició d'inicialització
-estigui després de la taula (que està sempre a la partició 1). El que conta
-és l'ordre lògic de la taula, no l'ordre físic.
-
-</para><para>
-
-Els discs d'Apple solen tenir vàries particions amb controladors xicotetes.
-Si intenteu arrencar la vostra màquina amb MacOSX, hauríeu de conservar-les i
-a més a més una partició xicoteta HFS (de mida mínima 800 KiB). Açò és
-perquè a cada arrencada el MacOSX, ofereix inicialitzar qualsevol disc que
-no tingui una partició MacOS activa i les particions dels controladors.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/sparc.xml b/ca/partitioning/partition/sparc.xml
deleted file mode 100644
index ec52bc4f2..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/sparc.xml
+++ /dev/null
@@ -1,35 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 11648 -->
-
-
-  <sect2 arch="sparc"><title>Particionar per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-Assegureu-vos de crear un <quote> disc amb etiqueta Sun</quote> al vostre
-disc d'arrencada. Aquest és l'únic esquema de particions què entén la PROM
-del OpenBoot, i és l'únic esquema amb el que es pot arrencar. La tecla
-<keycap>s</keycap> s'utilitza al <command>fdisk</command> per crear
-etiquetes de disc de Sun.
-
-</para><para>
-
-És més, als discs &arch-title;, assegureu-vos que la vostra primera partició
-al vostre disc d'arrencada comença al cilindre 0. Mentre açò en necessite,
-també significarà que la primera partició contindrà la taula de particions i
-el bloc d'arrencada, que és als primers dos sectors del disc. La partició
-d'intercanvi <emphasis>no</emphasis> s'ha de posar a la primera partició
-del disc d'arrencada, ja que les particions d'intercanvi no conserven
-els dos primers sectors de la partició. Allí podeu utilitzar particions
-Ext2 o UFS; aquestes deixaran la taula de particions i el bloc d'arrencada
-sols.
-
-</para><para>
-
-També es recomana que la tercera partició ha de ser de tipus <quote>Disc
-complet</quote> (tipus 5), i contenir el disc complet (des del primer
-cilindre fins l'últim). És tan sols una convenció de les etiquetes dels
-discs de Sun, i ajuda al carregador <command>SILO</command> a tenir-ho
-present.
-
-</para>
-  </sect2>
diff --git a/ca/partitioning/partition/x86.xml b/ca/partitioning/partition/x86.xml
deleted file mode 100644
index 36ee9d721..000000000
--- a/ca/partitioning/partition/x86.xml
+++ /dev/null
@@ -1,93 +0,0 @@
-<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
-<!-- original version: 64916 -->
-
-
-  <sect2 arch="x86"><title>Fer particions per a &arch-title;</title>
-<para>
-
-Si teniu instal·lat un altre sistema operatiu com el DOS o el Windows i
-voleu conservar-lo, potser hàgeu de redimensionar-ne la partició a fi
-d'alliberar espai per a la instal·lació de &debian;. L'instal·lador pot
-redimensionar tant els sistemes de fitxers FAT com els NTFS; quan arribeu
-al moment de partir, escolliu l'opció <guimenuitem>Manual</guimenuitem>
-i només cal que seleccioneu una partició existent i li canvieu la mida.
-
-</para><para>
-
-Normalment, la BIOS del PC posa limitacions al fer particions del disc.
-El nombre de particions <quote>primàries</quote> i <quote>lògiques</quote>
-que pot contenir una unitat és limitat. A més a més, les BIOS anteriors a
-1994&ndash;98 tenen límits quant al lloc de la unitat des del qual es pot
-arrencar.  Hi ha més informació al
-<ulink url="&url-partition-howto;">Linux Partition HOWTO</ulink> i el
-<ulink url="&url-phoenix-bios-faq-large-disk;">Phoenix BIOS FAQ</ulink>,
-però aquesta secció inclou també un breu resum, útil en la majoria de
-situacions.
-
-</para><para>
-
-Les particions <quote>primàries</quote> constitueixen l'esquema original
-de fer particions dels discs de PC. Tanmateix, només n'hi pot haver quatre.
-Per evitar això, es van inventar les particions <quote>estesa</quote> i
-<quote>lògica</quote>. Si configureu una partició primària com a estesa,
-podeu subdividir-ne l'espai en particions lògiques. Es poden crear fins a
-60 particions lògiques per partició estesa; amb tot, sols podeu tenir una
-partició estesa per cada unitat física.
-
-</para><para arch="linux-any">
-
-El Linux limita les particions per unitat física a 255 en discs SCSI
-(3 de primàries, 252 de lògiques), i a 63 en una unitat IDE (3 de
-primàries, 60 de lògiques). Tanmateix el sistema &debian-gnu; normal sols
-proporciona 20 dispositius per a particions, de manera que no podreu
-instal·lar-ne més de 20 si abans no creeu manualment dispositius per
-a elles.
-
-</para><para>
-
-Si teniu un disc IDE gran i no esteu fent servir ni l'adreçament LBA
-ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants),
-aleshores la partició d'arrencada (la que conté la imatge del nucli)
-s'ha de col·locar dins els primers 1024 cilindres del disc (normalment
-uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS).
-
-</para><para>
-
-Aquesta restricció no s'aplica si la BIOS és posterior a 1995&ndash;1998
-(segons el fabricant) i conté l'<quote>Especificació de funcionalitat
-millorada d'unitats de disc</quote>. Tant el Lilo, el carregador del
-Linux, com l'<command>mbr</command>, l'alternativa de &debian;, han d'emprar
-la BIOS per traslladar el nucli del disc a la RAM. Si es troben a la BIOS
-les extensions int 0x13 d'accés a discs grans, s'empraran. Si no, es farà
-servir la interfície antiga d'accés al disc, i no es podrà emprar per
-adreçar-se a cap lloc del disc superior al cilindre 1023è. Una vegada
-s'ha arrencat el &arch-kernel;, independentment de la BIOS de l'ordinador,
-aquestes restriccions ja no s'apliquen, car el &arch-kernel; no fa servir la BIOS
-per accedir al disc.
-
-</para><para>
-
-Si teniu un disc gran, potser us caldrà emprar tècniques de traducció de
-cilindres, que podeu emprar des del programa de configuració de la BIOS,
-com ara l'LBA (Adreçament de blocs lògics) o el mode de traducció CHS
-(<quote>Gran</quote>). Trobareu més informació sobre discs grans al
-<ulink url="&url-large-disk-howto;">Large Disk HOWTO</ulink>. Si esteu
-fent servir un esquema de traducció de cilindres i la BIOS no permet l'ús
-d'extensions d'accés a discs grans, aleshores la partició d'arrencada ha
-d'ajustar-se a la representació <emphasis>traduïda</emphasis> del cilindre
-1024è.
-
-</para><para>
-
-La manera recomanada de fer això és crear una partició petita (25&ndash;50
-MiB són prou) al principi del disc, a fi d'emprar-la com a partició
-d'arrencada, i després crear les particions que vulgueu a l'espai restant.
-Aquesta partició d'arrencada <emphasis>s'ha de</emphasis> muntar a
-<filename>/boot</filename>, car aquest és el directori d'emmagatzematge
-del(s) nucli(s) del &arch-kernel;. Aquesta configuració funciona en qualsevol
-sistema, independentment de si es fa servir l'LBA o la traducció CHS de
-discs grans, i independentment també de si la BIOS permet l'ús
-d'extensions d'accés a discs grans.
-
-</para>
-  </sect2>